REUNIT, el Comitè d’Apel.lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona, a les 19  hores del dia 26 de juliol de 2007 per conèixer els temes de la seva competència, i 

VIST,  La resolució 19/2007 del Comitè de Competició de la FCE  de data 26 de maig, referent al tema de l’avaluació de partides perdudes per incompareixença. 

VIST, les reclamacions dels jugadors: Jordi Sabater, Manuel Navarro, Albert Agea, Jordi Cruells i Antoni Gallego que aporten documentació mèdica suficient, justificativa de les seves incompareixences o al·leguen que va ser un error arbitral. 

VIST, el recurs efectuat pel Consell Executiu de la FCE i signat per Antoni Ayza, president de la FCE.

ATES, el que diu el Reglament General de Competicions 

8.1     En els casos d’inclemències meteorològiques (nevades, onades de fred...), catàstrofes,  impossibilitat de d'utilitzar o accedir al local de joc  serà la Federació Catalana d'Escacs qui decidirà si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment

ATES, el que diu el Reglament de Disciplina Esportiva: 

Article 11

Són infraccions molt greus:

11.9 L’alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d’una prova, o d’una competició.

ATÈS, el que diu la Reglamentació de la FCE en el seu apartat d’Avaluació. 

1.2.2 Les partides perdudes per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana a tots els efectes. Les partides perdudes per incompareixença equivaldrà a una partida jugada amb un jugador del mateix elo que el propi jugador. 

Per la present resolució s’acorda:

Revocar i deixar sense efecte la resolució del Comitè de Competició de la FCE pels següents motius:

1. L'aplicació de l’art. 1.2.2 del Reglament de la FCE no és en si mateixa, ni es pot considerar com una sanció, perquè no està així tipificat, sinó simplement l’aplicació de la mateixa norma reglamentària. En tot cas, la incompareixença no justificada podria donar peu a l’obertura d’un expedient disciplinari (Art. 11.9 del Reglament de Disciplina Esportiva de la FCE) que amb independència de l’avaluació de la partida donés peu a sancions que sí estiguessin tipificades al Reglament de Disciplina Esportiva.

2. La casuística de justificacions per malaltia o per altres causes de tipus personals és molt extensa, i, en tot cas, podria servir perquè no fos sancionat el jugador després d’un procediment disciplinari, però no és el cas de la pèrdua de la partida i la pèrdua de punts de rànquing que s’ha d’aplicar perquè així ho diu la normativa. De la mateixa manera que quan un esportista perd per incompareixença no se li restableix el punt que ha perdut, tampoc se li ha de restablir la pèrdua de punts elo del seu rànquing, que d’altra banda se li estan atorgant al seu adversari.

3. No es poden establir excepcions a la reglamentació si no ho contempla la pròpia llei que hauria de parlar d’en quins casos s’ha d’aplicar o en quins no, o, si més no, parlar de causes justificades, però la normativa actualment no ho diu. No entra dintre de les funcions dels Comitès Disciplinaris de la FCE legislar, ni entrar en detalls de tots els possibles casos referents als motius d’una incompareixença. Hauria de ser a través d’una modificació reglamentària aprovada en Assemblea General la que determinés, si s’escau, els casos d’exempció de la llei.

4. La reglamentació en aquest cas no dóna peu a interpretacions i per tant no poden haver-hi excepcions a la norma sempre i quan sigui aplicable a un cas d’acció u omissió per part de l’esportista afectat. No poden ser excepcions a la norma causes de tipus individuals com malalties o problemes familiars, sinó causes de força major tipificades a l’article 8.1 del Reglament General de Competicions.

5. Excepcionalment i només en el cas que l’esportista pugui demostrar de forma fefaent (per exemple: un document escrit avisant el seu club i la FCE que no vol ser alineat, un escrit adreçat a l’àrbitre demanant no ser aparellat, etc.) que ignorava la seva participació en aquella partida o en aquella prova i que la causa de la seva incompareixença és aliena totalment a la seva persona, la Comissió Esportiva de la FCE hauria de decidir, en base a les proves, si s’ha de registrar la partida per al còmput de l’elo del jugador reclamant.

Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs, en el termini màxim de 10 dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

EL COMITÈ D'APEL·LACIÓ DE LA FCE 

Barcelona,  30 de juliol de 2007

REUNIT, el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona,  a les 19 hores del dia 26  de febrer de 2007 per conèixer els temes de la seva competència, i 

VIST,  la resolució del Comitè de Competició de la FCE i l’escrit d’apel·lació de José Luís Ayala on indica que  el director del II Torneig Open de Nadal de Sants-Monjuic, el Sr. Juan Manuel Sanchez, va dir que el Sr. Ayala “havia faltat al respecte a l’organització i que no mereixia el premi”

Referent a la presumpta indefensió del reclamant per defectes en la tramitació de l’expedient per part del Comitè de Competició de la FCE cal dir:

Primer: La notificació del Comitè de Competició va ser retornada de correus, però va ser posteriorment entregada en pròpia ma al Sr. Jose Luís Ayala. Com que el temps per recórrer no comptava des de la publicació de la resolució del Comitè de Competició en la pàgina web de la FCE, sinó a partir de la fefaent confirmació de què la resolució havia arribat a mans dels interessats en cap moment ha existit indefensió, ni s’han vist mermats els drets del reclamant..

Segon: El fet que el Comitè de Competició hagi donat més dies per recórrer del que diu la pròpia legislació federativa no és motiu d’indefensió sinó tot el contrari.

En relació a la infracció del Codi étic de la FIDE i el Reglament de Disciplina Esportiva de la FCE cal dir:

1. El fet que l’organitzador d’un torneig realitzi una pública recriminació, a un dels participants, un cop finalitzat el Torneig, tot i que no sigui el moment ni la manera més adient per fer-ho, no es pot considerar com un insult, ni com un abús d’autoritat, ni incompleix cap normativa federativa.

1. D’altra banda, el Sr. Ayala no presenta cap prova sobre tot allò que relata en els seus escrits però, a més, aquest Comitè no considera que ha d’entrar en el fons de la qüestió perquè no es tracta d’un tema federatiu. Si el Sr. Ayala creu que s’ha danyat la seva honorabilitat per les manifestacions públiques d’una persona, aquest Comitè d’Apel.lació de la FCE considera que els recursos i reclamacions no corresponen a l’àmbit federatiu-esportiu sinó que haurien de ser tractats, en tot cas, pels tribunals ordinaris de justícia.

Per la present resolució s’acorda:

Ratificar la resolució del Comitè de Competició de la FCE i arxivar les diligencies. 

Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

EL COMITÈ D’APEL.LACIÓ DE LA FCE

Barcelona, 26 de febrer de 2007

REUNIT, el Comitè d’Apel.lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona, a les 19  hores del dia 10 de maig de 2007 per conèixer els temes de la seva competència, i

VIST,  l’acta de l’encontre entre els equips de Piera i Gavà B de la Final Catalana de Segona Categoria del Campionat de Catalunya per Equips on el jugador Ivan Pacheco del Gavà denuncia que creu que al seu contrincant Pere Esteve li han dit una jugada. El jugador i equip del Piera ho neguen.

VIST, l’escrit d’apel·lació del Club Escacs Gavà

ATÈS, que existeixen versions contradictòries entre els equips del Piera i el Gavà i que no queda demostrat que el jugador del Piera Pere Esteve fos ajudat en la seva partida dient-li la jugada un company del seu equip. El mateix jugador del Gavà Ivan Pacheco no ho assegura sinó que diu que ho creu.

