Expedient: 02/2026
Recorrent: Sr. J.P.P

En nom i representació de Club d’Escacs Montmeló

contra Resolució del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva 22/2026 de la FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS

Ponent: Sr. Roger Rodriguez Font

Barcelona, 6 de març de 2026

I. ANTECEDENTS DE FET

Primer. En data 18 de febrer de 2026, el Club d’Escacs Montmeló va presentar denúncia davant el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE relativa a una suposada alineació indeguda del C.E. Mollet “B” en el matx de la Ronda 3 contra el C.E. Agustí, disputat el 1 de febrer de 2026, sol·licitant que es tingués per acreditada la “reincidència” i que s’apliquessin les conseqüències esportives corresponents.

Segon. El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, mitjançant Resolució 22/2026 de 26/02/2026, va acordar:

  1. Arxivar la denúncia del C.E. Montmeló per extemporània, i

  2. No retornar la fiança dipositada.

Tercer. En data 3 de març de 2026, el C.E. Montmeló va interposar recurs d’apel·lació davant aquest Comitè, al·legant, en síntesi:

  1. un suposat “error de dret” en el còmput dels terminis, perquè —segons diu— existia “impossibilitat material” de reclamar una “reincidència” abans que la primera infracció fos declarada ferma;

  2. que la passivitat del club “perjudicat” (C.E. Agustí) no pot “sanar” una infracció;

  3. que la seva denúncia no era temerària i que, en conseqüència, s’hauria de retornar la fiança; i

  4. que renuncia expressament a instar la sanció màxima d’eliminació/descens, mantenint el recurs essencialment per la qüestió procedimental i la fiança.

 

II. FONAMENTS DE DRET

1) Competència i objecte del recurs

Aquest Comitè és competent per resoldre el recurs en segona instància federativa, conforme al Reglament de Disciplina de la FCE

L’objecte del recurs queda delimitat, sobretot a la correcció de l’inadmissió per extemporània de la denúncia, i la procedència o no de la devolució de la fiança.

Atès que la resolució recorreguda no entra al fons (alineació indeguda) sinó que arxiva per preclusió, aquest Comitè ha d’analitzar prioritàriament la qüestió d’admissibilitat temporal, que és pressupòsit lògic i jurídic de qualsevol pronunciament sobre el fons.

2) Terminis preclusius aplicables i extemporaneïtat manifesta

2.1. Termini del Reglament General de Competicions (72 hores)

La resolució 22/2026 aplica, entre d’altres, l’article 22.5.1 del Reglament General de Competicions de la FCE, que estableix que el termini per presentar reclamació o formular al·legacions/annexos a l’acta és de 72 hores posteriors al moment en què es genera la incidència o el motiu de la reclamació.

2.2. Termini del Reglament de Disciplina (48 hores)

A més, l’article 62 del Reglament de Disciplina de la FCE fixa un termini de 48 hores per realitzar reclamació al Comitè de Competició o formular al·legacions/annexos a l’acta, habilitant únicament una admissió fora de termini si concorre impossibilitat real i acreditada d’actuar dins del termini.

2.3. Dies a quo: coneixement possible el mateix dia de l’encontre

En el cas de la Lliga Catalana, les actes i alineacions s’articulen mitjançant acta electrònica i el règim federatiu imposa la seva comunicació dins el mateix dia de l’encontre. A més, aquest Comitè té en compte —com a fet propi del funcionament ordinari i verificable del sistema— que les alineacions es publiquen el mateix dia de disputa, de manera que l’alineació del C.E. Mollet “B” era cognoscible, com a màxim, el vespre del diumenge 1 de febrer de 2026.

En conseqüència, el “motiu de la reclamació” era conegut o perfectament coneixible des d’aquell mateix dia, i el còmput del termini no pot desplaçar-se a una data posterior per decisió unilateral del recorrent.

2.4. Aplicació al cas: 18/02/2026 és fora de termini en qualsevol escenari

El matx es disputa el 01/02/2026 i la denúncia es presenta el 18/02/2026, és a dir, 17 dies naturals després. Per tant, en l’escenari més favorable al recurrent, 72 hores des del 01/02/2026 (vespre) expiren, a tot estirar, el 04/02/2026.

Resulta, doncs, una extemporaneïtat palmària i objectiva, que justifica plenament l’arxivament acordat en primera instància per preclusió, sense que procedeixi cap examen del fons.

3) Rebuig de la tesi d’“impossibilitat material” invocada pel recorrent

El recorrent sosté que no podia reclamar una “reincidència” fins que la primera infracció (ronda anterior) fos declarada ferma.

