La georgiana Nona Gaprindashvili va ser la primera dona en tota la història en assolir el títol de Gran Mestre Internacional. Va ser campiona del món femenina durant setze anys consecutius (1962 - 1978) i ha estat l'única en adjudicar-se, juntament amb el Mundial, el Campionat d'Europa sènior femení, torneig que ha guanyat els anys 2009 i 2011. Recentment, ha disputat el Campionat d'Europa de veterans, dut a terme fa poc més d'un mes a Sabadell.

L'Àrbitre Internacional Vladimir Zaiats, el GM Jordi Magem i l'Organitzador Internacional Pere Reginaldo van aprofitar la seva visita a Catalunya per conversar amb ella i conèixer-la una mica més a fons. 

VZ: Ens trobem a Sabadell, al Campionat Europeu Sènior d’Escacs. Amb nosaltres tenim la gran Nona Gaprindashvili, amb qui hem tingut el plaer de compartir aquests dies tant a la sala de joc com en excursions. Avui conversem amb ella. Bona tarda!
NG: Bona tarda!

VZ: Digui’m: com eren els escacs a la Unió Soviètica? Quins records en té? Què hi havia de bo?
NG: Hi havia bon nivell en la majoria dels esports i als escacs en particular. Gairebé en totes les repúbliques hi havia jugadors de qualitat. Puc dir que la unió de la meva generació amb la de Maia Txiburdanidze a Geòrgia va donar uns resultats increïbles. El “fenomen georgià” va consistir en aquesta unió que va portar uns 40 anys de domini en tots els aspectes dels escacs. La selecció femenina de l’URSS va estar formada íntegrament per jugadores georgianes fins a tres ocasions. Es pot imaginar l’impacte d’aquest fet? Dues campiones mundials, Txiburdanidze i jo mateixa, vàrem mantenir el títol mundial durant 29 anys. 16 anys jo i 13 anys ella. A més, no han arribat a proclamar-se campions olímpics gaires països en els escacs. I el que és encara més important: les finals pel títol mundial es van disputar entre jugadors de Geòrgia fins a tres vegades. Això no va succeir ni en cap altre esport ni en cap altre país. Cal tenir en compte que, fent camí cap a les finals, en els quarts de final i en semifinals, van competir també encara més escaquistes georgianes. Va ser un domini absolut, era un miracle. Cap jugadora va desaprofitar el seu talent. Així que els meus records dels escacs soviètics són els més agradables.

Gaprindashvili l'any 1975 

VZ: Bé, ara ens submergim a més records encara. El seu primer enfrontament per la corona mundial…
NG: Contra Bykova.

VZ: Efectivament. Quins records en té? Li va ser difícil?
NG: Fàcil, sense problemes. Vaig guanyar set partides i vaig fer quatre taules. El rejoveniment dels esports es va produir més tard. Jo vaig començar a treballar amb un entrenador als 14 anys. Abans d’aquesta edat, jugava a casa, no tan sols als escacs, sinó que també a altres jocs. Un entrenador em va veure i els va demanar als meus pares que em deixessin marxar a Tbilisi [capital de Geòrgia]. En el moment de
jugar contra Bykova jo tenia 21 anys, em consideraven jove. Bykova en tenia 49. L’hi diré amb franquesa, la vaig guanyar sense dificultats. Ella intentava sempre que arribéssim als finals a la partida, però aquesta tàctica no li donava els resultats desitjats.

VZ: Com jugadora professional, fins a quin període vostè seguia competint de forma activa?
NG: L’any 1992, quan l’URSS ja va deixar d’existir, encara vaig jugar amb la selecció georgiana a l’Olimpíada, així que faci vostè els comptes. A partir de llavors, em vaig dedicar a torneigs de veterans.

VZ: En aquell moment, com va afrontar la decisió de deixar els escacs de competició? Va tenir la sensació que havia de deixar pas als joves?
NG: I ara! Qui deixa pas tan fàcilment? Per cert, quan vaig perdre la final pel títol mundial, hi havia certes qüestions colaterals, les quals ara no explicaré. Per algunes raons, se’m va perdre tota la preparació per a la final. En aquell moment, em trobava en un bon estat de forma. Vaig jugar un torneig als EUA en què vaig quedar primera empatada amb tres jugadors més. Les partides d’aquell torneig m’anaven sortint cada vegada millor. Ningú em va regalar res, allà vaig fer norma de GM. Això va succeir l’any 1977. El 1978 vaig perdre el matx pel títol mundial, la qual cosa tenia la seva motivació. En primer lloc, la preparació es va veure interrompuda a causa de certes circumstàncies. Més tard, em vaig posar malalta a la primera meitat del matx. I a la segona meitat els entrenadors em van fer una mala passada. Txiburdanidze es va proclamar campiona mundial, cosa que hauria succeït tard o d’hora, però en aquell moment res feia presagiar que jo perdria la final. Tot i així, els 16 anys de títol mundial no estan pas malament, no? Posteriorment, seria de justícia dir per a la història que dues vegades vaig estar molt a prop d’accedir a la final una altra vegada. Estava jugant bé, però alguna cosa em fallava en el moment de la veritat. En aquella època, les finals es jugaven cada tres anys. Jo m’estava fent més gran, aconseguia posicions guanyadores, però no les rematava. Evidentment, tenia ganes de jugar una vegada més pel títol mundial.

VZ: Una pregunta més. Durant el període durant el qual vostè es dedicava a l’alta competició, com aconseguia compaginar la seva vida esportiva amb la familiar?
NG: Sap, quan em demanaven en alguns torneigs jugats a l’estranger que per què els homes i les dones juguen en campionats diferents, jo sempre deia que hi havia massa components en què els homes superen les dones. Des del naixement i al llarg de la vida. Els escacs no són com si hom es dediqués a la recerca, assegut en una cadira i dedicant-se a fer el que toca. Genèticament, els homes són més predisposats a la lluita, no cal ensenyar-los com cal lluitar. A més, per arribar al capdamunt de tot, s’ha d’avançar al rival en el total dels components. Què inclou, aquest total? Sens dubte, el talent, la capacitat de treballar, un caràcter fort i una ambició esportiva, una estabilitat psicològica, una bona condició física... Cal guanyar sumant tots aquests factors. En tots els components esmentats, els homes tenen un pèl d’avantatge. I una cosa més: l’home es pot allunyar de tots els problemes familiars amb facilitat, n’hi ha prou mentre guanyi diners, m’entén? La dona ho té més difícil: fer néixer la criatura, criar-la... Són altres sentiments i altres relacions. Per això, l’home té molt d’avantatge psicològic en tots els sentits. Ara em dirà, si tot és així, per què les millors jugadores tenen èxit en torneigs grans? Doncs, una cosa és jugar un torneig i una altra de ben diferent és passar unes eliminatòries. Judit Polgár jugava molt bé, però mai no es va classificar per jugar els matxs de candidats. Per què? Per les raons que ja he assenyalat. Perquè t’has d’esforçar al màxim. I quan es tracta d’això, els homes tenen avantatge, mentre que si jugues en un torneig i una jugadora es troba en un bon estat de forma, té totes les possibilitats de lluitar per la victòria.

Durant la seva estada a Catalunya 

VZ: Si es comparés vostè mateixa amb Judit Polgár, com ho faria?
NG: Sap, jo no tenia mai ni de lluny aquelles condicions que va tenir Judit. Ella es guanyava la vida molt bé, mentre que nosaltres no guanyàvem res, només una misèria. Als patrocinadors els agraden aquells jugadors que són visibles, que es barallen amb algú. I si et portes sense fer soroll, els patrocinadors et perden tot l’interès. En el sistema soviètic, la situació anava diferent. Els premis en els torneigs de l’època eren baixos. De torneigs comercials no n’hi havia. En principi, jo podia jugar torneigs cada mes, d’invitacions no me’n faltaven. Però no m’hi deixaven. Jo no podia ser la propietària de la meva planificació i havia de seguir les indicacions que se’m donaven. Es pot imaginar com hauria progressat si hagués pogut decidir en quins torneigs participar? Havia d’obeir allò que em deia l’estat. En canvi, la Judit ho tenia tot. Tot i així, vàrem jugar una única partida amb ella i la vaig guanyar bé. Va ser en una Olimpíada. Continuant el tema, li puc dir que he guanyat pràcticament tot el que podia haver guanyat. Així que no m’he de lamentar de res.

VZ: La invasió d’ordinadors en els escacs. Com la valora.
NG: No faig servir cap ordinador. Van bé per analitzar, però no n’hi havia quan jo estava en actiu. Per això, sovint, en torneigs de veterans, simplement em presento a la partida, miro el rival i començo a jugar. Bàsicament jugo les meves línies, els meus rivals poden portar preparades les partides. Però fins ara guanyo més del que perdo. Així que fins que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant (rialles).

VZ: De les jugadores que pertanyen a les noves generacions, n’hi ha que li agraden més que altres?
NG: L’hi diré així: m’agraden aquells jugadors i aquelles jugadores que mantenen estabilitat al llarg dels anys. Hi havia èpoques, quan una campiona succeïa a l’altra, que no quedava gens clar qui era la campiona de debò. Més tard va aparèixer Hou Yifan que va començar a guanyar, així que la considero la número u. Jo mateixa vaig fer aquest camí, m’entén? Sempre cal demostrar que ets la millor. D’acord, a la
història també queden els noms d’aquells qui almenys una vegada es proclamen campions. Però jo estic fent comptes grans. L’estabilitat de Hou demostra que és una escaquista de molta classe.

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell

VZ: I l’incident amb Hou en el torneig de Gibraltrar, què li va semblar?
NG: Què va passar? No n’estic al cas.

VZ: Ella va considerar que en un torneig suís amb molts jugadors havia jugat amb massa dones. Per això, es va presentar a una ronda, va fer unes jugades estranyes i de seguida va abandonar. Com a protesta.                                                                                               NG: Ah, no ho sabia. No segueixo les notícies a Internet. Doncs està en el seu dret de fer-ho. Vol perdre, doncs perd. No queda molt elegant, però. Per cert, en el campionat de veterans de Sabadell hi ha poques dones, i jo fins ara no he jugat cap partida contra una dona (riu).

VZ: Sí, sí, i a més no es queixa… Bé, doncs, tornant al qüestionari: de quin país creu que serà el pròxim campió mundial? I la campiona mundial?
NG: No ho sé. Carlsen encara aguanta. Ho fa molt bé, és el primer jugador entre els homes en els darrers anys i és qui manté el títol durant molt temps, actualment. Això vol dir moltes coses. Crec que Hou Yifan, si manté el seu nivell, també retindrà. En l’últim mundial a Teheran no va jugar. Pel que fa als altres, no puc dir res. Sens dubte, hi ha moltes jugadores força interessants, però el temps ja ho posarà tot al
seu lloc.

