Campionat d’Espanya Femení

La canària Sabrina Vega guanya el campionat d'Espanya femení. Les primeres catalanes, l'Elisabet Ruiz i l'Elisabeth Riera, van aconseguir la 9a i la 10a posició. La Gal.la Garcia-Castany  va quedar a la 17a posició.

Gal.la Garcia-Castany Elisabet Ruiz Elisabeth Riera

RESULTATS DE LES RONDES 1 I 2

En la primera ronda només hem aconseguit una victòria de les tres possibles...

No obstant això, la lluita plantejada per les nostres esportistes va ser intensa i en totes les partides vam estar prop de les quatre hores de competència, però no va ser suficient la recompensa per a tan intens treball.

Així doncs, a la taula 3 l'Elisabeth Riera plantejava un Drac accelerat a l'experimentada WMI Niala Collazo, obtenint una posició satisfactòria, tot i que aquesta va durar poc i la nostra representant va ometre una continuació favorable, arribant a una posició inferior, però totalment boja en la qual tots esperàvem que la nostra representant “pescara alguna cosa”...

Però, la falta de ritme de competència previ de la nostra esportista, la va obligar a consumir més temps del que tenia i guanyant problemes addicionals que la van portar a un final amb peó de menys que va ser guanyat pel seu oponent amb bona tècnica.

D'altra banda, la Gal.la García-Castany es veia sorpresa en l'obertura per una defensa carokan, que va tractar de manera superficial, ja que va començar a pujar peons en el flanc de rei, afeblint innecessàriament la seva estructura de peons, permetent que el negre igualès sense problemes. Les ganes d'evitar l'empat per la nostra esportista, la van portar a córrer riscos innecessaris, obligant a cada jugada el fet que el seu oponent quedès millor, tenint un descuit final que li va costar una peça i la partida, després de tres hores i mitja de joc.

Tanmateix, no tot podia ser en contra nostra i l'Elisabet Ruiz a donat la cara pel nostre equip. En un malbaratament de creativitat, va sacrificar una peça per travessar les línies enemigues en el flanc de dama, generant desconcert en el seu rival de torn, qui no va poder trobar la millor defensa i va sucumbir de manera accelerada davant les amenaces de la jugadora sub-16 Catalana.

Ara ens ve el dimarts amb la temuda doble ronda...10am----5pm

El balanç de la primera ronda ens obligava a realitzar ajustos en la preparació i oblidar els fets negatius del dia anterior, buscant abans de res renovar la confiança en les nostres possibilitats.

D'una banda, l'Elizabet Ruiz s'enfrontava amb blanques a l'experimentada jugadora canària WMI Belinda Vega, a la qual esperàvem vèncer...però les coses es van torçar una mica i en plena transició obertura - migjoc, la nostra esportista va voler atacar sense tenir bases sòlides en el centre implicant amb la seva decisió unes complicacions desfavorables que ens van reportar la pèrdua d'un peó...i per acabar arrodonint la situació, la nostra ELI es va apurar de temps de forma tal que la salvació semblava impossible...sí, impossible per a qualsevol que es rendeixi sense lluitar però no per a Elisabet, que en cada jugada es deixava la pell i generava desconcert en el seu rival, que de segur esperava la rendició en qualsevol moment...però Caissa (la deessa dels escacs) li va regalar un petit somriure a l'Eli, permetent obtenir un valuós empat que la manté invicta en el torneig.

Mentrestant, l'Elisabeth Riera lluitava contra la defensa pirc plantejada per la jugadora d'Aragó: Patrícia Coles, la qual de manera precipitada va jugar un Te8 i e5 que regalava un peó. La nostra esportista no va capturar per cenyir-se al pla de preparació, en ometre un detall que donava la diferència. No obstant això, l'Elisabeth R, va buscar complicacions (és el seu element) i va aconseguir desconcertar a la seva oponent...fent-la cedir terreny a poc a poc, fins que va aconseguir el valuós punt.

Per concloure, la Gal.la defensava les negres davant la jugadora de Múrcia: Beatriz García Porlan, qui li va plantejar una variant de l'obertura escocesa que la nostra jugadora va respondre de manera valenta, ficant-se en embolics des de la mateixa obertura, al no témer jugar una variant que implicava el lliurament d'un alfil i després comprometre la situació de totes les seves peces, especialment de la dama, que es quedava una bona estona en la casella h1 esperant els reforços, (aquesta dama ens feia recordar la dama de Gelfand en la seva recent trobada amb el campió mundial Anand, que li va costar perdre la partida i l'oportunitat de ser el nou campió del món.)

