I N D EX
CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS
Secció Primera.- Concepte i règim Jurídic
Secció Segona.- Competències i funcions
Secció Tercera.- Estructura Orgànica
Secció Quarta.- Estructura Territorial
Secció Quinta.- Entitats Afiliades
CAPÍTOL II.- ÒRGANS DE GOVERN
Secció Primera.- L’Assemblea General
Secció Segona.- La Junta Directiva
Secció Tercera.- La Comissió Gestora
CAPÍTOL III.- ELECCIÓ, CESSAMENT I PROVISIÓ DE VANCANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA
Secció Primera.- Procediment Electoral
Secció Segona.- La Junta Electoral
Secció Tercera.- Cessament i provisió de vacants
Secció Quarta.- El vot de censura
CAPÍTOL IV.- ORGANS DE COL·LABORACIÓ
Secció Primera.- Normes generals
Secció Segona.- El Comitè d’Àrbitres
Secció Tercera.- El Comitè de Tècnics
Secció Quarta.- El Comitè Esportiu
Secció Cinquena.- El Comitè de Relacions Públiques i Afers Socials
CAPÍTOL V.- ORGANS DE GESTIÓ
Secció Primera.- La Gerència
CAPÍTOL VI.- LA JURISDICCIÓ FEDERATIVA
Secció Primera.- Àmbit territorial, personal i material
Secció Segona.- Les faltes i sancions
Secció Tercera.- Els Òrgans Jurisdiccional i Federatius
Secció Quarta.- Règim processal
Secció Cinquena.- Els Recursos
CAPÍTOL VII.- ORGANTIZACIÓ TERRITORIAL
Secció Primera.- Normes Generals
Secció Segona.- Les Delegacions Territorials
CAPÍTOL VIII.- RÈGIM ECONÒMIC I DOCUMENTAL
Secció Primera.- Règim Econòmic i patrimonial
Secció Segona.- Règim Documental
CAPÍTOL IX.- RÈGIMS PERSONALS
Secció Primera.- Les entitats afiliades
Secció Segona.- Els jugador/as i jugador/as seleccionables
Secció Tercera.- Els monitors i entrenadors
Secció Quarta.- Els àrbitres
Secció Cinquena.- Els directius
CAPÍTOL X.- LES LLICÈNCIES FEDERATIVES
Secció Primera.- Disposicions generals
Secció Segona.- Contingut i format
CAPÍTOL XI.- EXTINCIÓ I DISSOLUCIÓ
Secció Primera.- Causes
Secció Segona.- Procediment
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
DISPOSICIÓ FINAL
PREÀMBUL EXTRET DELS ESTATUTS DE L'ANY 1982
En el moment en què el poble de Catalunya recupera les seves llibertats democràtiques, tots els seus estaments són obligats a solidaritzar-se amb l'expressió d'aquesta voluntat popular i a adequar llurs normes de conducta a les condicions que en resulten.
La Federació Catalana d'Escacs sent, en aquests moments, la necessitat de posar al dia les seves normes institucionals i els seus instruments de govern per a millor acomplir la missió que li és pròpia.
Els presents Estatuts constitueixen una nova ordenació dels escacs catalans amb l'objectiu d'engrandir la família escaquística catalana i donar-li elements que permetin un desenvolupament racional de la seva capacitat d'actuació.
L'abast d'aquests Estatuts obre la via de superació d'una etapa en els nostres escacs en un clima de convivència democràtica, a la qual es sotmet la Federació Catalana d'Escacs, alhora que es ratifica en la fita de la reconstrucció nacional de Catalunya que a tots ens afecta.
La Federació Catalana d'Escacs, com tots els organismes representatius del país, té el deure de fer-se ressò d'aquesta necessitat i contribuir amb el seu quefer a la tasca col·lectiva que ens pertoca en el moment històric que vivim.
Aquests Estatuts contenen els plantejaments dinàmics i actuals que calen per a bastir una gran Federació Catalana d'Escacs que atregui l'interès de tots els escaquistes que fiten lluny, els quals tindran l'oportunitat de trobar el lloc més adient en aquesta normativa per a participar activament en la responsabilitat que ens emmena a tots.
La base de la Federació Catalana d'Escacs ha estat, de sempre, els clubs que té afiliats, els quals la varen fundar i en són encara el principal suport. A ells es deu el seu funcionament i l'esplendor que han adquirit els escacs catalans des del primer moment.
Cal, per tant, potenciar la funció dels clubs sense, però, oblidar altres estaments dels escacs catalans que han de contribuir també amb el seu treball i la seva iniciativa a l'eixamplament que proposa la normativa que segueix.
ESTATUTS DE L'ANY 1996
A l’any 1996 els Estatuts es van renovar d’acord amb la Llei de L’esport del 1988 i Decret de regulació de Clubs i Associacions Esportius que va ser emesa per la Generalitat a l’any 1995. Aquesta llei al seu preàmbul indicava: “'l’esport s'ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d'equilibri, de relació i d'integració de l'home envers el món que l'envolta. L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home des de l'escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d'élite com per als que se'n serveixen simplement com a instrument d'equilibri psicofísic de la persona.
ESTATUTS DE L’ANY 2010
La Federació Catalana d’Escacs a l’any 2010 es troba en un important moment de la seva història. Els nous Estatuts s’obren a qualsevol nova vertebració territorial que pugui aprovar el Parlament de Catalunya. Les Representacions Territorials han estat substituïdes per Delegacions Territorials, per tal de fer més eficaç la gestió de la Federació.
D’altra banda, les noves tecnologies de comunicació permeten a la Federació una atenció als clubs més efectiva i directa, amb independència de la seva localització territorial.
El futur es preveu esperançador amb la imminent millora de la seu social de la Federació i amb l’objectiu d’anar superant cada any la quantitat de Clubs i jugadors afiliats. En aquest objectiu, menció especial mereixen els Clubs que continuen essent l’essència de la Federació, com a veritables impulsors dels escacs catalans.
Els nous Estatuts es modifiquen per tal d’ adaptar-los al Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.
CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS
SECCIÓ PRIMERA.- CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC
Article 1.- La Federació Catalana d’Escacs, constituïda el dos d’agost de 1925, és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està constituïda per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives, associacions esportives escolars, seccions esportives, societats anònimes esportives i d’altres entitats privades sense afany de lucre que incloguin, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l’esport dels escacs.
Article 2.- La Federació Catalana d’Escacs gaudeix de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats; i, es regeix per la normativa esportiva vigent, per aquests estatuts, per les normes reglamentàries que els desenvolupin i pels acords que adoptin vàlidament els òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències. Té una única disciplina reconeguda.
Article 3.- El domicili social de la Federació Catalana d’Escacs és a Barcelona, carrer de Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra), i pot ser modificat per l'Assemblea General a proposta de la Junta Directiva, fet que ha de ser comunicat al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Article 4.- El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Federació Catalana d’Escacs.
La Federació Catalana d’Escacs pot utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya a les competicions on participin les seves seleccions.
Article 5.- La Federació Catalana d’Escacs, als efectes de la participació dels clubs i entitats que té afiliats a l'activitat esportiva fora de Catalunya, pot estar integrada en organismes supranacionals.
No obstant això, les normes i reglaments dels organismes supranacionals només són aplicables als clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn en aquest àmbit supranacional.
Article 6.- S’entén per esport dels escacs aquella activitat social, integradora i esportiva, reglamentada per les lleis dels escacs de la federació internacional, lliure, voluntària, practicada individualment o col·lectivament, generalment en forma de competició i sota una normativa reglamentària assumida pels òrgans federatius autonòmics, estatals o internacionals. Per tant, els escacs són a tots els efectes un esport, físic, mental i amb una forta tradició cultural a Catalunya.
SECCIÓ SEGONA .- COMPETÈNCIES I FUNCIONS
Article 7.- És competència de la Federació Catalana d’Escacs promocionar, ordenar, dirigir i regular, en coordinació amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, tota l'activitat de l'esport dels escacs a Catalunya.
Article 8.- En l'àmbit territorial de les seves competències, són funcions pròpies de la Federació Catalana d’Escacs:
a) La planificació, promoció, gestió, direcció, coordinació, organització i tutela de l’esport dels escacs a Catalunya.
b) L’ordenació, organització, qualificació i autorització de les competicions esportives oficials d’escacs a Catalunya.
c) La prevenció, control i repressió del dopatge en l’esport dels escacs.
d) La prevenció, control i repressió de la violència en l’esport dels escacs.
e) La prevenció, control i repressió de la discriminació per raó de sexe en l’esport dels escacs.
f) L’exercici de la potestat disciplinària sobre totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que configuren l’ens federatiu.
g) La proposició d’incorporació d’una disciplina o especialitat esportiva dins de la federació.
h) La promoció, el foment i l’organització de competicions i altres activitats esportives amb altres federacions esportives, tant dins del marc territorial de l’estat espanyol com internacionalment.
i) L’elecció dels esportistes i els tècnics que han de formar part de les seleccions catalanes dels escacs, així com la preparació necessària.
j) L’impuls, la planificació i el control, en coordinació amb la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de l’esport d’elit i d’alt nivell, i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels esportistes.
k) La col·laboració en les activitats que es desenvolupen dins l’àmbit de l’esport escolar i universitari.
l) Crear, patrocinar o fomentar escoles per a la formació de persones tècniques, entrenadores, àrbitres, i altres, i/o els comitès tècnics que els agrupen, així com òrgans específics per als clubs que participen en competicions federades amb esportistes professionals.
m) Expedir les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials en l’àmbit de Catalunya, les quals també habiliten per a les activitats o competicions d’àmbit estatal i internacional, quan compleixin els requisits establerts legalment.
n) El control, en primera instància, dels processos electorals de la federació.
o) L’execució de les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.
p) Vetllar pel compliment de les normes vigents que afecten les competicions federades.
q) Promoure la construcció i/o gestionar l’explotació d’equipaments i instal·lacions esportives de tota mena per al foment i desenvolupament de l’activitat física i la pràctica esportiva.
r) Establir tot tipus de relacions jurídiques de caràcter privat i el ple exercici del dret fonamental d’associació, sense més limitacions que els que es deriven dels tractats i convenis internacionals en vigor, i de la legislació aplicable que els desenvolupi.
s) Editar el Butlletí d'Escacs, que en serà un dels òrgans oficials d'expressió, on s'informarà prioritàriament de les activitats dels membres afiliats i dels estaments que componen la federació.
t) Afavorir, regular i dirigir la pràctica dels escacs entre la gent gran com un mitjà de desenvolupament de les seves capacitats físiques i mentals.
u) Difondre la informació escaquística a la premsa, revistes especialitzades i mitjans de comunicació social en general, així com promocionar i coordinar biblioteques especialitzades en escacs.
v) En general, disposar allò que convingui per a la millora de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives previstes.
Article 9.- La Federació Catalana d’Escacs ostenta la representació única i exclusiva dels organismes supranacionals als qual estigui integrada.
Per raó d'aquesta representació, a més de les funcions que li són pròpies, la Federació Catalana d’Escacs pot desenvolupar a Catalunya totes les funcions i competències que, per delegació, li puguin atorgar aquests organismes supranacionals.
SECCIÓ TERCERA.- ESTRUCTURA ORGÀNICA
Article 10.- Orgànicament la Federació Catalana d’Escacs s'estructura a través de quatre classes diferents d'òrgans funcionals: A) Els òrgans de govern i de representació; B) Els òrgans col·laboradors; C) Els òrgans de gestió i, D) els òrgans jurisdiccionals.
Article 11.- Els òrgans de govern de la Federació Catalana d’Escacs són: l'Assemblea General i la Junta Directiva, si s'escau, la Comissió Gestora.
Article 12.- Per a l'execució i desenvolupament de les funcions de govern, la Federació Catalana d’Escacs, té necessàriament com a òrgans col·laboradors, el Comitè d'Àrbitres, el Comitè de Tècnics, el Comitè Esportiu, el Comitè de Relacions Públiques i Afers Socials i Promoció, així com qualsevol altre Comitè que l'Assemblea General d'aquesta federació a proposta de la seva Junta Directiva estimi convenient crear en cada moment per al millor compliment de les finalitats federatives.
Article 13.- L’òrgan de gestió de la Federació Catalana d’Escacs és la gerència, així com qualsevol altre que l'Assemblea General d'aquesta federació a proposta de la seva Junta Directiva, estimi convenient constituir per al millor funcionament administratiu de la federació.
Article 14.- Els Òrgans Jurisdiccionals de la Federació són: el Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, i el Comitè d’Apel·lació els quals gaudiran de total i absoluta independència respecte de qualsevol altre òrgan federatiu; així com la Junta Electoral durant els processos electorals federatius.
SECCIÓ QUARTA.- ESTRUCTURA TERRITORIAL
Article 15.- La Federació Catalana d’Escacs, en l'àmbit material de les seves competències té plena jurisdicció a tot el territori de Catalunya.
Article 16.- Per a la millor organització i acompliment de les seves finalitats federatives, es constitueixen les delegacions territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb les competències específiques que se'ls assigni en aquests estatuts o que, en tot moment, se'ls pugui delegar.
Article 17.- La federació podrà modificar o crear noves delegacions territorials adaptant-se a la divisió territorial establerta a Catalunya.
SECCIÓ QUINTA.- ENTITATS AFILIADES
Article 18.- Són entitats afiliades a la Federació Catalana d’Escacs els clubs esportius, les agrupacions esportives, les associacions esportives escolars, les seccions esportives, les societats anònimes esportives, i altres entitats privades sense afany de lucre, que incloguin, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l’esport dels escacs, acceptades per la Junta Directiva de la federació, que tinguin algun equip inscrit en alguna competició organitzada per aquesta federació o organitzin alguna prova homologada per la federació.
CAPÍTOL II - ÒRGANS DE GOVERN
SECCIÓ PRIMERA.- L'ASSEMBLEA GENERAL
Article 19.- L'Assemblea General és l'òrgan superior de govern i representació de la Federació Catalana d’Escacs i els acords que adopti vàlidament són vinculants per a tots els membres afiliats.
Article 20.- Són membres de ple dret de l’Assemblea General de la Federació Catalana d’Escacs amb veu i vot a les seves reunions, el president o presidenta de la Federació i les entitats afiliades a la Federació sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de Generalitat de Catalunya, que tinguin una antiguitat mínima d’afiliació d’un any, i que han hagin participat, com a mínim, en una competició o prova del calendari oficial de la federació en la temporada en curs o en la immediatament anterior al moment de convocatòria de l’assemblea..Les entitats privades no esportives han de tenir adscrita en el Registre d’entitats esportives la seva secció esportiva i tenir una antiguitat d’afiliació mínima d’un any. La representació de les entitats esportives recau en el president o presidenta, o en el cas d’impossibilitat manifesta per exercir la representació, en la persona que ocupi la vicepresidència, sempre que consti inscrita en el Registre d’entitats esportives com a membre de la junta directiva amb el mandat en vigor, i que els estatuts vigents i inscrits li permetin actuar en representació de l’entitat. La representació de les entitats privades no esportives recau en el seu representant legal sempre que consti inscrit amb el mandat en vigor en el registre públic corresponent, o en el responsable de la secció esportiva, sempre que aquest consti degudament inscrit en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.
