1. DESEMPATS
1.1 Definició dels sistemes de desempat
a) Bucholz total : per a cada jugador es considera la suma dels punts obtinguts pels seus adversaris.
b) Bucholz brasiler : suma de les puntuacions finals obtingudes pels seus adversaris, exceptuant la més baixa.
c) Bucholz mitjà : suma de les puntuacions finals obtingudes pels seus adversaris, exceptuant la més alta i la més baixa. Per torneigs amb deu tandes o més, es resten les dues més altes i les dues més baixes.
d1) Sonnenborn-Berger : es considera la suma de punts dels adversaris que s’han batut, i s’hi afegeix la meitat de punts dels adversaris amb els qui s’ha empatat.
d2) Sonnenborn-Berger per un torneigs per euiqs: és la suma de les puntuacions dels equips contrincants (tant si has guanyat, com si has perdut o empatat), multiplicant cada una pels punts aconseguits en l’enfrontament contra aquest equip.
e) Kashdan : es dóna a cada jugador o equip empatat quatre punts per victòria, dos per cada empat i un per cada partit perdut. Els partits guanyats o perduts sense jugar compten com a dos punts.
f) Acumulatiu : per a cada jugador empatat es considera la suma dels resultats acumulats després de cada tanda.
Per exemple, si un jugador aconsegueix una victòria en la 1a ronda i 3a. ronda, perd les partides 2 i 4 i fa taules en la 5, la suma dels resultats acumulats després de cada tanda serà 1+1+2+2+2,5 = 8.5.
g) Holandès (o coeficient multiplicador). Consisteix a multiplicar el resultat obtingut (1, ½, 0 punts) pel primer escaquer a l’encontre pel nombre total dels components de l’equip (n); el resultat del segon escaquer, per n-1; el del tercer per n-2, etc. i a sumar, després, els resultats obtinguts d’aquestes operacions.
Si s’hagués d’aplicar aquest sistema a més de dos equip, el resultat final serà la suma de tots els desempats del sistema holandès dels encontres entre tots els equips implicats.
Si, després d’aplicar aquest sistema, persisteix l’empat, guanyarà l’equip que hagi guanyat al primer escaquer; si ha empatat, el del segon, etc.
Si tots els escaquers han fet taules, l’equip amb el jugador que hagi jugat en el primer tauler amb peces negres guanyarà el partit .
Per exemple, en un encontre a 4 taulers entre dos equips, els resultats obtinguts han estat els següents:
Equip A Equip B
tauler 1 0 1
tauler 2 1 0
tauler 3 1 0
tauler 4 0 1L’holandès de l’equip A seria (0 x 4)+(1 x 3)+(1 x 2)+(0 x 1)=5.
L’holandès de l’equip B seria (1 x 4)+(0 x 3)+(0 x 2)+(1 x 1)=5.
En aquest cas, guanyaria l’equip B per haver vençut en el primer tauler.
1.2 En cas que hagi un empat entre més de dos equips o jugadors en la classificació d’un torneig, un cop aplicat un desempat, el següent sistema de desempat només s’aplicarà als equips o jugadors que continuïn empatats. Els sistemes ja utilitzats per desfer un empat no tornaran a fer-se servir encara que siguin favorables per un dels que continuïn empatats .
Per exemple: en un torneig per sistema lliga, tres equips queden empatats a punts, havent-se produït els resultats següents: A guanya B, B guanya C i C guanya A. Suposant que estiguin empatats en el Soneng Berger, es evident que en el resultat particular queden empatats. Llavors, s’aplica el següent sistema de desempat, que és es Kashdan, que dóna com a resultat que l’equip A queda desempatat i els equips B i C continuen empatats. Llavors, es continuarà aplicant el següent sistema de desempat, en aquest cas, l’holandès. No s’aplicarà un desempat ja utilitzat com per exemple el particular, on B guanyaria C.
2. APLICACIÓ DELS SISTEMES DE DESEMPAT EN LES PROVES OFICIALS DE LA FCE
2.1 Apicació
Els desempats, l’ordre d’aplicació dels mateixos i el repartiment dels premis en metàl·lic es determinarà en la convocatòria de la competició.
2.4 Premis en metàl·lic
No seran repartits entre els empatats en la classificació final, a no ser que el reglament del torneig especifiqui el contrari.