Quan només resten tres rondes per disputar-se, el Campionat d'Espanya Sub-10 entra en el moment en què cada partida comença a tenir un pes especial. Els primers taulers concentren totes les mirades, els encreuaments són cada vegada més exigents i qualsevol detall pot acabar decidint la classificació final. En aquest escenari, l'expedició catalana ha tornat a signar una gran jornada, tant pels resultats com per l'esperit d'equip que continua demostrant.

El gran protagonista del matí ha estat, un cop més, Marc Barceló, que defensava el primer tauler davant Timofei Demchenko (Astúries), un rival directe. Marc ha demostrat una magnífica comprensió del mig joc, millorant progressivament la seva posició i minant les defenses del rival fins a trobar el moment precís per donar el cop tàctic definitiu. Amb aquesta victòria suma 6 punts de 6 possibles i es manté com a líder en solitari del campionat.

La tercera jornada del Campionat d'Espanya Sub-10 ha suposat l'equador de la competició. Amb la disputa de la quarta i la cinquena ronda, els participants ja han completat més de la meitat del torneig, i la classificació comença a adquirir cada vegada més importància. Les preparacions són més específiques, els nervis augmenten i cada punt pot acabar sent determinant.

L'atenció del matí estava centrada en el duel català del primer tauler entre Marc Barceló i Maxim Alexander Gernjak, un enfrontament inevitable que demostra el gran paper que està realitzant l'expedició catalana. La victòria va ser per a Marc Barceló, que va aprofitar amb precisió unes debilitats al voltant del rei rival per culminar un atac molt convincent.

Després de les dues primeres rondes, ahir el Campionat d'Espanya Sub-10 va començar a mostrar la seva cara més exigent. Amb només una ronda al matí i tarda de descans, la classificació comença a definir-se i cada partida es decideix per petits detalls davant d'un nivell de joc altíssim.

Dos representants catalans han aconseguit mantenir el ple de victòries. Marc Barceló, primer del rànquing inicial, i Maxim Alexander Gernjak sumen 3 punts de 3 possibles i demà protagonitzaran un atractiu duel català al primer tauler, una mostra del gran inici de torneig de tots dos.

Els Campionats d'Espanya sempre tenen un encant especial. Retrobaments amb amics d'altres comunitats, cares noves, els inevitables nervis abans de la primera ronda... i aquella barreja d'il·lusió i ganes de demostrar tot el treball fet durant l'any.

L'expedició catalana va arribar ahir a la tarda a Vícar (Almeria), seu del campionat per segon any consecutiu. Un cop instal·lats, vam celebrar una primera reunió per començar a fer pinya i compartir algunes reflexions de cara als dies de competició. Primer va ser el torn de les famílies i, posteriorment, dels jugadors i jugadores, en una trobada marcada pels retrobaments, les benvingudes i el tradicional repartiment de les samarretes de la Federació Catalana d'Escacs. Un primer pas per reforçar el sentiment d'equip abans de començar la competició.

Fer de delegat en un esdeveniment com aquest és una de les tasques més boniques del món: compartir de prop les il·lusions dels menuts, l'emoció dels entrenadors i els nervis dels pares i mares és un privilegi. Però, de vegades, explicar el que passa es fa feixuc. Avui és un d'aquests dies en què costa escriure, perquè el podi absolut i el femení se'ns han escapat de les mans per un pèl.

Com deia el geni i excampió del món Mikhaïl Tal, els escacs poden ser molt cruels. Perquè el veredicte del tauler hagi estat esquiu en la darrera ronda, els pares i mares d'aquesta delegació —especialment els qui més han patit el desenllaç— tenen tota la raó del món: el paper de Daniel Uroz i de Mar Mínguez ha estat un èxit majúscul. El nostre esport els devia una alegria i, tard o d'hora, el seu moment arribarà.