Aprovat per l’assemblea general de la FCE de 26/05/2018

Article 1. La Jurisdicció Esportiva.

La jurisdicció esportiva regulada en aquest Reglament s’exerceix en l’àmbit disciplinari,  el competitiu i l’electoral.

Article 2. Del Gènere.

En el redactat d’aquest Reglament, tots els termes referents a persones físiques s’aplicaran, indistintament, al gènere masculí i femení.

Article 3. Àmbit Disciplinari.

1.- L'àmbit de la jurisdicció disciplinària esportiva de la Federació Catalana d’Escacs (FCE) s'estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la partida o  la competició, de la conducta esportiva o de les normes de conducta associativa tipificades amb caràcter general al Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Text Únic de la Llei de l’Esport i en la resta de disposicions i en els Estatuts i reglaments de la FCE.

2.- La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si s’escau, de sancionar, les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 4. Àmbit Competitiu.

1.- La jurisdicció relativa a les matèries pròpies de la competició esportiva s'estén a conèixer i resoldre aquelles qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport dels Escacs regulada per aquesta FCE.

2.- La potestat jurisdiccional competitiva confereix als seus legítims titulars la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que es plantegin en relació amb l'aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per regular les competicions federades que depenen de la FCE.

Article 5. Àrbitres i Delegats.

A)        ELS ÀRBITRES.

1.-        Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.

2.-        Àrbitres Federats:

a) Són àrbitres federats tots els àrbitres amb el títol d’àrbitre de suport o superior, en possessió de la corresponent llicència federativa tramitada davant de la FCE. i al corrent del pagament de les quotes establertes.

b) La manca de la renovació anual de la llicencia donarà lloc a la pèrdua de la condició d’àrbitre federat.

c) Per tenir dret a ser designat per arbitrar Campionats de Catalunya,  proves del Calendari Oficial de la Federació Catalana d’Escacs, cal tenir la consideració d’àrbitre federat d’acord amb lo establert en els paràgraf a) i b) del present article.

3.-        Funcions:

3.1. Els àrbitres exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari durant el desenvolupament de la competició.

3.2. Els àrbitres han de redactar les actes i informes de les competicions, fent constar les incidències, en el seu cas, les actuacions realitzades i les sancions imposades en virtut de la seva potestat disciplinària.

3.3. En el cas de que a la competició no hagi un àrbitre que s'encarregui de redactar l’acta, els delegats hauran d'omplir-la correctament. Els delegats són els responsables que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes.

3.4.L'àrbitre vetllarà per l'estricte compliment de les Lleis dels Escacs. En especial, l’àrbitre ha d’estar atent a reconèixer els comportaments que puguin vulnerar les Lleis dels Escacs, en especial, aquelles actituds tendents a l’acceptació d’informació de terceres persones (espectadors, capitans, companys d’equip o altres) o l’obtenció d’informació de qualsevol font d’informació o comunicació (com llibres, apunts o qualsevol dispositiu electrònic a tal efecte).

3.5. L'àrbitre actuarà en el millor interès de la competició. Assegurarà que es mantingui un bon ambient de joc i que els jugadors no siguin molestats. També supervisarà el desenvolupament de la competició.

3.6. L'àrbitre presenciarà les partides, especialment quan els jugadors estiguin apurats de temps, farà complir les decisions que prengui i imposarà sancions als jugadors quan correspongui.

3.7. Les sancions que l'àrbitre pot imposar inclouen:

1. advertència.
2. augmentar el temps de reflexió de l’adversari.
3. reduir el temps de reflexió de l’infractor.
4. incrementar la puntuació obtinguda en la partida a l’adversari de l’infractor fins al màxim possible per a aquella partida.
5. reduir la puntuació obtinguda en la partida a l’infractor.
6. declarar la partida perduda a l’infractor (l’àrbitre decidirà la puntuació de l’adversari).
7. expulsió de la competició.

3.8. L'àrbitre pot adjudicar un temps addicional, a un o a tots dos jugadors, davant eventuals molèsties externes a la partida.

3.9. L'àrbitre no ha d'intervenir en la partida excepte en els casos descrits per la Lleis dels Escacs. No indicarà el nombre de jugades realitzades, excepte en cas d'aplicació de l'Article 8.5 de les Lleis dels Escacs, quan almenys un dels jugadors ha usat tot el seu temps. L'àrbitre s'abstindrà d'informar a un jugador que el seu rival ha completat una jugada.

3.10. Els espectadors i jugadors d'altres partides no poden parlar ni interferir de manera alguna en una partida. Si és necessari, l'àrbitre pot expulsar als infractors de la sala de joc.

4.-        Recurs a Decisions Arbitrals:

Les decisions arbitrals poden ser recorregudes al Comitè de Competició del Torneig, quan n’hi hagi. Contra les resolucions del Comitè de Competició del Torneig es poden seguir les vies de recursos segons les disposicions del present Reglament.

B)        ELS DELEGATS.

1.- Els delegats/des són els responsables del club que els hagi designat, amb el vistiplau de la Federació,  en competicions oficials. Han de conèixer els reglaments, assessorar els jugadors i tramitar tots els documents oficials a la FCE.

2.- Funcions dels Delegats:

1. En el cas dels campionats d’edats, han de tenir cura dels menors al seu càrrec i són responsables d’atendre les seves necessitats.

1. A la lliga Catalana:

1. Hauran de comprovar els rellotges, el seu funcionament i col·locar-los a les taules, al costat dels escaquers junt amb les planelles d’anotació. El delegat local col·locarà tots els rellotges amb la mateixa orientació al cantó del tauler on tinguin millor visibilitat per als delegats.
2. Els delegats s’abstindran de proporcionar qualsevol ajut als seus jugadors sobre una partida, no obstant això, quan no hi hagi assignat un àrbitre en un matx de la Lliga Catalana d’Escacs, els delegats podrà indicar la caiguda de bandera de qualsevol dels jugadors.
3. Hauran d'omplir l'acta correctament en el cas de que no hagi un àrbitre que s'encarregui. El delegat és responsable que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes. L'incompliment d'aquesta norma pot comportar sancions greus per falsificació de documentació.
4. Hauran de disposar d'un exemplar del reglament de la FCE, de les circulars informatives de la FCE, de les Lleis dels escacs de la FIDE i dels diversos impresos necessaris, i dels sobres per guardar les possibles jugades secretes (sobres secreta). També es permet accedir als reglaments i circulars a través d’Internet, sense necessitat de tenir la documentació impresa.
5. El delegat està autoritzat, mentre corre el temps del jugador del seu equip, a indicar que ofereixi o accepti una oferta de taules o que abandoni.. Ha de limitar-se a donar una informació breu, basada només en les circumstàncies relatives a l’encontre. El delegat pot dir a un jugador: “ofereixi taules”, “accepti las taules” o “abandoni la partida”. Per exemple, si, preguntat per un jugador si ha d’acceptar una oferta de taules, el delegat ha de contestar “sí”, “no” o delegar la decisió en el propi jugador. El delegat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció durant el joc, llevat del que s’ha indicat fins ara.. No ha de donar informació a un jugador sobre la posició del tauler, ni consultar a qualsevol altre persona sobre la situació de la partida. Els jugadors estan subjectes a les mateixes prohibicions. Encara que una competició per equips hi ha una certa lleialtat d’equip que va més enllà de la partida individual d’un jugador, una partida d’escacs es bàsicament una lluita entre dos jugadors. Per tant, el jugador ha de tenir la decisió final sobre la conducció de la seva pròpia partida. Encara que el consell del delegat pot pesar en el jugador, aquest no està absolutament obligat a acceptar-ho. Igualment, el delegat no pot actuar en nom del jugador i la seva partida sense el coneixement i consentiment d’aquest.

3.- Comunicació de resultats:

3.1. El delegat haurà de comunicar els resultats dels seus equips en la forma establerta en la convocatòria del campionat. L’acta electrònica caldrà que estigui introduïda al web de la FCE abans de les 24:00 hores del dia en que es disputa el matx. L’equip local serà l’encarregat de notificar l’acta electrònica sigui quin sigui el resultat. Només en el cas d’incompareixença de l’equip local el visitant haurà de notificar l’acta.

3.2. Quant a les proves individuals oficials, l'àrbitre o el delegat del local que n'hagi estat la seu, serà l'encarregat d'enviar-ne a la Federació l'acta, els dos originals de les planelles de jugadors avaluats, els justificants d'endarreriments, i qualsevol altra documentació que hagi generat la competició.

3.3. Quan hi hagi qualsevol conflicte que impedeixi l'acabament de l'encontre, en una prova oficial el delegat local, o l’àrbitre, si n’hi ha, enviarà al Comitè de Competició de la FCE amb CARÀCTER D'URGÈNCIA (primer dia feiner després de disputar la competició) l'acta de la sessió amb les incidències que puguin haver-hi, els sobres de les partides inacabades, totes les planelles originals i les al·legacions de les parts implicades.

Article 6. El Comitè de Competició del Torneig.

1.- És un òrgan col·legiat que resol les reclamacions formulades mitjançant el procediment immediat durant la competició amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament d’una partida en concret.

2.- El Comitè de Competició del Torneig es constituirà abans de l’inici de la competició i estarà format per:

-       El director del torneig que n’actuarà com a president.

-       Dos representants dels jugadors, sempre que no siguin part interessada, designats de la forma que l’organitzador estimi convenient. Per aquest cas s’escolliran, prèviament, dos suplents.

En cas que els jugadors designats siguin menors d’edat, seran els seus delegats qui formin part del Comitè en representació d’aquests.

3.- Les seves decisions no poden tenir efectes més enllà de la competició en la què les han dictat i es poden recórrer davant el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

Article 7. El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

1.- El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a cinc, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El president d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria jurídic esportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

2.-  El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva es reunirà quan sigui requerit, d’ofici o a instància de part i resoldrà per majoria els assumptes de la seva competència en matèria competitiva i disciplinària esportiva.

Article 8 . El Comitè d’Apel·lació de la FCE.

1.- El Comitè d’Apel·lació és un òrgan col•legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a set, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El president d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria jurídic esportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

2.- El Comitè d’Apel·lació, serà convocat cada vegada que sigui necessari i ha de resoldre en segona instància i per majoria, els recursos interposats contra els acords del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, contra els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius afiliats i contra les decisions adoptades pels òrgans electorals de les esmentades entitats federades.

Article 9. Disposicions comunes als Comitès.

1.- Els membres dels òrgans jurisdiccionals federatius -Comitè de Competició i Disciplina Esportiva i Comitè d’Apel·lació- hauran de reunir les condicions d'elegibilitat fixades en els Estatuts i no estar subjecte tampoc a les incompatibilitats assenyalades en el text estatutari.

2.- El seu mandat, i sense perjudici de poder ser novament designat indefinidament, no podrà excedir del mandat de la Junta Directiva.

