Durant tot el diumenge vam arribar tota l’expedició catalana, excepte els que ja estaven aquí per que venen de la categoria anterior. Ens vam instal·lar i agafar ànims per preparar una dura setmana per davant.
RONDA 1
Primera ronda molt satisfactòria per l’expedició catalana.
Dels 17 participants, teníem 16 punts en joc, ja que Xavier Povill i Gerard Mallol jugaven junts, que la partida l’ha guanyat el Xavier.
Partida entre els catalans Xavier Povill i Gerard Mallol.
Durant tot el diumenge vam arribar tota l’expedició catalana, excepte els que ja estaven aquí per que venen de la categoria anterior. Ens vam instal·lar i agafar ànims per preparar una dura setmana per davant.
RONDA 1
Primera ronda molt satisfactòria per l’expedició catalana.
Dels 17 participants, teníem 16 punts en joc, ja que Xavier Povill i Gerard Mallol jugaven junts, que la partida l’ha guanyat el Xavier.
Dels 16 punts hem aconseguit 12´5 punts. Els jugadors que han puntuat són:
Guillem Porta, Gerard Ayats, Xavier Povill, Manel Pulido, Jaume Ros, Ferran Solé, Carlos Martínez, Daniel Riu, Hector Sama, Xavier Boixader, Oriol Gonzalez i Andrea Jausas i les taules per Alejandro Sama. Aquesta primera ronda no han pogut puntuar el Jordi Lladós, Xavier Marzo i Daniel Codina.
Les tres derrotes, han estat amb jugadors teòricament superiors, però totes tres molt lluitades.
El Daniel Codina, li han fet una entrega de peça, que hi havia moltes opcions de quedar-se amb inferioritat i així ha estat, el Xavier Marzo, ha estat una partida molt igualada, però finalment perd una qualitat, cosa que li costa la partida i Jordi Lladós (últim català en finalitzar), ha tingut que jugar més d’una hora apurat de temps, i això no et permet de fer les jugades precises i t’acaba passant factura.
Fora dels escacs hi ha molt bona harmonia entre els tots els jugadors catalans, i les famílies que ajuden molt a facilitar la coordinació, d’entrenaments, desplaçaments, etc…
RONDA 2
La segona ronda, ha passat una mica de tot, dels 17 punts en joc hem aconseguit 9´5 punts, amb les victòries de Gerard Ayats, Xavier Povill, Jaume Ros, Ferran Solé, Carlos Martínez (2 punts de dos possibles) Gerard Mallol, Jordi Lladós i Xavier Marzo (1 punt de 2 possibles)
També a la tarda hi hagut tres taules de Guillem Porta, Manel Pulido (1’5 de 2 possibles) i Daniel Codina (0’5 de 2 possibles)
Andrea Jausas, Oriol Gonzalez, Daniel Riu, Xavier Boixader, Hector Sama (1 punt de 2 possibles) i Alejandro Sama,(0’5 de 2 possibles) no han pogut puntuar a la 2a ronda.
El primer català de finalitzar la partida aquesta tarda ha estat el Daniel Riu, que després de jugar un Gambit Evans, entra en una variant amb Ac5, que és difícil de jugar, tot i així s’ha quedat amb dos peons de més a canvi d’entregar el centre, però al no simplificar al moment adequat, li ha costat la partida, degut a un cop tàctic.
L’anècdota més destacada de la jornada ha estat en la segona ronda, pel giravolt que han fet 3 de les últimes partides dels jugadors catalans.
A la taula 6 Guillem Porta contra l’andalusa Ana Redondo, que després d’una partida molt lluitada per tots dos jugadors el Guillem amb avantatge clar, es deixa una peça, i aconsegueix fer taules.
A la taula 14 Francisco J. Jimenez de Múrcia que jugava amb Manel Pulido, també el jugador català amb avantatge clar, es deixa qualitat i a partir d’aquest moment, el Manel treu energia de tot arreu, i amb la característica de lluitador d’aquest jugador també aconsegueix taules.
Per últim a la taula 22 la jugadora asturiana Blanca De la Pena jugava contra el jugador català Carlos Martínez, que arribant al final de la partida (9 del vespre), essent els últims jugadors de la sala, arriben a un final on Carlos té un peó i torre contra dos peons i torre de la Blanca, però aquests peons de la jugadora asturiana, sense cap opció d’aturar que es converteixin en dama, mentre que el peó del Carlos no era de cap utilitat. El Carlos fent les seves últimes jugades, sabent perfectament que no té cap opció, fa escac al rei de les blanques, on la jugadora amb més de 2’5 minuts de temps només tenia que apartar el rei i seguidament tapar-se de torre i al Carlos no li quedava més que signar la planilla. Això que sembla tant fàcil, la jugadora comença a pensar on posar el rei, amb aquestes que el seu rellotge baixa dels trenta segons, tant els delegats catalans com l’asturià que estem al darrera dels nostres respectius jugadors, ens quedem immòbils sense entendre que li pot passar a aquesta noia pel cap, fins que es trenca el silenci amb les paraules del Carlos que diu: BANDERA.
