El Comitè d’Apel.lació de la Federació Catalana d’Escacs, ha pres la resolució que a continuació es detalla.
VIST, els recursos d’apel.lació dels Clubs La Lira i la Gran Penya contra la resolució del Comitè de Competició de la FCE 17/2017.
VIST, la resolució del Comitè de Competició 17/2017.
AL.LEGACIONS DELS RECURRENTS
- El Club La Lira al·lega que la Federació no ha incomplert la Reglamentació, sinó que no l’ha aplicat “amb la correcció necessària” per no complir estrictament els criteris de proximitat geogràfica.
- El Club La Lira al·lega que el sorteig no és una manera adequada per distribuir els equips.
- El Club Gran Penya considera que no s’ha complert el criteri geogràfic i que el reglament no parla de sorteig per distribuir els equips per grups.
- Els Clubs reclamants demanen l’intercanvi de grups entre els equips recurrents o bé que els Comitès Disciplinaris donin la raó en què l’aplicació reglamentaria no ha estat correcta.
FONAMENTS DE DRET
La Reglamentació de la Federació Catalana d’Escacs diu:
Article 10
10.1 Els equips que baixin de Primera Divisió seran distribuïts de forma raonada i equitativament entre els quatre grups de Segona Divisió, segons el criteri de la Comissió Esportiva de la FCE.
10.4 A les tres Divisions Catalanes, el sorteig serà públic. En el cas de la Segona Divisió la distribució serà geogràfica i d’acord amb el que indica l’art. 10.1. A la Divisió d'Honor i Primera Categoria no podran coincidir dos equips del mateix club en un mateix grup.
CONSIDERACIONS
- Abans d’entrar en el fons de la reclamació, cal dir que les reclamacions, en general, han de ser per fets objectius i aquestes reclamacions dels clubs recurrents, barregen fets objectius amb d’altres que no ho són, com ara el perjudici personal dels clubs reclamants, un cop fet el sorteig de la distribució de grups. Segurament si els perjudicats en fer desplaçaments més llargs, haguessin estat altres clubs, aquesta reclamació que ens ocupa no hauria existit.
- D’altra banda, la Segona Divisió té caràcter Nacional i per tant qualsevol Club ha d'acceptar haver de fer desplaçaments llargs. Tot i que la distribució es fa per zones geogràfiques, en haver més clubs de Barcelona que de la resta de Delegacions, sempre ha d’haver-hi, clubs de Barcelona que hagin de jugar en una Delegació diferent de la seva i en conseqüència haver de fer desplaçaments més llargs.
- La reglamentació de la Lliga Catalana d’Escacs atorga la potestat d’establir els criteris pels quals es formen els grups a la Comissió Esportiva amb dues premisses: proximitat geogràfica i distribució raonada i equitativa dels equips que baixen de Primera Divisió (teòrics més forts). La reglamentació no atorga més importància a la proximitat geogràfica que al criteri esportiu quan fa referència a l’article 10.1 als equips que baixen de Primera Divisió.
- La Comissió Esportiva va establir uns criteris en els quals va respectar el dret de tots els equips de Barcelona a anar al Grup III de la Segona Divisió, format totalment per clubs de Barcelona, per això, tant La Lira, com la Gran Penya, com el Vilafranca van entrar en un sorteig públic i anunciat al web de la Federació. Cal dir que aquest sistema de sorteig en la formació de grups no és nou, sinó que fa tres temporades que es fa de la mateixa manera, sense que hi hagi hagut fins ara, protestes al respecte.
- Un cop realitzat un sorteig, aquest no ha de ser modificat, llevat d’un error evident o incompliment flagrant del Reglament, cosa que en aquest cas que ens ocupa no s’ha produït. La premissa d’un sorteig esportiu implica l’acceptació del factor atzar. Una modificació del sorteig crearia un greuge comparatiu amb la resta d’equips que es troben en situacions similars a la Lira i la Gran Penya i crearia un precedent on altres equips podrien fer demandes similars.
- Aquest Comitè considera que els criteris utilitzats per la Comissió Esportiva per distribuir els equips en els diferents grups, fent un sorteig, sense fer distincions entre els equips de Barcelona, s’han ajustat a la normativa vigent, tot i que es podia haver fet de maneres diferents, tal com indiquen els recurrents. El fet de distingir entre equips de Barcelona, segons la seva proximitat a d’altres delegacions, només seria un criteri obligatori en cas que ho digués la normativa de manera expressa. La reglamentació actual és molt genèrica i es presta a moltes maneres d’actuar i permet a la Comissió Esportiva de la Federació establir els criteris que han cregut més justos per a la majoria del equips.
PART DISPOSITIVA
Per totes les consideracions efectuades en aquesta resolució, el Comitè d’Apel·lació de la FCE ratifica la resolució del Comitè de Competició 17/2017, ja que considera que la Federació, a través de la seva Comissió Esportiva, va actuar d’acord amb la normativa vigent.
Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Tribunal Català de l’Esport.
Barcelona, 29 de desembre de 2017
El Comitè de Apel·lació
Federació Catalana d’Escacs