3.- Els Comitès han de ser convocats pels seus respectius presidents sempre que sigui necessari i restaran vàlidament constituïts quan hi siguin presents la majoria de membres.

4.- Els acords s'adoptaran sempre per majoria de vots de les persones assistents i, en cas d'empat, serà diriment el vot del seu president que sempre haurà de votar en darrer terme.

5.- Existirà un secretari a cada Comitè que haurà de tenir cura de l'adequada tramitació administrativa dels expedients, donar-los el corresponent impuls processal, practicar les oportunes diligències de tramitació i notificar les resolucions a les parts interessades.

Article 10. Exercici de la Potestat Jurisdiccional Esportiva en l’Àmbit Disciplinari.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon:

1. Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada disciplina esportiva o per les específiques aprovades per la competició de què es tracti.
2. A les juntes directives de les agrupacions i clubs esportius pel que fa als seus socis, esportistes, tècnics i directius.
3. Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE i, en segona instància, al Comitè d’Apel·lació de la FCE, pel que fa a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges, àrbitres, delegatsi, en general, pel que fa a totes les persones i entitats federades que desenvolupen l’esport dels Escacs i de les seves disciplines.
4. Al Tribunal Català de l’Esport pel que fa referència a les mateixes persones i entitats de les lletres b) i c) anteriors i, en general, al que fa referència al conjunt de l’organització esportiva i de les persones que la integren.

Article 11. Exercici de la Potestat Jurisdiccional en l’Àmbit de la Competició.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit de la competició correspon:

a) Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada disciplina esportiva o per les específiques aprovades per la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i clubs esportius en relació amb els jocs o les competicions de caràcter intern associatiu.

c) Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE i, en segona instància, al Comitè d’Apel·lació de la mateixa, en l’àmbit de la competició federada.

1. Al Tribunal Català de l’Esport, en el mateix àmbit de la competició federada.

Article 12. Exercici de la Potestat Jurisdiccional en l’Àmbit Electoral.

L’exercici de la potestat jurisdiccional dins de l’àmbit electoral correspon a la Junta Electoral d’aquesta Federació, constituïda de la forma que preveuen els Estatuts, i al Comitè d’Apel·lació, dins els àmbits de les seves respectives competències.

Article 13. Classificació de les Infraccions.

1.- Són infraccions de les regles del joc les accions o omissions que durant el transcurs d’una partida o competició de caire federatiu, vulnerin les normes reglamentàries establertes, reguladores de la pràctica de les disciplines esportives adscrites a la FCE.

2.- Són infraccions a la conducta esportiva les accions o omissions contràries al disposat en les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'una competició de caràcter federativa.

3.- Són infraccions de les normes de conducta associativa les accions o omissions que comportin l'incompliment de les prescripcions estatuàries o reglamentàries de la FCE.

Article 14. Competències.

Als òrgans esmentats en els articles 7 i 8, els corresponen les competències, en matèries competitives, següents:

1. Suspendre, avançar o retardar la disputa d’una partida, i determinar, quan sigui pertinent, una nova data o, si s'escau, lloc, per a disputar-la.
2. Decidir sobre quan donar una partida per conclosa, interrompuda o no celebrada, quan qualsevol circumstància hagi impedit el seu acabament normal i, en cas d'acordar-se la continuació o la nova celebració, si ho serà o no en terreny neutral i, en qualsevol dels dos casos, a porta tancada o amb possible accés de públic.
3. En cas que, a criteri de l'òrgan jurisdiccional competent, aquesta suspensió fos deguda a la comissió de fets antiesportius, entenent-se com a aquestes actuacions les provocades de manera voluntària per aconseguir la suspensió obligada de la partida, aquests òrgans podran declarar guanyador el que no hagi causat les actuacions antiesportives.
4. Designar el recinte on hagi de disputar-se una competició quan per clausura del recinte o de la instal·lació o qualsevol altre motiu, no pugui disputar-se en el lloc previst.
5. Pronunciar-se, en tots els supòsits de repetició de proves, per una nova celebració o per la seva continuació.
6. Alterar el resultat d’una partida o competició, en cas de que en aquest resultat hagin tingut influència circumstàncies excepcionals sobrevingudes, incloent infraccions de caràcter greu i molt greu, així com casos de conflicte d’interessos de jutges, àrbitres, delegats o altres.
7. Les relacionades amb la qualificació esportiva dels esportistes, revisions i requalificacions, llicències en general; efectes, caducitat i cancel·lació de les llicències.
8. Designar, d'ofici o per sol·licitud de la part interessada, observadors federatius per les proves o competicions.
9. Decidir en casos d’inclemències meteorològiques, catàstrofes, impossibilitat de d'utilitzar o accedir al local de joc, si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment. Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un d’aquests motiu, i no hi ha la possibilitat de jugar sub conditione, o esperar a que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'hauran de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides en sobre tancat a la Federació.
10. Decidir si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.
11. Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els jugadors i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, el Comitè de Competició de la FCE podrà:
    1. Fer jugar la partida en dia i hora que determini el propi Comitè de Competició.
    2. Adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.
12. Tot allò que, en general, afecti les competicions subjectes a la seva jurisdicció.

Article 15. El Tribunal Català de l’Esport i la Secretaria General de l’Esport.

1.- El Tribunal Català de l’Esport exerceix la potestat disciplinària sobre les mateixes persones i entitats que la FCE, resolent en última instància les qüestions que li siguin sotmeses en via de recurs; incoant a instàncies de la Secretaria General de l'Esport expedients disciplinaris i imposant, si s'escau, la sanció corresponent.

2.- La Secretaria General de l'Esport podrà adreçar-se, d'ofici o a instàncies de part, als clubs i a la FCE, per formular denúncies amb ocasió o com a conseqüència d'infraccions de la disciplina esportiva.

Article 16. Principis Sancionadors.

1.- En la determinació de la responsabilitat derivada de les infraccions esportives, els òrgans disciplinaris federatius hauran d'atenir-se als principis informadors del dret sancionador.

2.- No es podrà imposar cap sanció sense frau o culpa, ni per accions o omissions no tipificades com a infracció amb anterioritat al moment de produir-se, ni tampoc no es podran imposar correctius que no siguin establerts per norma anterior a la perpetració de la falta.

3.- No es podrà imposar més d'una sanció per un mateix fet, llevat de les sancions que aquest Reglament estableix com a accessòries i només en els casos en què així es determini.

4.- En aquest sentit, uns mateixos fets no podran ser sancionats per la Federació Internacional, la FEDA i per la FCE, quan existeixi identitat de subjecte, objecte i fonament.

5.- Les disposicions disciplinàries tenen efecte retroactiu sempre que afavoreixin l'infractor tot i que hagués adquirit fermesa la sanció imposada.

Article 17.

1.- Els àrbitres o, en el seu defecte, els delegats, redactaran les actes i informes de les competicions, fent constar les incidències, en el seu cas, les actuacions realitzades i les sancions imposades en virtut de la seva potestat disciplinària.

2.- En les competicions per equips, el delegat haurà de comunicar els resultats dels seus equips en la forma establerta en la convocatòria del campionat.

3.- A la Lliga Catalana, l’equip local (o el visitant si no es presenta l’equip local) serà l’encarregat de confeccionar l’acta de l’encontre, així com de confeccionar l'acta electrònica sigui el que sigui el resultat de l'encontre.

Quan a la Lliga Catalana es redacti acta electrònica, caldrà que estigui comunicada a la FCE, com a màxim, a les 24:00 hores del mateix dia de l’encontre.

Si l’equip visitant observa que no es publica l’acta del partit a la web de la FCE en els terminis establerts, podrà fer l’acta electrònica perquè la FCE pugui tenir el resultat el més aviat possible.

L’equip local s’encarregarà de la guarda i custodia de l’acta en paper i les planilles durant un any. 

L’equip local serà l’encarregat d’enviar l’acta electrònica sigui quin sigui el resultat.

Només en el cas d’incompareixença de l’equip local el visitant haurà d’enviar l’acta.

4.- A les proves individuals, l'àrbitre o el delegat del local que n'hagi estat la seu, serà l'encarregat d'enviar-ne a la Federació l'acta, els dos originals de les planelles de jugadors avaluats, els justificants d'endarreriments, i qualsevol altra documentació que hagi generat la competició.

5.- Quan hi hagi qualsevol conflicte que impedeixi l'acabament de l'encontre, el delegat local enviarà al Comitè de Competició de la FCE amb CARÀCTER D'URGÈNCIA (primer dia feiner després de disputar la competició) l'acta de la sessió amb les incidències que puguin haver-hi, els sobres de les partides inacabades -quan no s’hagin pogut jugar sub conditione- totes les planelles originals i les al·legacions de les parts implicades.

6.- La pàgina web de la Federació Catalana d’Escacs és un mitjà oficial de transmissió de totes les informacions relacionades amb les competicions organitzades per la FCE.

7.- Les actes constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. La mateixa naturalesa tindran els annexos, informes i les ampliacions o aclariments de les mateixes subscrits pels jutges o àrbitres, sia d’ofici, sia per sol·licitud dels òrgans disciplinaris.

8.- Això no obstant, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova, podent els interessats proposar-ne o aportar directament tots els mitjans probatoris que tinguin interès per a la resolució correcta de l’expedient.

9.- En l’apreciació de les faltes referents a la disciplina esportiva, les declaracions dels àrbitres es presumeixen certes, llevat d’error material manifest, que podrà acreditar-se amb qualsevol mitjà admès en Dret.

10.- Així mateix, els informes dels delegats federatius s’incorporaran als procediments jurisdiccionals perquè siguin valorats com un element probatori més, segons els principis de la sana crítica, sense perjudici de l’esmentat als apartats anteriors.

11.- Sent l'acta i en el seu cas el seu informe, la base fonamental per a les decisions que adopti el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, és indispensable el rigorós i objectiu compliment de redactar les incidències hagudes a la competició.

12.- L'omissió intencionada d'incidències o la inadequada redacció de l'acta donarà lloc a les sancions establertes.

Article 18. Classificació de les Infraccions de les Regles del Joc, de la partida i de les competicions.

Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la partida i de les competicions les accions o omissions que durant el transcurs d’un partit, partida o competició de caire federatiu, vulnerin les normes reglamentàries establertes, reguladores de la pràctica de les disciplines esportives adscrites a la FCE.

Article 19. Classificació de les Infraccions de la Conducta Esportiva.

Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greu, greus i lleus.