El vot dels membres de l’assemblea general és indelegable.
Article 21.- La representació de les entitats afiliades a l’Assemblea General de la federació recau, com a norma general, en el president o presidenta de l’entitat. En el cas d’impossibilitat manifesta del president o presidenta per exercir la seva representació en la reunió d’una assemblea, la pot exercir el vicepresident o vicepresident que, segons els estatuts vigents i degudament inscrits en el Registre de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, pugui ocupar aquesta representació, sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
En el cas de les seccions esportives, la representació recau en el o la representant legal de l’entitat o en la persona responsable de la secció, sempre que consti degudament inscrita en el registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Article 22.- A les reunions de l’Assemblea General podran assistir-hi també, amb veu però sense vot, la resta de membres de la Junta Directiva, el o la gerent i el o la secretària de la federació, així com qualsevol altra persona que, pels assumptes a tractar, el o la presidenta estimi convenient convidar-la. Igualment, podran assistir-hi també, amb veu però sense vot, les persones legals representants de les entitats afiliades, que no gaudeixin de l’antiguitat d’afiliació o de participació en competicions que fixa l’article 20 d’aquests estatuts.
Article 23.- Són competències pròpies de l'Assemblea General les següents:
a) Aprovar la memòria de les activitats de l'exercici vençut.
b) Aprovar els comptes anuals del corresponent exercici econòmic vençut.
c) Aprovar el pressupost de l’exercici següent.
d) Aprovar les normes generals per les quals s'han de regir les competicions organitzades per la federació.
e) Aprovar el pla general d’actuació anual i el calendari esportiu oficial; si bé les modificacions puntuals del calendari esportiu no necessiten la convocatòria d’una nova reunió de l’assemblea.
f) Elegir els i les membres, respectant el principi de paritat de gènere, que han de formar part de la Junta Directiva; i ratificar els nomenaments que, per cobrir les vacants, hagués pogut fer aquella Junta Directiva.
g) Conèixer i debatre les mocions de censura presentades segons les normes estatutàries.
h) Resoldre les propostes que la Junta Directiva acordi sotmetre a l'assemblea.
i) Resoldre les propostes que les entitats afiliades vulguin presentar a l'assemblea, sempre que tinguin el suport del 10% del total d'afiliats i que tinguin entrada a la federació amb 40 dies d'anticipació a la data de la seva celebració, a fi de quedar incloses en l'ordre del dia.
j) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts.
k) Fixar les quotes extraordinàries o derrames i el preu de les llicències.
l) Aprovar els acords que impliquin dur a terme actes d'alienació, adquisició o gravamen de béns mobles i immobles i prendre diners a préstec, el valor dels quals excedeixi del 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
m) Aprovar la convocatòria d'eleccions; el reglament, el cens provisional i el calendari electoral.
n) Elegir les persones interventores que han d'aprovar l'acta de la reunió.
o) Aprovar el Reglament Jurisdiccional així com qualsevol altre que reguli l'organització o el funcionament intern de la federació.
p) Crear, a proposta de la Junta Directiva, noves delegacions territorials d'aquesta federació; i regular-ne l'organització interna i les competències.
q) Conèixer i resoldre qualsevol altre qüestió que, segons aquests estatuts, pertanyi a la seva competència.
r) Resoldre qualsevol altre assumpte que figuri en l'ordre del dia de la reunió.
s) Dissoldre la federació o fusionar-se amb una altra.
t) Proposar a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, per a la seva ratificació, la incorporació o segregació d'alguna disciplina esportiva.
u) Nomenar els liquidadors de la federació en cas de la seva dissolució.
Article 24.- L'Assemblea General s’ha de reunir necessàriament en sessió ordinària dins els sis primers mesos de l'any, per conèixer tots els assumptes de la seva competència, i, com a mínim, les qüestions assenyalades en els paràgrafs a), i b) de l'article anterior d'aquests estatuts. L’Assemblea General també s’haurà de reunir necessàriament dins els tres mesos anteriors a l’inici de la temporada esportiva i acabament de l’exercici econòmic, per conèixer tots els assumptes de la seva competència i, com a mínim, per tal d’aprovar el pressupost de la federació i el calendari esportiu de la propera temporada.
Els membres de l’Assemblea General podran proposar la inclusió de temes nous a l’ordre del dia de la convocatòria, fins a 10 dies naturals abans de la celebració de l’assemblea, i adoptar-hi acords, sempre que es compleixin les garanties següents:
a) S’aprovi el debat i votació per majoria de tots els membres de l’Assemblea General.
b) Es tracti d’assumptes amb caràcter urgent.
c) S’adoptin els acords per una majoria qualificada de 2/3 dels membres presents.
Amb caràcter extraordinari s’haurà de reunir totes les vegades que ho acordi la Junta Directiva o ho demani el 15% dels membres de l'assemblea mitjançant escrit dirigit a la presidència, amb les signatures corresponents, en el qual s'haurà de fer constar necessàriament el motiu de la convocatòria. En aquest cas, entre la data en què es rebi la sol·licitud i la convocatòria feta per la Junta Directiva, no podran passar més de 30 dies.
En el cas d'haver estat demanada la reunió de l'assemblea i que no es procedís a fer la convocatòria en el termini establert en el paràgraf anterior, qualsevol de les persones signants de la sol·licitud podrà fer avinent tal fet a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya que requerirà la Junta Directiva o, si s'escau, la Comissió Gestora, perquè faci aquella convocatòria que, si no és feta en el termini de 15 dies, podrà ser convocada directament per aquella Secretaria.
Article 25.- Les reunions de l'Assemblea General, tant ordinàries com extraordinàries, han de ser convocades per acord de la Junta Directiva i, en el seu nom, pel president o presidenta amb una anticipació mínima de 30 dies naturals a la data de la seva celebració, mitjançant escrit dirigit a cadascun dels membres que la integrin, on s'indicarà l'ordre del dia, així com el lloc, data i hora de la reunió, tant en primera com en segona convocatòria. La convocatòria s'haurà d'anunciar també en una publicació diària d'àmbit català i a la pàgina web de la federació.
Entre la primera i la segona convocatòria hi haurà necessàriament mitja hora de diferència.
A fi que les entitats afiliades puguin presentar propostes a l'assemblea tal com preveu l'apartat i) de l'article 23, la Federació Catalana d’Escacs informarà, mitjançant circular a totes les entitats afiliades i amb un mínim de 60 dies naturals d'anticipació, la data de l'assemblea. Les propostes de les entitats afiliades hauran de ser a la federació com a molt tard 40 dies naturals abans de la data de celebració de l’assemblea, perquè puguin ser publicades amb la resta de la documentació de l’assemblea.
Article 26.- La informació sobre les matèries objecte de l'assemblea ha de posar-se a disposició de totes les persones que en són membres en el domicili federatiu, i en el de les delegacions territorials, amb 30 dies naturals d'antelació a la realització de l'assemblea, les quals en podran demanar còpia, i se'ls l'haurà de lliurar abans de la celebració de la reunió.
Article 27.- En totes les reunions, el o la secretària haurà de fer en primer lloc el recompte de les persones assistents, i el o la presidenta haurà de resoldre les impugnacions o reclamacions que puguin formular les persones presents en relació a la seva inclusió o exclusió.
Article 28.- L'Assemblea General restarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi siguin presents la majoria de membres. En segona convocatòria n'hi haurà prou amb les persones presents, qualsevol que sigui el seu nombre.
Article 29.- El president o presidenta ha de presidir l’Assemblea General i pot compara amb la companyia de la resta de components de la Junta Directiva de la federació Ha d’actuar com a secretari o secretària de l’Assemblea General qui ho sigui de la Junta Directiva de la federació o la persona que en sigui substituta, que ha d’estendre l’acta corresponent. El o la presidenta, o la persona que en sigui substituta, ha de dirigir els debats, concedir i retirar la paraula, fixar els torns màxims d’intervencions, ordenar les votacions i disposar el que convingui per al bon ordre de la reunió. Si es produeixen circumstàncies que alteren de manera greu l’ordre o que impossibiliten la realització o continuïtat de l’Assemblea General, la pot suspendre. En aquest cas, ha de preveure i comunicar a l’Assemblea General la data de reinici, que tindrà lloc en un termini no superior a 15 dies naturals.
Article 30.- Tots els membres que, segons el que determina l’article 20 d’aquests estatuts, integren l’Assemblea General tenen, a través del seu representat legal, dret a vot que exerciran de forma individual, sense possibilitat de delegació de cap mena.
Les votacions es podran fer mitjançant mà alçada o per escrit mitjançant vot secret, segons determini el o la presidenta, llevat que la majoria de les persones presents sol·licitin un sistema concret. No obstant això, haurà de ser secreta sempre la votació per a l'elecció de la Junta Directiva, per resoldre un vot de censura i per dissoldre la federació o per fusionar-se amb una altra.
Article 31.- Si en el decurs de la reunió de l'assemblea es produïssin circumstàncies que alteressin de manera greu l'ordre o fessin impossible la realització o continuïtat de l'assemblea, qui la presideixi podrà discrecionalment suspendre-la. En aquest cas, haurà de preveure i comunicar a l'assemblea la data de la seva represa que s'haurà de fer en un termini no superior a 15 dies naturals, sense necessitat de fer una nova convocatòria.
Article 32.- Els acords de l'assemblea s'adoptaran sempre per majoria dels vots presents en el moment de la votació. No obstant això, caldrà el vot favorable de les dues terceres parts de les persones assistents a la reunió per:
a) Aprovar qualsevol vot de censura presentat segons les normes d'aquests estatuts.
b) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts d'aquesta federació.
c) Aprovar qualsevol operació de crèdit en quantitat que ultrapassi el 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
d) Aprovar qualsevol acte d'alienació, adquisició o gravamen de béns mobles o immobles, la quantia dels quals ultrapassi els percentatges fixats en el paràgraf anterior.
e) Acordar la incorporació o segregació d'alguna disciplina esportiva a la federació; si bé, tal acord haurà de ser ratificat per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
f) Acordar la dissolució o fusió de la federació; si bé, en aquests casos, caldrà a més que aquell vot de les dues terceres parts dels membres assistents representi, com a mínim, més del 50% dels membres de ple dret de l'assemblea.
Article 33.- De totes les reunions de l'assemblea, el o la secretària n'aixecarà la corresponent acta, on figurarà els acords adoptats en el decurs de la sessió; qualsevol membre podrà demanar que hi consti el seu vot contrari a un determinat acord.
L'acta, l'aprovarà la mateixa assemblea o bé, en un termini de 15 dies naturals, per delegació de 2 persones interventores designades per la mateixa assemblea, les quals hauran de signar l'acta juntament amb el o la presidenta i el o la secretària.
En el termini dels tres mesos següents a la seva aprovació, l'acta haurà de ser tramesa a tots els membres afiliat de la federació, així com a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Article 34.- Els acords adoptats per l'Assemblea General seran immediatament executius, sense perjudici que puguin ser impugnats pels tràmits establerts en la legislació vigent davant l'autoritat judicial dins el termini dels quaranta dies naturals següents a la data de la seva adopció.
SECCIÓ SEGONA .- LA JUNTA DIRECTIVA
Article 35.- La Junta Directiva és l'òrgan col·legiat a qui correspon el govern de la federació, que té la funció de regir el seu funcionament així com de promoure i dirigir les seves activitats esportives, tot acomplint i executant els acords de l'Assemblea General.
En particular, correspon a la Junta Directiva de la Federació:
a) Estudiar i redactar les ponències que cal sotmetre a la consideració de l'Assemblea General.
b) Fixar les dates de convocatòria de les reunions de l'Assemblea General, tant ordinàries com extraordinàries, i l'ordre del dia de cadascuna.
c) Aprovar, en primera instància, les memòries d'activitats dutes a terme i la liquidació de l'exercici econòmic vençut amb el balanç i el compte de resultats, així com el pressupost que cal sotmetre a la consideració de l'Assemblea General.
d) Regir i governar la federació, així com regular-ne l'organització administrativa.
e) Designar d'entre les i els seus membres, i a proposta de la presidència, les persones que han de presidir els diferents òrgans de col·laboració de la federació.
f) Proposar els i les membres dels òrgans jurisdiccionals federatius.
g) Nomenar els i les delegades de la federació.
h) Nomenar, d'acord amb el que s'estableix en aquests estatuts, els i les substitutes de les persones membres de la Junta Directiva que hagin cessat o hagin estat suspeses del seu mandat.
i) Aprovar les operacions de crèdit que no superin el 25% del pressupost anual de la federació o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
j) Establir totes les directrius necessàries per al millor desenvolupament dels diferents programes d'actuació.
k) Acordar l'admissió de les noves entitats afiliades de la federació que ho haguessin sol·licitat per escrit.
l) Decidir sobre qualsevol altra qüestió, el coneixement de la qual no estigui atribuïda d'una manera expressa per aquests estatuts a cap altre òrgan federatiu.
m) Aprovar per majoria absoluta els contractes d’alta direcció que hagi de formalitzar la federació, tot fixant la quantia de la remuneració i la resta de condicions del contracte.
n) El nomenament, quan legalment correspongui, de les comissions gestores de les entitats afiliades a la federació, l’activitat principal de les quals sigui l’esport dels escacs.
Article 36.- La Junta Directiva es compon d'un president o presidenta que és la persona que ocupa la presidència la federació, d’un o una vicepresidenta primera i un o una vicepresidenta segona, un o una secretària, un o una tresorera i de 15 vocalies (entre les quals hi seran els o les delegades territorials i els o les delegades dels comitès), elegides o ratificades tots elles per l'Assemblea General.
Correspon a la presidència de la federació atribuir, entre els i les membres de la seva candidatura, els càrrecs de la Junta Directiva, així com elevar a la categoria de vicepresident o vicepresidenta qualsevol membre d'aquella Junta.
Tots els càrrecs de la Junta Directiva són honorífics i, per tant, no retribuïts.
Article 37.- El període de mandat de les persones membres de la Junta Directiva és de quatre anys, i s’haurà de celebrar l'elecció en la forma i segons la programació fixada en aquestes normes estatutàries.
Article 38.- Per poder ser president o presidenta de la Federació Catalana d’Escacs o membre de la seva Junta Directiva cal ser major d'edat; tenir el veïnatge administratiu català; estar en ple ús dels drets civils i no haver incorregut en cap sanció que l'inhabiliti, dictada per l'òrgan jurisdiccional competent.
Article 39.- El càrrec de president o president de la federació és incompatible amb el de directiu d'un club afiliat a la Federació Catalana d’Escacs. Ateses les característiques particulars de l’esport dels escacs, el o la presidenta pot participar com a jugador o jugadora en proves oficials i homologades, sempre i quan el seu càrrec de president o presidenta no pugi donar-li benefici amb un possible avantatge esportiu o econòmic.
