És difícil veure una activitat com els escacs als mitjans de comunicació. Primer de tot, ja ens adonem que és d’allò més difícil batejar aquesta activitat: què són, un esport? Només un joc, un mer passatemps? Un art, una ciència, que dirien els entesos? Cadascú titllarà els escacs com vulgui, però que l’impacte que tenen als mitjans és molt i molt menor és, sens dubte, una evidència.

Deu ser normal, per altra banda. Costa de dir a qui li interessa que un tal Rinat Jumabayev guanyi l’Obert Internacional de Sants, el torneig més nombrós d’Espanya pel que fa a la participació amb 796 jugadors en l’edició d’enguany. O encara més: que un noruec que rep el nom de Magnus Carlsen sigui el vigent campió del món i que ho fos per primer cop amb tan sols 23 anys. Potser s’aspira a això, que els escacs apareguin en alguna pàgina d’algun diari esportiu molt de tant en tant i que tinguin una aparició a l’any als informatius de la televisió. I gràcies.

Però més enllà del que és purament l’àmbit esportiu, aquest joc, el qual a molts els resulta insignificant i que es tornen incrèduls en saber que hi ha àrbitres als campionats i que tenim al voltant de 8.000 federats a Catalunya, té moltes variants que poden ser, a dia d’avui, desconegudes. Per exemple, els beneficis que aporten a la gent gran per evitar malalties neurodegeneratives: la teràpia dels escacs.

El senyor Joan Codina ho té clar. Conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, ha jugat a escacs tota la seva vida, que no és precisament curta. Ell és el jugador en actiu més veterà de l’Estat Espanyol amb quasi 97 anys a l’esquena. No té cap mena de pudor en assegurar que els beneficis del joc de les 64 caselles si fem referència a aspectes mèdics són més que evidents.

El Tiet afirma que “han estat un bàlsam per a la seva salut”. Comenta que, afortunadament, ell mai no ha patit cap malaltia greu i que sempre ha estat sa: però, per contra, ja fa temps que a la seva dona li van diagnosticar primerament Alzheimer i més tard Parkinson. Aquestes dues malalties patides de tan a prop van fer que el seu esperit solidari es manifestés com mai no ho havia fet abans, participant activament en esdeveniments col·lectius per combatre, especialment, aquesta mena de patologies.

“Els escacs et poden aportar molt. Se sol dir que els escacs són com el gimnàs del cervell. Estic totalment d’acord: et manté viu, en forma. I no tinc cap dubte que ajuden a prevenir aquestes malalties tan terribles. No només són cavalls i torres, et fan estar molt més actiu i àgil mentalment. Són totalment terapèutics, en aquest aspecte”, diu Codina.

Qui ho diria, que té 96 anys, el bo d’en Joan. S’expressa com algú amb les idees fresques i clares, amb una mentalitat oberta com si fos una persona jove i una sinceritat clarament palpable a través dels seus mots. Potser els escacs hi tenen alguna cosa a veure, perquè, malgrat la seva avançada edat, ens diu que cada dia juga un parell de partides al Cafè del poble, a excepció dels dijous. Engresca els joves del poble perquè s’acostin a jugar amb ell. En cas que aquests no en sàpiguen, ell els hi ensenya. Necessita la seva dosi diària de joc tant sí com no.

Recentment, el Tiet de Moià ha estat convidat a participar al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, torneig solidari organitzat a Pamplona que recapta diners per combatre la malaltia en qüestió. I no només l’han convidat a participar al campionat, no: abans de la disputa d’aquest, tres dels jugadors més veterans de tot el país, amb 94, 95 i el senyor Codina de 96 anys, jugarien tres partides d’exhibició amb tres joveníssims jugadors de cinc, nou i dotze anys. Una imatge tant curiosa com maca en l’únic esport que permet enfrontar, en igualtat de condicions, dues persones de cinc i 96 anys.

El senyor Joan Codina, conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, és el jugador d’escacs en actiu que té més anys de tot l’Estat (96). La seva sala de joc preferida és el Cafè del poble, on hi va pràcticament cada dia després de dinar per jugar unes quantes partides i fer tertúlia dels temes d’actualitat, tant amb gent gran com amb gent jove. Se’l coneix per la passió que sent pel joc de les 64 caselles, joc que sempre ha lloat i que ha recomanat a tots els curiosos que s’han acostat a veure com hi jugava.

Recentment, ha participat al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, campionat solidari organitzat a Pamplona per tal de recaptar diners per combatre la malaltia. El senyor Codina hi va assistir convidat per l’organització, ja que aquests sabien de la solidaritat del jugador de Moià, més implicat que mai en combatre les malalties neurodegeneratives després del Parkinson i de l’Alzheimer que li van diagnosticar a la seva dona. Abans de començar amb el torneig, es van dur a terme tres partides d’exhibició: els tres jugadors més veterans, els quals tenien 94, 95 i 96 anys; i els tres jugadors més joves, nens de cinc, nou i dotze anys.

“A mi em va tocar una noia d’onze anys, subcampiona d’Europa, i em va clavar una pallissa en una partida ràpida”

Tot i perdre, en Joan subratlla que la importància del noble joc rau en, valgui el tòpic, participar, però sobretot en passar-s’ho bé i gaudir mentre es juga: “El fet de guanyar sempre m’ha estat indiferent. M’agrada molt participar als torneigs, fer amics i, si puc guanyar, guanyo. Però si perdo també me n’alegro, perquè l’altre ha jugat més bé”, diu. 

Enllaços d'interès:

Notícia al Centro de Investigación Médica Aplicada de la Universitat de Navarra

Notícia a la Federació Navarresa d'Escacs

Notícia a "El Español" de Navarra

Àlbum fotogràfic del torneig Jaque Mate al Alzheimer a Flickr