1.- Són infraccions molt greus:

1. Les agressions als àrbitres, esportistes, públic, tècnics, directius i altres autoritats esportives, si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o la física o mental de la persona agredida.
2. Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d’una partida o una competició o que obliguin a la seva suspensió temporal o definitiva.
3. Les intimidacions o les coaccions realitzades contra àrbitres, tècnics, directius, i altres autoritats esportives.
4. La desobediència manifesta de les ordres i instruccions emanades d’àrbitres, tècnics i directius i altres autoritats esportives.
5. Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
6. La violació de secrets en assumptes que es coneguin per raó del càrrec.
7. Els actes de rebel·lia contra els acords de la Federació.
8. Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’una partida o competició.
9. L’alineació o participació indeguda, la incompareixença no avisada i no justificada, la retirada injustificada d’una partida o competició i la renúncia injustificada.
10. La suspensió d’una competició excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major.
11. El consum de substàncies o fàrmacs o l’ús de tecnologies, suports informàtics o software destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o una partida.
12. La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació al seu consum o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra k.
13. L’ús de substàncies prohibides i mètodes no permesos en les normatives dictades per les autoritats competents nacionals i internacionals en matèria esportiva, amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.
14. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció.
15. L’ús de qualsevol tipus de notes, fonts d’informació o consells, o analitzar qualsevol partida en un altre taulell d’escacs.
16. La infracció de la normativa Anti-Trampes de la FIDE.
17. La negativa a sotmetre al control antidopatge, en ser requerit per a això per qualsevol dels organismes involucrats.
18. La incitació a l’ús, consum, venda, fabricació i distribució de substàncies prohibides i/o mètodes tecnologies, suports informàtics o software no reglamentaris.
    1. Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació i direcció de la Federació i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals de la Federació.
    2. El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.
    3. Els incompliments dels acords de les Assemblees Generals de la Federació, així com reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.
    4. La no convocatòria, en els terminis o condicions legals, de forma sistemàtica i reiterada, dels òrgans col·legiats de la Federació.
    5. L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.
    6. La utilització incorrecta dels fons de la Federació, així com de les subvencions, crèdits, avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les Comunitats Autònomes o Ajuntaments i altres corporacions de dret públic.
    7. Els actes, manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directa o indirectament, indueixin o incitin a la violència.
    8. Manipular o alterar, ja sigui personalment o a través de persona interposada, el material o equipament esportiu en contra de les regles tècniques de l’esport dels escacs quan es pugui alterar la seguretat de la partida o competició o es posi en perill la integritat de les persones.
    9. La reincidència en la comissió de faltes greus.
    10. El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.
    11. La falta d’assistència no justificada a la convocatòria de la Selecció Catalana d’Escacs. A aquests efectes la convocatòria s’entén referida tant als entrenaments com a la celebració efectiva de la prova o competició.
    12. Els actes notoris i públics que atemptin a la dignitat o el decòrum esportiu quan tinguin una especial gravetat.
    13. La manipulació o alteració, ja sigui personalment o a través d’una altra persona, del material o equipament esportiu en contra de les regles tècniques que regeixen la Federació Catalana d’Escacs, la FEDA, quan puguin alterar la seguretat de la competició o posin en perill la seguretat de la integritat de les persones.
    14. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.
    15. Les desqualificacions, el desacatament o les manifestacions irrespectuoses, verbals o escrites, dirigides als membres dels òrgans disciplinaris o a qualsevol  directiu, responsable federatiu, personal col·laborador i treballadors de la FCE quan tinguin una especial gravetat.
    16. L’incompliment del deure de confidencialitat i secret sobre el contingut dels expedients disciplinaris federatius, així com el deure d’abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu.
    17. La participació en jocs o apostes amb contingut econòmic i que tinguin una relació directa o indirecta amb el partit o competició en qüestió.
    18. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.

2.- Són infraccions greus:

1. Les agressions a les quals es fa referència en l’apartat 1.a), si impliquen una gravetat menor, segons el mitjà utilitzat o el resultat produït.
2. Els insults i ofenses a àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives, contra el públic assistent i altres esportistes.
3. Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’una partida o una competició.
4. L’incompliment d’ordres, convocatòries o instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius, i altres autoritats esportives.
5. Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o dignitat esportiva.
6. L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o funció esportiva desenvolupada.
7. El trencament de la sanció per infracció lleu.
8. La comissió per negligència de les infraccions tipificades per les lletres u), v), w) i x) de l’apartat 1.
9. L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar contra la mateixa, així com en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.
10. La incompareixença no avisada o avisada i no justificada -en ambdós casos-, la renúncia no justificada a una partida o competició i la retirada no justificada, quan l’òrgan competent no les consideri de major gravetat.
11. La participació en competicions esportives sense les llicències esportives necessàries o qualsevol altra documentació exigida a cada moment per la FCE.
12. Les accions o omissions contràries a les normes d’obtenció de llicències esportives, d’inscripció, matrícula i participació, aprovades per la FCE, quan existeixi reincidència o reiteració.
13. La no assistència injustificada d’àrbitres, oficials, tècnics i delegats de les competicions per a les que han estat nomenats.
14. La suspensió d’una competició,excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major i quan l’òrgan no la consideri com de major gravetat.
15. La infracció de la normativa Anti-Trampes de la FIDE.
16. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció i quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.
17. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
18. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades per escrit envers un dirigent federatiu, directiu de club o qualsevol autoritat esportiva en l'exercici de les seves funcions, a través de qualsevol mitjà, inclús mitjans electrònics i/o xarxes socials.
19. Les desqualificacions, el desacatament o les manifestacions irrespectuoses, verbals o escrites, dirigides als membres dels òrgans disciplinaris o a qualsevol  directiu, responsable federatiu, personal col·laborador i treballadors de la FCE, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
20. L’incompliment del deure de confidencialitat i secret sobre el contingut dels expedients disciplinaris federatius, així com el deure d’abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu, quan no revesteixi una especial gravetat.
21. La promesa o entrega de quantitats de diners en efectiu o compensacions avaluables en diners per part d’un tercer como estímul per obtenir un resultat positiu, així com la seva acceptació o recepció.
22. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no es formi part de la partida en qüestió.
23. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.

3.- Són infraccions lleus:

1. Les observacions formulades a àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives en l’exercici de les seves funcions, de manera que suposin una lleu incorrecció.
2. La lleu incorrecció amb el públic o altres competidors.
3. L’actitud passiva en el compliment de les ordres i instruccions rebudes d’àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives en l’exercici de les seves funcions.
4. L’ incompliment de les normes esportives per negligència o oblit, excepte en cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.
5. Les accions o omissions contràries a les normes d’obtenció de llicències esportives, d’inscripció i matrícula i demés regles de participació en partits i competicions aprovades per la FCE.
6. L’incompliment de manera negligent de les seves funcions, per part d’àrbitres, tècnics o comissaris.
7. La incorrecció o faltes administratives a les documentacions obligatòries exigides com llicències i qualsevol altra exigida per la FCE per prendre part a les competicions.
8. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
9. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no es formi part de la partida en qüestió i quan no revesteixi especial gravetat.
10. L’alineació o participació indeguda, la incompareixença avisada i no justificada, la retirada d’una partida o competició i la renúncia justificada, quan l’òrgan competent ho consideri lleu.
11. La suspensió d’una competició excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major, quan l’òrgan competent ho consideri lleu.
12. Fumar a la sala de joc.
13. Sortir de la sala de joc sense comunicar-ho a l'àrbitre o al delegat.
14. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció i quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.

Article 20. Infraccions Específiques dels Àrbitres.

Les infraccions comeses pels àrbitres es graduaran de la següent forma:

1. Molt greus:

1. Falsejament voluntari del contingut de l’acta de manera que les seves anotacions no es corresponguin amb els fets ocorreguts durant la competició.
2. La no presentació d’informes sobre incidències de les partides, quan fos requerit per l’òrgan competent.
3. La parcialitat a favor d'algun dels participants.
4. La intervenció en fets dirigits a l'obtenció d'un resultat predeterminat en una partida.
5. Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixi, fomenti o inciti a la violència.
6. Admetre la promesa de recompensa, o acceptar-la, per alterar el resultat d’una partida.
7. L'agressió consumada, amb motiu de la celebració d'una partida, a qualsevol altre àrbitre, esportista, tècnic, delegat o espectador quan causi lesions que representin un detriment de la integritat corporal o salut física de l'agredit.
8. El trencament de la sanció per una infracció greu.
9. Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
10. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.

1. Greus:

1. Omissió o incorrecció de les dades sobre incidències esdevingudes que deurien figurar en l’acta.
2. No complir o fer complir les obligacions que s’estableixen en les normes de les competicions.
3. No comunicar a la FCE, de forma prèvia a l’inici de la competició, una situació de conflicte d’interessos.
4. Insults, gestos insolents o provocadors cap a esportistes, tècnics, directius, públic o altres àrbitres.
5. La suspensió d'una partida sense concórrer una causa legítima que justifiqui aquella mesura.
6. L'agressió no consumada envers un esportista, tècnic, delegat, àrbitre, espectador, dirigent federatiu o directiu de club.
7. Amenaçar, empentar, coaccionar o realitzar qualsevol acte vexatori a un esportista, tècnic, delegat, àrbitre, espectador, dirigent federatiu o directiu de club.
8. El trencament de la sanció per una infracció lleu.
9. No comparèixer, sense motius justificats, estant designat.
10. L'incompliment dels acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans competents federatius. 
11. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa  social.
12. Causar intencionadament algun tipus de dany o desperfecte a les instal·lacions de qualsevol entitat o als béns de qualsevol persona.
13. Els actes notoris i públics que atemptin contra la concòrdia de l'organització federativa o contra el decòrum o la dignitat esportiva.
14. Agressió a esportistes, públic, tècnics, directius i altres àrbitres, malgrat que no causin cap detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
15. Els que no es presentin a una competició amb l’antelació establerta reglamentàriament o a través d’instruccions o circulars.

1. Lleus:

1. Retard o incompliment de l’enviament d’actes.
2. El consentiment d'actituds antiesportives dels participants en una partida o partit i dels altres components de l'equip o participants, sense sancionar-les de la manera deguda.
3. Desconsideracions, males maneres, insults lleus cap a qualsevol persona que participi directa o indirectament en una partida, cap al públic o cap a qualsevol persona que pertany a algun òrgan federatiu.
4. El comportament incorrecte o la manca d'esportivitat davant el públic o els participants.
5. L'incompliment dels acords, ordres i instruccions dictades pels òrgans federatius competents, quan es produeixin per negligència o descuit.
6. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
7. Els que no es presentin a una competició amb l’antelació establerta reglamentàriament o a través d’instruccions o circulars, quan les conseqüències del retard no siguin d’especial gravetat.

Qualsevol sanció establerta per la comissió d’alguna de les infraccions incloses en aquest article, pot comportar també la pèrdua dels corresponents drets econòmics dels àrbitres.

Aquestes infraccions específiques també ho seran dels delegats, quan exerceixin les funcions establertes als articles 5 i 17, pel que fa a tot allò relacionat amb les obligacions relatives a la tramitació de les actes de les competicions.