VZ: I quina és la seva opinió respecte el fet que la FIDE organitzi torneigs d’aquesta magnitud en aquells països on se sap d’antuvi que algunes jugadores no hi aniran pas? Per motius diferents, ja siguin religiosos o polítics.
NG: La FIDE organitza aquests torneigs, i li correspon a la FIDE decidir en quin lloc s’aniran celebrant els mateixos. Així que si algú discrepa en l’elecció de la seu per la FIDE, està en el seu dret de no acceptar-la. Si no vol, no hi juga. Sap, a la FIDE tampoc li resulta fàcil trobar uns patrocinadors. Ilyunzhinov posava diners en els escacs de la seva butxaca durant molt temps. Però això no pot ser etern. Així que la FIDE busca patrocinadors i els troba allà on n’hi ha. Si jo fos jove ara, jo mateixa estaria decidint per a mi mateixa si jugaria el torneig o no.

VZ: I hagués anat allà?
NG: No m’agrada pas posar-me mocadors al cap, però pel que fa a la resta, per què no?

Camp Nou 

VZ: Ahir vàrem compartir una fantàstica excursió al Camp Nou, l’estadi del FC Barcelona. La seva passió pel futbol es podia observar a simple vista, i aquesta passió no té límit. Expliqui’m la seva relació amb el futbol.
NG: És la meva vida! Igual que els escacs. Quan em posava nerviosa, ho feia més pel futbol que no pas pels escacs. Vaig quedar molt emocionada pel que vàrem veure ahir al Camp Nou. És un negoci impressionant, una autèntica gentada per allà! Resulta que l’any passat el museu va tenir dos milions de visitants! No puc imaginar la meva vida sense el futbol. Jo miro tots els partits, l’any passat vaig veure tots els partits del Barça, ho miro tot. En el meu país es pot veure tot per la tele, no hi ha cap problema.

VZ: Sí, però les retransmissions en Geòrgia comencen molt tard …
NG: No em preocupa pas! Si tinc molta son però comença un partit de futbol, em desperto de seguida! Li seré molt franca, no estic mirant el futbol només per mirar. Sé de futbol, ho puc discutir, de seguida veig els errors arbitrals: uns fores de joc, uns gols mal anul·lats... Així que sobre futbol puc discutir durant molta i molta estona.

 PR: Pregunta-li, si us plau, el següent: l’Ana Matnadze és molt amiga meva, i sempre parla d’ella com de la seva madrina, d’una persona molt important a la seva vida. Què ha significat per a ella l’Ana Matnadze?

NG: Em sap molt greu que l’Ana no tingui medalla olímpica. Nosaltres, a Geòrgia, ara tenim un equip femení que queda primer, o es classifica segon o tercer, sent de vegades quart o cinquè. En tot cas, és un equip equilibrat i que té molts títols. Quan vaig començar a treballar amb Matnadze, ella va jugar un torneig d’homes, la Primera Divisió, i ho va fer de nassos acabant amb 9 punts de 9. Té molt talent, i no només en els escacs. És periodista, organitzadora, domina molts idiomes... Després es va traslladar a Espanya, va començar a jugar amb la selecció espanyola, però va quedar sense medalla olímpica. El seu talent mereix una medalla.

VZ: En la vida d’un esportista, en particular, d’un escaquista, quin significat tenen les medalles? Serveixen per satisfer les ambicions personals d’ell mateix, per decorar la vitrina de casa, o són alguna cosa més?
NG: Vaig jugar en un torneig de veterans en què hi havia campionat d’escacs ràpids i d’escacs llampec. Abans del lliurament de premis, ja veig que em lliuraran una medalla de plata. Per mi, una medalla de plata no és res. De l’equip rus (normalment a aquest tipus de torneigs van molts jugadors de Rússia), una dona es lamentava dient que si hagués guanyat una medalla hauria quedat molt contenta. Li dic: “I si et regalo la meva medalla, l’agafaràs?” Diu: “Sí”. Li vaig donar la meva medalla quan hi havia algú al costat amb una càmera de fotos. En fer-li una fotografia, la dona va quedar més feliç que ningú (riu). Així que "això va com va segons el barri". Sens dubte, les medalles de campions, les olímpiques, les de veritat, són un gran guany. Per això juguem, per això lluitem. Jo conec jugadores que podrien haver guanyat medalles. Per exemple, Maia Txiburdanidze, a la següent final pel títol mundial, podria haver perdut. Va empatar el matx contra Nana Alexandria, qui tenia un avantatge enorme en la preparació. Però li van fallar els nervis. Quan hem parlat dels components de l’èxit, m’he deixat el factor dels nervis. És un dels més importants. Una vegada s’estava rodant un documental sobre Txiburdanidze i una servidora, en què nosaltres mateixes explicàvem les nostres històries i en el qual també entrevistaven els nostres familiars. El meu fill va recordar l’episodi següent: marxàvem en avió a Kuala Lumpur, si no vaig errada. Maia volava amb la seva mare, mentre que jo ho feia amb el meu fill. L’avió passava per una zona de turbulències fortíssimes. Jo estava llegint, la Maia dormia. La mare de la Maia intenta despertar-la i no ho aconsegueix. S’acosta al meu fill i li demana ajuda (no estàvem juntes a l’avió). El meu fill li diu: “I per què? Si una persona està dormint, quin sentit té despertar-la perquè rebi emocions negatives?”. 

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell 

VZ: Demà es juga l’última ronda del Campionat Europeu Sènior. Després, vostè torna a casa. I posteriorment, quins plans té?
NG: Després d’alguns dies a casa, començarà la Copa del Món. L’any vinent la ciutat georgiana de Batumi acollirà l’Olimpíada d’Escacs. Jo faré de delegada de la FIDE a l’Olimpíada. Al novembre d’aquest 2017 hi haurà el Mundial de Veterans. Jo puc tirar per la borda una posició guanyadora, però no he perdut pas el meu interès pel joc dels escacs. Com he dit, mentre que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant.
Per mi, és positiu, diguem-ne. Com el futbol. Per cert, a Geòrgia hi ha bon bàsquet, així com un bon rugbi. En general, en tots els esports d’equip tenim un cert nivell. En futbol... moltes ex-repúbliques de l’URSS ens han avançat pel que fa al futbol. I és
que el Dinamo de Tbilisi va guanyar una Recopa en el seu moment. Però per mi l’equip número u és el Barça. Hi ha altres equips que també m’agraden, per exemple l’Arsenal. M’agrada Wenger com a entrenador. Però el Barça és el número u!

PR: Vladimir, si has acabat, m’agradaria dir-li una cosa personal: no m’hagués imaginat mai que ella fos com és, amb aquestes ganes de viure, gaudint tant de les coses que fa. És molt simpàtica i és un honor molt gran que hagi vingut aquí.
NG: Us diré una cosa. Quan jo anava a Rússia, a Armènia, on fos, a un sanatori o a una residència on hi hagués un pilot de l’URSS, després de la meva partida jo anava a jugar al billar o al ping-pong. Per ser una amateur, jo jugava al billar molt i molt bé. Jugava també a vòlei, jugava tots els jocs, i la gent sempre estava al meu costat. Quan jugues, et comuniques amb la gent, i això t’acosta a ells. És absolutament
normal!

VZ: Comparteixo el que acaba de dir el Pere i a més li dic de part meva, senyora Gaprindashvili, que mai hagués pogut imaginar que la comunicació amb vostè hagués estat tant fàcil. Per ser tal com és vostè, cal ser una gran persona. Li dic això amb tota la franquesa. Amb un gran respecte, amb una enorme simpatia, li agraeixo molt que vostè existeixi i que vostè sigui tal com l’ha creat el Senyor. La quantitat d’energia que vostè desprèn és increïble. I tota aquesta energia és positiva.
NG: Gràcies! Quan els pregunto als nostres joves, ells diuen que no fan res més a banda dels escacs durant els torneigs! No puc entendre-ho, això! Com pot ser? Com és que no fan cap esforç físic a més dels escacs? A mi, per exemple, no m’agradava anar a caminar, però jo podia jugar les 24 hores al dia al billar o al tenis de taula. No em sentia mai cansada! I per mi, això m’ajudava moltíssim.

VZ: Gràcies a vostè! Que tingui sort en l’última ronda! Que tingui sort al Mundial! I que l’Olimpíada a Batumi sigui un èxit. Serà un gran esdeveniment.
NG: Gràcies! Tinc un bon peu (no bona mà), així que espero que el Barça guanyi la Lliga i la Champions. Ho desitjo molt.

© Preguntes formulades per Jordi Magem i Vladimir Zaiats, 2017/08/19.

És difícil veure una activitat com els escacs als mitjans de comunicació. Primer de tot, ja ens adonem que és d’allò més difícil batejar aquesta activitat: què són, un esport? Només un joc, un mer passatemps? Un art, una ciència, que dirien els entesos? Cadascú titllarà els escacs com vulgui, però que l’impacte que tenen als mitjans és molt i molt menor és, sens dubte, una evidència.

Deu ser normal, per altra banda. Costa de dir a qui li interessa que un tal Rinat Jumabayev guanyi l’Obert Internacional de Sants, el torneig més nombrós d’Espanya pel que fa a la participació amb 796 jugadors en l’edició d’enguany. O encara més: que un noruec que rep el nom de Magnus Carlsen sigui el vigent campió del món i que ho fos per primer cop amb tan sols 23 anys. Potser s’aspira a això, que els escacs apareguin en alguna pàgina d’algun diari esportiu molt de tant en tant i que tinguin una aparició a l’any als informatius de la televisió. I gràcies.

Però més enllà del que és purament l’àmbit esportiu, aquest joc, el qual a molts els resulta insignificant i que es tornen incrèduls en saber que hi ha àrbitres als campionats i que tenim al voltant de 8.000 federats a Catalunya, té moltes variants que poden ser, a dia d’avui, desconegudes. Per exemple, els beneficis que aporten a la gent gran per evitar malalties neurodegeneratives: la teràpia dels escacs.

El senyor Joan Codina ho té clar. Conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, ha jugat a escacs tota la seva vida, que no és precisament curta. Ell és el jugador en actiu més veterà de l’Estat Espanyol amb quasi 97 anys a l’esquena. No té cap mena de pudor en assegurar que els beneficis del joc de les 64 caselles si fem referència a aspectes mèdics són més que evidents.

El Tiet afirma que “han estat un bàlsam per a la seva salut”. Comenta que, afortunadament, ell mai no ha patit cap malaltia greu i que sempre ha estat sa: però, per contra, ja fa temps que a la seva dona li van diagnosticar primerament Alzheimer i més tard Parkinson. Aquestes dues malalties patides de tan a prop van fer que el seu esperit solidari es manifestés com mai no ho havia fet abans, participant activament en esdeveniments col·lectius per combatre, especialment, aquesta mena de patologies.