La sang freda que li va faltar en la ronda anterior, semblava sang de congelador...i encara que els mòduls d'anàlisis donaven lleuger avantatge al blanc, les esportistes estaves elles soles...i després de llargues complicacions una jugada imprecisa del blanc, va despertar la millor versió de la Gal.la,qui malgrat tenir una torre contra dues peces, no va dubtar a lliurar la peça menor que li quedava per destruir la muralla que protegia al rei blanc, seguint amb una continuació digna de Fritz o Ribka, que li va lliurar una bella victòria per recuperar la confiança en el seu bon joc.

Ara mateix, la favorita WGM Sabrina Vega continua donant mostres de bon nivell en les obertures i sobretot de tàctica, ja que a qualsevol descuit dels seus oponents no ha dubtat a resoldre amb bells lliuraments.

Seguirem informant.

RONDA 3

Com ja esveia venir, la ronda doble ens va deixar una damnificada en la delegació catalana, ja que l'Elisabet Ruiz, va pagar en la ronda de la tarda l'esforç realitzat en les seves quatre hores de combat matinal, ja que encara que va sortir bé de l'obertura, el cansament li va jugar una mala passada i amb el córrer de les hores el seu joc es va afeblir fins a l'extrem de perdre el punt davant la jugadora madrilenya WFM Maria Cerrato (2114 ELO FIDE).

D'altra banda, tant la Gal.la García-Castany com l'Elisabeth Riera, van vèncer a Ana Serrano Leiva d'Extremadura i a Marta Rodenas Pérez de la Rioja, respectivament.

La Gal.la va jugar amb solvència enfront de la variant Lasker, plantejada pel seu oponent i en un moment de dubte del negre va capturar un peó i va obtenir dos peons passats en el flanc de dama, els quals va pujar tan ràpid com van poder, per obligar al lliurament d'una torre per part del seu rival i amb això guanyar el seu segon punt consecutiu.

En tant, l'Elisabeth Riera va guanyar contra un inesperat peó dama del seu rival, jugant l'activa defensa grunfeld, amb la qual va obligar al blanc a amagar-se passivament després dels seus peons i després liquidar el joc de manera contundent per alçar-se també amb el seu segon punt.

Així doncs, l'objectiu és millorar els resultats de l'equip ronda a ronda i lluitar per superar la nostra classificació inicial.

Ara mateix, es juga la quarta ronda i les noies estan mentalizadas per a una lluita intensa de la qual esperem obtenir bons dividends.

Taula 4 WFM Aranaz Murillo Amalia AND 2248-Garcia-Castany Musellas Gal.la CAT 2042

Taula 5 Riera Morilla Elizabeth CAT 1968-WIM Vega Gutierrez Belinda CA 2205

Taula 7 Ruiz Font Elisabet CAT 2039 1½-1½ Sortit Polo Veronica AND 1991

Mentres a la taula 1 segueix liderant la canària Sabrina Vega, sent l'única vencedora en les seves tres trobades, mostrant gran fortalesa i mostrant als seus rivals que si volen guanyar-la hauran de jugar una partida perfecta de principi a fi...però tot és possible! Ara com ara concentrem-nos en la ronda actual i esperem que la sort i el bon joc ens somriguin.

Enfrontament del primer tauler: Anabel Guadamuro (Andalusia) - Sabrina Vega (Cànaries)

RONDA 4

Arribàvem a la quarta ronda amb l'optimisme d'obtenir bons resultats i situar-nos en les primeres taules del torneig, però...el nostre optimisme es va creuar amb una jornada injusta per al gran esforç realitzat.

Primer, la Gal.la García-Castany planteja un sistema eslau contra l'obertura reti amb e3 -b3 plantejada per la jugadora Amalia Aranaz. En un inici la nostra representant es veia tranquil·la i jugava amb rapidesa, fins que el seu oponent va respondre amb Tg1 contra l'enroc realitzat pel negre. En aquesta situació, el negre va començar a consumir rellotge de manera generosa i en un moment en què els conceptes cridaven a la seva porta, va decidir no escoltar-los i jugar f5 permetent que totes les peces blanques s'activessin...no obstant això, la posició oferia grans recursos al negre amb la bella jugada h6, que obligava al blanc a sacrificar una peça per mantenir la iniciativa, així doncs aquests recursos van ser malgastats per la jugada defensiva Ac8, que va ser castigada de forma contundent per la jugadora andalusa amb un fort Cxd5 un parell de jugades després, destruint la defensa negra i les nostres il·lusions d'escalar en la taula.