Article 21. Infraccions Específiques de Tècnics, Delegats i Directius.

Les infraccions comeses per tècnics, delegats o directius es graduaran de la següent manera.

1. Molt greus:

1. L'agressió consumada a qualsevol àrbitre, esportista, tècnic, delegat o espectador quan causi lesions que representin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
2. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades envers un àrbitre que, per la seva gravetat, impedeixin la celebració d'una partida  o que obliguin a suspendre-la definitivament.
3. La desobediència manifesta a les ordres dels àrbitres que, malgrat ser requerit pels propis àrbitres a complimentar adequadament les seves instruccions, impedeixi la celebració d'una partida o motivi la seva suspensió.
4. La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de la Federació, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic.
5. Qualsevol comportament personal antiesportiu que, per la seva gravetat, impedeixi la celebració d'una partida o en motivi la suspensió.
6. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.
7. Els actes dirigits a predeterminar un resultat, amb especial gravetat quan estiguin implicats menors d’edat.
8. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa.

1. Greus:

1. Arremetre de manera violenta, empentar o colpejar un esportista, tècnic, delegat o espectador, sempre que l'acció comesa no constitueixi una infracció més greu.
2. Insultar, empentar o ofendre un àrbitre.
3. Amenaçar, coaccionar o realitzar qualsevol acte vexatori envers un àrbitre.
4. L'agressió no consumada a qualsevol àrbitre.
5. Incitar els esportistes a adoptar actituds violentes o antiesportives, contràries a la bona marxa de la partida.
6. L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar-hi en contra, i també  en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.
7. Les agressions a qualsevol esportista, àrbitre, tècnic, delegat o espectador, malgrat no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
8. Arremetre de manera violenta o colpejar un àrbitre, sempre que l'acció comesa, no constitueixi una infracció més greu, ni per la seva gravetat ni per les seves conseqüències lesives.
9. Ordenar als esportistes a retirar-se de la partida abans de la finalització de la mateixa.
10. Les agressions que, malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o salut física, l'acció en si mateixa fos especialment greu o reiterativa en el mateix acte.
11. Els actes i les manifestacions de qualsevol tipus que, directament o indirecta, indueixin o incitin a la violència.
12. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
13. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc.
14. Actuar en nom d’un jugador.
15. Els actes dirigits a predeterminar un resultat.
16. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa, quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.

1. Lleus:

1. Provocar o bé incitar el públic o al propi equip contra la correcta marxa d'una partida o partit.
2. Protestar de manera incorrecta o reiterada una decisió arbitral.
3. Cometre un acte de desconsideració o comportar-se de manera incorrecta o antiesportiva, amb expressions o gestos, envers un altre esportista, tècnic, delegat i sempre que això no constitueixi una falta més greu.
4. Formular observacions als àrbitres, que signifiquin una lleugera incorrecció.
5. Qualsevol incompliment de les obligacions establertes en aquest Reglament.
6. Faltar al respecte o bé cometre, amb expressions o gestos, una lleugera incorrecció cap a algun espectador, membre de l’equip rival o qualsevol altre persona relacionada amb aquesta Federació sempre que això no constitueixi una falta més greu.
7. Adoptar una actitud passiva o negligent en el compliment de les ordres o instruccions dels jutges o àrbitres.
8. Cometre un acte de desconsideració o menysprear de qualsevol manera l'autoritat d'un àrbitre o bé dirigir-s'hi amb expressions o gestos incorrectes o despectius.
9. Qualsevol conducta incorrecta o antiesportiva que alteri el bon ordre esportiu o el normal desenvolupament de la partida o partit, sempre que això no constitueixi una infracció més greu.
10. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs
11. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no revesteixi especial gravetat.
12. Actuar en nom d’un jugador, quan no revesteixi especial gravetat.
13. Els actes dirigits a predeterminar un resultat.
14. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa, quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.

Article 22. Infraccions comeses per Delegats Federatius.

Els delegats federatius que incompleixin les funcions que li han sigut encomanades, o no les exercissin amb independència, objectivitat i diligència, en seran sancionats com a falta greu.

Article 23. Infraccions comeses per Directius.

1.- Quan una persona subjecta a la competència disciplinaria de la FCE, sigui per la possessió d’una o varies llicències o pel seu càrrec federatiu, cometi algun fet actuant com a espectador que sigui considerat com a infracció del reglament, serà sancionat d’acord amb el previs per dita infracció.

2.- En cas de que, degut a la possessió de varies llicències o càrrecs federatius, es preveu per a la infracció diferents sancions, s’aplicarà la més greu prevista.

Article 24. Infraccions comeses per Clubs o Organitzadors.

1.- Quan durant una partida o competició s’alteri l’ordre, es menoscabi o posi en perill la integritat física dels àrbitres, esportistes, tècnics o persones en general, es causin danys materials o lesions, es produeixi invasió de l’espai de joc o interrupció indeguda de la partida o competició, s’exhibeixin símbols o es profereixin càntics o insults violents, racistes, xenòfobs o intolerants, o es perturbi notòriament el normal desenvolupament de la partida o la competició, incorrirà en responsabilitat el club organitzador de la competició, llevat que acrediti el compliment diligent de les seves obligacions i l’adopció de les mesures de prevenció exigides per la legislació esportiva per evitar aquests fets o mitigar la seva gravetat.

2.- L’organitzador de la partida o de la competició serà també responsable quan aquests fets es produeixin com a conseqüència d’un mal funcionament dels serveis de seguretat per causes imputables al mateix.

3.- Per a determinar la gravetat dels fets, es tindran en compte les circumstàncies concurrents, tals com la producció -o no- de lesions, l’apreciació de risc notori d’haver-se pogut originar, llevat si per evitar-ho hagués mediat diligència de l’organitzador; la influència dels incidents en el normal desenvolupament de la competició; l’existència o absència d’antecedents; el major o menor número de persones que ha intervingut als incidents i en general totes les que l’òrgan competent racionalment ponderi, qualificant-se, a més, de manera específica, com a factors determinants de la gravetat, l’actitud passiva o negligent del club organitzador o la seva falta d’efectivitat per a identificar i posar a disposició de l’autoritat competent als protagonistes dels incidents i, en suma, el grau de compliment de les obligacions legals i reglamentàries que incombeixin a l’organitzador en matèria de prevenció de la violència en les instal.lacions esportives. Tractant-se de supòsits on resulti agredit algun dels àrbitres, precisant assistència mèdica, l’ofès haurà de remetre el corresponent part facultatitu.

4.- Els clubs són subsidiàriament responsables en l’aspecte econòmic del pagament d’indemnitzacions, danys i perjudicis, despeses i sancions d’ordre econòmic, de les que resultin responsables un o més dels seus esportistes, empleats, seguidors, tècnics, directius o afiliats, o el propi Club, per decisió de la Federació, Comitè de Competició o organismes competents, a conseqüència d’actuacions antireglamentàries, ofenses o danys a persones realitzades en competició, o per incompliment de qualsevol compromís contret per el Club amb Organisme federatiu o amb un altre Club.

5.- Les infraccions comeses pels clubs es graduaran de la següent manera:

1. Molt greus:

1. Qualsevol acte de violència protagonitzat per esportistes, tècnics, directius, col·laboradors o seguidors d'un club quan causin lesions que representin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
2. La negativa dels participants d'iniciar la celebració d'una partida o de continuar-la, malgrat el requeriment formal dels àrbitres per fer-ho.
3. L'actitud antiesportiva dels components d'un equip que, malgrat haver estat advertits pels àrbitres, persisteixin en la seva conducta i motivin la suspensió de la partida.
4. El comportament greument perillós dels components d'un equip envers la integritat física dels àrbitres, o dels components de l'equip o equips contraris, que motivi la suspensió de la partida o competició.
5. Impedir el club organitzador l'accés al recinte esportiu dels participants en la competició o dels àrbitres, la qual cosa motivi la seva suspensió.
6. Els actes de rebel•lia contra els acords adoptats pels òrgans de govern de la Federació.
7. Els clubs que ofereixin o lliurin a qualsevol àrbitre obsequis o presents amb una finalitat clara o encoberta d'aconseguir la seva parcialitat i un resultat favorable.
8. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.
9. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida o competició, en què es produeixin actes de violència, com a conseqüència dels quals es causin lesions a alguna persona i que representin un detriment de la seva integritat corporal o de la seva salut física.

1. Greus:

1. El trencament de la sanció imposada per una falta lleu.
2. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva, abans, durant o després d'una partida, pels seguidors d'un club, durant els quals es produeixin actes de coacció o violència, però sense arribar a lesionar o fer mal a ningú.
3. Qualsevol acte de violència protagonitzat per qualsevol esportista, directiu, tècnic, col·laborador o seguidor d'un club malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
4. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida, en què es produeixin actes de violència malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física dels agredits.
5. Les actuacions que pertorbin el normal desenvolupament de la competició.
6. El llançament d'objectes que pertorbi el normal desenvolupament de la partida o atempti contra la integritat física dels àrbitres, dels components dels equips i dels esportistes.
7. Impedir l'assistència dels seus esportistes a les diferents seleccions catalanes o a les activitats federatives de perfeccionament tècnic.
8. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades per escrit envers un dirigent federatiu, directiu de club o qualsevol autoritat esportiva en l'exercici de les seves funcions, a través de qualsevol mitjà, inclús mitjans electrònics i/o xarxes socials.
9. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
10. El fet que, després d’haver estat requerit formalment, un club no hagués pagat qualsevol deute econòmic que tingués vençut amb la Federació.
11. L’actuació durant la partida o durant una competició d’un esportista sense haver-li estat prèviament lliurada la llicència federativa que empari aquella inscripció o actuació.
12. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.

1. Lleus:

1. Incomplir el que estableixen les disposicions federatives, relatives a les condicions tècniques per disputar-se una partida, sense que aquest incompliment generi la seva suspensió.
2. Endarreriment no justificat a la disputa d’una partida.
3. La no adopció per part del club organitzador de totes les mesures necessàries per tal d'evitar alteracions de l'ordre, abans, durant i després d'una partida o competició, i en especial no haver demanat l'assistència de la força pública, quan no comporti conseqüències greus.
4. El llançament d'algun objecte sense atemptar contra la integritat física de ningú.
5. L'entrada d'alguna persona del públic, tot pertorbant el normal desenvolupament de la partida o competició.
6. Qualsevol altre incident protagonitzat per persones del públic, que no tinguin el caràcter de greus o molt greus.
7. L'incompliment dels acords i ordres dictades pel òrgans jurisdiccionals federatius, quan es produeixin per negligència o descuit.
8. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida, que siguin de caràcter lleu.
9. La inscripció a una partida o competició d’un esportista sense haver-li estat prèviament lliurada la llicència federativa que empari aquella inscripció, quan es pugui esmenar aquesta circumstància abans de que s’iniciï la participació a la competició.
10. L’incompliment de les obligacions relatives a enviar a la FCE les partides en format Chess-Base, PGN o qualsevol altre format electrònic.
11. L’incompliment de les obligacions relatives dels clubs locals a enviar de manera simultània a la finalització de cada partida els resultats mitjançant missatge de text a l’encarregat de la retransmissió d’aquella jornada.