“Els escacs et poden aportar molt. Se sol dir que els escacs són com el gimnàs del cervell. Estic totalment d’acord: et manté viu, en forma. I no tinc cap dubte que ajuden a prevenir aquestes malalties tan terribles. No només són cavalls i torres, et fan estar molt més actiu i àgil mentalment. Són totalment terapèutics, en aquest aspecte”, diu Codina.

Qui ho diria, que té 96 anys, el bo d’en Joan. S’expressa com algú amb les idees fresques i clares, amb una mentalitat oberta com si fos una persona jove i una sinceritat clarament palpable a través dels seus mots. Potser els escacs hi tenen alguna cosa a veure, perquè, malgrat la seva avançada edat, ens diu que cada dia juga un parell de partides al Cafè del poble, a excepció dels dijous. Engresca els joves del poble perquè s’acostin a jugar amb ell. En cas que aquests no en sàpiguen, ell els hi ensenya. Necessita la seva dosi diària de joc tant sí com no.

Recentment, el Tiet de Moià ha estat convidat a participar al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, torneig solidari organitzat a Pamplona que recapta diners per combatre la malaltia en qüestió. I no només l’han convidat a participar al campionat, no: abans de la disputa d’aquest, tres dels jugadors més veterans de tot el país, amb 94, 95 i el senyor Codina de 96 anys, jugarien tres partides d’exhibició amb tres joveníssims jugadors de cinc, nou i dotze anys. Una imatge tant curiosa com maca en l’únic esport que permet enfrontar, en igualtat de condicions, dues persones de cinc i 96 anys.

El senyor Joan Codina, conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, és el jugador d’escacs en actiu que té més anys de tot l’Estat (96). La seva sala de joc preferida és el Cafè del poble, on hi va pràcticament cada dia després de dinar per jugar unes quantes partides i fer tertúlia dels temes d’actualitat, tant amb gent gran com amb gent jove. Se’l coneix per la passió que sent pel joc de les 64 caselles, joc que sempre ha lloat i que ha recomanat a tots els curiosos que s’han acostat a veure com hi jugava.

Recentment, ha participat al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, campionat solidari organitzat a Pamplona per tal de recaptar diners per combatre la malaltia. El senyor Codina hi va assistir convidat per l’organització, ja que aquests sabien de la solidaritat del jugador de Moià, més implicat que mai en combatre les malalties neurodegeneratives després del Parkinson i de l’Alzheimer que li van diagnosticar a la seva dona. Abans de començar amb el torneig, es van dur a terme tres partides d’exhibició: els tres jugadors més veterans, els quals tenien 94, 95 i 96 anys; i els tres jugadors més joves, nens de cinc, nou i dotze anys.

“A mi em va tocar una noia d’onze anys, subcampiona d’Europa, i em va clavar una pallissa en una partida ràpida”

Tot i perdre, en Joan subratlla que la importància del noble joc rau en, valgui el tòpic, participar, però sobretot en passar-s’ho bé i gaudir mentre es juga: “El fet de guanyar sempre m’ha estat indiferent. M’agrada molt participar als torneigs, fer amics i, si puc guanyar, guanyo. Però si perdo també me n’alegro, perquè l’altre ha jugat més bé”, diu. 

Enllaços d'interès:

Notícia al Centro de Investigación Médica Aplicada de la Universitat de Navarra

Notícia a la Federació Navarresa d'Escacs

Notícia a "El Español" de Navarra

Àlbum fotogràfic del torneig Jaque Mate al Alzheimer a Flickr

PART I Reglamentació General

CAPÍTOL I. TRAMITACIÓ DE DOCUMENTACIÓ
SECCIÓ 1. INSCRIPCIÓ D’UN CLUB A LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
SECCIÓ 2. TRÀMIT DE LLICÈNCIES DE JUGADORS
SECCIÓ 3. INSCRIPCIONS EN TORNEIGS OFICIALS
SECCIÓ 4. COMUNICACIÓ DE DADES OFICIALS DEL CLUB A LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
CAPÍTOL II. REGLAMENT DE COMPETICIONS DE LA FCE
SECCIÓ 1. ARTICLE PRELIMINAR
SECCIÓ 2. INSCRIPCIONS I RENÚNCIES
SECCIÓ 3. DELEGATS DE CLUBS O D’EQUIPS
SECCIÓ 4. IDENTIFICACIÓ
SECCIÓ 5. DEFINICIO DE LA NACIONALITAT DELS JUGADORS
SECCIÓ 6. RITME DE JOC
SECCIÓ 7. PARTIDES JUGADES SUB-CONDITIONE
SECCIÓ 8. INCIDÉNCIES, PARTIDES NO FINALITZADES I SECRETES A COMPETICIONS OFICIALS SENSE ÀRBITRE
SECCIÓ 9. ENDARRERIMENTS, INCOMPAREIXENCES I ELIMINATS
SECCIÓ 10. SUPERPOSICIÓ DE CALENDARIS ESPORTIUS
SECCIÓ 11. CONDUCTA DELS JUGADORS
SECCIÓ 12. REGULACIÓ DE LA PETICIÓ DE TAULES
SECCIÓ 13. SISTEMES DE PUNTUACIÓ
CAPÍTOL III. NORMATIVA D’AVALUACIÓ DE LA FCE
SECCIÓ 1. INTRODUCCIÓ
SECCIÓ 2. REQUERIMENTS TÈCNICS
SECCIÓ 3. INCOMPAREIXENCES A LES PARTIDES
SECCIÓ 4. LLISTES OFICIALS
SECCIÓ 5. PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ
SECCIÓ 6. EXEMPLES DE CÀLCUL
SECCIÓ 7. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
CAPÍTOL IV. NORMATIVA PER A L’OBTENCIÓ DE NORMES I TÍTOLS DE MESTRE CATALÀ
SECCIÓ 1. OBTENCIÓ DE NORMES DE MESTRE CATALÀ
SECCIÓ 2. OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE MESTRE CATALÀ
CAPÍTOL V. NORMATIVA PER ALS TORNEIGS HOMOLOGATS
SECCIÓ 1. DEFINICIÓ
SECCIÓ 2. REGISTRE DE TORNEIGS
SECCIÓ 3. REQUISITS DELS TORNEIGS ORGANITZATS MITJANÇANT EL SISTEMA SUÍS D’APARELLAMENT
SECCIÓ 4. REQUISITS PER ALS TORNEIGS ORGANITZATS MITJANÇANT EL SISTEMA ROUND ROBIN O LLIGA
SECCIÓ 5. REQUISITS PER L’ORGANITZACIÓ DE JORNADES D’ESCACS AVALUABLES
SECCIÓ 6. NORMES PER A L’HOMOLOGACIÓ
SECCIÓ 7. ANUL•LACIÓ DE TORNEIGS HOMOLOGATS

PART II Competicions específiques

CAPÍTOL VI. REGLAMENT DE LA LLIGA CATALANA D’ESCACS
SECCIÓ 1. DEFINICIÓ
SECCIÓ 2. NORMES GENERALS
SECCIÓ 3. INSCRIPCIONS I RENÚNCIES
SECCIÓ 4. VACANTS DEL CAMPIONAT D’EQUIPS
SECCIÓ 5. COMPOSICIÓ I ALINEACIÓ DELS EQUIPS
SECCIÓ 6. DISTRIBUCIÓ DE GRUPS D’EQUIPS
SECCIÓ 7. PRESENTACIÓ D’EQUIPS I INICI DE L’ENCONTRE
SECCIÓ 8. JUGADORS TITULARS
SECCIÓ 9. SUPLENTS
SECCIÓ 10. ASCENSOS I DESCENSOS DE CATEGORIES
SECCIÓ 11. FASES FINALS DE LA LLIGA CATALANA D’ESCACS
SECCIÓ 12. FASES ELIMINATÒRIES
SECCIÓ 13. SISTEMA DE PUNTUACIÓ
SECCIÓ 14. PARTICIPACIÓ EN EL CAMPIONAT D’ESPANYA PER EQUIPS
SECCIÓ 15. JUGADORS AMB DISCAPACITAT FUNCIONAL
SECCIÓ 16. TRAMITACIÓ DE L’INFORME DAVANT LA FIDE
CAPÍTOL VII. REGLAMENT DE LA COPA CATALANA
SECCIÓ 1. DEFINICIÓ
SECCIÓ 2. FASES
SECCIÓ 3. COMPOSICIÓ I ALINEACIÓ DELS EQUIPS
CAPÍTOL VIII. REGLAMENT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RÀPIDES D’EQUIPS
SECCIÓ 1. NORMES GENERALS
CAPÍTOL IX. REGLAMENT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL ABSOLUT
SECCIÓ 1. DEFINICIO
SECCIÓ 2. NORMES GENERALS
SECCIÓ 3. GRUPS DE LES DELEGACIONS TERRITORIALS
SECCIÓ 4. DISPOSICIÓ FINAL
CAPÍTOL X. REGLAMENT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA FEMENÍ
SECCIÓ 1. NORMES GENERALS
SECCIÓ 2. FASES PRÈVIES
SECCIÓ 3. FASE FINAL
CAPÍTOL XI. REGLAMENT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL SUB-8 A SUB-16 (FINAL CATALANA I FASES PRÈVIES)
SECCIÓ 1. FASES PRÈVIES
SECCIÓ 2. FASE FINAL
SECCIÓ 3. PARTICIPACIÓ
SECCIÓ 4. INSCRIPCIONS
SECCIÓ 5. ORGANITZACIÓ
SECCIÓ 6. BASES TÈCNIQUES
SECCIÓ 7. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ PER AL CAMPIONAT ESPANYA D’EDATS

Reglament per a la igualtat en la participació de la participació de les persones amb discapacitat

Part I. Reglamentació General

Capítol I. Tramitació de documentació

Secció 1. Inscripció d’un club a la Federació Catalana d’Escacs 

Article 1

Els requisits per demanar la afiliació a la Federació Catalana d’Escacs són:
•    Disposar d’un local social amb condicions de jugar als escacs,
•    Tramitar un mínim de quatre llicències de jugadors o bé organitzar un obert homologat.
•    Adreçar-se a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per formalitzar el club (estatuts) en el Registre Oficial d’entitats de la Generalitat de Catalunya.
•    Tenir un CIF atorgat per Hisenda.
•    Omplir l’imprès d ’afiliació a la Federació Catalana, amb tots els requisits.
•    Efectuar els pagaments establerts per l’Assemblea General i la Junta Directiva.
•    La Junta Directiva de la Federació decidirà si s'accepta la afiliació sol·licitada.

Secció 2. Tràmit de llicències de jugadors

Article 2

2.1 La llicència federativa de jugador es tramitarà a través dels clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs. No es tramitaran llicències de jugadors a títol personal, sinó sempre a través d’un club. A efectes federatius la localitat del jugador és la del seu club.

2.2 La llicència s’expedirà per un període de validesa igual a la temporada esportiva o altres períodes establerts per la Junta Directiva de la Federació.

