JOSEP TOLOSA I CARRERAS
Girona, 1826 – Barcelona, 1916
Metge que abandonà la professió per convertir-se en jugador i escriptor d’escacs. Un dels impulsors d’aquest joc a Catalunya.
Neix en el sí d’una família benestant de Girona. Segueix els estudis secundaris al col·legi de les Escoles Pies de Girona, i estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1869. Exerceix uns anys de metge, però la bona posició econòmica de la família li permet abandonar la professió i dedicar-se a la seva gran afició, que son els escacs.
Aprèn a jugar d’estudiant i aviat pot competir amb els millors de la ciutat en aquest joc. Es fa soci del cercle d’ escacs del Café del Recreo, que estava en el carrer Escudellers, i es converteix en un habitual del Café Anglès del carrer Ferran, on es jugava als escacs. També freqüentava les tertúlies d'escacs que es feien al Café Munich a la Plaça de Catalunya. L’any 1867 es admès per Joan Carbó i Batlle (1837 – 1902), advocat i notari que havia guanyat el primer concurs d’escacs que va haver-hi a Barcelona, i que es considerat com el patriarca dels escacs a Catalunya, a col·laborar amb ell en la publicació de la revista “Teoria y Práctica del Ajedrez”. Carbó i Tolosa es converteixen en els impulsors dels escacs a Catalunya al final del segle XIX i esdevenen grans problemistes, es a dir experts en plantejar jugades de difícil resolució per a que les resolguin els lectors, que apareixen en revistes especialitzades, com El Campo de Madrid (1892), l’ABC des echecs (1895), la revista Ruy Lopez (1896-99) i fins i tot en diaris d’informació general. Des de 1883 s’encarrega de la columna d’escacs del setmanari barcelonès La Ilustración i de la secció d’escacs de l’Sporstman’s Club, entitat que organitza torneigs i activitats d’escacs els anys 1904 – 1905. El seu llibre Traité analytique des problèmes des echecs (Paris, 1892), escrit en francès, va tenir un gran èxit per tot Europa.