Article 25. Tipologia de Sancions.

Per raó de les infraccions tipificades en aquest Reglament, poden imposar-se les següents sancions:

1. L’avís.
2. L’amonestació pública.
3. La suspensió o inhabilitació temporals.
4. La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.
5. La privació definitiva o temporal de la llicència federativa.
6. La inhabilitació a perpetuïtat.
7. La multa.
8. La clausura del recinte esportiu.
9. La prohibició d’accés als recintes esportius.
10. La pèrdua de la partida o la desqualificació en la partida.
11. La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.
12. La pèrdua o el descens de categoria.

 1.- Corresponen a les infraccions molt greus:

1. La inhabilitació a perpetuïtat.
2. La privació definitiva de la llicència federativa,
3. La privació definitiva dels drets de membre afiliat o adherit.
4. La suspensió o inhabilitació temporal per un període d’un a quatre anys.
5. La privació del dret de membre afiliat o adherit per un període d’un a quatre anys.
6. La multa de fins a 1.200€.
7. La pèrdua o descens de categoria, la pèrdua de punts o llocs en la classificació, o la clausura del recinte esportiu per un període de 4 partits o proves a una temporada, segons que s’escaigui.
8. La pèrdua del partit o la desqualificació de la partida.
9. La prohibició d’accedir als recintes esportius per un període d’un any o més, fins a cinc.

   2.- Corresponen a les infraccions greus:

1. La suspensió o inhabilitació per un període d’un mes a un any.
2. La privació dels drets de membres afiliats o adherits per un període d’un mes a un any.
3. La multa de fins a 600€.
4. La pèrdua del partit o la desqualificació en la partida, o la clausura del recinte esportiu per un període d’1 partit o partida o més, fins a 3, segons que s’escaigui.
5. La prohibició d’accés als estadis o recintes esportius per un període d’un mes a un any.

   3.- Corresponen a les infraccions lleus:

1. La suspensió per un període no superior a un mes.
2. La multa de fins a 300€.
3. La privació dels drets de membre afiliat o adherit per un període màxim d’un mes.
4. La prohibició d’accés als recintes esportius per un període màxim d’un mes.
5. L’avís.
6. L’amonestació pública.

Article 26. Sancions Específiques.

a)         LLISTES D’ORDRE DE FORCES

La confecció i presentació per Internet de les llistes d’ordres de forces cal fer-la entre els dies que especifiqui la corresponent circular. En cas de retard la sanció serà del preu d’inscripció del primer equip del club multiplicat pels dies de retard fins a la data límit establerta a la corresponent circular.

b)         RELACIÓ DE SANCIONS:

b.1)      PER A LA NOTIFICACIÓ D'ACTES FORA DE TERMINI (a totes les categories, fins les 24:00 de la nit del dia que es jugui el partit): Sanció de 25€, si la notificació es fa fora de termini, però dintre del següent dia a la celebració del partit. A la sanció s’afegiran 20€ per cada dia que passi sense donar el resultat. El responsable serà l’equip local.

b.2)      PEL RETARD EN LA PRESENTACIÓ DE PARTIDES EN FORMAT ELECTRÒNIC (PGN o similar compatible amb el programa chess-base): El termini de presentació de partides serà de 5 dies naturals des de la finalització del partit. La sanció serà de 20€ multiplicat pels dies de retard en presentar les partides a la Federació. Les 10 partides s’hauran de presentar en un sol arxiu.

b.3)      FALTA DE COMUNICACIÓ DE RESULTATS PER MISSATGE DE TEXT, correu electrònic o whatsapp. Estan obligats els equips de Divisió d'Honor: Sanció de 50 € per no donar els resultats per missatge de text, correu electrònic o whatsapps a l’encarregat de retransmissions.

b.4)      ÀRBITRES O ORGANITZADORS QUE APARELLEN UN JUGADOR TOT I QUE EL JUGADOR HAVIA DEMANAT UN BYE O NO S'HAVIA INSCRIT AL TORNEIG: Sanció de 10 € per jugador i ronda. Perquè a un jugador se li corregeixi l’ELO per aquest motiu caldrà que l’àrbitre o organitzador hagi pagat prèviament la sanció administrativa corresponent.

b.5)      INFORME DEL TORNEIG TRAMITAT INCORRECTAMENT de manera reiterada per l'àrbitre principal que motivi el seu retorn: sanció de 35 €.

b.6)      INFORME DEL TORNEIG TRAMITAT FORA DE TERMINI per l'àrbitre principal: sanció de 35 €.

Article 27. Sancions substitutòries.

1.- En el cas de que els autors, o partícips d’una infracció siguin menors d’edat, atenent a la gravetat i transcendència dels fets, i sempre que es tracti d’infraccions a les regles del joc, l’òrgan competent podrà acordar d’ofici, o a instancia de part, la substitució de les sancions establertes en els articles precedents per alguna de les següents:

1. Col·laboració en l’organització de proves o competicions, realitzant tasques administratives, auxiliars, o d’estància i col·laboració en l’esdeveniment esportiu.
2. Assistència als àrbitres en les tasques prèvies a l’inici d’una partida o d’una competició, con un màxim de quatre assistències.
3. Assistència a cursos de formació de tècnics esportius, o cursos d’àrbitres, podent consistir en l’assistència a sessions aïllades del curs, a matèries específiques, o jornades segons consideri el Comitè, i atenent a la gravetat dels fets.
4. Elaboració de treballs sobre els valors de l’esport dels escacs i, concretament.
5. Elaboració de treballs sobre la prevenció i lluita contra el dopatge.
6. Col·laboració amb el Club o entitat en la que s’hagin produït les infraccions.

2.- L’òrgan competent podrà acordar el compliment de les anteriors mesures en companyia dels progenitors, sempre i quan aquests tinguin llicència, amb la finalitat d’implicar-los en la tasca formativa d’inculcar els valors de l’esport als seus fills.

3.- Als menors de catorze anys s’imposaran sempre que sigui possible, aquestes mesures i atenent a les circumstàncies que concorrin, la participació en les mateixes dels progenitors.

4.- Entre els catorze i els setze, l’òrgan competent elegirà d’entre les anteriors, sempre que les circumstàncies ho aconsellin, la mesura substitutòria de les sancions generals.

5. Entre els setze i els divuit, l’òrgan competent valorarà l’oportunitat o no de l’aplicació de les mesures substitutòries.

CAPÍTOL QUART

Article 28.

1.- Els òrgans  competents de la FCE col·laboraran amb els de l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, en la prevenció, control i sanció de l’ús de substàncies o grups farmacològics prohibits i mètodes no admesos en l’esport, imposant- se, per l’òrgan disciplinari competent, la sanció que sigui pertinent, segons el disposat en el present Reglament i altres disposicions vigents, prèvia incoació d’expedient pel procediment ordinari previst en aquest Reglament.

2.- En tot el relatiu a dopatge d’esportistes, s’estarà a les disposicions vigents en matèria de substàncies prohibides del Codi Mundial Antidopatge de la WADA/AMA i les resolucions del Consejo Superior de Deportes sobre el llistat de substàncies prohibides així com la normativa especifica de la FIDE.

3.- Així mateix, en el present capítol, també es regularà el dopatge tecnològic i l’ús d’ajuts externs, entenent com a tal la utilització durant les competicions de mecanismes electrònics per a millorar  el rendiment esportiu així com l’ús de notes, fons d’informació, consells, senyals o analitzar qualsevol partida en un altre tauler d’escacs, destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa, de conformitat amb l’establert en la Normativa Anti Trampes de la FIDE, que n’és d’aplicació per la FCE en aquest apartat.

4.- Pel que fa al procediment disciplinari, les infraccions dels esportistes en matèria de dopatge, s’enjudiciaran mitjançant el procediment ordinari.

Article 29. Infraccions.

1.- Es considera infracció el consum i l’ús de substàncies o fàrmacs prohibits i mètodes no permesos, destinats a augmentar artificialment el rendiment esportiu, la capacitat física o mental de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o una partida.

2.- També es considera infracció la promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació al seu consum o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix l’apartat anterior, així com també la incitació a l’ús, consum, venda, fabricació i distribució de substàncies prohibides i / o mètodes no reglamentaris.

3.- Així mateix, també es considera infracció el fet de negar-se a sotmetre’s al control antidopatge, en ser requerit per a això per qualsevol dels organismes involucrats.

4.- També es considera infracció la possessió de substàncies dopants llevat que es pugui justificar el motiu d’aquesta possessió i la seva desvinculació total amb el dopatge.

5.- L’ús de tecnologies, suports informàtics o software, i ajuts externs, així com l’ús de notes, fons d’informació o consells, o analitzar qualsevol partida en un altre tauler d’escacs, destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa, també serà considerat infracció en matèria de dopatge tecnològic, així com l’ús de tecnologies, suports informàtics o software i mètodes no permesos en les normatives dictades per les autoritats competents nacionals i internacionals en matèria esportiva, amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.

Article 30. Telèfons mòbils a la Lliga Catalana.

1.- Quan a un jugador li soni el telèfon mòbil durant la Lliga Catalana, s’anotarà a l’acta del matx, i es continuarà la partida.

2.- Posteriorment al partit s’informarà al Comitè de Competició de la FCE.

3.- A la primera vegada que el Comitè de Competició de la FCE, rebi un comunicat a un acta,  farà un avís al jugador al qual ha sonat el mòbil.

4.- Si en una segona acta, d'un altre partit, s’informa que li ha tornat a sonar el mòbil al mateix jugador, el Comitè de Competició de la FCE el podrà sancionar amb inhabilitació per una o més rondes.

5.- Si a un jugador li sona el mòbil i a més contesta la trucada, s’anotarà a l’acta, continuarà la partida i el Comitè de Competició decidirà la sanció, que podria comportar la pèrdua de la partida.

Article 31. Renúncies, incompareixences i retirades.

En cas de renúncia a participar en una partida o competició, en casos d’incompareixences i retirades, renúncies i suspensions, l’òrgan disciplinari competent valorarà totes les circumstàncies concretes del cas, la possible existència de circumstàncies de força major i prendrà una decisió al respecte, d’acord amb els barems d’infraccions i sancions previstos en el present Reglament.

Article 32. Suspensió de Competicions.