Article 3

Un jugador que desitgi participar en qualsevol prova oficial o homologada, haurà de tenir tramitada la seva llicència abans del començament del torneig.

Article 4

Per a tramitar les llicències els clubs hauran de disposar de l'imprès de sol·licitud de cada llicència, degudament signat. Aquest imprès l'hauran de custodiar durant totes les temporades en què el jugador tingui llicència pel club.

Article 5

Les llicències s’han de renovar abans de la finalització de la temporada anterior a la temporada que començarà. Tindran un recàrrec (estipulat per circular) en el seu preu totes aquelles llicències renovades una vegada hagi començat la nova temporada. Les llicències de nova creació no tindran recàrrec.

Article 6

6.1 La data límit per poder canviar de club serà el darrer dia de la temporada anterior a la temporada que començarà. Els clubs que no vulguin comptar amb els serveis d’un jugador, ho haurà de notificar, per escrit, al jugador.

6.2 Un jugador podrà canviar de club durant la temporada amb les següents condicions:

a) Que tingui per escrit l’autorització del club pel qual té llicència abans de canviar.

b) El canvi de club implicarà que el nou club ha de tornar a pagar a la FCE la llicència del jugador amb un recàrrec del 20% i el seu anterior club no recuperarà l’import de la llicència.

c) No podrà participar en competicions per equips durant el que resti de temporada amb el nou club.

Article 7

El dijous es tanca la tramitació de llicencies per la setmana en curs per a disputar la Lliga Catalana (les llicencies tramitades el divendres no tenen efectivitat fins el dilluns següent).

Secció 3. Inscripcions en torneigs oficials

Article 8

8.1 Per participar-hi en proves oficials de la Federació Catalana d’Escacs, els clubs formalitzaran la inscripció en el torneig, tant d’equips com de jugadors, lliurant a la Federació Catalana l’imprès corresponent abans de la data límit per l’admissió de inscripcions.

Article 9

9.1 Els clubs relacionaran els jugadors que vulguin participar-hi en un torneig oficial, fent constar clarament a l’imprès el nom complet i el codi català de cada jugador. Per a la inscripció d’equips es farà constar la categoria de l’equip dintre de la temporada en vigor. Els jugadors classificats per disputar finals catalanes, hauran de comunicar la seva participació abans del termini d’inscripcions del torneig per poder gaudir de la seva plaça corresponent. En torneigs per categories d’edat, es farà constar la data de naixement dels jugadors.

Secció 4. Comunicació de dades oficials del club a la Federació Catalana d’Escacs

Article 10

10.1 Tots els clubs inscrits a la Federació Catalana d’Escacs hauran de comunicar les següents dades oficials de l’entitat:
•    Adreça, e-mail i telèfon de contacte del local de joc de l’entitat.
•    Adreça de correspondència de l’entitat.
•    Nom, DNI, e-mail i telèfons de contacte del president de l’entitat.
•    Nom, e-mail i telèfons de contacte del delegat principal de l’entitat.

10.2 Qualsevol variació de les dades oficials de l’entitat, hauran de ser comunicades a la Federació Catalana d’Escacs en el moment de produir-se.

Article 11

11.1 La Federació Catalana d’Escacs tindrà actualitzat a la seva pàgina web les adreces dels locals de joc dels clubs. Seran els clubs els que indiquin a través del portal de gestió administrativa quina és la seva adreça. Les entitats que modifiquin l’adreça del local de joc estan obligats a comunicar, mitjançant e-mail la nova adreça del local de joc a la Federació i a totes les entitats que estiguin implicades en la competició amb ells.

Capítol II. Reglament de Competicions de la FCE

Secció 1. Article Preliminar

Article 1

1.1 El present reglament és d'aplicació per a competicions organitzades o homologades per la FCE. Per al que no estigui especificat és d'aplicació el reglament de la FEDA i FIDE.

1.2 La Junta Directiva, amb l’assessorament de la Comissió Esportiva, podrà realitzar, de forma motivada, modificacions no substancials de les competicions, per causes objectives, sempre que existeixin circumstàncies excepcionals.

1.3 Aquest reglament haurà d'estar a la disposició (en paper o dispositius electrònics) de qualsevol jugador en el local de joc on es disputi una competició organitzada o homologada per la FCE.

1.4 No es considerarà circumstància atenuant per a l’aplicació del present reglament o de les oportunes sancions el seu desconeixement.

1.5 La Federació Catalana d'Escacs tolera en els seus torneigs, tant oficials com homologats, l'ús del sistema descriptiu d’anotació de partides. Aquesta Federació recomana, però, el sistema algebraic, que és l'oficial de la FIDE.

1.6 Per poder prendre par a les competicions tant oficials com homologades de la Federació Catalana d'Escacs és necessari tenir llicència federativa en vigor. Les proves homologades internacionals de ronda diaria (sistema suís) podran admetre jugadors amb llicència en vigor per altres federacions. Els jugadors catalans amb llicències d’altres federacions podran prendre part en les proves oficials.

1. 7 En competicions d’edats oficials, on participin exclusivament jugadors de categoria sub-8, i que no valguin per elo FIDE, caldrà un mínim de tres jugades il·legals per perdre la partida.

Secció 2. Inscripcions i renúncies

Article 2

2.1 Els clubs faran les inscripcions pel mitjà establert en la convocatòria del campionat.

2.2 Els equips mantindran la mateixa categoria per a totes les proves que es disputin a llarg de tota la temporada.

2.3 En cas d'inscripció fora de termini la FCE podrà optar per no admetre la mateixa o admetre-la si és possible i posar una sanció econòmica del doble de la inscripció.

2.4 Els jugadors classificats directament per a qualsevol final d'una prova individual de caràcter oficial hauran de confirmar-hi la seva participació amb antelació suficient.

2.5 S’admet la possibilitat d'unions de dos o més clubs amb personalitat jurídica diferent cadascun d’ells per participar conjuntament com un sol equip a les competicions esportives de la FCE. La petició raonada per a la unió de clubs es farà per escrit adreçat a la Federació on s’expressaran, com a mínim, els termes de la unió, la forma de gestió i les conseqüències esportives o econòmiques derivades d’una possible posterior separació. Aquesta petició haurà de ser aprovada per la Comissió Esportiva de la FCE. En tot cas, la unió s’ha de mantenir durant tota la temporada de competició esportiva i per a totes dels competicions. Les circumstàncies no contemplades en cas de separació, a falta d’acord entre les parts i en els àmbits que puguin afectar a la Federació o a les seves competicions, seran resoltes per la Comissió Esportiva de la FCE.

2.6 Les vacants produïdes en proves oficials organitzades per la FCE no es cobriran, llevat que el Reglament del Campionat o la circular en qüestió digui el contrari.

Secció 3. Delegats de clubs o d’equips

Article 3 Definició

3.1 Els delegats de club són el vincle de relació entre la secretaria de la FCE i cadascun dels clubs afiliats a aquesta. Han de conèixer perfectament els reglaments, assessorar els jugadors i tramitar tots els documents oficials a la FCE.

3.2 Els delegats de equips o de jugadors, quan s'hagi ofert el local de joc, tant en els enfrontaments d'equips com en els individuals, hi actuaran com a àrbitres amb les limitacions que se senyalen al llarg d'aquest reglament.

Article 4 Funcions

4.1 Hauran de comprovar els rellotges, el seu funcionament i col·locar-los a les taules, al costat dels escaquers junt amb les planelles d’anotació. El delegat local col·locarà tots els rellotges amb la mateixa orientació al cantó del tauler on tinguin millor visibilitat per als delegats.


4.2 Els delegats s’abstindran de proporcionar qualsevol ajut als seus jugadors sobre una partida, no obstant això, quan no hi hagi assignat un àrbitre en un matx de la Lliga Catalana d’Escacs, els delegats podrà indicar la caiguda de bandera de qualsevol dels jugadors.

4.3 Hauran d'omplir l'acta correctament en el cas de que no hagi un àrbitre que s'encarregui. El delegat és responsable que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes. L'incompliment d'aquesta norma pot comportar sancions greus per falsificació de documentació.

4.4 Hauran de disposar d'un exemplar del reglament de la FCE, de les circulars informatives de la FCE, de les Lleis dels escacs de la FIDE i dels diversos impresos necessaris, i dels sobres per guardar les possibles jugades secretes (sobres secreta).

4.5 El delegat està autoritzat, mentre corre el temps del jugador del seu equip, a indicar que ofereixi o accepti una oferta de taules o que abandoni. Ha de limitar-se a donar una informació breu, basada només en les circumstàncies relatives a l’encontre. El delegat pot dir a un jugador que: “ofereixi taules”, “accepti las taules” o “abandoni la partida”. Per exemple, si, preguntat per un jugador si ha d’acceptar una oferta de taules, el delegat ha de contestar “sí”, “no” o delegar la decisió en el propi jugador. El delegat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció durant el joc, llevat del que s’ha indicat fins ara. No ha de donar informació a un jugador sobre la posició del tauler, ni consultar a qualsevol altre persona sobre la situació de la partida. Els jugadors estan subjectes a les mateixes prohibicions.Encara que una competició per equips hi ha una certa lleialtat d’equip que va més enllà de la partida individual d’un jugador, una partida d’escacs es bàsicament una lluita entre dos jugadors. Per tant, el jugador ha de tenir la decisió final sobre la conducció de la seva pròpia partida. Encara que el consell del delegat pot pesar en el jugador, aquest no està absolutament obligat a acceptar-ho. Igualment, el delegat no pot actuar en nom del jugador i la seva partida sense el coneixement i consentiment d’aquest.

Article 5 Comunicació de resultats

5.1 El delegat haurà de comunicar els resultats dels seus equips en la forma establerta en la convocatòria del campionat. L’acta electrònica caldrà que estigui comunicada a la FCE abans de les 24 hores (12 de la nit) del matexi dia  de l’encontre. L’equip local serà l’encarregat de notificar l’acta electrònica sigui quin sigui el resultat. Només en el cas d’incompareixença de l’equip local el visitant haurà de notificar l’acta.

5.2 Quant a les proves individuals, l'àrbitre o el delegat del local que n'hagi estat la seu, serà l'encarregat d'enviar-ne a la Federació l'acta, els dos originals de les planelles de jugadors avaluats, els justificants d'endarreriments, i qualsevol altra documentació que hagi generat la competició.

5.3 Quan hi hagi qualsevol conflicte que impedeixi l'acabament de l'encontre, el delegat local enviarà al Comitè de Competició de la FCE amb CARÀCTER D'URGÈNCIA (primer dia feiner després de disputar la competició) l'acta de la sessió amb les incidències que puguin haver-hi, els sobres de les partides inacabades, totes les planelles originals i les al·legacions de les parts implicades.

5.4 La Web de la Federació Catalana d’Escacs és un mitjà oficial de transmissió de informació que la Junta Directiva de la FCE vulgui adreçar als seu afiliats.