Qualsevol càrrec de la Junta Directiva de la federació té les següents incompatibilitats:
a) Amb l’exercici d’un càrrec públic electe o de designació política.
b) Amb l’exercici de funcions de consell o assessorament professional a la mateixa federació.
c) Amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil de la mateixa federació o a qualsevol de les seves entitats instrumentals.
Article 40.- La presidència de la Junta Directiva correspon al president o presidenta de la federació, elegida com a tal per l'Assemblea General; i com a tal ostentarà la màxima representació de la federació, per la qual cosa podrà atorgar els poders que siguin necessaris, fins i tot els d'ordre processal. És igualment el cap superior de l'administració de la federació i li correspon, entre d'altres facultats, autoritzar amb la seva signatura, o de la persona o persones en qui delegui, els pagaments i tota mena de documents públics o privats.
El o la presidenta de la Federació Catalana d’Escacs deté les facultats que, amb caràcter enunciatiu encara que no limitador, s'indiquen a continuació per tal que les exerceixi en nom i representació de la Federació Catalana d’Escacs:
a) Representar en general la Federació Catalana d’Escacs, en judici i fora de judici, davant tota mena de persones i entitats admeses en dret.
b) Negociar, concertar i solemnitzar tota mena d'operacions i contractes. En particular, comprar, vendre, permutar i, en general, adquirir per qualsevol títol i alienar i gravar per títol onerós, tota mena d'accions, participacions, béns mobles i drets sobre aquests; i també prestar i acceptar garanties personals i reals de tota classe, modificar-les i cancel·lar-les.
c) Contractar i acomiadar tot tipus de personal, fixar-ne les condicions i representar en la forma més àmplia possible la Federació Catalana d’Escacs, en judici i fora de judici, davant tota classe de tribunals, organismes, entitats i autoritats, de qualsevol àmbit geogràfic, amb competència en qüestions laborals o de Seguretat Social, exercint les accions i els drets pertinents en defensa dels interessos de la Federació Catalana d’Escacs.
d) Representar en la forma més àmplia possible la Federació Catalana d’Escacs davant tota mena d'organismes i autoritats públiques, tant d'àmbit estatal, autonòmic, provincial, municipal o de qualsevol altre tipus com davant tota mena d'organismes paraestatals per tal de fer tota mena d'actes i contractes que guardin relació directa o indirecta amb les activitats pròpies de la Federació Catalana d’Escacs; promoure o interessar-se en expedients administratius de tota mena i seguir-los en tots els seus tràmits i instàncies, i, en particular i de forma merament enunciativa, prendre part en subhastes, concursos i altres expedients encaminats a la contractació d'obres o serveis i fer els actes necessaris per a l'adjudicació i la signatura del contracte corresponent, i aquest efecte es pot expressament constituir, modificar i cancel·lar fiances i dipòsits de tot tipus, fer pagaments i cobraments davant qualsevol organisme, autoritat o servei administratiu i acceptar o impugnar adjudicacions provisionals i definitives.
e) Concertar amb qualsevol entitat financera o de crèdit - inclòs el Banc d'Espanya- tota mena d'operacions bancàries, inclosos en forma merament enunciativa els contractes de compte corrent, de compte d'estalvi, de dipòsit, d'obertura de crèdit documentari o no, de préstec, de crèdit tant simple com en compte corrent, de descompte i qualsevol altres contractes de finançament, contractes de fiança i tots els actes i negocis o complementaris per a l'eficàcia plena dels contractes anteriors, i també mobilitzar per mitjans admesos en dret els saldos dels comptes bancaris oberts a nom de la Federació Catalana d’Escacs i ingressar-hi fons o valors de la Federació Catalana d’Escacs.
f) Fer declaracions canviàries de tot tipus de lletres de canvi, xecs, pagarés i qualssevol altres títols de valors, intervenint-hi com a lliurador, acceptant, inte[EBS1]rvenint, endossant o avalador, i també, en general, negociar, descomptar, pagar, cobrar i protestar aquests títols
g) Reclamar i cobrar qualsevol quantitat que es deguin a la Federació Catalana d’Escacs, siguin quins siguin els títols o el concepte jurídic del deute i la persona, natural o jurídica, obligada al pagament o a la devolució, inclosa l'administració pública; signar factures, donar i exigir rebuts i cartes de pagament; fer pagaments, retre i exigir la rendició de comptes i constituir i cancel·lar dipòsits de tota mena, fins i tot a la Caixa General de Dipòsits i les seves sucursals.
h) Exercir i atorgar poders amb facultats tan àmplies com sigui necessari per representar la Federació Catalana d’Escacs davant tot tipus de tribunals i jutjats, inclosos el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, i comparèixer i querellar-se davant aquests en tota mena de procediments, judicis, causes, negocis i expedients de qualsevol índole, civils, penals, administratius o laborals, com a demandant, demandat o qualsevol altre concepte, utilitzant els procediments ordinaris i especials disponibles i realitzant-hi tot tipus d'actuacions que convinguin a la Federació Catalana d’Escacs, tals com assistir a actes de conciliació, amb avinença o sense, entaular qüestions de competència, demanar la suspensió dels judicis, desistir de la demanda i avenir-se a les pretensions deduïdes per tercers, instar vendes judicials i embargaments, o el seu alçament i cancel·lació, recusar i refusar testimonis o funcionaris, sol·licitar la pràctica de tantes proves com exigeixi el procediment respectiu, absoldre posicions en judicis civils i prestar declaracions en judicis penals, impugnar i aprovar crèdits, subscriure o impugnar convenis judicials o extrajudicials, acceptar l'adjudicació de béns i drets de qualsevol mena, mobles i immobles, interposar i seguir els recursos d'apel·lació, cassació, nul·litat, queixa, responsabilitat, revisió, injustícia notòria, alçada, reposició i altres d'ordinaris o extraordinaris i desistir d'ells i dels procediments quan ho cregui oportú, constituir fiances i dipòsits i retirar-los en el seu moment, fins i tot transigir en els judicis o procediments entaulats, comprometre la Federació Catalana d’Escacs en tot tipus d'arbitratge, detenint la representació de la Federació Catalana d’Escacs, per intervenir de la forma més àmplia possible en totes les actuacions arbitrals, transigir fora de judici i atorgar poders generals o especials per a plets a advocats i procuradors, amb facultats de substitució.
i) Retirar de tota mena d'oficines de l'Estat, de les comunitats autònomes, de la província, del municipi, de les entitats i organismes autònoms i de les seves dependències o serveis totes les cartes, certificats, comunicacions, despatxos, liquidacions, paquets, girs postals o telegràfics, plecs i valors declarats o qualsevol altra cosa similar.
j) Retirar de totes les duanes, del territori nacional o no, qualsevol mena de mercaderies consignades amb destinació a la Federació Catalana d’Escacs, sol·licitar la rapidesa en la tramesa, presentar documents i justificants, incloses les declaracions de valor, exercir els actes i practicar les gestions necessàries fins a aconseguir l'entrada de les referides mercaderies i, per a tot això, subscriure i signar escrits, resguards, rebuts i, en general, tots els documents que se li exigeixin i calguin, útils o convenients a la federació
k) Retirar de les companyies de ferrocarrils, navilieres i de transport en general els gèneres o efectes tramesos a la Federació Catalana d’Escacs i formular a aquest efecte protestes i reclamacions, fer deixaments de compte i abandonament de mercaderies i estendre les actes corresponents.
l) Signar tants documents públics o privats com calgui per a l'exercici de les facultats precedents.
m) Obtenir tota mena de concessions, patents, privilegis, marques, signes distintius i drets de propietat industrial i intel·lectual.
n) Contractar i subscriure assegurances contra incendis, accidents laborals i assegurances socials, i també assegurances que cobreixin qualsevol altre risc.
o) Atorgar totes o part de les facultats i funcions esmentades anteriorment a d'altres persones amb caràcter solidari o mancomunat i revocar, si s'escau, aquests apoderaments.
En els casos d'absència, vacant o malaltia, el o la presidenta haurà de ser substituït per la persona que ocupi la vicepresidència; i, en el cas d'haver-n'hi més d’una, ocuparà la presidència el o la vicepresidenta de major grau.
Article 41.- Són responsabilitats pròpies i específiques del tresorer o tresorera:
a) Recaptar i custodiar els fons de la federació.
b) Portar els llibres de comptabilitat segons la normativa legal vigent.
c) Fer els cobraments i pagaments.
d) Reglamentar les despeses federatives.
e) Exercir la inspecció econòmica de tots els òrgans descentralitzats de la federació.
f) Fer els estudis i els informes que calguin per a la bona marxa de la tresoreria.
g) Confeccionar el balanç, comptes i pressupostos per a la seva presentació a la Junta Directiva.
Article 42.- La Junta Directiva haurà de reunir-se amb caràcter ordinari:
a) Després del procés electoral, per prendre possessió dels seus càrrecs.
b) Abans de l'Assemblea General per a l'aprovació de l'ordre del dia i de les ponències.
c) Una vegada, com a mínim, cada tres mesos en el decurs de cada temporada.
Article 43.- El president o presidenta, amb caràcter extraordinari pot convocar la Junta Directiva sempre que ho consideri necessari o quan ho sol·licitin per escrit, amb indicació dels assumptes que caldrà tractar, la tercera part de les persones que en són membres. En aquest últim cas entre la data de la sol·licitud i la convocatòria de la reunió no podran transcórrer més de cinc dies naturals; i, en tot cas, entre aquella sol·licitud i la reunió no poden passar més de quinze dies naturals.
En el cas d'haver estat demanada la reunió i que no es procedís a fer la convocatòria en el termini establert en el paràgraf anterior, podrà ser convocada per la persona membre de la Junta amb més edat de les qui ho han sol·licitat.
Article 44.- La Junta Directiva ha de ser convocada pel president o presidenta amb una anticipació mínima de 7 dies naturals, mitjançant escrit adreçat a totes les persones membres, tot acompanyant-hi l'ordre del dia sobre els assumptes que es tractaran.
Cada membre podrà proposar la inclusió d'assumptes en el corresponent temari, sempre que l'escrit que ho sol·liciti hagi estat presentat a la secretaria de la federació amb una anticipació mínima de 5 dies naturals de la data de la reunió
Article 45.- A les reunions de la Junta Directiva hi assistiran també, amb veu però sense vot, el o la gerent, així com qualsevol altra persona que, pels assumptes a tractar-hi, la presidència o la pròpia Junta estimi convenient de convidar.
Article 46.- Les reunions convocades restaran vàlidament constituïdes quan hi assisteixin almenys la meitat dels seus components.
També restarà vàlidament constituïda la Junta Directiva, tot i que no hi hagi convocatòria prèvia, si concorren totes les persones membres, i així ho acorden per unanimitat.
El o la presidenta o la persona substituta, haurà de presidir les reunions, dirigir els debats, donar o retirar la paraula de les persones assistents i limitarà el temps o el nombre de les intervencions.
Article 47.- Els acords ha de ser adoptats per majoria de vots de les persones presents, excepte en els casos que en aquests estatuts s’exigeixi una majoria qualificada; i, en cas d'empat, és diriment el vot del president o presidenta qui, a tal efecte, haurà de votar sempre en darrer terme.
El sistema de votació ha de ser determinat en cada cas pel president o presidenta; però, caldrà utilitzar la votació secreta quan així ho demani la majoria de les persones assistents.
Article 48.- El o la secretària haurà d’aixecar acta dels acords adoptats a cada reunió per la Junta Directiva i els haurà transcriure en el corresponent llibre d'actes.
Qualsevol persona membre de la Junta Directiva pot demanar que quedi reflectit a l'acta el vot en contra que pugui emetre contra una decisió o un acord i la seva explicació de forma succinta.
Cada acta haurà de ser signada pel secretari o secretària amb el vistiplau del president o presidenta i haurà de ser aprovada, si s'escau, en la següent reunió que celebri l'esmentada Junta.
Els acords adoptats per la Junta Directiva han de ser immediatament executius, sense perjudici que puguin ser impugnats davant l'Autoritat Judicial dins el termini dels quaranta dies naturals següents a la data de la seva adopció.
Article 49.- La Junta Directiva pot delegar en una Comissió Executiva i Esportiva designada en el seu si totes les seves funcions excepció feta de les assenyalades als paràgraf b), c), h), i,) i m) de l’article 35 d’aquests estatuts, les quals seran indelegables.
En el règim de funcionament de la Comissió Executiva i Esportiva i l’adopció dels seus acords serà el que determinen els articles 42 a 48 d’aquests estatuts, amb les úniques particularitats que, com a mínim, s’haurà de reunir una vegada al mes, i que el termini mínim d’anticipació per convocar la reunió es redueix a cinc dies naturals.
Per a la decisió de temes urgents, i sempre que ho acceptin expressament totes les persones membres i que quedi garantida en tot cas l’autenticitat de qui intervé en l’adopció de les decisions, la Junta Directiva pot adoptar els seus acords per correu electrònic, fax, videoconferència i mitjans tècnics anàlegs.
En aquests supòsits, la corresponent acta és redacta junt amb els justificants de fax, correus electrònics o suports corresponents.
Aquesta possibilitat és extensible a la resta d’òrgans complementaris de què disposi la Junta Directiva.
SECCIÓ TERCERA.- LA COMISSIÓ GESTORA
Article 50.- La Comissió Gestora és l'òrgan a qui correspon, en els casos previstos en aquests estatuts, el govern, l'administració i representació de la federació i que pertanyen estatutàriament a la Junta Directiva; si bé, ha de limitar les seves funcions i decisions al manteniment de les activitats normals de la federació i a la protecció dels seus interessos durant el període transitori màxim de tres mesos en el qual haurà de convocar i dur a terme noves eleccions.
Article 51.- La composició de la Comissió Gestora serà la que, per a cada cas, es determina en aquests estatuts per als diferents supòsits en què cal constituir-la.
Els i les membres que la componguin elegiran d'entre ells un o una presidenta i un o una secretària que hauran d’exercir les funcions que estatutàriament corresponen, respectivament, a la presidència i a la secretaria de la Junta Directiva.
En cas d'absència, vacant o malaltia, el o la presidenta ha de ser substituït per la persona membre de la Comissió de més edat i el o la secretària per la més jove.
Article 52.- La Comissió ha de ser convocada pel president o presidenta amb una anticipació mínima de tres dies naturals i s’haurà de reunir sempre que aquest o aquesta ho consideri necessari, o bé quan ho demani per escrit, amb indicació dels assumptes que caldrà tractar, la majoria de les persones membres. En aquest últim cas, entre la data de la sol·licitud i la de la reunió no poden transcórrer més de set dies naturals.
Article 53.- Les reunions de la Comissió Gestora han de ser presidides pel seu president o presidenta o per la persona substituta; i restaran vàlidament constituïdes qualsevol que sigui el nombre de membres que hi assisteixin.
Els acords han de ser adoptats per majoria simple de vots presents i, en cas d'empat, serà diriment el vot del president o presidenta qui, a tal efecte, haurà de votar en darrer terme.
