El destí ha volgut que la mort de Pomar i Korchnoi estiguessin molt a prop. Tots dos de la mateixa edat, van coincidir a l'homenantge que els van retre a l'Olimpiada de Calvià.
Viktor Korchnoi va visitar diverses vegades Catalunya, però podem destacar la seva participació a la Copa del Món de 1989, el Torneig més fort que s'ha disputat mai a Catalunya, on va quedar quart d'una nòmina impresionant; la seva victòria al Torneig de Banyoles al 2006, i la participació al Ciutat de Barcelona 2004 on va ser segon.
El que va ser dos cops subcampió del món d'escacs, Viktor Korchnoi, va ser també la figura més destacada del torneig d'escacs Ciutat de Barcelona-Casino de Barcelona per commemorar el 75 aniversari de l'Obertura Catalana. Korchnoi, que als seus 73 anys continuava competint a alt nivell i va jugar de primer tauler a la selecció Suïssa en la 36º Olimpíada d'Escacs de Calviá, va disputar el torneig amb el gran mestre argentí Ruben Felgaer, número 1 del seu país (que va ser primer classificat), i el gran mestre romanès Mihail Marin, un especialista en l'obertura. Van completar el quadre de participants el gran mestre espanyol Lluis Comas, campió del món infantil en 1984, el gran mestre ucraïnès Viktor Moskalenko, establert a Catalunya i vencedor del I Circuit Català d'Escacs, i el mestre internacional Manel Granados, que era el Campió Absolut de Catalunya.
Korchnoi va jugar tres matxs contra Anatoli Kàrpov, els dos darrers amb el títol pel campionat del món d'escacs en joc. El 1974, va perdre la final de candidats contra en Kàrpov, qui va ser declarat el nou Campió del món el 1975 quan Bobby Fischer no es va presentar per defensar el seu títol. Llavors, i després de desertar de la Unió Soviètica el 1976, Korchnoi va guanyar dos cicles consecutius de Candidats i es va classificar per jugar els dos matxs pel títol mundial contra Kàrpov, el 1978 i el 1981, però els va perdre ambdós.
Korchnoi va ser candidat al títol de campió del món en un nombre rècord de deu ocasions (1962, 1968, 1971, 1974, 1977, 1980, 1983, 1985, 1988 i 1991). Fou quatre cops finalista del cicle de candidats, i el va guanyar contra Borís Spasski el 1977-1978 i contra Robert Hübner el 1980. Va ser també quatre cops campió de la Unió Soviètica, cinc cops membre dels equips soviètics que varen guanyar el campionat d'Europa per equips nacionals, i sis cops membre dels equips soviètics que guanyaren les Olimpíades d'escacs. Ha guanyat, a més, cinc cops el campionat de Suïssa, i un el campionat dels Països Baixos. El setembre de 2006, va guanyar el Campionat del món d'escacs sènior. Entre altres premis, va ser guardonat amb l'Òscar dels escacs l'any 1978.
Jugador d'una longevitat sense equivalent en el circuit professional, Korchnoi s'ha enfrontat a tots els campions del món d'escacs entre Botvínnik i Carlsen. El seu marcador d'enfrontaments individuals és empatat contra Botvínnik i Fischer, i favorable contra Tal, Petrossian i Spasski.
Va esdevenir campió del món sènior el 2006, poc després d'haver vençut al fort obert de Banyoles. L'abril de 2007, a 76 anys, encara es trobava entre els 100 millors jugadors del món. El juliol de 2008, encara tenia 2602 punts Elo. El juliol de 2009 (al torneig obert de Grächen) i el juliol de 2011 (al torneig obert de Loèche-les-Bains), es proclamà campió de Suïssa, i va esdevenir així, a 78 i 80 anys, un dels escaquistes de més edat en ser campió a nivell estatal.