Secció 4. Identificació

Article 6

6.1 En les proves oficials de la FCE i en les homologades per aquesta, tots els participants hi hauran d'exhibir la llicència federativa en vigor corresponent o DNI, i presentar-la si la requereixen dels àrbitres o els delegats. En cas contrari el jugador haurà de signar en el acta i fer constar el seu número de DNI que posteriorment serà comprovat per la FCE.

6.2 En els torneigs homologats, l'organització serà la responsable que tots els participants tinguin tramitada correctament i actualitzada la seva llicència oficial de la temporada corresponent (han d’aparèixer al llistat d'avaluació vigent o posteriors llistes de rectificació de les mateixes). En cas d'incompliment, l'organització haurà de tramitar i pagar la llicència dels jugadors que no tinguin llicència en vigor per cap federació i hagi admès en el seu torneig.

Secció 5. Definició de la nacionalitat dels jugadors

Article 7

7.1 Es considerarà jugador CATALÀ:
El nascut a Catalunya.
El que hagi adquirit el veïnatge català i jugui sota bandera catalana o espanyola en la FIDE.

7.2 Es considerarà jugador NACIONAL tots aquells que tenen la nacionalitat ESPANYOLA amb llicència en vigor per qualsevol federació autonòmica de l'Estat Espanyol.

7.3 

7.3 Es considerarà jugador COMUNITARI tots aquells que tenen nacionalitat dels països de la Unió Europea. Quan la bandera FIDE del jugador sigui diferent de la seva nacionalitat i aquesta sigui comunitària, el jugador o el seu club hauran de demanar l'assimilació perquè figuri a la llista publica de jugadors assimilats del web de la Federació Catalana d'Escacs.

7.4 Es considerarà jugador ASIMILAT al jugador estranger no comunitari que tingui llicència federativa de la FCE amb una antiguitat mínima i ininterrompuda durant cinc anys sempre que hagi disputat regularment competicions oficials o homologades de la FCE. Tal consideració d’assimilat haurà de ser prèviament acordada per la Comissió Esportiva de la FCE quan es compleixin els esmentats requeriments. Un jugador perd la seva condició d’assimilat quan està dues temporades consecutives sense tramitar llicència per la Federació Catalana d’Escacs.

7.5 Es considerarà jugador ESTRANGER tots aquells no inclosos dintre dels punts 7.1 , 7.2 , 7.3 i 7.4 .

7.6 Donarà dret a representar Catalunya en els torneigs oficials organitzats per la FIDE o per la Federació Espanyola, d'acord amb la seva reglamentació els jugadors citats al punt 7.1 .

7.7 Els jugadors de nacionalitat andorrana amb llicència en vigor per de la Federació Catalana d'Escacs seran considerats com a jugadors CATALANS llevat de les limitacions establertes en el reglament de la Federació Espanyola.

7.8 Seran jugadors seleccionables, amb els mateixos drets dels jugadors catalans, els jugador estrangers que tinguin bandera espanyola a la FIDE i veïnatge civil a Catalunya.

Secció 6. Ritme de joc

Article 8

En general, el ritme de joc de les partides de les competicions oficials de la FCE, serà: 30 jugades en una hora i mitja, i una hora més per jugador finalitzant a caiguda de bandera, o 90 minuts per jugador més 30 segons d’increment per jugada realitzada. Mitjançant la circular de cada prova s’establiran els ritmes de joc més adients sempre que estiguin homologats per la FIDE.

Secció 7. Partides jugades sub-conditione

Article 9

9.1 Una partida sub-conditione és aquella on el resultat final de la qual depèn de la decisió que prendrà el Comitè de Competició.

9.2 Sobre el resultat de la partida o matx preval la interpretació del Comitè de Competició respecte de la situació de conflicte.

9.3 Quan es produeix un incident en el transcurs d'una partida i els jugadors o els delegats no es posin d'acord en la interpretació dels reglaments i no hi hagi un àrbitre que hi pugui decidir, s'ha de procedir de la següent manera:
Aturar els rellotges.
Reflectir a l'acta l'incident i les al·legacions de les dues parts, senyalant el temps que marca cada rellotge i l'hora natural en què es produeix l'incident.
Signar l'acta per part dels jugadors i en cas d'equips també els dos delegats.
Els jugadors podran continuar la partida sub-condicione. Si un o ambdós jugadors es neguen a jugar sub-condicione perdrà o perdran la partida si el Comitè de Competició no admet la seva reclamació. Fora del cas en el que el contrari no tingui material per donar mat, essent declarada la partida taules en aquest supòsit.

9.4 L'acta i els originals de les planelles de les partides jugades sub-condicione caldrà enviar-les amb caràcter d'urgència al Comitè de Competició de la FCE. Aquesta documentació haurà d'estar en mans del Comitè de Competició el primer dia laborable desprès de la data de l'incident abans de les 18 hores.

9.5 Si davant d’una reclamació d’un jugador els Comitè de Competició de la Federació decideix que es torni a jugar o es reprengui una partida o matx, s’intentarà posar d’acord ambdos jugadors o equips per a la continuació. En cas de què aquest acord no es produeixi, serà la Comissió Esportiva de la FCE qui assenyalarà la data, hora i lloc per la disputa de l’esmentada partida o matx.

9.6 En cas de conflicte i/o reclamació, si els delegats són també jugadors, tindran dret a aturar el seu rellotge fins que es resolgui el conflicte.

Secció 8. Incidéncies, partides no finalitzades i secretes a competicions oficials sense àrbitre

Article 10

10.1 En els casos d’inclemències meteorològiques (plujes,nevades, onades de fred...), catàstrofes, impossibilitat de d'utilitzar o accedir al local de joc serà la Federació Catalana d'Escacs, a través dels seus representants, qui decidirà si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar , adjudicar o repetir totalment o parcialment.

10.2 Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un dels motius indicats a la Part I. Capítol II.Secció 8.10.1 , i no hi ha la possibilitat de jugar sub-condicione, o esperar a que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'haurà/n de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides en sobre tancat a la Federació segons s'indica a la Part I. Capítol II.Secció 7.9.4 .

10.3 La federació decidirà si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.

10.4 Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els jugadors i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, el Comitè de Competició de la FCE podrà:

Fer jugar la partida en dia i hora que determini el propi Comitè de Competició.
Adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.

10.5 Les incidències hauran de ser reflectides a l’acta del partit per part dels delegats, en cas que no hagi àrbitre. El termini per realitzar una reclamació al Comitè de Competició o realitzar al•legacions o annexes a l’acta serà de 48 hores posteriors al moment en què es generi d’incidència, o el motiu de la reclamació. El Comitè de Competició decidirà si una reclamació posterior a aquest termini de 48 hores podrà ser admesa a tràmit per la impossibilitat de poder realitzar la reclamació dintre del termini.


Secció 9. Endarreriments, incompareixences i eliminats

Article 11

11.1 Un jugador, pot demanar no ser aparellat en un torneig pel sistema suís. Per això, ha d’avisar a l’àrbitre abans de que aquest hagi fet l’aparellament. Les bases de cada torneig, ja sigui oficial o homologat, regularan el nombre de rondes en què es pot demanar no ser aparellat.

11.2 Un jugador que no es presenti a una ronda sense una causa justificada i sense avisar a l’organització, en una prova individual organitzada per la Federació serà sancionat segons el Reglament de Disciplina Esportiva de la Federació Catalana i eliminat del torneig.

11.3 Dues incompareixences en competicions oficials, tant en campionats d'equips com individuals, suposen l'eliminació de l'equip o del jugador de la competició.

11.4 Els jugadors o equips retirats o eliminats després d'haver disputat efectivament la meitat de les partides del torneig continuaran amb la puntuació obtinguda fins aleshores, a l'efecte de la classificació.

11.5 Si un equip es retira o és eliminat abans d'haver jugat efectivament la meitat de les partides del torneig, s’anul·laran tots els punts, a l'efecte de la classificació.

Secció 10. Superposició de calendaris esportius

Article 12

12.1 Si a un jugador li afecta la superposició de calendaris esportius de la FCE o els de la FEDA o FIDE, haurà de sol·licitar a la FCE, per escrit i amb antelació suficient, que estudií el cas per tal de trobar una solució factible i regulada pels reglaments.

12.2 Si la prova que es superposa amb el calendari oficial de la Federació Catalana d'Escacs, no és organitzada per la FIDE o per la FEDA, és a dir, que és de caràcter amistós o bé es tracta d'un torneig homologat, per exemple, la Comissió Esportiva de la FCE està facultada per decidir si s'admet la superposició.

12.3 Si per la superposició de calendaris esmentada es modifiqués el calendari de la FCE, el local de joc previst no variarà si la Comissió Esportiva de la FCE no s'hi pronuncia en cap altre sentit.

12.4 Si varia el calendari d’una prova oficial sense àrbitre que es juga pel sistema Round Robin (lliga), el Comitè de Competició de la FCE, designarà dia i hora per jugar les partida o partides afectades.

12.5 Una vegada aprovat el calendari esportiu per l’assemblea general no serà permesa la coincidència de cap prova oficial d’àmbit territorial i tampoc cap prova homologada si coincideixen amb un Campionat de Catalunya organitzat per la FCE. Tampoc serà permesa la coincidència de cap prova homologada amb una prova federada (organitzada per la FCE), sigui de la FCE o d’una Representació Territorial, llevat que compti amb la prèvia autorització de la Junta Directiva de la FCE.

12.6 En el cas que se superposin dues proves del calendari de la FCE, organitzades per la pròpia Federació, o bé un jugador representi Catalunya en una prova oficial d'àmbit superior al català, la Comissió Esportiva de la FCE estarà facultada per decidir, si s'ajorna o avança una partida, si es concedeix un bye de mig punt o si es troba una altra solució factible i regulada pels reglaments

12.7 No serà d’aplicació la normativa de superposició de calendaris en el cas que afecti a una Competició per Equips que no sigui organitzada per la FCE.

Secció 11. Conducta dels jugadors

Article 13

A més del que especifiquen les Lleis dels Escacs de la FIDE, en els torneigs oficials i homologats, de la Federació Catalana d'Escacs és prohibit:
Fumar a la sala de joc.
Sortir de la sala de joc sense comunicar-ho a l'àrbitre o al delegat.
No es permet utilitzar telèfons mòbils ni cap aparell electrònic o de qualsevol aparell que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció.

Secció 12. Regulació de la petició de taules

Article 14

En els torneigs oficials, organitzats per la Federació Catalana d'Escacs, es podrà reglamentar la prohibició d’acordar taules, segons s’indica a les Lleis dels Escacs de la FIDE.

Secció 13. Sistemes de puntuació

Article 15

Un jugador que guanya la seva partida suma un punt (1), un jugador que perd la partida no puntua (0) i el jugador que fa taules a la seva partida suma mig punt (½).