El sistema de votació ha de ser determinat en cada cas pel o per la presidenta. Caldrà, però, utilitzar la votació secreta quan així ho demani la majoria de les persones assistents.
Article 54.- El o la secretària haurà d’aixecar acta de cada reunió de la Comissió Gestora i transcriure-la en el corresponent llibre d'actes. Cada acta serà ha de ser signada pel o per la secretària amb el vistiplau del president o presidenta i podrà ser aprovada en la mateixa reunió o en la següent que se celebri.
CAPÍTOL III - ELECCIÓ, CESSAMENT I PROVISIÓ DE VACANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA
SECCIÓ PRIMERA.- PROCEDIMENT ELECTORAL
Article 55.- L'elecció de les persones membres de la Junta Directiva s’ha de fer mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret pels membres de ple dret de l'Assemblea General, per majoria de vots i prèvia presentació i acceptació de candidatures tancades.
L'elecció s’haurà de fer cada quatre anys, dins els sis mesos següents d'haver-se acabat la temporada oficial que acaba el dia 31 de desembre de cada any.
S’han aprovat els temes que calia per adaptar-se al nou Decret de la Generalitat, d’una banda el mandat de les Juntes Directives que passa a ser de quatres anys i el tema de què els membres de l’assemblea són els clubs i no els seus presidentes, com fins ara.
Article 56.- Amb l’esmentat acord de l’Assemblea General comença el període electoral, i per a la data assenyalada en el calendari electoral aprovat, es convocarà tots els membres de ple dret de l’Assemblea General de la federació per procedir a l’elecció dels i de les membres de la Junta Directiva, que s’haurà de desenvolupar simultàniament en cadascun dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.
Entre el dia que es prengui l'acord de convocatòria d'eleccions i el dia de la realització de l’elecció ha de transcórrer un mínim de 30 dies naturals i un màxim de 45.
Article 57.- L'acord de convocatòria de les eleccions, el calendari electoral, les seus dels col·legis electorals on simultàniament es faran les votacions, la composició del cens i el nom dels i de les membres de la Junta Electoral, han de restar publicats a partir del dia següent de l'acord adoptat per l'Assemblea General, a la pàgina web de la federació.
Igualment, aquell acord de convocatòria de les eleccions, la seu dels col·legis electorals, i el calendari electoral s’haurà de notificar a tots els membres de ple dret de la federació, tot anunciant- se també en un diari esportiu de Catalunya i s’haurà de comunicar a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Article 58.- La presentació de candidatures haurà de fer-se en un termini comprès entre vint i quinze dies naturals abans de la data assenyalada per a l’acte de l’elecció, mitjançant escrit dirigit al o a la presidenta de la Junta Electoral i adreçat al domicili de la federació, en el qual constarà la llista de totes les persones candidates, que no podrà ser inferior als 2/3 dels càrrecs elegibles, encapçalada pel qui es presenti com a president o presidenta i signada per totes elles en prova de conformitat.
Les candidatures hauran de reflectir una presència equilibrada de dones i homes. S’haurà d’aplicar un dels següents criteris en la composició de les Juntes Directives de la federació
a) Que la presència de dones o homes no sigui superior al 60% ni inferior al 40%.
b) Que la presència d’homes i dones reflecteixi la proporcionalitat de gènere en relació al nombre de les llicències. En el cas que la proporció no sigui exacte s’optarà per donar més representació al gènere amb menys presència.
Les propostes de candidatures hauran de tenir el suport d'un nombre de membres de l'assemblea que representin un mínim del 10% dels seus components. Cada membre de l'assemblea pot donar suport a més d'una candidatura.
Article 59.- Cap persona no podrà formar part de més d'una candidatura; ja que, en el cas que no fos així, s'anul·larien totes les candidatures on hi figurés la mateixa persona.
Tampoc podrà ser admesa cap candidatura en què hi figurin candidats o candidates que no reuneixin les condicions d'elegibilitat que s'exigeixen en els presents estatuts.
Igualment, no podrà admetre's cap candidatura en la qual hi hagi alguna persona membre de la Junta Directiva de la federació o, si s'escau, de la Comissió Gestora, si abans de l’inici del termini de presentació de candidatures no hagués renunciat al seu càrrec.
Article 60.- En el supòsit que totes o la majoria de les persones membres de la Junta Directiva dimiteixin per presentar-se com a candidates a les eleccions, la resta de membres que no hagin cessat, juntament, en el seu cas, amb els o les suplents de la Junta Electoral, fins a integrar un mínim de cinc persones, es constituiran en Comissió Gestora amb l'objectiu d'administrar la federació fins al dia de la proclamació de la candidatura guanyadora.
Article 61.- Un cop acabat el període per a la presentació de les candidatures, la Junta Electoral haurà de resoldre, dins dels tres dies naturals següents, sobre l'admissió de les candidatures presentades, i ho haurà de comunicar al primer signant de l'escrit de presentació de la candidatura.
En cas de no admissió d'alguna candidatura, s'haurà de donar les raons que ho determinin.
La Junta Electoral té l’obligació de facilitar una còpia del cens electoral a totes les candidatures formalment proclamades que així ho sol·licitin.
Article 62.- Si no es presenta cap candidatura o no és vàlida cap de les presentades, la Junta Electoral amb els i les membres suplents i, en el seu cas, els i les membres de la Junta Directiva que no hagin cessat, constituiran una Comissió Gestora, amb l'objectiu d'administrar la federació i convocar i realitzar noves eleccions en un termini màxim de tres mesos.
Article 63.- Si només es presentés o restés vàlida una única candidatura, no es caldrà fer l'acte de la votació i la Junta Electoral en donarà compte a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a fi que el o la secretària general, o la persona a qui delegui, faci la proclamació del president o presidenta de la nova Junta Directiva; així com al Registre d'Entitats Esportives, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i a la resta d’entitats a les quals estigui integrada la federació.
Article 64.- Si s'haguessin presentat i acceptat més d'una candidatura, a la data i hora fixada en l'acord de convocatòria, caldrà procedir a l’acte electoral, que s’haurà de desenvolupar simultàniament en cadascun dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.
En aquest acte només podran votar les persones que, segons el que determina l’article 20 d’aquests estatuts, acreditin la representació legal dels membres que constitueixin l’Assemblea General de la federació, així com el president o presidenta d’aquesta o la persona que estatutàriament el substitueixi.
Article 65.- Les entitats que integren l’Assemblea General, podran exercir el seu dret de vot en el col·legi electoral de les delegacions territorials a la qual pertanyin, si es pot habilitar aquest col·legi electoral. El president o presidenta de la federació i la resta de membres d’aquella Assemblea General, que no hagin votat en la seva seu electoral, exerciran el seu dret de vot en el col·legi electoral del territori on tingui la seu central la federació.
La Junta Electoral controla l’acte de les votacions, a qui se li ha de comunicar immediatament qualsevol incidència que es pugui produir en els col·legis electorals; i, si s’escau, també el supervisen els o les interventores designades per les candidatures pels o per les representats enviades per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya o per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Aquestes interventores o interventors i representants poden supervisar igualment l’acte de les votacions de tots i de cadascun dels col·legis electorals on se celebri l’elecció.
La votació ha de ser secreta i s’haurà de fer mitjançant una papereta que s'introduirà dins un sobre, que haurà de ser del model oficial aprovat prèviament per la Junta Electoral. En cap cas seran admesos els vots per correu ni per delegació.
Cada elector i electora haurà de votar una sola candidatura i no s'admetrà cap modificació en la composició tancada de les candidatures.
Només pot representar l’entitat i votar el seu president o presidenta, que el seu nom consti inscrit en deguda forma en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, o en el cas d’impossibilitat manifesta del president o presidenta per exercir la seva representació, la pot exercir el o la vicepresidenta, sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Tots els clubs i d’altres entitats membres de l’assemblea, per tal de poder exercir el dret a vot a l’assemblea han d’haver participat, com a mínim, en una activitat o competició esportiva oficial en les dues últimes temporades i han de tenir una antiguitat mínima d’1 any a la federació. En cap cas no s’admet que una persona exerceixi la representació de més d’una entitat a l’Assemblea General.
Article 66.- Un cop acabada la votació, cada mesa electoral haurà de fer l'escrutini dels vots emesos.
A tots els efectes serà nul:
a) El vot emès en un sobre o papereta no oficial.
b) El vot emès en una papereta sense sobre o en un sobre on hi hagi més d'una papereta amb candidatures diferents.
c) La papereta en la qual s'hagués introduït qualsevol modificació o esmena de la candidatura tancada.
Article 67.- La mesa electoral, juntament amb els i les interventores designades, en el seu cas, per cadascuna de les candidatures, i amb els i les representats que haguessin pogut designar la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, redactaran la corresponent acta, en la qual haurà de figurar el nombre d'electors i electores que haguessin exercit el seu dret de vot, els vots vàlids emesos, els vots nuls, els vots en blanc, el resultat de la votació i les incidències o reclamacions que s'hagin produït.
Tot seguit s’haurà de procedir a la destrucció de les paperetes, excepció feta de les declarades nul·les o les que haguessin estat objecte d'alguna reclamació que, després de ser signades per cada membre de la mesa electoral i, en el seu cas, per les interventores i interventors i representant, caldrà unir-les a la corresponent acta.
Les actes de les meses electorals, juntament amb les paperetes declarades nul·les o objecte de reclamació, seran trameses immediatament a la Junta Electoral que farà l’escrutini final de la votació, de la qual aixecarà la corresponent acta.
Article 68.- En cas d'igualtat en el nombre de vots assolits entre dues o més candidatures, es farà una segona votació, entre les candidatures empatades, set dies naturals després en els mateixos col·legis electorals, hora i condicions, mitjançant convocatòria de la Junta Electoral que s’haurà de publicar a la pàgina web de la federació.
Article 69.- L'acta de proclamació per la Junta Electoral de la candidatura guanyadora s'ha de comunicar, mitjançant certificació, dins els tres dies naturals següents, al primer signant de cadascuna de les candidatures presentades, a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i a la resta d’entitats a les quals estigui integrada la federació.
SECCIÓ SEGONA.- LA JUNTA ELECTORAL
Article 70.- El càrrec de membre de la Junta Electoral és incompatible amb la condició de candidat o candidata o de familiar de candidat o candidata, tant per afinitat com per consanguinitat fins al tercer grau, amb l’existència de relacions laborals o contractuals amb un o una candidata, i amb la de membre de la Junta Directiva o Comissió Gestora.
Si es produeix aquesta incompatibilitat o concorre en la persona electa alguna circumstància que la impossibiliti d'exercir el càrrec, ha de ser substituïda per les persones suplents elegides.
Article 71.- Si les persones elegides com a titulars o suplents per compondre la Junta Electoral es neguessin a prendre possessió o exercir el seu càrrec, de manera que no es pugui constituir aquest òrgan electoral, han de ser substituïdes per membres que designi a tal efecte la Junta Directiva de la federació o, en el seu cas, la Comissió Gestora.
Article 72.- Les tres persones components de la Junta Electoral han de prendre possessió del càrrec i constituir-la formalment en el termini fixat per l'Assemblea General en l'acord de convocatòria d'eleccions.
En l'acte de constitució han d'elegir el president o presidenta. Haurà d’actuar com a secretari o secretària, amb veu però sense vot, qui ho sigui de la Junta Directiva, o la persona a qui delegui, que aixecarà acta de totes les reunions i dels acords que prengui la Junta Electoral, amb el vistiplau del president o presidenta.
A totes les reunions de la Junta Electoral podran assistir, en el seu cas, amb veu però sense vot, un o un representat designada per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i una altra designada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
La Junta Electoral així constituïda ha de mantenir el seu mandat i les funcions fins a l'acabament del procés electoral.
Article 73.- La Junta Electoral té les funcions següents:
a) Conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres de l'assemblea respecte al cens o les llistes electorals.
b) Aprovar el cens electoral definitiu.
c) L'admissió o el refús de les candidatures i la seva proclamació.
d) Facilitar el cens electoral o totes les candidatures proclamades que així ho sol·licitin.
e) Decidir, a instància de qualsevol membre de l'assemblea o persona candidata, o per iniciativa pròpia, sobre qualsevol incident que sorgeixi del procés electoral i que pugui constituir una infracció o desviació de la normativa electoral o pugui afectar els principis de publicitat, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat, de no discriminació i de secret de vot, que han de ser presents en tot el procés electoral.
f) Publicar el resultat de les eleccions i dur a terme les comunicacions que legalment s'estableixin.
g) En general, conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres de l'assemblea o persones candidates en qualsevol fase del procés electoral.
Article 74.- Totes les reclamacions davant la Junta Electoral han de fer-se en un termini màxim de tres dies hàbils després que s'hagi produït el fet objecte d'impugnació; i la resolució de la junta, que serà immediatament executiva, s'ha de dictar dins els tres dies hàbils següents.
Article 75.- Contra els acords de la Junta Electoral pot interposar-se recurs davant el Tribunal Català de l’Esport, en el termini dels tres dies hàbils següents a la seva notificació. Aquesta resolució exhaureix la via administrativa.
SECCIÓ TERCERA.- CESSAMENT I PROVISIÓ DE VACANTS
Article 76.- Els i les membres de la Junta Directiva cessaran en els seus càrrecs per les causes següents:
a) Per l'acabament del mandat natural per al qual van ser elegits.
b) Per dimissió o renúncia del seu càrrec.
c) Per mort o incapacitat que impedeixi l'exercici del seu càrrec.
d) Per decisió disciplinària executiva que l'inhabiliti per ocupar els càrrecs en els òrgans de govern de la federació.
e) Per incórrer en alguna causa d'inelegibilitat o d'incompatibilitat assenyalada en aquests estatuts.
f) Per acord de la resta de membres de la Junta Directiva que ha de ser comunicat a l’Assemblea General que s’encarregarà de ratificar-ho.
g) Per aprovació d'un vot de censura.
Article 77.- Un o una membre de la Junta Directiva podrà ser suspesa temporalment en el seu mandat quan se li instrueixi un expedient disciplinari i així ho acordi, a proposta de l'òrgan jurisdiccional competent, la pròpia Junta Directiva. En tot cas, aquesta suspensió només podrà ser per al temps que duri la instrucció de l'expedient.
Igualment, també aquesta persona serà suspesa del seu càrrec per inhabilitació temporal acordada per decisió disciplinària executiva.
Article 78.- En el cas d'existir alguna vacant en la Junta Directiva, sia perquè la candidatura proclamada no cobria tots els càrrecs o perquè s'ha produït el cessament o suspensió posterior d'alguna persona membre, la pròpia Junta Directiva, a proposta del president presidenta de la federació, podrà nomenar provisionalment les persones que hagin de cobrir aquelles vacants fins a la propera reunió de l'Assemblea General que haurà de ratificar el seu nomenament, procurant que amb aquests nomenaments no es desequilibri la proporció entre homes i dones.
No obstant això, durant la primera meitat del mandat, no es poden incorporar a la nova Junta Directiva, membres de l’antiga Junta que no haguessin dimitit abans del procés electoral, ni tampoc membres de la Junta Electoral o de la Comissió Gestora.