1.- Només es podran suspendre competicions per causes de força major previstes a l’article 33.c) del present Reglament. No es considerarà infracció la suspensió de competicions per causes de força major.

1.1.-     En casos de que es suspengui una competició per inclemències meteorològiques, catàstrofes, impossibilitat d'utilitzar o accedir al local de joc, els òrgans competents decidiran si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.

1.2.-     Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un d’aquests motiu, i no hi ha la possibilitat de jugar sub conditione, o esperar a que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'hauran de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides a l’àrbitre o en sobre tancat a la Federació.

1.3.-     Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els jugadors i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, l’òrgan competent de la FCE podrà:

1. Fer jugar la partida en dia i hora que determini el propi Comitè de Competició.

1. Adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.

2.- Fora d’aquests casos, les suspensions de les competicions seran sancionades en funció de si es produeixen per causes justificades o per causes no justificades.

Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la suspensió ha estat per causa justificada o injustificada.

2.1.-     En casos de suspensió de competicions per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

2.2.- Si l’organitzador d’una competició la suspèn injustificadament abans de la data d’inici, independentment d’altres sancions disciplinàries que l’òrgan acordi, haurà de:

-       Abonar les despeses d’inclusió en el calendari i perdrà el dret sobre les dates sol·licitades.

-       En cas de reincidència o de suspensió de dues o més competicions en un mateix any, només seran acceptades noves peticions prèvia consignació d’una fiança que establirà lajunta directiva de la FCE o la Gerència.

-       Sanció de multa prevista per les infraccions greus.

Article 33. Incompareixences, renúncies, retirades i eliminats.

Apartat 1er.- Incompareixences.

La incompareixença es dona quan un jugador o un equip no compareix a una competició, un cop ha estat emparellat.

Les incompareixences es poden donar en competicions individuals i en competicions per equips, poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

A) Incompareixences en competicions individuals.

1.- Les incompareixences en competicions individuals poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

2.- Es considerarà incompareixença avisada quan la impossibilitat de competir es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb 6 hores d’antelació a l’inici de la ronda, com a mínim. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida i podrà suposar l’eliminació del torneig.

3.- Es considerarà incompareixença no avisada quan la impossibilitat de competir no es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb l’antelació prevista anteriorment. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida, un punt de penalització de la classificació final i podrà comportar l’eliminació del torneig.

4.- Quan les incompareixences es produeixin justificadament, és a dir, per circumstàncies de força major, s’haurà d’enviar a l’òrgan competent un escrit amb els motius de la incompareixença i les justificacions pertinents.

5.- L’òrgan competent valorarà la documentació i decidirà el procedent.

6.- Dues incompareixences en competicions oficials o homologades, suposen l'eliminació del jugador de la competició.

B) Incompareixences en competicions per equips.

1.- Les incompareixences en competicions per equips poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

2.- Es considerarà incompareixença avisada quan la impossibilitat de competir es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb 48 hores d’antelació a l’inici de la ronda, com a mínim. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua del matx i podrà comportar l’eliminació del torneig i podrà comportar també una sanció de multa accessòria corresponent a les infraccions lleus.

3.- Es considerarà incompareixença no avisada quan la impossibilitat de competir no es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb l’antelació prevista anteriorment. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida, podrà comportar l’eliminació del torneig, podrà comportar també la pèrdua d’un punt en la classificació del seu grup i podrà comportar també una sanció de multa accessòria corresponent a les infraccions greus.

4.- En la Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió de la Lliga Catalana una incompareixença no avisada i injustificada de l’equip, suposarà l’eliminació de l’equip i el descens de categoria.

5.- Dues incompareixences en un equip per part del mateix jugador, en una mateixa temporada, suposarà la seva eliminació de la Lliga Catalana i no podrà tornar a ser alineat durant la resta del campionat. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx.

6.- Un equip només podrà tenir incompareixences en la seva alineació en dues rondes, durant tota la competició de la Lliga, incloses les fases final i eliminatòries. L’equip que tingui una incompareixença en una tercera jornada, perdrà el matx per alineació indeguda.

7.- Quan les incompareixences es produeixin justificadament, és a dir, per circumstàncies de força major, s’haurà d’enviar a l’òrgan competent un escrit amb els motius de la incompareixença i les justificacions pertinents.

8.- L’òrgan competent valorarà la documentació i decidirà el procedent.

C) Disposicions comunes.

1.- Es considerarà causa de força major aquelles circumstàncies, fets o successos que es trobin fora del cercle d’actuació de l’obligat, que no es poguessin preveure o que, encara previstes, resultessin impossibles d’evitar.

2.- Un jugador, pot demanar no ser aparellat en un torneig pel sistema suís. Per això, ha d’avisar a l’àrbitre abans de que aquest hagi fet l’aparellament. Les bases de cada torneig, ja sigui oficial o homologat, regularan el nombre de rondes en què es pot demanar no ser aparellat.

3.- Les partides guanyades o perdudes per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana de l’ELO.

4.- Si un equip, que no és el darrer equip del club, no es presenta a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs, i no és per motiu de força major, (no es considerarà força major la manca de jugadors titulars de l’equip) tots els equips inferiors podran perdre aquella ronda.

Apartat 2on.- Renúncies.

1.- La renúncia a participar en una competició abans d’iniciar-se la participació i havent-se inscrit a la mateixa, es poden donar en competicions individuals o per equips i pot ser justificada i no justificada.

2.- Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la renúncia ha estat per causa justificada o injustificada.

3.- En casos de renúncia a participar en una competició individual per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

4.- Si en una competició individual, un participant renuncia injustificadament a participar a una competició en la qual estava inscrit, abans d’haver iniciat la seva competició, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

5.- En casos de renúncia a participar en una competició per equips per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

6.- Si en una competició per equips, un equip renuncia injustificadament a participar a una competició en la qual estava inscrit, abans d’haver iniciat la seva competició, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

7.- Renúncies a la LLIGA CATALANA D’ESCACS:

1. En cas de renúncia d’un equip de categoria superior a Tercera s’ha de comunicar a la Federació mitjançant correu electrònic abans del termini de la inscripció dels equips.
2. És obligatòria la inscripció de tots els equips presentats per cada club, aquesta s’haurà de fer a través de la web de la Federació (gestió administrativa) en els terminis i forma que indiqui la Federació.
3. Els equips que renuncien estan obligats a comunicar-ho per escrit a la FCE. L’escrit de la renúncia haurà d’estar en el local social de la FCE amb un mínim d’antelació de 48 hores abans del termini per a la inscripció dels equips.
4. En cas de renúncia d’un equip abans que s’exhaureixi el termini d’inscripció, aquest descendirà a la categoria immediatament inferior. Aquests equips podrien perdre el dret de pujar de categoria durant un període d’un any. Serà el Comitè de Competició de la FCE qui dictamini si hi ha raons que motivin la sanció.
5. En cas de renúncia d’un equip una vegada s’ha exhaurit el termini d’inscripcions aquest descendirà també a la categoria immediata inferior. Aquests equips no podran pujar de categoria durant un període mínim d’un (1) any fins a un màxim de tres (3). Serà el Comitè de Competició de la FCE qui dictamini la duració de la sanció.
6. Tots els equips que hagin renunciat a una categoria seguiran participant a la resta de competicions oficials d’aquella temporada a la categoria que tenien abans de la renúncia.
7. Un Equip de segona categoria que renuncia a aquesta categoria no podrà substituir-ho per dos equips de tercera categoria.
8. Si un club té diversos equips i vol renunciar a algun equip, aquest haurà de ser el de categoria més baixa, llevat que tingui l'autorització de la Comissió Esportiva de la Federació  per poder renunciar un equip de major categoria, per motius justificats. Un cop hagin estat publicats els grups, en cas de renúncia haurà de ser el d'inferior categoria.

Apartat 3er.- Retirades i eliminats.

1.- La retirada en una competició un cop iniciada la participació, pot ser justificada i no justificada i es pot donar en competicions individuals o per equips.

2.- Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la retirada ha estat per causa justificada o injustificada.

3.- En casos de retirada en una competició individual per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

4.- Si en una competició individual, un participant es retira injustificadament, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

5.- En casos de retirada en una competició per equips per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

6.- Si en una competició per equips, un equip es retira injustificadament havent-se iniciat la seva participació, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

7.- Retirades en competicions de FORMAT LLIGA:

1. Els jugadors o equips retirats o eliminats després d'haver disputat efectivament la meitat de les partides del torneig continuaran amb la puntuació obtinguda fins aleshores, a l'efecte de la classificació.
2. Si un jugador o equip es retira o és eliminat abans d'haver jugat efectivament la meitat de les partides del torneig, s’anul·laran tots els punts, a l'efecte de la classificació.
3. Seran multats els jugadors o equips retirats o eliminats i els que no es presentin a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció.
4. Els equips o jugadors que es retirin o quedin eliminats de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció.

Article 34. Perjudicis Econòmics.

En tots els casos en què com a conseqüència de renúncies, incompareixences no avisades, suspensions, alineacions indegudes, retirades o altres, s'ocasionin perjudicis econòmics a altres participants o a la mateixa Federació, el Comitè de Competició i Disciplina de la FCE podrà establir pels clubs infractors una sanció econòmica accessòria i independent de la sanció principal d'import equivalent a aquells perjudicis degudament acreditats que haurà de pagar el responsable en benefici del perjudicat.

Article 35. Executivitat de les sancions.

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada si hi concorre algun varis o tots  dels requisits següents:

1. Si hi concorre una causa de nul·litat de ple dret de la sanció imposada.
2. Si la no suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.
3. Si hi ha aparença de bon dret a favor de la persona que presenta el recurs.
4. Si la no suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

Article 36. Independència del Règim Disciplinari d’altres responsabilitats.

El règim disciplinari esportiu és independent de la responsabilitat civil o penal, així com del règim derivat de les relacions laborals, que es regirà per la legislació que correspongui en cada cas.

Article 37. Agreujants.

1.- La reiteració. Hi ha reiteració si l’autor d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

2.- La reincidència. Hi ha reincidència quan l'autor de la infracció hagués estat sancionat durant el curs de la mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga a la que s’ha de sancionar.

3.- El preu.

4.- El perjudici econòmic ocasionat.

5.- Quan les accions o omissions tipificades en aquest Reglament com a infracció disciplinària es produeixin per raó de l’origen racial o ètnic, geogràfic o social, religiós, conviccions, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual de l’ofès, s’imposaran les sancions que els hi corresponguin en la seva meitat superior, en qualsevol cas.

Article 38. Atenuants.

Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:

1.- La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

2.- La de penediment espontani. Hi ha penediment espontani pel fet d'haver procedit l'infractor, abans de conèixer l'obertura de l'expedient, i per impuls de penediment espontani, a reparar o disminuir els efectes de la infracció, a donar satisfacció a l'ofès o a, confessar-la als òrgans competents.