Article 16

En torneigs d’equips, es denomina sistema de puntuació olímpica la suma del resultat de tots els jugadors d’un mateix equip.

Capítol III. Normativa d’avaluació de la FCE

Secció 1. Introducció

Article 1

El sistema d’avaluació de la Federació Catalana d'Escacs té com a objectiu la valoració de les actuacions dels jugadors afiliats mitjançant procediments estadístics inspirats en els sistemes ELO de la FIDE i la USCF i el sistema Glicko.
Article 2

2.1 L’àmbit d’avaluació estarà integrat per les competicions oficials i les competicions que prèviament  a la  seva celebració,  hagin  estat  registrades i  homologades per  la  Federació Catalana d’Escacs. Aquest àmbit d’avaluació afectarà a tots els jugadors afiliats a la FCE.

2.2 La Federació Catalana d’Escacs es reserva el dret d’avaluar altres torneigs quan ho cregui convenient, tot i que no compleixin les condicions establertes.

Article 3

3.1 El sistema d’avaluació de la Federació Catalana d’Escacs comptabilitza, de forma diferenciada, dos tipus d’avaluació: l’avaluació de ritme estàndard i l’avaluació de ritmes ràpids.

Secció 2. Requeriments tècnics

Article 4 Reglamentació aplicable

4.1 Les partides es jugaran d’acord a les Lleis dels Escacs de la FIDE.

4.2 A totes les proves serà d’aplicació el Reglament General i de Competicions de la Federació

Catalana d’Escacs.

Article 5 Ritme de joc

5.1 Perquè les partides siguin avaluades per a ritme estàndard cada jugador haurà de disposar d’un temps mínim per completar la partida assumint que es faran 60 jugades. El temps mínim serà de 60 minuts com a resultat de sumar el temps fix més el temps afegit per jugada multiplicat per 60 (ritme Estandard).

5.2 Perquè les partides siguin avaluades per a ritmes ràpids cada jugador haurà de disposar d’un temps que pot ser fix, o que la suma del temps assignat més l’increment multiplicat per 60 sigui inferior a 60 minuts.

Article 6 Duració del torneig i calendari

6.1 El nombre de rondes diàries no serà superior a 3 per torneigs computats a ritme Estandard.

6.2 La durada de la prova no pot ésser superior a 90 dies, excepte en les competicions per equips.

Secció 3. Incompareixences a les partides 

Article 7

Les  partides  guanyades  per  incompareixença  seran  vàlides  per  l’avaluació  catalana.  Una partida guanyada per incompareixença equivaldrà a una partida jugada amb un jugador del mateix ELO que el propi jugador, i la meitat del factor K més baix dels dos jugadors.

Les partides perdudes per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana. Una partida perduda per incompareixença equivaldrà a una partida jugada amb un jugador del mateix ELO que el propi jugador, i la meitat del factor K més baix dels dos jugadors.

Secció 4. Llistes oficials Procediments d’avaluació

Article 8

8.1 La Federació publicarà anualment dotze (12) llistes de l’avaluació catalana per a ritme estàndard i dotze (12) llistes per a ritmes ràpids. Les dates de publicació seran el primer dia de cada mes. Aquesta relació incorporarà els resultats de les proves avaluades des de l’anterior publicació i serà vigent mentre no es publiqui una de nova.

8.2 Les llistes d’avaluació catalana incorporaran tots els jugadors que tinguin tramitada la llicència per la federació catalana d’escacs a l’actual temporada.

8.3 Per les competicions en les quals les partides se celebrin amb una periodicitat setmanal o superior, els resultats tindran en compte el canvi d’avaluació en la nova llista.

8.4 Els jugadors podran presentar reclamacions del seu ELO dintre dels vint-i-cinc (25) primers dies, comptant a partir de la data de publicació de cada llista oficial.
 
Article 9

9.1 Cada Llista oficial  d’ELO inclourà les següents dades:

1. Nom del jugador
2. Codi d'identificació
3. Titulació (WCM, CM, MC, MN, WMF, MF, WMI, MI, WGM i GM)
4. Club
5. Avaluació
6. Factors K0 i K
7. Nombre de partides avaluades en el corresponent període
8. Altra informació rellevant

Article 10 Avaluació inicial dels jugadors per la llista d’avaluació d’escacs estàndard

10.1 Als jugadors avaluats per primera vegada amb ELO FIDE se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FIDE actual.

10.2 A la resta de jugadors avaluats per primera vegada se’ls assignarà un ELO inicial en funció de la seva edat en el moment de federar-se seguint el següent procediment:

1. Determinar l’edat del jugador com: Edat=((Data federació-Data naixement))/365
2. Arrodonir l’Edat cap al valor més pròxim a un decimal.
3. Determinar el seu ELO inicial:

10.3 Els jugadors avaluats per primera vegada que no participin en cap prova després d’una temporada (12 mesos) se’ls assignarà un nou ELO inicial en funció del seu ELO FIDE o la seva edat seguint els procediments descrits als articles 9.1 i 9.2.

Article 11 Avaluació inicial dels jugadors per a la llista d’avaluació d’escacs ràpids

11.1 Als jugadors avaluats per primera vegada amb ELO de la FCE per a ritme estàndard se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FCE actual.

11.2 Als jugadors avaluats per primera vegada sense ELO FCE, però amb ELO FIDE se’ls assignarà un ELO inicial igual a la seva valoració FIDE actual. També serà homologable l’elo FEDA en cas que el jugador no tingui elo FIDE, ni català.

11.3 A la resta de jugadors avaluats per primera vegada se’ls assignarà un ELO inicial en funció de la seva edat en el moment de federar-se seguint el procediment de l’Article 10.

11.4 Els jugadors avaluats per primera vegada que no participin en cap prova després d’una temporada (12 mesos) se’ls assignarà un nou ELO inicial en funció del seu ELO FCE i ELO FIDE o la seva edat seguint els procediments descrits als articles 11.1, 11.2 i 11.3.

Article 12

Partides contra jugadors sense avaluació catalana però amb avaluació FIDE Una partida jugada contra un jugador sense avaluació catalana però amb avaluació FIDE equivaldran a una partida jugada amb un jugador que tinguès una avaluació igual al seu elo FIDE més el diferencial publicat per la Federació a principi d'any, i es tindrà en compte tant per l'avaluació de jugadors amb avaluació catalana com pel càlcul de la primera performance dels jugadors no avaluats.

La avaluació FIDE a utilitzar en el càlcul anterior serà corresponent al ritme de joc de les partides avaluades.

En el cas de partides a ritme ràpid, si el jugador no té avaluació FIDE corresponent al ritme de joc de les partides avaluades, s'utilitzarà la seva avaluació FIDE d'escacs estàndard.

Secció 5. Presentació d’informes

Article 13 Descripció del sistema ELO

13.1 El sistema ELO és un procediment numèric en el qual els percentatges de puntuació es converteixen en diferències d’avaluació i viceversa. La seva funció es produir una estimació estadística el més acurada possible de la força de joc d’un jugador.

13.2 La Taula 1 mostra la conversió de diferència d’avaluació D en percentatge de puntuació PD per el jugador més valorat M i el menys valorat m.

Taula 1. Conversió de diferència d'avaluació D en percentatge PD. M = Jugador més avaluat. m = Jugador menys avaluat.

13.3 La Taula 2, necessàriament mirall de la taula anterior, mostra la probabilitat de puntuació en funció de les diferències d’avaluació dels dos jugadors.

Taula 2. Conversió de diferència d'avaluació p en probabilitat de puntuació dp

Article 14 Càlcul de la performance d’un jugador en un torneig - Rp

14.1 Es  calcula  la  mitjana  d’ELO  dels  seus  oponents  federats  a  la  Federació  Catalana d’Escacs durant el torneig (Ra).

14.2 Es calcula el percentatge de punts realitzat per els jugadors federats a la Federació

Catalana d’Escacs (Pp).

14.3 Si fa el 50% dels punts, la seva performance serà Ra.

14.4 Si fa més del 50% dels punts, la seva performance es calcularà com:

1. Es calcula el factor K0 corresponent a Ra
2. La seva performance serà: Rp= Ra+ Ko  per cada 0.5 punts per sobre del 50%

14.5 Si fa menys del 50% dels punts, la seva performance es calcularà com:

1. Utilitzant la Taula 2, es calcula la probabilitat de puntuació dp per cada jugador federat a la Federació Catalana d’Escacs.
2. Es calcula la mitjana de les probabilitats de les puntuacions dp com Mdp
3. La seva performance serà: Rp= Ra+ Mdp

Article 15 Variació d’ELO en una partida - R

15.1 Utilitzant la Taula 1, es calcula el resultat esperat PD (M o m) per cada jugador.

15.2 Es calcula la variació d’ELO R d’aquella partida com: R= K (P-Pd)

A on:

1. P = Resultat de la partida
2. PD = Resultat esperat (M o m)
3. K = Factor d’estabilització

Article 16 Factor K

6.1 El factor K és un coeficient d’estabilització del sistema ELO utilitzat per compensar la incertesa en la estimació de la valoració d’un jugador.

16.2 El factor K de cada jugador serà el següent:

16.2.1 Per l'avaluació d'escacs estàndard: K = 40 per als nous jugadors, fins que completin tornejos per 30 o més partides. K = 40 pels jugadors menos de 18 anys i menys de 2300 d'avaluació. K = 20 a la resta de casos

16.2.2 Per l'avaluació d'escacs a ritme ràpid K és sempre 20.

Capítol IV. Normativa per a l’obtenció de normes i títols de mestre català

Secció 1. Obtenció de normes de Mestre Català

Article 1

1.1 Obtenen una Norma de Mestre Català:
els primers classificats dels torneigs Campionats Individuals Absoluts de les Territorials de Girona, Lleida i Tarragona,
els qui tinguin més de 2.300  d'ELO a una llista d'avaluació, després d'haver jugat 16 partides o més durant els darrers sis mesos,
els dos primers classificats del Grup A del Campionat Individual Absolut de la Territorial de Barcelona.
els qui superin percentatges en proves organitzades i homologats per aquesta Federació, vàlides per l'ELO català, amb un mínim de 8 partides realment jugades, sense tenir en compte les partides guanyades per incompareixença. Aquests percentatges seran del 50% o superior per a una mitjana d'Elo d'adversaris de 2.375 punts. Cada punt que rebaixi aquest valor farà augmentar en un 0,1% el percentatge demanat per a l'obtenció de norma. La mitjana d'ELO haurà de ser superior a 2.175 per jugadors de Barcelona i 2150 per les proves oficials de les Delegacions Territorials de Girona, Lleida i Tarragona.

1.2 Els torneigs d’escacs actius, i en general tots els que s’avaluïn amb mitja K, no valdran per a l’obtenció de norma de Mestre Català.