En segon lloc, l'Elisabet Ruiz lluitava amb vehemència contra la defensa siciliana pelikan jugada per l'andalusa Verónica Salido , però, en un moment clau va permetre al negre fer-se amb la iniciativa, havent de canviar el xip d'atac a manera defensiva. Llavors, quan va aconseguir controlar la iniciativa negra va tenir una oportunitat de llançar-se a l'atac amb la jugada e5, obrint la diagonal al seu alfil i plantejant problemes al negre, però va ometre aquest detall, segur, per oblidar canviar novament el xip defensiu a manera d'atac...després va tornar el sofriment al nostre tauler i després d'algunes errades del negre, el blanc dóna un escac continu enmig de la pressió que oferia la nouvinguda dificultat de temps.

El tercer acte ens oferia una tragèdia grega o millor dit una tragèdia catalana. S'enfrontaven la nostra jugadora Elisabeth Riera contra la WMI Belinda Vega, qui va plantejar una defensa philidor un xic estranya contra l'e4 de la nostra representant. Davant la novetat del tauler, la noia de Mataró es llança en un atac una mica desordenat però ple de força i sentiment, causant el desconcert en la jugadora canària que es veia obligada a consumir temps per respondre de manera efectiva davant les constants amenaces creades per l'“Eli” Riera, i així després d'una obertura fora del comú semblava que el negre estava consolidant el seu avantatge, però l'Elisabeth va seguir creant caos en el tauler i va aconseguir guanyar una qualitat, que després va retornar de forma intel·ligent, per quedar-se amb un cavall que feia de les seves pel centre i el flanc de rei, fins que va arribar la temuda dificultat mútua de temps, acompanyat de grans complicacions en el tauler que van donar com a resultat un final amb dama i torre per a la nostra representant contra dama i alfil de la jugadora de Canàries. Llavors el blanc va jugar de manera impecable fins a tenir una continuació que donava mat en tres jugades o guanyava la dama, però l'Elisabeth va voler ser pràctica i va preferir guanyar directament l'alfil i quedar amb torre d'avantatge, però amb cert perill, ja que el negre tenia un parell d'escacs perillosos que generaven un escac continu o obligaven a retornar la torre si es volia seguir lluitant per la victòria...

Llavors enmig d'una dificultat de temps de pel·lícula, la representant catalana decideix llançar-se a pel punt i lliura la torre abans d'hora, arribant a un final de peons que semblava una mica millor per a la nostra esportista, però, que ben jugat seria taules...Les ganes de vèncer van fer que nostra esportista perdés el nord en el final i en lloc de canviar peons en el flanc de dama, llançant-se per l'empat, va decidir jugar-se el tot pel tot obtenint un injust zero per tan titànic esforç, deixant als afeccionats que la seguien a través de la retransmissió amb les llagrimes als ulls...

Així és l'esport ...només ens queda aixecar-nos i lluitar amb honor en les partides que falten...

RONDA 5

A la taula 1, la WGM Sabrina Vega s'enfrontava a l'experimentada WMI Nieves García, buscant oblidar les seves taules de la ronda anterior davant la sorpresa del torneig l'andalusa Anabel Guadamuro...i efectivament, va aconseguir una victòria molt treballada davant la defensa Janish empleada pel seu oponent, havent sortejat durant la mateixa grans complicacions...

Mentres a la taula 2, el duel entre les andaluses Guadamuro – Aranaz , va acabar en favor de la primera jugadora, no sense abans passar-ho malament per la feble obertura jugada. Però, Amalia es va deixar una qualitat pel camí pensant segur que donaria escac i mat al rei blanc, i per contra, es va trobar amb un Ag6+, que la deixava preparada per situar les peces davant l'inevitable escac i mat de peó a g6.

D'altra banda, aquesta ronda ens va portar una trobada entre catalanes, que enfrontava a la Gal-la García contra l'Elisabeth Riera. En un inici, la Gal.la va aconseguir avantatge en l'obertura davant el drac accelerat de l'Elisabeth, en aprofitar un descuit del negre en el moment clau de la variant...així doncs, el negre va haver d'activar el xip de defensa durant més de trenta jugades, fins que el blanc va regalar un peó pensant que el seu cavall donaria un atac doble guanyador, que no existia per culpa de la mala ubicació de la torre blanca; arribant llavors a un final de torres d'igualtat...però, la Gal.la va seguir arriscant i es va ficar en problemes que gairebé li costen el punt...però en el moment crític que podia jugar a guanyar el negre, l'Elisabeth va oferir la pau i la Gal.la va acceptar.