Article 39. Graduació de les Sancions.

1.- L'apreciació de circumstàncies atenuants o agreujants en funció de la quantitat o qualitat de les matèries, comportarà la reducció o augment de la sanció fins a un màxim d'un grau.

2.- Amb independència d’allò que està disposat en l'apartat anterior, els òrgans disciplinaris, per a la determinació de la sanció que resulti aplicable, valoraran la resta de circumstàncies que concorrin en la falta:

- No haver estat sancionat per infracció greu o molt greu durant els últims tres anys.

- Els òrgans competents tindran en compte per sancionar l’edat de l’infractor, dins del marge de sanció que es permet per a cada falta.

Article 40. Extinció de la Responsabilitat.

Són causes de l'extinció de la responsabilitat disciplinària:

1. El compliment de la sanció.
2. La prescripció de les infraccions o les sancions.
3. La mort de l'inculpat.
4. L'aixecament de la sanció.
5. La dissolució del club o entitat sancionada.
6. La pèrdua de la condició d'esportista, tècnic federat o de membre del club o associació esportiva que es tracti. En aquest darrer cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquets supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins d’un termini de tres anys, la condició amb la que restava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

Article 41. Prescripció de les Infraccions.

1.- Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les infraccions greus a l'any i les infraccions lleus ho faran al mes, i començarà a comptar el termini de prescripció el dia en què hagin estat comeses.

2.- El termini de prescripció s'interromprà per la iniciació del procediment sancionador; però tornarà a córrer el termini corresponent si l'expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor durant més de dos mesos o si l'expedient acaba sense que el culpable hagués estat sancionat.

Article 42. Prescripció de Sancions.

1.- Les sancions molt greus prescriuran als tres anys, les greus prescriuran a l'any i les lleus ho faran al mes.

2.- El termini de prescripció començarà a comptar des de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual es va imposar sanció, o des que es vulnerés el compliment si aquest ja hagués començat.

Article 43. Audiència de l’Interessat.

Les sancions disciplinàries només podran imposar-se en virtut d'expedient, en tot cas amb audiència dels interessats, als quals es garantirà l'assistència de la persona que designin, i a través de resolució motivada.

Article 44. La Sanció de Multa i les Sancions Simultànies.

1.- La sanció de multa només pot imposar-se a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca.

2.- L’impagament de les multes determina la suspensió per un període, ni inferior, ni superior, al de la suspensió que podria imposar-se per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que determinés la imposició de la sanció econòmica.

3.- Totes les multes imposades han de ser abonades a la FCE.

4.- Les sancions de multa, de pèrdua o desqualificació de la partida, de descompte de punts o llocs en la classificació, de pèrdua o descens de categoria i de prohibició d’entrar en els recintes esportius, poden imposar-se simultàniament a qualsevol altra sanció.

Article 45. Manca de Pagaments de Multes.

La manca de pagament dins del termini establert en la pròpia resolució de les multes imposades tindrà la consideració d'incompliment de sanció.

Article 46. Increments dels Imports de les Multes.

Es revisaran periòdicament amb l’aplicació del percentatge de variació de l’índex general de preus al consum (IPCC) els imports de les multes i conceptes que integren les indemnitzacions i en general qualsevol mena d'imposició pecuniària, arrodonint-se a la unitat superior expressada en Euros.

Article 47. Sanció de Clausura de Recinte o Instal·lació.

La sanció de clausura de recinte o instal·lació, haurà de complimentar-se en un altre que, reunint les condicions reglamentàries corresponents a la divisió o categoria de què es tracti, sigui situat en terme municipal diferent.

Article 48. Alteració Greu de l’Ordre.

Tractant-se de supòsits consistents en la predeterminació del resultat d'una partida o partit mitjançant preu, intimidació o simples acords, en alineacions indegudes i, en general, en tots aquells en què la infracció suposi una alteració greu de l'ordre de la partida o competició, els òrgans disciplinaris estaran facultats, amb independència de les sancions que en cada cas corresponguin, per modificar el resultat de la partida o competició de què es tracti, en la forma i límits que estableix el present Reglament.

Article 49. Inhabilitació i Privació de Llicència.

1.- La inhabilitació ho serà per a tota mena d'activitats en l'organització esportiva de la Escacs i la privació de llicència, per a les específiques a les quals correspongui la llicència.

2.- Tota suspensió per temps determinat, competicions o jornades/partides, comportarà la inhabilitació per a l’exercici de tota mena d’activitats i llicències dins de l’organització esportiva de la Escacs, pel mateix temps o número de proves que la suspensió.

Article 50. Suspensió per Temps Determinat.

1.- La suspensió per temps determinat, s'entendrà com absoluta per a tota mena de proves o partides o competicions: s'haurà de complir, llevat que hagués estat imposada per un període no inferior a un any, dins dels mesos de la temporada oficial, per a la categoria que correspongui la sanció.

2.- La suspensió per un nombre determinat de proves o partides o competicions, o període començarà a comptar-se a partir del moment de la resolució sancionadora.

Article 51. Suspensió de Competicions o Partides per Sanció.

1.- La suspensió de partides o competicions per sanció, implicarà la prohibició d’actuar en tants d’aquelles oficials com abasti la sanció per l’ordre en que tinguin lloc, encara que per alteració de calendari, ajornament, repetició, suspensió abans de llur inici o qualsevol altre circumstància, hagués canviat el preestablert al començament de la competició.

2.- Si haguessin conclòs les competicions i el culpable tingués alguna o algunes proves o partides o competicions pendents de compliment, aquest continuarà quan es reprenguin les competicions.

Article 52. Còmput i Reconeixement de Sancions.

1.- Quan un esportista pogués participar reglamentàriament en competicions o partides diferents de la mateixa categoria i hagués estat sancionat en una d'elles amb suspensió o inhabilitació per un número determinat de jornades/partides, seran computables pel seu compliment les proves o jornades/partides que disputi el seu club en una altra competició diferent d'aquella en la qual es va cometre la falta.

2.- No podrà participar en competicions de la FCE cap federat amb llicència suspesa o inhabilitada per l’òrgan competent de la Federació Internacional, de la Federació Espanyola o d’una altra Federació Autonòmica, sempre i quan aquesta suspensió o inhabilitació no hagi estar complerta o revocada.

Subsecció primera: Disposicions generals

Article 53.

1.- Per a imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta secció i d’acord amb el que estableixen els estatuts de la Federació.

2.- Tot procediment disciplinari que s’incoï en base a aquest Reglament, s’ha d’ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, de manera que ha de respectar el tràmit d’audiència dels interessats, el dret del presumpte infractor de conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi ha formulat en contra, i el dret dels interessats en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor o instructora i el secretari o secretària de l’expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

3.- La representació dels esportistes menors d’edat i dels equips, pel que fa a la presentació d’escrits, denúncies, reclamacions, recursos, informes i d’altres, correspon als delegats dels jugadors o dels equips.

Subsecció segona : El procediment immediat

Article 54.

Els participants (jugadors i delegats, quan els participants siguin menors d’edat i quan la competició sigui per equips) en competicions esportives oficials de la FCE i/o homologades per la FCE, que siguin avaluables pel sistema estàndard d’ELO català, podran formular reclamació amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament de la partida de la que formin part, davant el Comitè de Competició del Torneig.

Article 55.

Les reclamacions formulades, hauran de presentar-se trenta minuts després de l’incident.

Article 56.

1.- Les reclamacions a les quals es refereix l’article anterior, hauran de formular-se mitjançant un escrit signat i presentar-se davant el Comitè de Competició del Torneig en els terminis establerts i exclusivament per les persones especificades a l’article 54.

2.- Les reclamacions han de contenir:

1. el nom i cognoms de la persona física o denominació social de la persona jurídica, amb expressió, en el seu cas, del nom i cognoms del seu representant.
2. Les al·legacions que s’estimin escaients, així com les proposicions de proves en què basin els seus raonaments.
3. Les pretensions que es dedueixin de les al·legacions, raonaments i preceptes.

3.- Tota reclamació haurà d’anar acompanyada d’un depòsit d’una fiança en metàl·lic de 50,00.- EUROS.

4.- No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

5.- Les reclamacions formulades seran resoltes de manera immediata pel Comitè per majoria simple i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

6.- Les seves resolucions seran notificades als reclamants, també de manera immediata i per escrit, on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

7.- Així mateix, les resolucions, juntament amb la resta de l’expedient, seran elevats al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

8.- Les decisions del Comitè de Competició del Torneig no poden afectar més enllà dels dies i partides que formin part de la competició per la qual ha estat constituït.

Article 57.

1.- L’òrgan competent per conèixer dels recursos contra les decisions del Comitè de Competició del Torneig és el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE, i el termini per recórrer és de tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda.

2.- El recurs ha de tenir el contingut mínim previst a l’article anterior per qualsevol reclamació. No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

3.- Els recursos formulats seran resolts pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva en els terminis i en la forma establerta en les disposicions d’aquest Reglament, relatives als procediments d’urgència i les seves resolucions seran notificades als reclamants on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

Article 58.

1.- L’òrgan competent per conèixer dels recursos contra les decisions del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE és el Comitè d’Apel·lació de la FCE i el termini per recórrer és de tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda.

2.- No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits d’acord amb el present capítol.

3.- Les reclamacions formulades seran resoltes pel Comitè d’Apel·lació de la FCE en els terminis i en la forma establerta en les disposicions d’aquest Reglament, relatives als procediments d’urgència i les seves resolucions seran notificades als reclamants on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

Article 59.

1.- Les fiances seran retornades en els següents casos:

1. Si s’estima la reclamació inicial formulada.
2. Si s’estimen qualsevol dels recursos.
3. Facultativament, l’òrgan competent pot acordar retornar la fiança depositada encara que s’hagin desestimat les reclamacions, en cas que no s’apreciï temeritat o intencionalitat antiesportiva en el plantejament de la mateixa.

2.- Les fiances no retornades quedaran a disposició de la FCE.

Subsecció tercera : El procediment d’urgència

Article 60.

Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la partida o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d’ésser qualificades de constitutives d’una infracció lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal de la competició, es poden tramitar pel procediment d’urgència.

Article 61.

El procediment d’urgència s’inicia mitjançant l’acta de la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d’ésser subscrita per l’àrbitre o qui estigui oficialment encarregat d’aixecar-la.

Article 62.

Les incidències hauran de ser reflectides a l’acta o informe per part dels delegats, en cas que no hagi àrbitre. El termini per realitzar una reclamació al Comitè de Competició o realitzar al•legacions o annexes a l’acta serà de 48 hores posteriors al moment en què es generi d’incidència, o el motiu de la reclamació. El Comitè de Competició decidirà si una reclamació posterior a aquest termini de 48 hores podrà ser admesa a tràmit per la impossibilitat de poder realitzar la reclamació dintre del termini.