En tot cas, si per qualsevol causa cessa el o la presidenta, haurà de ser substituït de la manera que es determina en aquests estatuts.
Article 79.- No obstant el que disposa l'article anterior, en el cas que les vacants afectessin més del 50% de membres de la Junta Directiva, i una d’aquestes vacants fos la presidència, s’haurà de constituir una Comissió Gestora, amb l'objecte d'administrar la federació i convocar i dur a terme noves eleccions en el termini màxim de tres mesos.
En el cas de no romandre en els seus càrrecs els i les directives establertes en el paràgraf anterior, caldrà procedir a la convocatòria de l'Assemblea General que haurà d'elegir, d'entre els seus membres, una Comissió Gestora integrada per un mínim de 5 persones amb la finalitat fixada abans.
Article 80.- Els càrrecs vacants proveïts transitòriament i també els designats per ocupar- los, ho són només per al temps que resti de mandat en el càrrec i sense que la designació alteri el temps natural del mandat.
Article 81.- En el supòsit que la provisió transitòria es faci com a conseqüència de la substitució d'una persona membre amb el mandat suspès temporalment, el mandat de la persona designada per substituir-la s'ha de limitar exclusivament al temps de la suspensió i sense que pugui excedir del mandat natural de la substituïda.
SECCIÓ QUARTA.- EL VOT DE CENSURA
Article 82.- Perquè es pugui sol·licitar un vot de censura contra el president o presidenta de la federació, la totalitat de la seva Junta Directiva o qualsevol de les persones que en són membres, caldrà que la majoria dels i de les membres de la mateixa Junta o, com a mínim, el 15% dels membres de l'Assemblea General, ho demani per escrit motivat, amb la signatura i els requisits necessaris per a la identificació de les persones sol·licitants.
No es pot promoure cap vot de censura fins que transcorrin sis mesos des de l’elecció d’una nova Junta Directiva.
Article 83.- Un cop presentada la sol·licitud del vot de censura davant de la secretaria de la federació, s'ha de constituir, dins els deu dies hàbils següents, una mesa de cinc persones formada per dues que hagin estat designades per la Junta Directiva, per les dues primeres signants de la sol·licitud i per la delegada designada per la Unió de Federacions Esportives Catalanes, que en serà la presidenta.
En el moment de constituir-se la mesa, s’haurà d’elegir d'entre els seus integrants la persona que haurà d'actuar com a secretari o secretària.
Article 84.- Comprovada per la mesa, l'adequació de la sol·licitud als requisits assenyalats en aquests estatuts, i dins el termini màxim de cinc dies hàbils, la Junta Directiva ha de convocar l'Assemblea General, per tal que aquesta es reuneixi en un termini no superior als vint dies hàbils següents, a comptar des de l'endemà de la convocatòria, amb la finalitat de dur a terme l'acte de la votació.
En el cas que la Junta Directiva no nomeni els i les membres de la mesa o no convoqui l’Assemblea General, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a petició de les dues persones signants de la sol·licitud, pot requerir a la Junta Directiva que ho dugui a terme. Si es fa cas omís d’aquest requeriment, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya ha de nomenar discrecionalment les persones membres de la mesa que faltin o, si s’escau, convocar directament l’Assemblea General amb la finalitat de dur a terme l’acte de la votació.
Article 85.- La reunió de l’Assemblea General, ha de ser controlada per la mesa constituïda, i començar amb una exposició, amb un màxim de 20 minuts de durada, dels motius pels quals s'ha presentat el vot de censura, la qual haurà de ser feta per una de les persones signants d'aquella sol·licitud.
A continuació, i amb el mateix temps, podrà fer ús de la paraula la persona contra qui es dirigeix el vot de censura. Les dues persones intervinents poden, si ho estimen convenient, parlar en tràmit de rèplica i dúplica, per un temps no superior a cinc minuts.
Article 86.- Un cop acabat el debat, s’ha de procedir a la votació, la qual serà secreta, i es consignarà en la corresponent papereta "sí" o "no", segons recolzin o rebutgin el vot de censura presentat.
Tot seguit caldrà fer l'escrutini pel secretari o secretària de la mesa constituïda; i després, el seu president o presidenta haurà de donar el resultat final de la votació.
Per aprovar-se el vot de censura caldrà el vot favorable de les dues terceres parts de membres assistents a la reunió de l'Assemblea General.
Article 87.- Si el vot de censura no hagués estat aprovat, els qui l'haguessin presentat no podran presentar-ne un altre fins que hagi transcorregut dos anys de la data de la reunió de l'Assemblea General.
Article 88.- Si el vot de censura hagués estat aprovat per l'Assemblea General, el o la presidenta, la Junta Directiva o els i les membres a qui afecti cessaran automàticament i s'haurà d’aplicar el règim de transició previst en aquests estatuts per proveir les vacants produïdes.
En el cas de no romandre en els seus càrrecs, a causa del vot de censura aprovat, el nombre mínim de directius i directives per poder-se constituir com a Comissió Gestora, a la mateixa reunió de l'Assemblea en què s'hagués aprovat aquell vot de censura caldrà que es procedeixi a l'elecció dels i de les membres de l'esmentada Comissió.
En el cas que el vot de censura vagi contra el o la presidenta o la Junta Directiva, és obligatori que es presenti la nova Junta Directiva que haurà de substituir la censurada en el cas de guanyar-se la votació.
CAPÍTOL IV - ÒRGANS DE COL·LABORACIÓ
SECCIÓ PRIMERA.- NORMES GENERALS
Article 89.- Per a la consecució de les finalitats federatives i per al millor desenvolupament de les seves funcions de govern, la Federació Catalana d’Escacs s'organitza funcionalment a través de diferents òrgans de col·laboració, l'estructura fonamental dels quals és el "Comitè", que exerciran les funcions i competències que se'ls atorgui en aquests estatuts així com qualsevol altra funció que la Junta Directiva els pugui delegar en cada moment, les quals hauran de ser ratificades per l'Assemblea General.
Article 90.- Cadascun d'aquests comitès serà presidit i en serà responsable un o una membre de la Junta Directiva, nomenat per acord d'aquesta mateixa Junta a proposta del o de l a presidenta de la federació.
Article 91.- Els òrgans rectors dels comitès, es poden estructurar, a proposta del respectiu President o presidenta i responsable, per acord de la Junta Directiva, com a òrgans unipersonals o col·legiats.
En tot cas, els reglaments interns que es puguin aprovar per la Junta Directiva de la federació a proposta del respectiu president o presidenta de cada comitè, per regular-ne la composició i funcionament, hauran de ser ratificats per l'Assemblea General.
Article 92.- En cas d'estructurar-se el corresponent òrgan rector del comitè com un òrgan col·legiat, les persones membres hauran de ser designades per la Junta Directiva a proposta del respectiu responsable; i, actuarà com a secretari o secretària qui ostenti el mateix càrrec a la federació o la persona a qui delegui aquestes funcions.
SECCIÓ SEGONA.- EL COMITÈ D'ÀRBITRES
Article 93.- El comitè d’àrbitres és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la Federació Catalana, que agrupa tots els i les membres de l’organització arbitral i que té les funcions següents:
a) Proposar a la Junta Directiva de la Federació Catalana els criteris i la normativa de qualificació, classificació i designació dels i de les àrbitres per a les competicions federades.
b) Arbitrar i controlar específicament el desenvolupament de les competicions federades incloses en el calendari oficial de la Federació Catalana corresponent, d’acord amb les normes establertes reglamentàriament de cada federació.
c) Vetllar per la formació i l’actualització permanent de tots els seus i les seves membres, col·laborant en els cursos de reciclatge i duent a terme les proves adients per al manteniment físic i tècnic de cada membre amb la finalitat d’aconseguir un nivell òptim de coneixements i preparació.
d) Establir les diferents categories o nivells que calguin, d’acord amb la normativa aprovada per la federació corresponent i la legislació d’aplicació.
e) I totes les funcions que la Junta Directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
SECCIÓ TERCERA.- EL COMITÈ DE TÈCNICS: MONITORS/ORES I ENTRENADORS/ORES
Article 94.- El Comitè de Tècnics és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la federació que agrupa els i les monitores, els i les entrenadores i altre personal tècnic de la federació, amb les funcions següents:
a) Vetllar per a la formació i l’actualització permanent de cada membres que el componen.
b) Contribuir al foment i la millora tècnica dels escacs, per mitjà de la celebració de conferències, seminaris i jornades tècniques, com també la publicació d’estudis i treballs divulgatius.
c) Proposar a la Junta Directiva de la federació qualsevol iniciativa que es consideri adient per a la millora del nivell tècnic per a la pràctica dels escacs o el seu foment.
d) Les que la Junta Directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
SECCIÓ QUARTA.- EL COMITÈ ESPORTIU
Article 95.- El Comitè Esportiu és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la Federació Catalana corresponent, format per tècnics i tècniques i persones expertes dels escacs, designats per la Junta Directiva i amb les funcions bàsiques següents:
a) Proposar el programa d’activitats i competicions de les seleccions catalanes en les diferents categories i designar els i les seleccionades que hagin de fer-se càrrec del pla de preparació de les seleccions.
b) Estudiar els reglaments per a l’organització de les competicions i proposar-ne la modificació, quan calgui, tenint en compte les directrius de les federacions internacionals sobre les diferents disciplines o especialitats esportives.
c) Fer informes quant a les propostes de programació de competicions i activitats de la federació
d) Assessorar la Federació Catalana i els seus òrgans en aquells aspectes que cregui oportú o li requereixin.
e) I aquelles qüestions que la Junta Directiva cregui oportú encarregar-li.
SECCIÓ QUINTA.- EL COMITÈ DE RELACIONS PÚBLIQUES, AFERS SOCIALS I PROMOCIÓ
Article 96.- El Comitè de Relacions Públiques, Afers Socials i Promoció és l'òrgan de col·laboració de la federació que té, entre d'altres, les funcions següents:
a) Impulsar les campanyes promocionals de tot tipus que organitzi la federació tot vetllant sempre per la bona imatge federativa.
b) Organitzar i portar a bon terme els actes socials i benèfics que realitzi la federació
c) Proposar a la Junta Directiva l'atorgament dels guardons i distincions federatius.
d) Promoure la presència activa de la federació en la societat civil catalana.
e) Tenir cura de les relacions exteriors de la federació amb les diferents entitats i institucions, tant públiques com privades.
Article 97.- Dins del Comitè de Relacions Públiques, Afers Socials i Promoció, s'enquadra funcionalment el Gabinet de Premsa que s'encarregarà de canalitzar i desenvolupar les relacions de la federació amb els mitjans de comunicació socials; confeccionar el Butlletí d’Escacs; redactar les informacions periodístiques de notícies i actes de la federació i distribuir-les als mitjans de comunicació; recollir i traslladar als diferents òrgans de la federació les notícies, articles o comentaris d'interès apareguts als mitjans de comunicació; i obtenir, ordenar i mantenir un arxiu amb tota la informació d'interès per a la federació publicada en diaris i revistes.
CAPÍTOL V - ÒRGANS DE GESTIÓ
SECCIÓ PRIMERA.- LA GERÈNCIA
Article 98.- La gerència és l'òrgan de gestió de la federació, que amb independència del personal que se li assigni, tindrà al davant un o una gerent designada per majoria absoluta de la Junta Directiva de la federació.
Article 99.- Correspon a la gerència de la federació, entre d'altres, les següents funcions:
a) Executar i acomplir els acords adoptats pels òrgans de govern de la federació.
b) Coordinar les funcions encomanades als diferents òrgans de col·laboració de la federació, tot proposant les mesures adients per al millor desenvolupament d'aquelles tasques.
c) Coordinar tota la gestió administrativa de les diferents dependències federatives, estructurant i racionalitzant els processos i sistemes de treball.
d) Ostentar el càrrec de cap de recursos humans i, com a tal, adscriure, segons les necessitats de cada moment, el personal administratiu de la federació als diferents departaments.
e) Dur a terme les funcions i tasques que especialment i en cada moment se li puguin encomanar pels diferents òrgans de govern i col·laboració de la federació.
f) Aixecar la corresponent acta de les reunions que celebrin els diferents òrgans de col·laboració de la federació.
g) Preparar la documentació i els informes necessaris per a les reunions, tant dels òrgans de govern com dels de col·laboració.
h) Trametre als diferents membres dels òrgans de govern i de col·laboració de la federació les corresponents actes de les reunions celebrades.
i) Portar tots els llibres de registre i l'arxiu de la federació.
j) Lliurar i signar, amb el vistiplau del o de la presidenta, totes les certificacions que s'hagin de lliurar.
k) Tramitar els expedients administratius i preparar les resolucions dels assumptes generals.
l) Fer les estadístiques i preparar la memòria anual de les activitats dels diferents òrgans federatius.
m) Facilitar als i a les directives i a cada membre dels diferents òrgans de la federació les dades i els antecedents que els calgui per a les tasques de la seva competència.
n) Actuar com a cap d'administració del personal.
CAPÍTOL VI - LA JURISDICCIÓ FEDERATIVA
SECCIÓ PRIMERA.- ÀMBIT TERRITORIAL, PERSONAL I MATERIAL
Article 100.- En l'àmbit territorial, la Federació Catalana d’Escacs té plena jurisdicció en tot el territori de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit personal, resten sotmesos a la jurisdicció d'aquesta federació tots els seus directius i directives i els de les seves delegacions territorials; els i les àrbitres amb llicència federativa en vigor; les entitats afiliades a aquesta federació, així com els seus directius i directives, entrenadors i entrenadores, delegats i delegades i jugadors i jugadores.
Pel que fa a l'àmbit material, la jurisdicció de la Federació Catalana d’Escacs s'estén a l’àmbit competitiu, a l’àmbit disciplinari i a l’àmbit electoral.
Article 101.- La potestat jurisdiccional d'àmbit competitiu confereix als òrgans federatius competents la facultat de conèixer i resoldre les reclamacions presentades sobre qüestions que, sense tenir naturalesa disciplinària, es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport dels escacs així com de les competicions organitzades per aquesta federació.
En aquest sentit, i a títol merament indicatiu, correspon a la jurisdicció d'aquest àmbit competitiu:
a) Les reclamacions presentades amb la finalitat de donar per acabades la vinculació esportiva entre jugador/a o entrenadors/ores i clubs o associacions esportives afiliades a aquesta federació.
b) Les qüestions sobre nul·litat o validesa de les llicències expedides per la federació.
c) Les discrepàncies entre jugador/a i clubs afiliats a la federació sobre la concessió o denegació de les corresponents cartes de baixa.
d) Les reclamacions presentades sobre repetició de partides celebrades o represa d'aquelles suspeses, resultats i classificacions o qualsevol altra derivada o relacionada amb elles.
Article 102.- La potestat jurisdiccional d'àmbit disciplinari, s'estén a conèixer les infraccions de les regles de joc comeses en el transcurs d'una competició; les infraccions en la conducta esportiva que vulnerin el que disposen les normes específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'una competició; i, finalment les infraccions de les normes de conducta associativa que comportin l'incompliment de les prescripcions reglamentàries fixades a l'efecte.