Mentrestant, l'Elisabet Ruiz lluitava contra la carokan jugada per la Murciana Pilar Duarte. En un inici, la nostra representant va sorprendre amb una jugada d'obertura i va obligar a la seva oponent a invertir temps per trobar un bon pla de joc, que efectivament va trobar fent la partida molt complexa per a ambdues esportistes. Després, l'“ELI” va començar a consumir molt temps i el seu joc va tenir una baixada...llavors quan li quedaven vuit minuts per quaranta de la seva oponent, va activar el xip del contra-atac i va aconseguir igualar el joc i entrar en un final amb torre, alfil i cavall contra torre i dos alfils del seu oponent, però l'Elisabet, amb la seva torre més activa i amb els seus típics trenta segons, lluitava amb ritme fins a aconseguir la dificultat mútua de temps, donant-li un altre color a la partida...així , el negre va cometre una imprecisió donant-li un perillós peó passat al blanc, que al final va servir per donar-li el punt a la nostra jugadora, no sense abans fer-nos patir una mica en deixar baixar el seu rellotge dels deu segons per “divertir-se” amb el seu preuat increment de temps.

Fins aviat i que continuï la diversió...

RONDA 6

Per a aquesta jornada, les nostres esportistes tenien les següents partides:

La Gal.la García-Castany s'enfrontava amb negres a la representant de Navarra, Amai Hissa, jugadora habitual en els campionats d'Espanya des de fa diversos anys. La jugadora Navarra va plantejar una obertura Bird, que va anar hàbilment sortejada per la jugadora catalana, qui amb cada jugada buscava incomodar el joc del seu oponent fins que aquesta forma de jugar li va portar la seva recompensa, materialitzant-se en un peó d'avantatge...llavors la Gal.la, amb gran tècnica, aconsegueix realitzar uns canvis precisos de peces per arribar a un final de cavalls i peons que semblava guanyar-se fàcilment, de no ser per l'aparició de la temuda dificultat de temps, que va portar a la nostra representant a cometre algunes errades que van permetre l'activació del cavall blanc, fins al punt que la nostra esportista per buscar la victòria, es va veure injustament derrotada en capturar el cavall sacrificat pel seu oponent a la casella g7, quedant-se amb un “cavall ximple” contra el temible peó blanc d'h5, que en tres jugades es convertiria en la dama causant de la nostra pèrdua.

D'altra banda, l'Elisabeth Riera lluitava contra la pelikan de Verónica Salido (rondes abans taules amb l'Eli Ruiz) però aquesta vegada, la sort va ser més gran per a nosaltres en l'obertura ja que l'esportista andalusa, va entrar en un parany que va donar un peó d'avantatge a les blanques. Així doncs, tot semblava indicar que el punt aniria del costat blanc, però...un descuit blanc va permetre la recuperació del material per part de les negres i l'empat se'ns va venir damunt.

Entre tantes coses, l'Elisabet Ruiz lluitava amb negres davant la jugadora basca (d'origen Valencià) Angels Cucarella Montell, qui des de l'inici es va llançar a l'atac sobre la nostra representant. En un inici, tots vèiem el joc del blanc amb millors ulls, però el negre a poc a poc es va consolidant en el flanc de dama, mirant de gairell el centre i flanc de rei controlats pel blanc...així en el moment crític, l'”Eli” no va dubtar d'enrocar curt enfrontant-se amb valentia a la possible destrucció del seu enroc, però confiant en el concepte que resa: “contra un atac de flanc...un contraatac en el centre”...però per més que parlin els conceptes, la lluita del tauler, feia que fins al més tranquil es mengés les ungles; el blanc seguia amb decisió la seva cacera sobre el rei del negre, mentrestant, l'Elisabet capturava una peça blanca i es veia en un final de torres i alfil, contra dues torres blanques i un parell de peons com contra-prestació per l'alfil negre. Llavors, de nou apareixen els famosos trenta-cinc segons d'Eli Ruiz i la partida es torna emocionant per als afeccionats però esquinçadora per als seus seguidors, fins al cap d'algunes simplificacions sembla que l'empat s'apropa, ja que el negre quedava amb torre i alfil contra torre i dos peons doblegats del blanc, però el negre va aproximant el seu rei al lloc en el qual es necessita i el blanc se sumeixi a la dificultat de temps, dificultant escapar de les possibles xarxes de mat; tal dit tal fet, l'esportista basca per evitar la derrota pel temps, comet un error greu en situar el seu rei en xarxa de mat i després lliurar la seva torre abans d'hora, facilitant la tasca a la jugadora de Vilafranca.

Mentrestant, el cap del torneig segueix dominada per la jugadora canària WGM Sabrina Vega amb 5.5 punts, seguida per l'andalusa Anabel Guadamuro amb 5 punts.

