Una vegada més, el poble de La Pobla de Lillet va acollir entre els dies 2 i 10 d'Agost el Torneig turístic per excel·lència de l'estiu, un Open que malgrat ser una de les “ventafocs” del Circuit, compta amb una sèrie de fidels adeptes que any rere any combinen la seva passió, amb una magnífica estada enmig de la Naturalesa.
Com el passat any, per raons pressupostàries, va haver de suprimir-se les invitacions, però es va mantenir una digna representació de titulats en el grup A i així la nòmina final vi donada per 1 GM, 2 MI, 5 MF, i 6 MC, una gran majoria de jugadors catalans, i alguns espanyols, fins a aconseguir una xifra proporcional a la dels últims anys de 92 jugadors reals per a tots dos grups (39 i 53 respectivament), la qual cosa para nosaltres representa una bona quantitat. Tan sols es va trobar a faltar en el primer grup un major nombre de jugadors aficionats entre 2200 i 2300 ELO que podien haver donat alguna sorpresa en els primers taulers, encara que aquest any es van donar bastants des de l'inici.
La victòria, merescuda, va correspondre a Karen Movsziszian que ja la va obtenir fa dos anys, després d'acabar segon o tercer en moltes ocasions. El fet real és que després de situar-se amb 6’5 de 7, i amb dos senzills empats en les últimes rondes, ningú li va discutir mai el liderat. Ja sabem que és un jugador molt benvolgut al poble, on simpatitza amb tots els jugadors i acompanyants... i és l'únic “valent” que es banya en les fredes aigües del riu Llobregat, encara que aquest any va sofrir una fractura, que per exemple li va portar, a més d'urgències, a haver de cedir unes taules en la 6ª ronda a causa de l'intens dolor. A mig punt es va situar el colombià del C.I. Montcada Daniel Uribe, número cinc del rànquing inicial, que va tenir a les seves mans empatar amb el campió i potser fins i tot sobrepassar-li per desempat si hagués rematat una senzilla combinació en la ronda 8ª en la seva partida contra Marc Capellades; no obstant això va fer un Torneig molt regular, només perdent amb Movsziszian, i lluitant sempre per la victòria, aconseguint un increment de +25 punts ELO. Massa conservador, però imbatut, en tercera posició va acabar el manresà Juan Mellado, amb cinc empats en el seu haver-hi, alguns amb jugadors bastants inferiors per diferència de ELO. De la resta de jugadors, va decebre a l'excés l'EL MI Jorge González, número 4 del rànquing però que va acabar en el lloc 15 havent perdut fins a quatre partides, algunes amb jugadors molt inferiors a ell, i encara va tenir sort que no va perdre alguna més. Marc Capellades i Ferran Cervelló, tots dos del Peona i Peó, van fer un bon Torneig situant-se immediatament darrere dels llocs d'avantguarda. De la resta d'afeccionats amb menor ELO van destacar el vuitè lloc de Carles Moya que a més de guanyar a J. González també va puntuar contra diversos titulats aconseguint la seva segona Norma de MC, i el nen de tretze anys de Lleida Guerau Masagué que partint de la penúltima posició de la llista inicial va acabar el 16è, havent puntuat contra jugadors que li doblegaven en ELO i empatat per exemple amb el MC Daniel Travesset o el veterà MF Emili Simón, per la qual cosa per tot això va obtenir una pujada de 99 punts en la llista FIDE.
El grup B va ser convincentment guanyat amb un punt d'avantatge (7½) pel jugador del Barcelona-UGA i un dels principals favorits Roger Cervelló, havent cedit només tres empats. A continuació, fins a cinc jugadors van acabar amb 6’5 punts, adjudicant-se la segona posició per desempat el sub14 de Molins de Rei Marc García Escoda, que només va perdre amb el campió; i finalment tercer va quedar de forma sorprenent el sub 16 Daniel Codina, que partia en el lloc vint i tres de la llista inicial. El principal favorit, Josep Soler Bel, que tan ben l'havia fet en les dues edicions anteriors, va quedar relegat al lloc 15, i de magnífica es pot dir la quarta plaça de la sub14 Laura Povill Clarós, que va restar imbatuda i va tenir una espectacular pujada de 140 punts de ELO FIDE, i del sub12 de Sant Andreu Jan Travesset que amb un gran esperit de lluita va aconseguir fins a sis victòries i un també increïble ascens de 100 punts ELO.
Com és tradicional, es va realitzar una vegada més la representació del Escac Vivent (partida Capablanca-Alekhine del matx de Buenos Aires, 1927) aquest any commemorativa de la Batalla a la ciutat de Cardona de 1711 novament de la Guerra de Successió entre les tropes borbòniques i les catalano-austríaques, representació vista per mig miler de persones. L'altra activitat complementària, alguna cosa deslluïda per una lleugera pluja, va ser l'habitual sessió de simultànies el dia 4 a la nit a càrrec del GM Karen Movsziszian. Aquest clàssic estiuenc s'ha consolidat al llarg dels anys entre el prestigi i la popularitat gràcies tant a la predisposició de l'Ajuntament – patrocinador del 70% del pressupost - com al compromís i implicació de tots els col·laboradors per exercir d'amfitrions dels participants. Per la JD del C.I. Lillet – encapçalada per l'incombustible Josep Salvador Casals – el fet més gran és veure als pobletans integrats dins del marc dels escacs, ja que això significa un futur de continuïtat.