En aquest sentit, aquesta potestat confereix la facultat als òrgans federatius competents de conèixer, jutjar i, si s'escau, sancionar les conductes de les persones o entitats sotmeses a la jurisdicció federativa; excepte en el cas d'infraccions contra les regles de joc o la conducta esportiva comeses amb motiu d'una partida corresponent a una competició d'àmbit estatal o internacional que la competència correspondrà, respectivament, a la Federació Espanyola i a la Federació Internacional.
Article 103.- La potestat jurisdiccional d’àmbit electoral confereix als òrgans federatius competents la facultat de conèixer i resoldre les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals d’aquesta federació i de les seves entitats afiliades, l’activitat esportiva principal de les quals sigui l’esport dels escacs; així com els procediments establerts per la censura o reprovació de la gestió del president o presidenta i la Junta Directiva d’aquesta federació i d’aquelles mateixes entitats.
SECCIÓ SEGONA.- LES FALTES I SANCIONS
Article 104.- D'acord amb el que disposa l'article anterior d'aquests estatuts, constitueix falta qualsevol conducta tipificada com a tal en el reglament disciplinari d'aquesta federació.
En aquest sentit, la Federació Catalana d’Escacs desenvoluparà, amb total respecte a les disposicions contingudes en el Text únic de la Llei de l’Esport, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2000 de 31 de juliol, un reglament de règim disciplinari on s'haurà de preveure:
a) Un sistema tipificat d'infraccions amb l'especificació del seu caràcter lleu, greu o molt greu.
b) Un sistema de sancions proporcional al d'infraccions previstes.
c) La determinació dels eximents, els atenuants i els agreujants de la responsabilitat, així com els requisits perquè s'extingeixi i prescrigui.
Article 105.- Les sancions no poden tenir mai efectes retroactius, excepte en el cas o en allò que afavoreixi els inculpats.
Igualment tampoc es pot imposar cap sanció que no es trobi reglamentàriament establerta amb anterioritat a la comissió de la falta corresponent, ni imposar tampoc una doble sanció pels mateixos fets.
SECCIÓ TERCERA.- ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS FEDERATIUS
Article 106.- Sense perjudici de les facultats que corresponen als i a les àrbitres per jutjar les infraccions tant a les regles de joc com a la conducta esportiva comeses durant la competició, la potestat jurisdiccional de la Federació Catalana d’Escacs, tant en l'àmbit competitiu com en l'àmbit disciplinari, correspon en primera instància al Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva d'aquesta federació.
Article 107.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, ha d’estar estructurat com un òrgan col·legiat i constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a cinc, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El o la presidenta d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria juridicoesportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.
Article 108.- La potestat jurisdiccional de la Federació Catalana d’Escacs, tant en l'àmbit competitiu com disciplinari, correspon en segona instància al Comitè d'Apel·lació, que és l'òrgan federatiu competent per conèixer i resoldre els recursos presentats en aquelles matèries contra les resolucions emeses pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva d'aquesta federació
Article 109.- Igualment, correspon al Comitè d'Apel·lació, conèixer i resoldre:
a) Els recursos presentats contra les resolucions dictades pels clubs afiliats o entitats adherides a la federació en matèria disciplinària, quan la resolució esgoti la via associativa i s'hagi imposat una sanció qualificada de greu o molt greu.
b) Els recursos presentats contra els acords dels òrgans electorals dels clubs afiliats, l'activitat esportiva principal dels quals sigui els escacs.
Article 110.- El Comitè d'Apel·lació és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a set, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació El o la presidenta d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria juridicoesportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.
Article 111.- Tots els i les membres dels òrgans jurisdiccionals federatius hauran de reunir les condicions d'elegibilitat fixades en l'article 38 d'aquests estatuts i no estar subjecte tampoc a les incompatibilitats assenyalades en el paràgraf primer de l'article 39.
El seu mandat, i sense perjudici de poder ser novament designat indefinidament, no podrà excedir del mandat de la Junta Directiva.
Article 112.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, en el cas d'estructurar-se com un òrgan col·legiat, així com el Comitè d'Apel·lació, han de ser convocats pels seus respectius presidents o presidentes sempre que sigui necessari; i restaran vàlidament constituïts quan hi siguin presents la majoria de membres.
Els acords s'adoptaran sempre per majoria de vots de les persones assistents; i, en cas d'empat, serà diriment el vot del seu president o presidenta que sempre haurà de votar en darrer terme.
Article 113.- Tant en el Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva com en el Comitè d’Apel·lació hi haurà un o una secretària que serà qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
Correspon al o a la secretària dels respectius òrgans jurisdiccionals, tenir cura de l'adequada tramitació administrativa dels expedients, donar-los el corresponent impuls processal, practicar les oportunes diligències de tramitació i notificar les resolucions a les parts interessades.
Article 114.- L’exercici de la potestat jurisdiccional dins de l’àmbit electoral correspon a la Junta Electoral d’aquesta federació, constituïda de forma estatutària, i al Comitè d’Apel·lació, dins els àmbits de les seves respectives competències.
SECCIÓ QUARTA.- RÈGIM PROCESSAL
Article 115.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva haurà d’adoptar sempre les seves resolucions en virtut d'expedient instruït a l'efecte i d'acord amb el procediment que es reguli en el corresponent reglament d'aquesta federació.
Article 116.- Els expedients intruïts en l'àmbit de la jurisdicció competitiva s’hauran de tramitar amb l'observança de les fases procedimentals següents:
a) Resolució inicial i notificació fefaent de la resolució a les parts interessades i a aquelles que es considerin afectades per la decisió final.
b) Termini d'al·legacions, proposició i pràctica de prova.
c) Resolució final i notificació fefaent a les parts interessades amb especificació dels recursos escaients.
Article 117.- Pel que fa als expedients instruïts en l'àmbit de la jurisdicció disciplinària, la seva tramitació s'haurà d'ajustar als criteris i regles de la legislació general en matèria sancionadora i, com a mínim, respectant els principis informadors següents:
a) Resolució del Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva disposant la incoació del corresponent expedient, el qual haurà de contenir la relació de fets imputats així com el nomenament de la persona instructora i la que actuarà com a secretària; i assenyalar el termini establert per a la proposició i pràctica de la prova que s'estimi necessària que haurà de ser notificada a la persona interessada de forma fefaent.
b) Un cop practicada la prova admesa, el o la instructora haurà de formular la proposta de resolució la qual, amb el plec de càrrecs oportú, s'haurà de notificar a la persona interessads perquè pugui examinar l'expedient i presentar per escrit les al·legacions que consideri convenients.
c) Transcorregut el termini atorgat, l'expedient s'elevarà a l'òrgan disciplinari federatiu per a la seva resolució la qual serà notificada a les persones interessats amb indicació dels recursos escaients.
Article 118.- No obstant el que disposen els articles anteriors, quan es tracti de qüestions d'àmbit competitiu que necessitin, per al normal desenvolupament de la competició, un acord immediat de l'òrgan jurisdiccional, o bé quan es tracti d'infraccions ocorregudes amb motiu de la celebració d'una competició, susceptibles de poder ser qualificades com a faltes lleus o greus tant a les regles de joc com a la conducta esportiva, l'expedient es tramitarà per un procediment extraordinari d'urgència, regulat en el corresponent reglament federatiu, en el qual s'assegurarà sempre, com a mínim, la fase procedimental d'audiència de la persona interessada.
SECCIÓ CINQUENA.- ELS RECURSOS
Article 119.- Contra les resolucions dictades en primera instància pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva en matèria competitiva o disciplinària i, en el seu cas, pels Òrgans Jurisdiccionals de les delegacions territorials, podrà interposar-se, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents a la seva notificació, el corresponent recurs davant el Comitè d'Apel·lació de la federació.
Article 120.- En principi, les resolucions dictades pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva o, en el seu cas, pels Òrgans Jurisdiccionals de les delegacions territorials, són immediatament executives; no obstant això, i prèvia sol·licitud, el Comitè d'Apel·lació podrà discrecionalment suspendre de manera provisional l'executorietat de la resolució recorreguda fins que no recaigui una sentència definitiva sobre el recurs que hagués estat presentat.
Article 121.- Les resolucions acordades en matèria disciplinària pels clubs afiliats a la federació, quan la resolució esgoti la via associativa, podran ser recorregudes davant el Comitè d'Apel·lació de la federació en el termini dels deu dies hàbils de la seva notificació.
Article 122.- Els acords dels òrgans electorals d'aquesta federació i dels clubs afiliats, l'activitat esportiva principal dels quals sigui els escacs, podran ser recorreguts davant el Comitè d'Apel·lació de la federació, en el termini dels tres dies hàbils següents a l'adopció d'aquells acords.
Article 123.- Totes les resolucions del Comitè d'Apel·lació són immediatament executives i esgoten la via federativa. No obstant això, les esmentades resolucions podran ser recorregudes, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva notificació, davant el Tribunal Català de l’Esport.
CAPÍTOL VII - ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
SECCIÓ PRIMERA.- NORMES GENERALS
Article 124.- Per a l'acompliment de les finalitats de la Federació Catalana d’Escacs i per al millor desenvolupament de les seves competències arreu del territori de Catalunya, es constitueixen les delegacions territorials d'aquesta federació.
Article 125.- Les delegacions territorials actuals són les de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Article 126.- Les delegacions territorials seran òrgans de gestió descentralitzada d'aquesta federació i no gaudiran de personalitat jurídica pròpia.
Article 127.- L'Assemblea General d'aquesta federació, a proposta de la Junta Directiva, haurà d’establir els recursos econòmics de què hagin de disposar cadascuna de les delegacions territorials per portar a terme la seva actuació.
Article 128.- Les delegacions territorials hauran d’informar de totes les seves activitats i iniciatives a aquesta federació, i hauran de complir i executar totes les disposicions i normes en el seu àmbit territorial d'actuació.
SECCIÓ SEGONA.- LES DELEGACIONS TERRITORIALS
Article 129.- Per una millor organització i gestió, la Federació Catalana d’Escacs s'estructura mitjançant delegacions territorials que actualment són a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, però que poden ampliar-se o modificar-se en funció de la divisió territorial establerta a Catalunya.
Les delegacions territorials tindran, per delegació, les següents funcions:
a) La promoció, organització i control de les activitats pròpies en el seu àmbit geogràfic específic.
b) Representar, en nom de la Federació Catalana d’Escacs, dels clubs o les associacions i les agrupacions esportives del seu àmbit, davant les autoritats i els organismes oficials de la demarcació.
c) Tenir cura de les competicions dins el seu àmbit geogràfic.
d) Divulgar i fer mantenir el respecte i el compliment de les normes, els estatuts i els reglaments esportius i associatius de la federació per part dels clubs, entitats esportives, esportistes, i personal tècnic, directius i directives i altres representacions dins el seu àmbit geogràfic.
e) Formular les propostes o iniciatives que creguin escaients a la Federació Catalana d’Escacs per promoure o fomentar les activitats dels escacs.
f) Assessorar les entitats públiques o privades del seu àmbit en els afers referents a les activitats d’escacs.
g) Gestionar els recursos econòmics que s’estableixin d’acord amb la Junta Directiva de la federació.
Article 130.- Les delegacions territorials informaran de les seves activitats i iniciatives a la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, complint i executant les disposicions i normes dictades per aquesta en el seu àmbit territorial d'actuació.
Article 131.- L'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva, ha d’establir els recursos econòmics de què hagin de disposar les delegacions territorials, per dur a terme la seva actuació.
Article 132.- Les delegacions territorials estaran sotmeses al règim pressupostari de la Federació Catalana d’Escacs.
Article 133.- El delegat territorial serà nomenat per la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, serà membre de ple dret d'aquesta i caldrà la seva ratificació en la primera Assemblea General que se celebri.
Article 134.- El delegat territorial, amb el vistiplau de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, podrà nomenar membres col·laboradors pel seu àmbit territorial, amb el concurs i funcions que s'especifiquin, si s’escau, en el reglament intern d'organització i funcionament, que no pot contradir en cap cas els estatuts i les normes de la Federació Catalana d’Escacs i haurà de ser aprovat per l'Assemblea General, amb l'informe de la Junta Directiva.
Article 135.- El o la delegada territorial cessarà en el seu càrrec:
a) Per mort o incapacitat que impedeixi l'exercici del càrrec.
b) Per decisió disciplinària executiva que inhabiliti per ocupar aquest càrrec.
c) Per dimissió.
d) Per acord de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, que haurà de ratificar-se a la primera Assemblea General que se celebri.
Posteriorment a la seva creació, i d'acord amb les necessitats de cada moment, la Junta Directiva de la federació podrà aprovar reglaments interns que regulin el funcionament d'aquelles delegacions territorials que hauran de ser ratificats posteriorment per l'Assemblea General de la federació.
CAPÍTOL VIII - RÈGIM ECONÒMIC I DOCUMENTAL
SECCIÓ PRIMERA.- RÈGIM ECONÒMIC I PATRIMONIAL
Article 136.- La Federació Catalana d’Escacs resta sotmesa al règim de pressupost i patrimoni propi i ha d’aplicar les normes econòmiques establertes en aquests estatuts així com les comptables del Pla general de comptabilitat o adaptació sectorial que li siguin d'aplicació i els principis comptables necessaris per reflectir una imatge fidel d'aquesta entitat.
Article 137.- L'exercici econòmic comença el dia primer de gener de cada any i acaba el 31 de desembre següent.
Article 138.- La Junta Directiva de la federació haurà de formular, dins els tres primers mesos de cada any, i per presentar a l'Assemblea General dins el termini establert en aquests estatuts, els seus comptes anuals segons la legislació vigent.
Quan dels comptes de la federació resulti en qualsevol moment la seva insolvència econòmica, el seu òrgan d’administració corresponent, o bé, si s’escau, els liquidadors han de promoure el procediment concursal oportú davant el jutjat corresponent.
Article 139.- El balanç de situació ha de comprendre els béns i els drets i també els fons propis i les obligacions contretes. No es poden compensar les partides entre l'actiu i el passiu ni entre les despeses ni els ingressos.
Els elements de l'immobilitzat i circulant, la utilització dels quals tingui un límit temporal, han d'amortitzar-se proporcionalment en el temps en què n'estigui prevista la utilització; i l'import de les amortitzacions fetes han de constar en el balanç.
Igualment, tots els compromisos d'inversió o aportació a satisfer en altres exercicis han de constar també en el balanç.
Article 140.- En els comptes de resultats s'hauran de reflectir detalladament i separadament les subvencions rebudes per a despeses corrents i les subvencions que siguin per a inversions materials concretes que quedaran en un compte de passiu que s'haurà d'amortitzar segons el pla establert.