1.3 La següent taula presenta la mitjana mínima necessària per poder aconseguir norma de MC en funció dels punts obtinguts i el nombre de partides jugades:

Article 2

Es validaran les normes de Mestre Català, a petició del jugador interessat, amb els següents condicionants:
En torneigs oficials i homologats de 9 o més rondes, si el jugador ha fet norma a la ronda 8, obtindrà la norma independentment del resultat de la novena o següents.
En torneigs oficials i homologats de 9 o més rondes, el jugador podrà demanar suprimir una partida que li permeti augmentar la mitjana de contrincants, sempre i quan aquesta partida l’hagi guanyat i li quedin 8 partides computables.

Article 3

Les normes assolides no estaran subjectes a cap període de caducitat. Aquesta normativa no tindrà caràcter retroactiu.

Secció 2. Obtenció del títol de mestre català

Article 4

4.1 Obté el títol de Mestre Català:
El campió i subcampió del Campionat de Catalunya Individual Absolut.
El Campió del Campionat de Catalunya Juvenil
El jugador amb títol de Mestre FIDE o amb norma de MI,
El representant de Catalunya que quedi campió d'Espanya juvenil,
Els representants de Catalunya que quedin entre els cinc primers classificats del Campionat d'Espanya Absolut.
El campió del Campionat de Catalunya de Veterans.
tres normes de Mestre Català segons el punt 1.

4.2 Exemple
Un jugador participa en un torneig de 9 rondes i aconsegueix una puntuació de 6,5 punts, la mitjana d'ELO dels seus adversaris es 2185. Per tant,
2375 – 2185 = 190190 x 0,1 = 1919 + 50 = 69% mínim per aconseguir la norma.El 6,5 punts aconseguits pel jugador representa el 72%, per tant el jugador obté la norma.

NORMATIVA PER L’OBTENCIO DE NORMES I TITOLS FCE

Després de molts anys sense categories individuals, sembla molt adient el tornar a recuperar les antigues categories. La decisió no és fruit de la improvisació, si no que es pren, en part, després de veure el poc interès de les últimes rondes en molts torneigs. També es una manera de què els jugadors tinguin un reconeixement per sempre, a l’igual que tenen tots els titulats FIDE o els Mestres Catalans, més enllà de la davallada del seu joc i nivell fruit de l’edat o de menys dedicació.

La coexistència de l’avaluació ELO i les categories serà tant natural com passa ara amb els títols FIDE i MC.

Els títols seran els següents, Tercera categoria, Segona Categoria, Primera categoria, Preferent, Candidat a Mestre Català (la categoria de Mestre Català ja esta reglamentada)

1. La obtenció del títol s’obtindrà després de conquerir tres normes en campionats d’almenys 8 rondes. Aconseguirà una norma qui superi percentatges en proves organitzades i homologats per aquesta Federació, vàlides per l'ELO català, amb un mínim de 8 partides realment jugades, sense tenir en compte les partides guanyades per incompareixença. Aquests percentatges seran del 50% o superior per a una mitjana d'Elo d'adversaris de 2.275 punts per normes de candidat a mestre, 2175 per a normes de preferent, 2075 per a normes de primera categoria, 1975 per a normes de segona categoria i 1875 per a normes de tercera categoria. Cada punt que rebaixi aquest valor farà augmentar en un 0,1% el percentatge demanat per a l'obtenció de norma. La mitjana d'ELO haurà de ser superior a 2.050, 1950, 1850, 1750 i 1650 respectivament per normes de candidat.

Els valors de les taules corresponen al mínim demanat per aconseguir la norma respectiva amb una puntuació indicada i en funció de les rondes jugades.

1. De manera transitòria i durant un període d’1 any podran demanar el títol, qui ja el tingues quan tenia vigència a la Federació Catalana d’escacs i ho pugui acreditar.
2. També obtindran el títol de CMC els jugadors que aconsegueixin una norma de Mestre Català.
3. Els jugadors hauran de demanar la norma aconseguida mitjançant correu electrònic a la Federació.
4. Per assolir la tercera norma i, per tant, el títol caldrà haver pagat prèviament la quota establerta.

Capítol V. Normativa per als torneigs homologats

Secció 1. Definició

Article 1

És denomina torneig homologat tot aquell que prèviament ha estat acceptat per la Federació, d'acord amb la normativa vigent. Els torneigs homologats han d'estar organitzats per una entitat esportiva reconeguda per la Federació Catalana d'Escacs, que es disputin a Catalunya, i arbitrat per un àrbitre que hagi fet efectiu el pagament de la quota que li dóna dret a tenir llicència en vigor del Comitè d’Àrbitres Catalans de la FCE, independentment de la seva nacionalitat o titulació.

Secció 2. Registre de torneigs

Article 2

Els clubs afiliats podran registrar un torneig homologat per a l’avaluació catalana mitjançant L'IMPRÈS DE REGISTRE de Torneigs que hauran d’enviar per correu electrònic a la Federació Catalana d'Escacs. Per ser valorats per l’elo català, els torneigs han de complir les condicions establertes a la Part I. Capítol III.Secció 2 del Reglament General i de Competicions.La Federació Catalana tramitarà l’imprès a la FIDE dels torneigs que ho sol·licitin. Caldrà que compleixi les condicions establertes a la reglamentació vigent. Un torneig es podrà registrar fins a 40 dies abans de l’inici de la competició, amb l’excepció dels torneigs que formen part del Circuit Català que hauran de fer la presentació del registre en els terminis que el reglament del Circuit Català tingui establerts.

Article 3

3.1 La Federació carregarà al compte del club organitzador la quota del torneig en el moment del seu registre i publicarà les dades del torneig a la web de la FCE. La Federació Catalana podrà admetre el registre de torneigs fora de termini i, sempre que es facin abans de l’inici de la competició, amb un recàrrec del 50% a la quota d’homologació que serà carregat al compte del club. No es podrà garantir, però que els torneigs fora de termini puguin ser registrats per avaluació FIDE.

3.2 No es retornarà la quota de registre, als torneigs registrats que no se celebrin. La Federació Catalana podrà denegar una subvenció a aquells organitzadors, encara que compleixin els requisits per obtenir-la, si el torneig té anomalies evidents, al marge de que pugui ser objecte d’altres sancions.

Article 4

4.1 La Comissió Esportiva decidirà en cada cas si s'ha de registrar i homologar o no un nou torneig que coincideixi en dates amb una altre ja existent. Es tindrà en compte, entre d'altres factors: la distància, l'antiguitat,l'àrea d'influència, etc.

4.2 Un torneig perquè sigui considerat com internacional ha de complir els següents requisits (la referència és la de la darrera edició disputada):

• Ha de ser vàlid per elo de la FIDE, i de la FCE i la reglamentació ha d’ajustar-se a la normativa vigent d’aquests organismes.
• Un mínim de 20 jugadors amb elo FIDE que no siguin espanyols i que han de pertànyer a un mínim de 3 països diferents (banderes) i entre els quals 10 han de ser titulats internacionals (GM, MI, WGM, WMI). (normativa FIDE B01 Art-1.43e para obtenció normes MI i GM)
• S’haurà de jugar a un mínim de ronda diària (no són considerats com internacionals als efectes de protecció els torneigs de ronda setmanal).
• Tots els torneigs del Circuit Català d’Oberts Internacionals es consideraran internacionals.

Els torneigs que ja figuren en el calendari oficial no podran ser desplaçats de les seves dates per la celebració d’altres internacionals.

Secció 3. Requisits dels torneigs organitzats mitjançant el sistema suís d’aparellament

Article 5

5.1 El mínim de jugadors necessaris per formar un grup serà de 25 jugadors.

5.2 No podrà haver més del 60% del total de jugadors d'un grup del mateix club. En cas que no es compleixi aquest tant per cent, el torneig es podrà avaluar igualment, però no valdrà per normes de MC, ni serà subvencionat per la FCE.

Secció 4. Requisits per als torneigs organitzats mitjançant el sistema round robin o lliga

Article 6

La Federació Catalana d'Escacs recomana utilitzar aquest tipus de torneigs només per a competicions de caire internacional, per l’obtenció de normes de MC, o en aquells casos on no sigui possible formalitzar un sol grup per a l’ús del sistema suís.

Article 7

7.1 Es podran organitzar torneigs tancats vàlids per a elo català, però no per a norma de MC, amb menys de 9 jugadors. Un cop iniciat el torneig no es permetran canvis de jugadors, tret que el jugador retirat no s’hagi presentat a la primera ronda.

7.2 No podrà haver més del 60% del total de jugadors d'un grup del mateix club. En cas que no es compleixi aquest tant per cent, el torneig es podrà avaluar igualment, però no valdrà per normes de MC, ni serà subvencionat per la FCE.

Article 8

Es reduirà al mínim indispensable els enfrontaments entre jugadors d'un mateix club a les últimes dues rondes.

Article 9

9.1 Totes les partides d’un torneig tancat vàlid per normes de MI o GM s’hauran de jugar al local de joc i hores especificades amb antelació pels organitzadors de la prova a les bases del torneig. L’Àrbitre principal podrà modificar l’horari i local de joc d’una partida, però haurà de ser present quan es disputi aquesta partida.

9.2 Qualsevol modificació autoritzada per l’Àrbitre Principal haurà de ser comunicada immediatament a la FCE que haurà de donar el seu vist- i-plau. La FCE podrà nomenar un Delegat Federatiu per verificar que es compleixin aquestes condicions.

Secció 5. Requisits per l’organització de jornades d’escacs avaluables

Article 10

10.1 Es denomina Jornada d'Escacs Avaluable aquella competició, organitzada per un club afiliat a la FCE, que se celebri disputant una sola partida per jugador.

10.2 No hi hauran premis en metàl·lic.

10.3 Un mateix club pot organitzar 2 jornades en un sol dia (matí i tarda).

Article 11

Els jugadors podran inscriure’s fins l’hora marcada per l’organització per a la finalització de les inscripcions. Els jugadors hauran de signar un full d’inscripció on consti el seu nom, el DNI i la signatura.

Secció 6. Normes per a l’homologació

Article 12

12.1 Els participants d'un torneig podran comprovar que el torneig és vàlid per ser avaluat quan figuri a la llista de torneigs registrats que es publica a la pàgina web de la FCE.

12.2 L'organització del torneig publicarà a Internet la relació de participants del torneig on consti, almenys, el nom, el codi FCE i FIDE (per a torneigs valorats FIDE) i els elos respectius.

Article 13

Els jugadors sense llicència en vigor per a la Federació Catalana han de justificar que tenen tramitada llicència per alguna federació. Cas contrari, el jugador no podrà participar en el torneig excepció feta que tramiti llicència de jugador de la Federació Catalana abans de l’inici del torneig.

Article 14

Serà obligatori disposar d’un full de reclamacions segellat per la FCE perquè els jugadors puguin escriure els comentaris que considerin oportuns a l’organització del torneig i que aquesta circumstància aparegui a les bases del torneig.