ATÈS, que l’únic fet reconegut per part del Piera és la indicació del Sr. Vilches (President del club) de què havia de guanyar la seva partida. Aquesta indicació, és un fet habitual en el Campionat de Catalunya per Equips i no pot ser motiu de sanció amb la pèrdua del punt perquè no ha existit una interferència efectiva que variés el transcurs normal de la partida i perquè el reglament tampoc indica que aquesta hagi de ser la sanció en el cas d’haver existit interferència efectiva. 

Per la present resolució s’acorda:

Ratificar la resolució del Comitè de Competició en tots els seus punts.

Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs, en el termini màxim de 10 dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

EL COMITÈ D’APEL.LACIÓ DE LA FCE 

Barcelona, 10 de maig de 2007

REUNIT, el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona,  a les 19 hores del dia 26  de febrer de 2007 per conèixer els temes de la seva competència, i

VIST,  l’acta de l’encontre entre els equips de Terrassa C i Castellar de la ronda 4 del Campionat de Catalunya per Equips de categoria Preferent on la partida Alegret – Rocabert no es va disputar perquè el local no està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

VIST, l’escrit d’al.legacions de Guillem Rocabert.

ATÈS, l’art. 6.3 del decret 135/1995 que diu:

Un espai, una instal.lació o un servei es considera adaptat si s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulga altre limitació.

ATÈS, el que diu la proposta de la Junta Directiva de la FCE aprovada per unanimitat en assemblea general de l’any 2003:

“L’accés als locals de joc no adaptats serà responsabilitat de l’equip local, el fet que no es pugui jugar una partida per manca d’accés. Això significaria la pèrdua de la partida o partides afectades”

ATÈS, el que diu l’Annex 1 del Reglament del Campionat de Catalunya per Equips:

JUGADORS AMB DISCAPACITAT FUNCIONAL

Amb la inscripció al Campionat de Catalunya per equips, es sol·licitarà als clubs la següent informació: 

1)  Nom dels jugadors/es afiliats al club que tinguin alguna discapacitat funcional que no els permeti l’accés als locals de joc no adaptats.

2)  Si el local habitual del club és adaptat o no (Adaptat vol dir que compleix el decret 135/95 de la Generalitat de Catalunya.)

3)  En cas negatiu, seria factible trobar un local proper adaptat i amb capacitat per acollir tot l’encontre de l’equip en què participi els jugadors/es indicats.

4)  En cas de disposar d’aquest local alternatiu, indicar l’adreça.

A)  Un cop un equip ha manifestat que té un o més jugadors amb discapacitat funcional, l’aparellament del campionat per equips, dins del grup que li correspongui, serà dirigit als locals de joc adaptats.

B)  En cas de què tot i les propostes anteriors no fos possible jugar el matx en un local adaptat, la Federació determinarà el local de joc,  tenint en compte la proximitat amb la seu de l’equip local.

 Per la present resolució s’acorda:

1. Que el local de joc del C.E. Terrassa no és un  local adaptat segons el decret llei 135/1995 perquè no permet l’accés autònom d’una persona am mobilitat reduïda. I a més tampoc te adaptats els lavabos tal com accepta el propi club d’escacs Terrassa a l’acta de l’encontre.

2. Que la proposta de la Junta Directiva de la FCE aprovada per unanimitat en Assemblea de Clubs de l’any 2003 diu clarament que la responsabilitat d’un local no adaptat recau en l’equip local i que aquest equip perdrà la partida o partides afectades per aquest fet.

3. Per tots aquests motius el Comitè d’Apel.lació accepta les al.legacions de Guillem Rocabert, rectifica la resolució del Comitè de Competició i li atorga el punt de la partida que havia de disputar amb el Sr. Alegret.

4. La partida comptabilitzarà per elo del Sr. Rocarbert com una partida guanyada per incompareixença i no comptarà per elo del Sr. Alegret.

El resultat del matx queda de la següent manera:

Terrassa C 4,5 – Castellar 5,5

Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

EL COMITÈ D’APEL.LACIÓ DE LA FCE

Barcelona, 26 de febrer de 2007