Campionat d'Espanya categoria Sub-14 - Dia 6 - 9a ronda

Novena ronda

Avui dissabte farem l’última partida d’aquest torneig, que començarà a les 9:30 del matí. Serà un dia de somriures i llàgrimes. Els pares els tindrem entretinguts, no mirant la retransmissions sinó fent les maletes.

Per sort no hem tingut cap enfrontament entre catalans. A mesura que avança el matí els jugadors acaben, uns amb més sort i altres amb menys.

Un altre dia que hem tancat sala, dos taulers han estat jugant fins a les 13:30, amb diferents resultats.

La jornada acaba amb tres victòries, nou derrotes, i nou taules.

La classificació dels catalans ha quedat de la següent manera:

Els nostres 21 jugadors vénen de terres gironines, de les terres de Lleida i de Barcelona, aquí teniu un breu resum dels diferents clubs d’on venen:

Per tenir una idea de com és el dia a dia dels nostres jugadors, han realitzat entre jugar la partida, realitzar l’anàlisis i preparacions una mitjana per jugador de 55 hores entre els sis dies que ha durat aquest torneig. Hem tingut jornades de doble ronda, que el sacrifici per ells ha sigut moltíssim, perquè si han perdut, els jugadors han de pair aquesta derrota sobretot si la partida ha durat 4 hores i a la tarda en tenen una altra, tenen molt poc temps per fer un canvi de xip, i de vegades no s’aconsegueix.

Faré cinc cèntims de la quantitat d'esportistes per autonomia que han participat. M’ha cridat l’atenció que Catalunya només tenia una jugadora i la resta de comunitats alguna que altra més. 

Dins la retina tinc molts moments fantàstics que trigaré a oblidar, l’explicació de l’Aitor quan va jugar amb el noi de l’ONCE, una de les victòries de l’Edgar que tenia perduda la partida, el rival es deixa dama i m’explicava amb un somriure i felicitat encantadora. Una derrota de l’Arnau Parra, que se’ns va venir a baix del tot, i em deia els seus sentiments, el despiste que em portava en Flavio, alguna cosa es descuidava a la sala de joc, la timidesa d’en Blai quan acabava i em deia el resultat, les llargues partides del Jordi Olcina, que no sabia esbrinar amb la seva dolça cara si havia guanyat o perdut, la victòria de l’Arnau González, que li feien mat en dos, el rival es deixa peça i acaba guanyant la partida. Per cert aquest jugador ha sigut el català amb millor posició després d’acabar el torneig, 6,5 punts empatat amb el novè de la general.

Altres moments van ser la felicitat de l’Ainhoa després de tancar sala i guanyar la partida,  tampoc sabia esbrinar el significat de la cara l’Ernest acabava la partida (si havía guanyat o perdut), la tristor de l’Asier que va tenir una partida super guanyada i es va deixar peça i el punt va ser pel seu rival. El Juan Alber amb el seu caràcter divertit, la tristor del Marc Martínez que tenia unes quantes derrotes seguides i li va costar canviar el xip i les cares d'en Gerard i Marc Vendrell a l’hora d’acabar la partida sense poder deduir el que havien fet.

El fet de trobar-me a l’habitació després de dinar a sis jugadors compartint estona amb els mòbils: l’Oriol, l’Ainhoa, l’Asier, l’Arnau Parra, el Gorka i la Júlia o el fet de poder compartir amb ells un sopar a la seva taula i em comentaven coses d’aquest torneig o d’altres. I la que més vaig gaudir la sorpresa de l’aniversari de l’Edgar, vam poder compatir un pastís tant els entrenadors, Josep Oms i José González, com amb la resta de pares que en aquell moment estaven en el menjador, una forma diferent de poder concentrar el màxim possible de jugadors per fer una foto. Per cert les espelmes les van aconseguir la família Vendrell.

També gaudir dels dinars/sopars amb els pares i d’alguna que altre sobretaula.

Ara donarem el relleu al sub-16 que dilluns començaran.

Classificació final