Ens ha deixat tot un referent dels escacs a les comarques tarragonines, amb una extraordinària trajectòria humana i escaquística, que va brillar al mes alt nivell entre el 1.965 i finals de segle, anys durant els quals era especialment apreciat com a persona i molt temut com adversari davant del taulell. Va brillar amb llum pròpia en els campionats d’Espanya per equips de quatre jugadors, al costat de la Pepita Ferrer, Martinez Leon, Joan Vidal, i companyia, amb els quals a hores d’ara, ja deuen estar fent un campionat de ràpides de cinc minuts, sempre defensant el primer lloc de la llista.
Era especialment conegut en el Campionat de Catalunya, amb la UGA, Barcelona, Terrassa, Espanyol, Foment, Seat i un llarg etc (de la divisió d’honor, que aleshores no tenia aquest nom) i tornejos individuals, com el campionat d’Espanya jugat a Canàries, en el qual va liderar la classificació en bona part dels enfrontaments.
Fou president del seu club de tota la vida, el Tarragona, on sempre se’l ha considerat una figura indiscutible, i un exemple en tots els sentits. Ja feia uns anys que havia deixat la primera línia dels escacs, però la seva petjada es fonda, i sens dubte, el trobarem molt a faltar.
Des de la Federació Catalana d’Escacs volem donar el condol a la família, club i amics. Descansi en pau.