Aquesta al·legació no pot prosperar pels motius següents:

(i) La preclusió recau sobre el fet de la Ronda 3.

El que era exigible dins termini era denunciar el fet objectiu que es pretén impugnar (alineació indeguda en el matx del 01/02/2026). La possible existència d’un antecedent o la discussió sobre si l’eventual conseqüència és “segona alineació” són qüestions de qualificació i efectes que, en cap cas, no poden reobrir terminis preclusius ja vençuts.

(ii) No hi ha impossibilitat, sinó opció estratègica.

El propi recorrent reconeix que el 18/02/2026 va remetre l’escrit “advertint que no se’n donés tràmit” fins a una resolució posterior. Això evidencia que no existia impediment material per presentar i impulsar una denúncia en termini; hi havia, com a màxim, una decisió d’estratègia processal o d’oportunitat. Això no és la “impossibilitat” excepcional prevista a l’article 62.

(iii) Admetre aquesta tesi buidaria de contingut els terminis reglamentaris.

Si qualsevol club pogués diferir una denúncia fins a obtenir resolucions d’altres expedients per reforçar un plantejament de reincidència, els terminis de 48/72 hores quedarien en la pràctica neutralitzats, amb afectació directa als principis de seguretat jurídica, estabilitat competitiva i igualtat de tracte entre clubs.

Per tant, no concorre cap causa que permeti l’admissió extemporània.

4) Sobre la “passivitat del tercer” i la potestat disciplinària

El recorrent invoca que la passivitat del C.E. Agustí no pot “sanar” la infracció i que la Federació ha d’actuar d’ofici.

Sense perjudici del que pugui correspondre en altres supòsits, en el present cas el debat no és la “sanació” del fet, sinó la inadmissió per preclusió. El sistema jurisdiccional federatiu exigeix que les actuacions s’articulin dins uns terminis i uns canals procedimentals que garanteixen estabilitat i evitar litigis tardans que alterin la competició.

La potestat disciplinària no equival a l’absència de terminis, i la seva activació ha de respectar el marc reglamentari aplicable, especialment quan no concorre cap impediment objectiu per reclamar en temps.

5) Temeraritat i fiança (art. 53 bis): procedència de la no devolució

L’article 53 bis del Reglament de Disciplina fixa una fiança de 50 € i preveu la seva devolució si s’estima la reclamació o algun recurs. També preveu, de manera facultativa, que l’òrgan competent la pugui retornar tot i desestimar-se, si no s’aprecia temeritat o intencionalitat antiesportiva.

En aquest cas, aquest Comitè aprecia temeraritat i ratifica la no devolució per aquests elements concurrents:

  1. Extemporaneïtat extrema i objectiva, en una matèria de termini curt i coneguda per clubs federats: denunciar el 18/02 un fet cognoscible el 01/02 excedeix de manera flagrant qualsevol termini (48/72 h).
  2. Coneixement possible el mateix dia per publicació ordinària de l’acta/alineació la nit del mateix encontre, sense que consti cap incidència tècnica, impossibilitat d’accés o causa de força major que impedís actuar.
  3. Intenció de condicionar la tramitació: el recorrent admet que va presentar escrit demanant que no se’n donés tràmit fins una resolució posterior. Això reforça l’existència d’un ús instrumental del procediment, incompatible amb la diligència mínima exigible.

Per tot això, és procedent mantenir la retenció de la fiança, com ja va acordar el Comitè de Competició i Disciplina.

III. PART DISPOSITIVA

Per tot l’exposat, el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs,

ACORDA:

Primer. DESESTIMAR íntegrament el recurs d’apel·lació interposat pel Club d’Escacs Montmeló contra la Resolució del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva 22/2026 de data 26/02/2026.

Segon. CONFIRMAR i RATIFICAR totalment la Resolució 22/2026, tant pel que fa a l’arxivament per extemporaneïtat de la denúncia, com pel que fa a la decisió de NO retornar la fiança.

Tercer. Declarar expressament que, atenent (i) el coneixement possible del fet des del 01/02/2026 al vespre per publicació ordinària de l’acta/alineació, (ii) la presentació de la denúncia el 18/02/2026, i (iii) la manca d’impossibilitat acreditada, la interposició de la denúncia en aquestes condicions és temerària als efectes de l’article 53 bis del Reglament de Disciplina, i es confirma la retenció de la fiança a favor de la FCE.

 

Aquesta resolució exhaureix la via federativa. Contra la mateixa es podrà interposar recurs davant el Tribunal Català de l’Esport en el termini de deu (10) dies hàbils a comptar des de l’endemà de la notificació.

Barcelona, a 6 de març de 2026