Article 141.- La memòria anual haurà d'analitzar fidelment l'activitat econòmica de la federació, la seva adequada actuació pressupostària, el compliment dels objectius i els projectes a desenvolupar, i informarà separadament, com a mínim, sobre els següents particulars:
a) Diferenciació dels ingressos i aportacions segons siguin subvencions públiques, donatius o aportacions privades, vendes d'actius, ingressos procedents de competicions organitzades per la federació, ingressos per serveis prestats, o ingressos financers.
b) També s'haurà de fer constar el destí donat a la totalitat dels recursos, distingint els següents grups de cost o inversió: administració de la federació; direcció i serveis de la directiva, inclòs viatges; competicions; ajudes a clubs i altres entitats; ajudes per actes esportius; construccions; i altres immobilitzats; formació d'esportistes i personal tècnic; esport d'elit i professional; àrbitres, i òrgans jurisdiccionals.
c) L'import de les obligacions de pagament que cal satisfer en altres exercicis que no estiguin previstes en el balanç, així com l'import de les garanties i els avals compromesos.
d) La liquidació del pressupost que expliqui les variacions en relació amb el pressupost aprovat.
Article 142.- Els comptes anuals han de ser revisats necessàriament per auditors de comptes; aquells comptes, juntament amb l'informe dels auditors, hauran de ser tramesos a la Secretaria de l'Esport de la Generalitat de Catalunya dins els sis primers mesos de cada exercici i sempre quinze dies abans, com a mínim, de la celebració de l'assemblea en què s'hagin d'aprovar.
Igualment també s'haurà de trametre còpia a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya de l'acta de la reunió on s'hagin debatut els esmentats comptes.
Article 143.- La tresoreria disponible en cada moment haurà de ser dipositada en entitats financeres a nom de la federació; i caldrà la signatura conjunta de dues persones, d'entre el o la presidenta, el o la secretària de la Junta Directiva, el o la tresorera o persones a qui deleguin, per poder disposar de les esmentades quantitats.
Article 144.- La Junta Directiva de la federació té únicament facultats de disposició econòmica dins dels límits dels ingressos previstos en el seu pressupost o d'aquells altres que hagi obtingut en l'exercici. La junta podrà, no obstant això, acordar el traspàs de partides dins del pressupost, mitjançant acord que necessàriament haurà de constar en acta.
Article 145.- Mentre no s'aprovi el pressupost de l'exercici corrent, cal aplicar amb caràcter provisional la part proporcional de les xifres, que com a despeses va aprovar l'assemblea com a pressupost per a l'exercici anterior, actualitzades segons la variació de l'índex del cost de la vida que s'hagi produït en aquell exercici.
Article 146.- La Federació Catalana d’Escacs podrà sol·licitar, previ acord de la Junta Directiva, els crèdits que calguin per a operacions de tresoreria, sempre que l'endeutament total contret en aquell moment no ultrapassi el 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
En el cas que s'hagi d'ultrapassar aquells límits, serà necessari l'acord previ de l'Assemblea General, adoptat amb el quòrum de vots que fixa aquests estatuts, i l'informe favorable de la Secretaria de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Article 147.- Per als actes d'alienació, adquisició o gravament de béns mobles o immobles la quantia dels quals ultrapassi els percentatges establerts en l'article anterior, caldrà necessàriament l'acord previ favorable de l'Assemblea General, adoptat amb el quòrum de vots que fixa aquests estatuts.
En el cas que els esmentats actes afectessin instal·lacions esportives on es trobin, el producte obtingut haurà d'invertir-se íntegrament en l'adquisició, construcció o millora de béns de la mateixa aplicació, llevat que es disposi d'un informe de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya que permeti un altre destí.
Article 148.- La Federació Catalana d’Escacs podrà fiscalitzar i controlar, en qualsevol moment, l'activitat econòmica de les delegacions territorials.
Igualment, podrà controlar la pertinent aplicació de les subvencions que atorgui als seus membres afiliats.
SECCIÓ SEGONA.- RÈGIM DOCUMENTAL
Article 149.- Integren el règim documental de la Federació Catalana d’Escacs:
a) Els llibres d’actes, on és necessari consignar el contingut de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva, amb indicació de la data, els assistents, els assumptes tractats i els acords presos. Les actes les han de subscriure les persones que estableixen aquests estatuts i, en tot cas, el o l presidenta i el o la secretària de la Junta Directiva.
b) El registre d’entitats afiliades on, mitjançant el fitxer adient o l’instrument idoni, s’ha de consignar com a mínim, el nom de l’entitat, el seu domicili, el nom i cognoms dels seus representats legals i el número d’inscripció o adscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
c) Els llibres de comptabilitat, els comptes anuals i les memòries econòmiques.
d) Tots els documents, instruments o llibres auxiliars que es consideren oportuns per a un millor compliment dels objectius de la federació.
Article 150.- La federació pot portar els llibres, esmentats a l’article anterior d’aquests estatuts, mitjançant els procediments informàtics, i qualssevol altres d’anàlegs, que esdevinguin adients, sempre que posteriorment es procedeixi a enquadernar-los i legalitzar- los.
Article 151.- La federació fa diligència dels seus llibres al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa reguladora d’aquest registre. Així mateix la federació fa diligència dels llibres que duguin les seves delegacions territorials.
CAPÍTOL IX - RÈGIMS PERSONALS
SECCIÓ PRIMERA.- LES ENTITATS AFILIADES
Article 152.- Les entitats esportives que s’esmenten a l’article 1 d’aquests estatuts podran afiliar-se a la federació, sempre que ho sol·licitin per escrit, tramitin un mínim de quatre llicències i compleixin la resta de requisits que estableixin les disposicions federatives aprovades referents a això.
Els membres de la federació, per mantenir la seva afiliació, hauran d’estar al començament de cada temporada, al corrent de les seves obligacions econòmiques i hauran de complimentar la documentació i la resta de requisits que estableixin les disposicions federatives aprovades sobre això. Sense aquests requisits previs no podran inscriure cap equip en competició oficial.
Article 153.- Els membres afiliats a la federació que, dins els terminis que fixin les disposicions federatives, no tramitin cap llicència, ni organitzin cap prova oficial o homologada o no inscriguin cada temporada com a mínim un equip en alguna competició oficial, haurà de ser donat de baixa com a membre de la federació.
Igualment, qualsevol membre afiliat també serà donat de baixa de la federació, quan expressament així ho notifiqui, o bé hagi estat privat definitivament dels seus drets com a membre d’aquesta federació per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents.
Els membres de la federació també podran ser privats temporalment dels seus drets d’afiliació per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents, i, durant tot el temps que duri la sanció, estaran suspesos de tots els seus drets associatius.
Article 154.- Tots els membres afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, quedaran sotmesos a les normes d'aquests estatuts i reglaments que els desenvolupin; així com a les disposicions i acords adoptats vàlidament pels diferents òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
L’afiliació dels clubs a la federació, implica l’acceptació i lliure assumpció per part dels seus i de les seves directives i delegats i delegades del fet que les provisions i resolucions dels òrgans jurisdiccionals federatius que els afectin puguin ser objecte de la deguda publicitat i comunicació pública.
Article 155.- La participació de tots els membres d'aquesta federació mitjançant els seus diferents i respectius equips, en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Escacs és regulada pel corresponent Reglament Jurisdiccional, per les respectives Bases de Competició i per la resta de disposicions i acords adoptats vàlidament que siguin d'aplicació.
Article 156.- Són drets de tots els membres afiliats a la federació entre d'altres els següents:
a) Participar en les competicions que corresponguin a les respectives categories.
b) Participar del règim d'ajudes econòmiques que anualment estableixi la Federació Catalana d’Escacs, en la mesura i ocasió que determinin les normes corresponents i els acords adoptats sobre això per la seva Assemblea General.
c) Poder fusionar-se amb altres clubs i entitats, en benefici de la seva activitat esportiva, segons les normes reglamentàries que ho regulin.
Article 157.- A més dels drets que es determinen en l'article anterior, als membres afiliats d'aquesta federació, els corresponen tots aquells altres que es deriven de la seva condició de membre de ple dret de l'Assemblea General, a partir del moment que gaudeixen de l’antiguitat en la participació a les competicions que fixa l’article 20 d’aquests estatuts.
Article 158.- Les obligacions de tots els membres, afiliats a la federació entre d'altres, seran les següents:
a) Complir els estatuts, reglaments i altres normes de la Federació Catalana d’Escacs.
b) Contribuir al sosteniment econòmic de la federació, en la mesura que els correspongui, amb l'abonament de les taxes, quotes d'assegurances esportives i altres drets aprovats vàlidament.
c) Abonar els drets d'arbitratge que els correspongui segons les normes federatives.
d) Mantenir la disciplina esportiva i una bona harmonia amb la resta de membres o estaments dels escacs.
e) Complimentar adequadament els acords, ordres i instruccions adoptats vàlidament pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
f) Facilitar l'assistència dels i de les jugadores i entrenadors i entrenadores a les diferents seleccions catalanes, així com també a les activitats federatives de perfeccionament tècnic.
g) Tenir cura de la més perfecta formació esportiva dels jugadors i jugadores, facilitant-los els mitjans que calguin per fer-ho.
h) Disposar per als equips d'una sala de joc que compleixi els requisits reglamentaris segons les respectives Bases de Competició i respectant la legislació vigent.
i) Reconèixer les credencials lliurades per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i per la Federació Catalana d’Escacs i facilitar als titulars l'assistència als actes esportius que organitzi el club.
j) Facilitar l'entrada gratuïta al recinte esportiu a les persones components de l'equip arbitral i de l'equip contrari, proveïts de llicència federativa.
k) Cedir la seva sala de joc a la federació en les competicions que així s'estableixi en les respectives Bases de Competició, en la forma i condicions que igualment es determinin.
SECCIÓ SEGONA.- ELS JUGADORS I LES JUGADORES
Article 159.- Als efectes d'aquests estatuts, són jugadors i jugadores les persones naturals que practiquen l'esport dels escacs enquadrats en una entitat afiliada a la Federació Catalana d’Escacs i que tinguin lliurada la corresponent llicència federativa.
Amb el lliurament de l'esmentada llicència, els i les jugadores resten vinculats al seu club i subjectes a la jurisdicció federativa.
La signatura de la sol·licitud de la corresponent llicència federativa implica l’acceptació i lliure assumpció del fet que les provisions i resolucions dels òrgans jurisdiccionals federatius que els afectin puguin ser objecte de la deguda publicitat i comunicació pública.
Article 160.- Els i les jugadores són classificats en funció del seu sexe, edat i nivell esportiu, segons ho determinin les bases de les respectives competicions oficials que s'estableixin anualment.
Article 161.- Són drets bàsics dels jugadors i de les jugadores:
a) Llibertat per a subscriure cada temporada la corresponent llicència federativa a favor del club que tinguin per convenient, respectant però els compromisos adquirits en el cas que el o la jugadora fos major d'edat.
b) Assistir a totes les proves, cursos de perfeccionament i seleccions per als quals sigui convocat per la federació.
c) Consideració a la seva activitat esportiva.
d) Rebre atenció sanitària a través de l'assegurança esportiva obligatòria.
e) Percebre les compensacions econòmiques pactades amb el club.
f) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.
g) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents d’acord amb les normes federatives.
Article 162.- Són obligacions dels jugadors i de les jugadores:
a) Sotmetre's a la disciplina esportiva del club i participar en els entrenaments i competicions.
b) Mantenir una bona harmonia amb tots els i les membres i estaments dels escacs, i complimentar els acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
c) Respectar i complir els compromisos de renovació lliurement assumits amb el seu club, sempre i quan el o la jugadora fos major d'edat en el moment de contreure'ls.
d) Retornar i tenir cura del material esportiu de propietat del club i que li hagués estat lliurat per a la pràctica esportiva.
e) Sotmetre's als acords antidopatge establerts durant les competicions, o en funció d'aquestes, que pugui fixar la federació en col·laboració amb els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya.
Article 163.- La vinculació esportiva entre el jugador la jugadora i el seu club acaba:
a) Pel venciment del termini de vigència de la llicència, el qual acaba en tot cas quan acabi la temporada oficial durant la qual va ser lliurada.
b) Per a l’acabament del termini fixat contractualment entre el club i el o la jugadora, sempre i quan en el moment de subscriure'l, fos major d'edat.
c) Per mutu acord adoptat en qualsevol moment entre el club i el o la jugadora.
d) Per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents, en els supòsits i forma que s'estableixi en el Reglament Jurisdiccional d'aquesta federació o en la normativa legal vigent.
ELS I LES JUGADORES SELECCIONABLES CATALANS
Article 164.- És competència directa de la Federació Catalana d’Escacs l'elecció d’esportistes que han d'integrar les seleccions nacionals de Catalunya, i és obligació dels clubs esportius federats facilitar l'assistència d’esportistes a les convocatòries que tinguin lloc per a la preparació i participació de les seleccions catalanes en les competicions programades.
Article 165.- L'administració esportiva de la Generalitat cooperarà amb la Federació Catalana d’Escacs, i facilitarà assessorament i suport tècnic per a la preparació i el millorament esportiu dels esportistes seleccionats.
Article 166.- Tenen la consideració d’esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la Federació Catalana, els i les esportistes nascudes a Catalunya i les que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l’acreditin en els dos últims anys d’acord amb les normes generals aplicables.
Un o una esportista seleccionable català és un esportista català que no figuri en el rànquing de la Federació Internacional amb bandera estrangera.
SECCIÓ TERCERA.- ELS I LES MONITORES I ENTRENADORES
Article 167.- Als efectes d'aquests estatuts, són monitors/ores o entrenadors/ores les persones físiques que ostentin un títol reconegut per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i per la Federació Catalana d’Escacs, i s'encarreguen de l'ensenyament, preparació i direcció tècnica de l'esport dels escacs.
Per poder exercir de monitor/a o entrenador/a hauran d’estar al corrent de les seves quotes federatives anuals establertes.
SECCIÓ QUARTA.- ELS I LES ÀRBITRES
Article 168.- Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.
Article 169.- Per poder exercir d’àrbitre/a hauran d’estar al corrent de les seves quotes federatives anuals.
Article 170.- Són drets dels i de les àrbitres:
a) Consideració a la seva activitat dins l’esport dels escacs.
b) Percebre dels clubs als quals arbitri les compensacions econòmiques aprovades per a cada temporada.
c) Assistir a totes les activitats tècniques que d'acord amb la seva categoria celebri la federació.
d) Rebre atenció sanitària a través de l'assegurança esportiva obligatòria.
e) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.
f) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents, d’acord amb les normes federatives.
Article 171.- Són obligacions dels i de les àrbitres:
a) Conèixer i aplicar correctament durant les competicions els reglaments i regles oficials de joc.
b) Sotmetre's a la disciplina de la Federació Catalana d’Escacs, tot acatant els acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
c) Assistir a les proves i cursets que fixi com a obligatoris la federació.
d) Pagar la quota federativa que l'habilita per actuar com a àrbitre/a.
SECCIÓ QUINTA.- ELS DIRECTIUS I LES DIRECTIVES
Article 172.- Als efectes d’aquests estatuts, s’entén com a directiu o directiva la persona física que formi part dels òrgans de govern, administració i representació d’aquesta federació.