El procediment d’urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la federació corresponent dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc la partida i vingui acompanyada d’un mínim principi de prova sobre la presumpta comissió de la infracció o infraccions denunciades.

En aquest sentit, només podran subscriure y presentar les denúncies els esportistes, en la seva qualitat de persones físiques afectades -quan la competició on es presenti la denúncia sigui individual- o els representants legals dels Clubs o de les seccions adscrites a la Federació, en cas de competicions per equips.

Article 63.  Dels Informes dels Esportistes o dels Clubs

Els esportistes o els clubs podran formular, per escrit, les observacions o reclamacions que considerin oportunes, relatives a la partida de què es tracti, acompanyant-hi en cada cas les proves pertinents.

Així mateix, els esportistes o els clubs podran efectuar, per escrit, denúncies sobre suposades alineacions indegudes o d’altres possibles infraccions, indicant clarament el nom del participant o participants denunciats, així com els motius i sempre respectant els requisits formals establerts a l’article precedent.

Els esportistes o clubs –en competicions per equips- que no hagin intervingut en una partida, també podran elevar a la Federació informes i denúncies en relació amb incidències ocorregudes en altres proves o partits, però únicament quan puguin acreditar un interès legítim en l’assumpte, havent d’obrar en poder de l’organisme destinatari dins el termini al qual es refereix l’apartat anterior.

Els informes i les denúncies als quals es refereix l’apartat anterior es remetran directament a la Federació Catalana d’Escacs, havent d’obrar en poder d’aquesta el segon dia hàbil següent al de la data de celebració de la partida o competició de què es tracti.

En cas que les denúncies no es presentin d’acord amb les disposicions previstes en aquests articles i en falti algun dels requisits exigits, seran immediatament arxivades per l’òrgan competent.

Article 64.

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l’acta de la partida o de la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l’infractor en conegui el contingut, el procediment s’inicia en el moment en què tingui entrada a la Federació el corresponent annex de l’acta o el document en què quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

Article 65.

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta o document similar, immediatament s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l’annex o el document als interessats.

Article 66.

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l’acta de la partida o competició, en el cas especificat per l’article 62, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l’annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 64 i 65, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l’acta, la denúncia o l’annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

Seran considerats interessats en els procediments, aquelles persones i entitats en les quals una estimació en l’objecte de la pretensió produeixi una repercussió immediata en la seva esfera jurídica personal, tot produint-se un benefici o l’eliminació d’un perjudici.

Article 67.

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d’ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n’hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 68.

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l’òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s’han d’expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s’imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l’òrgan ho considera improcedent, s’han d’expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

Article 69.

La resolució a què fa referència l’article anterior s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin formular en contra i del termini per a interposar-los.

Subsecció quarta: El procediment ordinari

Article 70.

Llevat dels casos tipificats a les subseccions segona i tercera, per a enjudiciar les infraccions s’ha de procedir d’acord amb el que s’estableix en aquesta subsecció.

Article 71.

El procediment per a enjudiciar les infraccions s’inicia amb la providència de l’òrgan competent, d’ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l’Esport.

Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Només podran subscriure y presentar les denúncies els esportistes quan la competició on es presenti la denúncia sigui individual o els representants legals dels Clubs o de les seccions adscrites a la Federació, en cas de competicions per equips, sempre que l’estimació de la denúncia que es presenti pugui tenir una afectació a una competició.

En cas que la denúncia tingui com a objecte fets que no tinguin relació amb qualsevol competició oficial, podrà presentar-la qualsevol federat.

Article 72.

L’òrgan competent, abans que acordi l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

Article 73.

L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció.

En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d’iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

Article 74.

No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d’iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació.

Article 75.

La providència en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor, el qual s’ha d’encarregar de la tramitació de l’expedient, i el del secretari que ha d’assistir l’instructor en la tramitació, a més d’una succinta relació dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

Article 76.

A l’instructor i al secretari els són aplicables les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de l’Estat per al procediment administratiu comú.

Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de la providència d’inici de l’expedient i al mateix òrgan que l’hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 77.

En la providència que acordi l’inici del procediment s’ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l’aclariment dels fets i a l’enjudiciament adequat.

Article 78.

Un cop transcorregut el termini establert per l’article anterior, l’instructor, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució.

Per aquest motiu, en la mateixa resolució, l’instructor obre a prova l’expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d’ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

Article 79.

Contra la resolució de l’instructor que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l’òrgan competent per resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució.

L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l’admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 80.

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l’instructor, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s’han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució.

La proposta de sobreseïment i l’arxivament de l’expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s’han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l’expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Article 81.

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l’instructor o instructora eleva l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 82.

La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i s’ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què l’expedient és elevat a l’òrgan competent.

Subsecció cinquena: El procediment jurisdiccional en l’àmbit competitiu

Article 83.

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit competitiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La incoació i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

Subsecció sisena: Disposicions comunes

Article 84.

1.- Un cop iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per a incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se.

2.- En casos de dopatge, les mesures provisionals es poden adoptar un cop rebuda la primera comunicació amb el resultat analític advers, és a dir, abans d’iniciar-se el procediment disciplinari.

3.- L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o per petició raonada de l’instructor, mitjançant acord motivat, que ha d’ésser notificat als interessats.

4.- Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord en què s’adopti la mesura.

Article 85.

1.- Els òrgans competents podran, d’ofici o per sol·licitud de l’interessat, acordar l’acumulació d’expedients quan es produeixin les circumstàncies d’identitat o analogia raonable i suficient, de caràcter subjectiu o objectiu, que fessin aconsellable la tramitació i resolució úniques.

2.- L’acord d’acumulació serà comunicat als interessats en el procediment.

Article 86.

1.- Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen les subseccions segona, tercera i quarta d’aquest capítol es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre’l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

2.- Els recursos han de contenir:

1. el nom i cognoms de la persona física o denominació social de la persona jurídica, amb expressió, en el seu cas, del nom i cognoms del seu representant.
2. Les al·legacions que s’estimin escaients, així com les proposicions de proves en què basin els seus raonaments.
3. Les pretensions que es dedueixin de les al·legacions, raonaments i preceptes.

Els recursos han de presentar-se físicament en el domicili de la Federació o bé enviar-se per correu electrònic al correu habilitat expressament per la Federació per a la presentació d’aquests escrits.

3.- Els recursos que no continguin aquests requisits mínims, l’òrgan competent requerirà l’interessat per què en un termini de deu dies esmeni el defecte, tenint en compte que, si no ho fes, s’entendrà la petició com desistida.

4.- Als efectes d’assegurar el correcte desenvolupament de les competicions i per tal d’evitat dilacions en les comunicacions, les notificacions es practicaran preferentment mitjançant el correu electrònic que consta a la Federació per dur a terme aquestes comunicacions, ja que aquest mitjà permet tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat.

5.- Qui sigui part en un expedient disciplinari o tinguin coneixement o accés al mateix i en general, qualsevol persona física o jurídica membre de l’organització federativa, haurà de mantenir el deure de confidencialitat i secret sobre el contingut del mateix, així com abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu.

6.- Amb independència de la notificació personal, podrà acordar-se la comunicació pública de les resolucions sancionadores però, en aquest cas, haurà de respectar-se el dret a l’honor i a la intimidat de les persones, conforme a la legislació vigent. No obstant, les providències y resolucions no produiran efectes per als interessats fins la notificació personal.

Article 87.

Un cop interposat el recurs, l’òrgan competent per a resoldre’l n’ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar-lo en el termini de dos dies hàbils.

Article 88.

Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l’òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n’hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l’òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s’ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar-la, ha d’adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

No podran aportar-se en apel·lació, com a documents o instruments de prova, aquells que, essent disponibles per presentar en la primera instància, no es van utilitzar davant aquesta dins el termini preclusiu.

Serà denegada la pràctica i admissió de proves de les quals la part que les proposi havia pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada i que, a més, hauria pogut plantejar-les davant la primera instància.

Article 89.

Un cop transcorregut el termini establert, si no s’ha demanat cap prova, o, si escau, no s’ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat sense que s’hagi practicat, l’òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar-los.

Article 90.

En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l’article anterior sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa.

Subsecció setena: Els recursos

Article 91.

1. Les decisions adoptades amb caire immediat per part dels àrbitres durant el desenvolupament d’una competició, referides a les infraccions de les regles de joc i de la conducta esportiva són inapel·lables, llevat del que es disposa a la subsecció segona del present Capítol, relatius al procediment immediat.
2. Contra els acords dictats en primera instància pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva pot interposar-se, en el termini màxim de tres dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, recurs davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs.
3. Els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, quan l’acord exhaureixi la via associativa poden ser recorreguts davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs en el termini de deu dies hàbils comptats des del moment de la seva notificació a l’interessat.
4. Contra els acords dels òrgans electorals dels clubs afiliats pot interposar-se recurs davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs en un termini de tres dies hàbils següents a l’adopció dels mateixos.
5. Els acords del Comitè d’Apel·lació exhaureixen la via federativa i contra ells pot interposar-se recurs, davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat, en el termini de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acord impugnat.
6. Qualsevol altre acord adoptat en via federativa el coneixement de la qual no es trobi expressament atribuït a la competència dels òrgans jurisdiccionals federatius, pot ser impugnat davant l’autoritat judicial en el termini de quaranta dies següents a la data de la seva adopció.

2.- Les decisions acordades amb caràcter immediat durant el desenvolupament d’un partit o partida referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives.

Article 92. Publicitat de les Resolucions.

1.- En cas d’imposició de sancions en matèria disciplinaria, l’adscripció a la Federació implica l’acceptació i lliure assumpció per part dels subjectes a la disciplina esportiva del fet que les sancions poden ser subjectes de la deguda publicitat.

2.- Amb independència de la notificació, els òrgans disciplinaris podran acordar la comunicació pública de les resolucions sancionadores, respectant el dret a l’honor i la intimitat de les persones, conforme a la legalitat vigent.

Seran d’aplicació i formaran part de la normativa interna de la FCE les següents normatives de la FEDA i FIDE, sempre que no siguin contràries a la normativa catalana vigent en l’àmbit esportiu i a la pròpia normativa interna de la FCE:

-       Estatuts.

-       Reglamento de Disciplina.

-       Reglamento General.

Aquest Reglament solament podrà ser modificat mitjançant acord de l’Assemblea General de la FCE, d’acord amb el que disposen els Estatuts de la FCE.

Les sancions imposades i els seus efectes, amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del present Reglament, seran vigents a tots els efectes, havent de regir-se pel text que els va imposar.

El present reglament serà d’aplicació a partir de la data de la seva aprovació per l’Assemblea General Extraordinària, convocada a l’efecte.

President de la FCE                                                              Secretari de la FCE