La Selecció Catalana continua imparable en el Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques. Després d'haver superat amb èxit els complicats compromisos inicials enfront de País Basc i Cantàbria, el conjunt català ha signat una jornada perfecta en la tercera ronda en derrotar per un inapel·lable 4-0 al fort bloc de Castella i Lleó.

Tot i el rotund resultat final, la trobada —disputada en una única sessió matinal— va estar lluny de ser un tràmit senzill. Darrere del marcador perfecte es van amagar partides d'enorme desgast psicològic, girs dramàtics i, sobretot, una formidable demostració d'esperit de lluita.

La primera alegria de la trobada va arribar de la mà d'Isaac Hernán, qui va tornar a demostrar el gran estat de forma i la fam de competir amb el que ha entrat al torneig. En una Defensa Siciliana, Isaac va plantejar una complexíssima seqüència tàctica des de la mateixa obertura, executant un brillant sacrifici que va desfer la posició del seu rival. La fulminant ofensiva li va permetre inclinar la balança molt aviat, anotant el primer punt sencer per a Catalunya.

La segona victòria va ser obra de Martina Lázaro, en una partida que va requerir altes dosis de sang freda. Després d'una obertura on va quedar en una posició lleugerament inferior, Martina no es va desanimar i va començar a teixir una defensa summament sòlida i precisa. La seva resiliència va començar a consumir el temps del seu oponent. Sota una intensa pressió posicional i amb el rellotge en contra, la jugadora de Castella i Lleó va cometre un greu error tàctic que Martina va castigar immediatament per a certificar el segon triomf del matí.

Portant les peces blanques, Laia García va signar una de les partides més estables i dominants de la jornada. Va prendre la iniciativa des dels primers moviments i va mantenir una pressió asfixiant sobre el seu rival durant tota la trobada. Encara que va disposar de diverses oportunitats per a rematar el joc molt abans, va preferir no arriscar innecessàriament l'avantatge, mantenint el control absolut de la posició fins que el seu oponent va acabar capitulant.

L'última partida a concloure va ser, sens dubte, la més dramàtica de tota la trobada. Álex Villa va aconseguir un avantatge molt clar després de l'obertura, però una captura de peó massa prematura va permetre que el seu rival aconseguís una iniciativa summament perillosa. La posició es va tornar caòtica i, després d'equilibrar-se, Álex va decidir assumir riscos màxims per a forçar la victòria, quedant a la vora d'una posició completament perduda.

No obstant això, la fortuna somriu als que ho intenten: el seu oponent no va trobar la línia correcta i la partida va derivar en un final de torres teòricament taules. Quan tothom donava per fet l'empat, Álex va posar sobre la taula una de les seves majors virtuts: la seva infinita capacitat de lluita en posicions mortes. Creant petits problemes i augmentant la tensió en cada jugada, va obligar el seu rival a prendre decisions complexes sota cansament, aconseguint derrocar el mur enemic en un final que semblava impossible de desequilibrar. Una lliçó magistral de tècnica i perseverança.

Amb aquest resultat, l'ambient en el si de l'expedició catalana és immillorable. L'equip tècnic ha recordat que existeix una regla no escrita molt sagrada en els escacs per equips: quan un bloc aconsegueix un rotund 4-0, l'alineació es manté idèntica per a la següent ronda.* Per tant, avui els mateixos quatre protagonistes saltaran al tauler per a defensar el lideratge.

Catalunya avança amb pas ferm, combinant a la perfecció el talent individual amb un bloc humà unit i un optimisme que convida a somiar amb el més alt del podi a Padrón.