Arriba la setena ronda i Catalunya pot ser jutge del torneig, ja que enfronta en la taula 2 a Anabel Guadamuro amb l'Elisabet Ruiz, qui té un punt menys, però moltes ganes d'acabar bé...Igual que l'Elisabet Riera que s'enfronta a Sandra Romero i a la Gal.la García-Castany que jugarà contra Marta Rodenas.

Esperem acabar bé i que l'experiència esportiva faci créixer a les nostres representants perquè enfrontin millor futures competències.

Elisabet Ruiz Elisabeth Riera Gal.la Garcia-Castany

RONDA 7

Catalunya arribava a l'última ronda amb possibilitats de barallar-se per una medalla amb la seva esportista Elisabet Ruiz, que s'enfrontava en la taula número 2 amb l'andalusa Anabel Guadamuro, qui durant tot l'esdeveniment havia mostrat regularitat i sobretot efectivitat amb els resultats de les seves partides, convertint-se en la perseguidora habitual de la líder del torneig, la canària Sabrina Vega.

La tasca es tornava difícil, no obstant això el nostre optimisme ens feia pensar en un bon acompliment, molt malgrat la duresa de l'última ronda, que es jugaria a les 9:30 ja que el temps de preparació i les hores de somni i descans seria menor que en els altres dies.

La nostra esportista va plantejar una defensa siciliana que va ser resposta amb un atac indi de rei, després de la qual cosa arribem a una posició no prevista en els nostres anàlisi nocturns, obligant a la improvisació de l'Elisabet; així quan transcorrien vuit jugades ambdues esportistes havien consumit gairebé una hora de temps. En aquell precís instant, la nostra representant es veia pressionada pels peons blancs que avançaven sense témer el feble que poguessin deixar al seu rei; va retirar el seu cavall a d7 en lloc de portar-ho a la seva casella original, ja que la moda diu que el desenvolupament de peces avui dia no es porta bé...

Finalment, l'Eli Ruiz va quedar molt inferior però va suportar la pressió i va viatjar amb la seva contraria a una dificultat mútua de temps, ambdues amb menys d'un minut, però amb el seu increment de trenta segons...la il·lusió seguia viva però un joc precís per part de les negres ens va portar a una trista realitat, ja que ens va tocar suportar l'amarga derrota, això sí, pensant en un futur i ràpida revenja.

D'altra banda, Elisabeth Riera s'enfrontava a Sandra Romero, qui tenia mig punt més a la classificació, així que l'objectiu era vèncer a qualsevol preu; jugant la defensa grunfeld contra el peó de dama plantejat per la seva oponent. Enmig de l'obertura, la nostra esportista va oferir un peó sense cap tipus de compensació, posant al negre en situació de perill. En tal panorama, l'instint de supervivència de l'Elisabeth va fluir a la superfície i amb energies renovades es va llançar amb totes les seves forces contra el flanc de rei, aconseguint la recuperació del peó, però disminuint la seva pressió a causa del canvi de dames...Així doncs, el negre va posar el xip de jugar sense dames, deixant tot el protagonisme a les seves torres, les quals es van infiltrar en la setena fila de l'oponent, fins a aconseguir el suport del seu cavall, que de forma forçada va ajudar per donar un escac i mat típic a la casella h2.

Mentre passava tot l'anterior, la Gal.la Garcia-Castany guardava la seva roba de forma ordenada a la seva maleta, ja que la seva partida només va durar mitja hora, atès que la seva oponent, la riojana Marta Rodenas, va voler sorprendre-la amb la defensa car-kan i es va trobar amb una versió de la “Gal.la”, la nostra esportista, qui de forma solvent va destrossar l'enroc negre amb el sacrifici temàtic d'alfil en la casella h7, obtenint la victòria i per descomptat, els ànims necessaris per enfrontar el següent torneig amb la moral alta i les energies intactes per lluitar per la victòria.

Així doncs, els resultats ens van portar a llocs similars als de l'arrencada, tal vegada, “amb injustes derrotes” però amb la consciència tranquil·la per l'esforç realitzat, així l'esport ens ensenya a perseverar i seguirem lluitant per millorar tant esportistes com a entrenadors, però ens anem amb la il·lusió que en futures competències hem de: insistir, persistir i mai desistir; fins a aconseguir millors resultats.

En quant al torneig, ha guanyat mereixedorament, la WGM canària Sabrina Vega, compartint en punts el primer lloc amb WMF Anabel Guadamuro, però imposant el seu millor desempat; en tercer lloc va acabar la WMI Nieves García, d'Aragó.

Les 4 primeres classificades amb el President de la FEDA, Javier Ochoa Totes les participants.