Resten exclosos d’aquesta qualificació els i les gerents, secretaris i secretàries generals, directors i directores generals, directors o directores esportives o tècnics i tècniques, i totes les persones amb responsabilitat de gestió o direcció vinculades a la federació per una relació laboral, comuna o especial, o d’un altre tipus de naturalesa contractual.
Article 173.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs tenen els drets següents:
a) Rebre el reemborsament, a través de la federació, de les despeses fetes en el compliment de les seves activitats dins dels límits prèviament establerts.
b) Disposar d’una acreditació identificativa de la seva condició de directiu o directiva.
c) Disposar d’informació i documentació precisa per a la seva participació en els òrgans directius.
d) Rebre amb caràcter permanent els mitjans materials necessaris per exercir correctament les funcions que se’ls assignin.
e) Tenir assegurança, a través de la federació, contra els riscos d’accident i de responsabilitat civil, que es derivin directament de l’exercici de la seva activitat.
f) Qualssevol altres drets previstos per les normes estatutàries o reglamentàries d’aquesta federació.
Article 174.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs estan obligats a:
a) Guardar confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en el desenvolupament de les seves funcions, quan escaigui. L’obligació de confidencialitat subsisteix malgrat haver cessat en el càrrec.
b) Actuar amb la diligència deguda en l’exercici de les seves funcions, atenint-se en tot moment a les finalitats estatutàries de l’entitat.
c) Respectar i tenir cura dels recursos materials que posin a la seva disposició.
d) Complir els compromisos adquirits.
e) Participar en les activitats formatives que s’organitzen per complir amb diligència les seves funcions.
f) Rebutjar tot tipus de contraprestació econòmica o d’altra tipus no prevista en aquests estatuts.
g) Promocionar la igualtat entre dones i homes, així com dur a terme actuacions per tal d’erradicar la discriminació per raó de sexe en l’esport.
h) Continuar en l’exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió dels successors, llevat cas de força major.
i) Acatar els acords i resolucions adoptats pels òrgans competents.
j) Proporcionar tota la documentació i informació necessària als nous directius que hagin de substituir els directius sortints.
k) Abstenir-se d’assistir i intervenir en les deliberacions que afectin a assumptes en què tinguin un interès personal. Es considera que també existeix interès personal del o de la directiva quan l’assumpte afecta a un membre de la seva família, fins al tercer grau de consanguinitat o d’afinitat, o a una societat, entitat o organisme on exerceix un càrrec de direcció o hi té una participació significativa.
l) Assistir a les reunions dels òrgans dels quals forma part i participar activament en les seves deliberacions per tal que el seu criteri contribueixi a prendre les decisions adients.
m) Utilitzar degudament l’acreditació.
n) Complir, el codi ètic o de conducta que aprovi la federació.
o) Posar en coneixement dels organismes pertinents qualsevol sospita d’actuació corrupta o fraudulenta.
p) Qualssevol altres obligacions previstes per les normes estatutàries o reglamentàries de la federació.
Article 175.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs no poden:
a) Percebre indemnitzacions de la federació després de cessar en el càrrec o dimitir-ne.
b) Percebre comissions, pagaments de viatges o beneficis anàlegs de terceres persones o entitats per la contractació de béns i serveis per part de la federació.
c) Percebre incentius per assolir objectius esportius o econòmics.
d) Contractar, per mitjà de les seves empreses o en nom de tercers, amb la pròpia federació. Aquesta prohibició d’autocontractació afecta les empreses dels seus cònjuges, persones vinculades amb una relació de convivència anàloga i dels seus i de les seves descendents o ascendents.
e) Fer ús del patrimoni la federació o valdre’s de la seva posició en l’esmentada entitat per obtenir un avantatge patrimonial.
f) Qualssevol altres prohibicions previstes per les normes estatutàries o reglamentàries la federació.
Article 176.- Els i les membres o titulars dels òrgans de govern, administració i representació la federació, i la resta de persones que actuen en nom i representació seva, responen davant de la pròpia federació i de tercers pels danys ocasionats i els deutes contrets només per actes dolosos i en casos de negligència.
Les persones a què es refereix l’apartat anterior responen de forma civil i administrativa davant de la federació i de tercers pels actes i omissions fetes en l’exercici de les seves funcions i pels acords que hagin votat.
Si la responsabilitat no es pot imputar a cap membre o titular dels òrgans de govern, administració i representació, totes les persones integrants responen solidàriament per les accions i omissions descrites anteriorment, llevat que acreditin no haver participat en la seva aprovació o execució, o bé que s’hi van oposar expressament.
CAPITOL X – LES LLICÈNCIES FEDERATIVES
SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS.
Article 177.- La llicència federativa té per objecte acreditar la pràctica de l’esport dels escacs i comporta l’autorització de la federació per participar a la competició per a la qual ha estat expedida i la subjecció de la persona a qui li ha estat tramitada a la jurisdicció federativa.
La Federació Catalana d’Escacs és competent per a l’atorgament de les llicències federatives per a la pràctica de l’esport dels escacs a Catalunya.
Article 178.- La llicència federativa ha de comportar una assegurança que garanteixi, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:
a) Responsabilitat civil.
b) Indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció.
c) Assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències.
d) Les prestacions mínimes que cal cobrir, ssón les que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria.
En el cas que una entitat organitzadora d’activitats físiques o esportives no hagi complert l’obligació que té d’exigir a totes les persones que hi participin, que siguin titulars de la llicència esportiva corresponent a l’activitat, serà la responsable subsidiària de les cobertures que hagi estat necessari utilitzar per causa de les persones participants no coberts per la llicència esportiva, sense perjudici d’incórrer en les altres responsabilitats previstes legalment.
Les prestacions mínimes que cal cobrir seran les que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria, i, en el cas que les prestacions contractades en aquella assegurança no siguin suficients per fer front a les cobertures necessàries, la federació serà responsable subsidiària.
Article 179.- La durada de la llicència federativa és per una sola temporada, i la seva vigència acaba quan acabi la temporada en la qual va ser expedida.
Les llicències federatives habiliten a les persones que en són titulars a participar en competicions oficials d’altres àmbits territorials, en els casos i condicions que estableixi la normativa corresponent.
Article 180.- L’expedició de llicències federatives no és facultat discrecional de la federació, sinó que té caràcter reglat, i no es podrà denegar la seva tramitació si el que la sol·licita reuneix les condicions necessàries per obtenir-la que estableixi la normativa federativa.
Pel que fa al cas, no es pot establir cap mena de discriminació en l’expedició de les llicències, que habiliten per participar a les competicions que organitza la Federació Catalana d’Escacs, que té l’obligació de vetllar per l’especial protecció de les persones estrangeres menors d’edat per fer possible en tot moment la seva integració social a través de les competicions esportives.
SECCIÓ SEGONA.- CONTINGUT I FORMAT
Article 181.- Les llicències expedides per la Federació Catalana d’Escacs tindran, com a mínim, el següent contingut:
a) Identificació de la persona física que obté la llicència esportiva (nom i cognoms, codi de l’assistència sanitària obligatòria i data de naixement).
b) Identificació de la persona jurídica que expedeix la llicència esportiva.
c) Classe de la llicència.
d) Durada de la llicència.
e) L’assegurança obligatòria
f) Entitat esportiva o centre educatiu al qual pertany el o la titular, categoria i estament, si s’escau.
g) Habilitació per participar en competicions d’altres àmbits territorials.
Article 182.- Les llicències s’hauran d’expedir almenys en llengua catalana.
La informació que contingui la llicència federativa s’ha d’incorporar en entorns i/o suports tecnològics compatibles amb els que utilitza l’administració esportiva, de manera que resti garantida la transferència d’informació.
Les llicències federatives que comptin amb la subvenció total o parcial d’algun dels seus conceptes econòmics per part de l’administració esportiva, hauran de fer esment d’aquesta circumstància en la llicència.
Les llicències que incorporin una quota per participar en competicions d’altres àmbits territorials, hauran de fer constar aquesta habilitació en el document de la llicència.
La informació continguda en les llicències federatives amb suport electrònic resta exempta de l’obligació d’oferir totes les dades previstes a l’article anterior d’aquests estatuts.
La Federació Catalana d’Escacs, per poder expedir les llicències o per poder autoritzar la participació en competicions esportives oficials de Catalunya, exigirà com a requisit previ i imprescindible que l’esportista se sotmeti a un reconeixement mèdic d’aptitud o la signatura d’una declaració responsable sobre el seu estat de salut (qüestionari) per a la pràctica dels escacs.
CAPÍTOL XI - EXTINCIÓ I DISSOLUCIÓ
SECCIÓ PRIMERA.- CAUSES
Article 183.- La Federació Catalana d’Escacs s'extingirà per les causes següents:
a) Per la revocació del seu reconeixement, excepte en el cas que es transformi en una associació de règim general.
b) Per resolució judicial.
c) Per la paralització dels òrgans federatius de manera que el seu funcionament esdevingui impossible.
d) Per altres causes previstes en l'ordenament jurídic vigent.
Article 184.- Igualment la Federació Catalana d’Escacs, es podrà dissoldre per voluntat pròpia, o fusionar-se o integrar-se amb una altra Federació Catalana, per acord de la seva Assemblea General convocada a aquest efecte, per una majoria de dos terços dels seus membres assistents, i sempre que representin la majoria del total dels membres amb dret a vot de l'assemblea.
SECCIÓ SEGONA.- PROCEDIMENT
Article 185.- El o la presidenta de la federació ha de convocar l’Assemblea General perquè aquesta adopti el corresponent acord de dissolució en el termini de 2 mesos des que tingui coneixement de l’existència de la causa determinant de la dissolució.
Els membres de l’assemblea, amb el suport que fixen aquests estatuts, i la mateixa administració esportiva també poden requerir a la presidència de la federació perquè convoqui l’Assemblea General si, al seu parer, concorre qualsevol de les causes de dissolució.
Article 186.- En el cas que l’Assemblea General no es convoqui, o l’acord de dissolució no assoleixi la majoria qualificada que estableix el paràgraf f) de l’article 32 d’aquests estatuts, o l’acord sigui contrari a la dissolució, qualsevol membre d’aquella assemblea o la mateixa administració esportiva poden sol·licitar la dissolució judicial de la federació.
El mateix òrgan d’administració de la federació està obligat a sol·licitar la dissolució judicial quan l’acord federatiu sigui contrari a la dissolució o no es pugui aconseguir.
Han de respondre solidàriament els membres de l’òrgan d’administració que incompleixin l’obligació de convocar, en el termini de 2 mesos, l’Assemblea General per acordar la dissolució o que no sol·licitin la dissolució judicial en el termini de 2 mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de l’Assemblea General, si no s’ha constituït, o des del dia de celebració de l’Assemblea General, quan l’acord sigui contrari a la dissolució.
Article 187.- La reunió extraordinària de l’Assemblea General en què s’hagi de debatre la dissolució de la federació només restarà vàlidament constituïda si són presents la majoria de membres de ple dret d’aquella assemblea i començarà amb una exposició dels motius per part del president presidenta.
Tot seguit podran intervenir-hi aquells membres de l’assemblea que ho demanin, per un temps no superior a cinc minuts cadascun.
Un cop finalitzat el torn d’intervencions, la qüestió de la dissolució serà sotmesa a votació, la qual ha de ser secreta i s’haurà de fer mitjançant crida nominal de tots els membres assistents, que hauran de consignar en la corresponent papereta “sí” o “no”, segons recolzin o rebutgin la proposta.
Si la majoria dels dos terços d’assistents a la reunió, que representin la majoria del total de membres amb dret a vot de l’assemblea, haguessin recolzat la proposta de dissolució de la federació, la pròpia assemblea elegirà una Comissió Liquidadora formada per cinc membres.
Article 188.- El nomenament i cessament dels liquidadors i liquidadores s’ha d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
En el cas d’inexistència d’òrgan d’administració de la federació o d’abandonament de les seves funcions, l’administració esportiva de la Generalitat pot procedir al nomenament de liquidadors i liquidadores.
Article 189.- Un cop dissolta la federació s’obre un període de liquidació, tret dels supòsits de fusió o qualsevol altre supòsit de cessió global de l’actiu i passiu de la federació dissolta.
Durant la fase en la qual la federació es trobi en procés de dissolució, conservarà la seva personalitat jurídica pròpia; si bé en la seva denominació s’haurà d’afegir la frase “en liquidació”.
Des del moment en què la federació es declari en liquidació cal que cessi en les seves funcions l’òrgan d’administració i que les liquidadores i els liquidadors assumeixin les seves funcions. No obstant això, les persones integrants de l’òrgan d’administració han de prestar el seu concurs per a la realització efectiva de les operacions de liquidació.
L’administració esportiva de la Generalitat pot designar persones que s’encarreguin de controlar la liquidació amb la finalitat que vetllin pel compliment de la normativa.
Article 190.- Incumbeix als i a les liquidadores de la federació:
a) Subscriure, en unió de l’òrgan d’administració, el balanç inicial de la federació en començar les seves funcions.
b) Dur i custodiar els llibres i correspondència de la federació i vetllar per la integritat del seu patrimoni.
c) Dur a terme les operacions pendents i les noves que siguin necessàries per a la liquidació de la federació.
d) Alienar els béns i drets federatius. Els béns immobles s’han de vendre necessàriament en subhasta pública. Només procedeix la venda directa si ho autoritza l’administració esportiva de la Generalitat.
e) Concertar transaccions i arbitratges quan convingui als interessos federatius.
f) Pagar els creditors.
g) Exercir la representació de la federació.
Article 191.- Un cop acabada la liquidació, els i les liquidadores han de formar el balanç final que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General i s’ha de remetre a l’administració esportiva de la Generalitat.
Article 192.- La funció dels i de les liquidadores acaba per:
a) La realització de la liquidació.
b) La revocació dels poders que atorga l’Assemblea General.
c) La revocació dels poders o inhabilitació per part de l’administració esportiva de la Generalitat.
d) Decisió judicial.
Article 193.- En cas d’insolvència de la federació, els i les liquidadores han de sol·licitar immediatament la declaració del concurs procedent.
Article 194.- En cas de dissolució d’una federació esportiva catalana, el patrimoni net resultant de la liquidació l’ha d’aplicar l’administració esportiva de la Generalitat, de forma preferent, per al foment i la pràctica de la corresponent dels escacs.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única.- A partir de la vigència d'aquests estatuts resten automàticament derogades qualsevol norma, reglament, acord o disposició d'aquesta federació que els contradigui.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única.- Els i les representants territorials existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquests estatuts restaran en els seus càrrecs fins que la Junta Directiva nomeni els nous delegats i delegades territorials substituts.
DISPOSICIÓ FINAL
PRIMERA.- Els presents estatuts entraran en vigor el mateix dia de la seva aprovació per l’Assemblea General.
SEGONA.- S'autoritza la Junta Directiva perquè modifiqui aquests estatuts, exclusivament quan sigui com a conseqüència de les indicacions de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i per a la seva aprovació.