Secció 7. Anul·lació de torneigs homologats

Article 15

La FCE podrà anul·lar qualsevol prova que no compleixi aquesta normativa o per causa de irregularitats evidents.

Part II. Competicions específiques

Capítol VI. Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs

Secció 1. Definició

Article 1

1.1 La Lliga Catalana d’Escacs és el torneig més important del calendari federatiu en el qual poden participar totes les entitats que componen la Federació.

1.2 Els equips es formen amb el nombre determinat de jugadors que indiqui la reglamentació vigent.

1.3 La suma de les puntuacions individuals de cada jugador atorgarà la victòria a l’equip que més punts aconsegueixi a l’encontre.

Secció 2. Normes generals

Article 2

2.1 A la Divisió d'Honor, el dia i hora de joc serà el dissabte a les 16,30 hores. A la resta de categories el dia de joc serà el diumenge i els encontres començaran a les 9,30 hores. El ritme de joc per a totes les categories serà de 90 minuts per jugador amb increments de 30 segons per jugada efectuada.

2.2 Les peces blanques correspondran als escaquers senars de l’equip local i les negres als escaquers parells. Quan per qualsevol motiu justificat i amb l’autorització prèvia de la federació un equip no pugui disputar un encontre en el seu local, es mantindrà l’ordre dels escaquers.

Secció 3. Inscripcions i renúncies

Article 3

3.1 En cas de renúncia d’un equip de categoria superior a Tercera s’ha de comunicar a la Federació mitjançant correu electrònic abans del termini de la inscripció dels equips. És obligatòria la inscripció de tots els equips presentats per cada club, aquesta s’haurà de fer a través de la web de la Federació (gestió administrativa) en els terminis i forma que indiqui la Federació.

3.2 Els equips que renuncien estan obligats a comunicar-ho per escrit a la FCE. L’escrit de la renúncia haurà d’estar en el local social de la FCE amb un mínim d’antelació de 48 hores abans del termini per a la inscripció dels equips.

3.3 En cas de renúncia d’un equip abans que s’exhaureixi el termini d’inscripció, aquest descendirà a la categoria immediata inferior. Aquests equips podrien perdre el dret de pujar de categoria durant un període d’un any. Serà el Comitè de Competició de la F.C.d’E. qui dictamini si hi ha raons antiesportives que motivin la sanció.

3.4 En cas de renúncia d’un equip una vegada s’ha exhaurit el termini d’inscripcions aquest descendirà també a la categoria immediata inferior. Aquests equips no podran pujar de categoria durant un període mínim d’un (1) any fins a un màxim de tres (3). Serà el Comitè de Competició de la F.C.d’E. qui dictamini la duració de la sanció.

3.5 Tots els equips que hagin renunciat a una categoria seguiran participant a la resta de competicions oficials d’aquella temporada a la categoria que tenien abans de la renúncia.

3.6 Un Equip de segona categoria que renúncia a aquesta categoria no podrà substituir-ho per dos equips de tercera categoria.

3.7 Si un club té diversos equips i vol renunciar a algun equip, aquest haurà de ser el de categoria més baixa, llevat que tingui l'autorització de la Comissió Esportiva de la Federació  per poder renunciar un equip de major categoria, per motius justificats. Un cop hagin estat publicats els grups, en cas de renúncia haurà de ser el d'inferior categoria. (Afegit per acord d'asemblea del 21/05/2016)

Secció 4. Vacants del Campionat d’Equips

Article 4

4.1 Divisió d’Honor: Cobriran vacants l’equip que no guanyi el Play-off d’ascens a Divisió d’Honor, el tercer classificat amb millor puntuació, el quart i així successivament fins als equips que mantenen la categoria. En cas d’empat a punts decidiran els mateixos desempats emprats a la fase regular de la Lliga Catalana d’Escacs.

4.2 Primera Divisió: en cobrirà vacants els equips que hagin obtingut més punts dels segons classificats dels grups de Segona Divisió. En cas d’empat a punts decidiran els mateixos desempats emprats a la fase regular de la Lliga Catalana d’Escacs.

4.3 Segona Divisió: se’n cobriran les vacants d’entre els equips de la mateixa territorial de l’equip que ha produït la vacant. Se seguirà el següent ordre:

1. Si la vacant es produeix per la renúncia d’un equip de Preferent, la plaça passarà al següent classificat del mateix grup i com a màxim arribarà fins al tercer. En cas de renúncia del segon classificat al play-off d’ascens a Segona Divisió, també correrà plaça dintre del mateix grup, fins el quart classificat.

2. En cas de no poder-se aplicar-se el punt 1, obriran la vacant els equips que han perdut la categoria (en l'ordre del que hagi fet més punts).

3. En tercer lloc, els equips que han fet més punts en la categoria inferior i que no han pujat.

Secció 5. Composició i alineació dels Equips

Article 5

5.1 El nombre de jugadors que composen un equip estarà en funció de la seva categoria.

Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió i categoria Preferent: deu jugadors.
A Primera categoria: vuit jugadors.
A Segona categoria: sis jugadors.
A Tercera categoria i Sub-12 Promoció: quatre jugadors.

5.2 En equips de cinc jugadors o menys hi podrà actuar només un jugador estranger. A la resta d’equips, dos com a màxim.

5.3 Tindran condició de jugadors catalans (seleccionables), pel que fa a les alineacions de la Lliga Catalana, els jugadors estrangers d’elo català inferior a 2000 punts. Tindran la condició d’assimilats els jugadors que tinguin menys 2200 d'elo FIDE.

5.4 En equips de 10 esportistes com a mínim 6 hauran de ser seleccionables amb bandera espanyola o andorrana. Dels quatre no seleccionables el màxim d’ estrangers serà de dos. En equips de 8 o 6 jugadors l’únic límit serà de màxim dos estrangers i en equips de 4 jugadors el màxim serà d’1 estranger.

5.5 Com a norma general, no podran ser alineats en la Lliga Catalana d’Escacs jugadors menors de 5 anys, encara que tinguin llicència federativa. Només, en casos excepcionals, la Comissió Esportiva de la FCE podria autoritzar la seva participació en aquest campionat, prèvia petició raonada del seu club.

Secció 6. Distribució de grups d’equips

Article 6

6.1 La Lliga Catalana d’Escacs està formada per 7 categories:

• Divisió d’Honor
• Primera divisió
• Segona divisió
• Preferent Territorial
• Primera Territorial
• Segona Territorial
• Tercera Territorial

Article 7

7.1 La Divisió d’honor estarà formada per 16 equips. A la primera fase estaran distribuïts en dos grups agrupats segons els criteris esportius derivats de la classificació obtinguda pels equips a la temporada anterior.

Els equips seran ordenats, per ordre de classificació de l’1 al 13 segons la classificació de la temporada anterior, el nº 14 serà per al campió de Catalunya de Primera Divisió de la temporada anterior, el nº 15 per al subcampió de Catalunya de Primera Divisió de la temporada anterior i el nº 16 serà el guanyador del play-off d’ascens de Primera Divisió a Divisió d’Honor.

Article 8

8.1 Els dos grups de la Divisió  d'Honor  es formaran de la manera següent:

El grup 1 està format pels equips amb els següent números: 1,4,5,8,9,12,13 i 16.
El grup 2 està format pels equips amb els següents números: 2,3,6,7,10,11,14 i 15.

8.2 Primera fase

Cada grup de 8 equips disputarà una lligueta a una sola volta. Els quatre primers classificats de cada grup es classificaran per disputar el quadre final que dirimirà els llocs 1 al 8 de la classificació general de Divisió d’Honor. Els classificats del 5 al 8 da cada grup disputaran el grup que dirimirà els llocs del 9 al 16 de la classificació general de Divisió d’Honor.

8.3 Segona fase

Els equips que es classifiquin al Grup B, per evitar el descens, arossegaran tots els punts aconseguits a la primera fase de la competició de Divisió d’Honor, que comptaran per a la classificació final. Només hauran d’enfrontar-se als equips procedents de l’altre grup.

Al grup A es juga una eliminatòria de quarts de final per decidir qui juga les semifinals per al títol al grup A. El grup B es juga com fins ara per sistema lliga arrossegant els punts de la primera fase.

Tant al grup A, com al grup B, els equips només podran alinear, a la segona fase, dos jugadors que no hagin disputat cap partida durant la primera fase i a més caldrà que estiguin al plantell dels 17 jugadors que formen part de l’equip de Divisió d’Honor de cada club.

Els aparellaments serien els següents:

ELIMINATÒRIES PEL TÍTOL

Ronda 8:

Quarts de final

1r Grup I - 4art Grup II (Guanyador Equip A, Perdedor equip E).

2on Grup I - 3r Grup II (Guanyador Equip B, Perdedor equip F).

3r Grup I - 2on Grup II (Guanyador Equip C, Perdedor equip G).

4art Grup I - 1r Grup II (Guanyador Equip D, Perdedor equip H).

Ronda 9:

Semifinals

Equip A - Equip C (Guanyador Equip 1 - Perdedor Equip 3).

Equip D - Equip B (Guanyador Equip 2 - Perdedor Equip 4).

Llocs 5è fins 8è

Equip E - Equip G (Guanyador Equip 5 - Perdedor Equip 7).

Equip H - Equip F (Guanyador Equip 6 - Perdedor Equip 8).

Els guanyadors, equips 1 i 2, lluiten pel títol, els perdedors, equips 3 i 4, pel 3r i 4t lloc.

Els guanyadors, equips  5 i 6, juguen pel 5è i 6è lloc, els perdedors, equips 7 i 8, juguen pel 7è i 8è lloc.

Ronda 10:

Final

Equip 1 - Equip 2.

Llocs 3r i 4t

Equip 3 - Equip 4.

Llocs 5è i 6è

Equip 5 - Equip 6.

Llocs 7è i 8è

Equip 7 - Equip 8.

8.4 Els enfrontaments per al grup B serà amb el calendari següent:

Per al grup B del 9è al 16è:

Ronda 1: A-5 = B-8, A-6 = B-7, A-7 = B-6, A-8 = B-5
Ronda 2: B-5 = A-7, B-6 = A-6, B-7 = A-5, B-8 = A-8
Ronda 3: A-5 = B-6, A-6 = B-5, A-7 = B-8, A-8 = B-7
Ronda 4: B-5 = A-5, B-6 = A-8, B-7 = A-7, B-8 = A-6

Els classificats dels llocs 14 al 16 baixaran a la Primera Divisió de la següent temporada.

Article 9

En el cas que dos equips del mateix club coincideixin a la Segona Divisió i aquests siguin de les Delegacions Territorials de Tarragona, Lleida o Girona jugaran al mateix grup. Si els equips del mateix club són de la Territorial Barcelona, la Comissió Esportiva decidirà si han d’estar en el mateix grup o grups diferents.

Article 10

10.1 Els equips que baixin de Primera Divisió seran distribuïts de forma raonada i equitativament entre els quatre grups de Segona Divisió, segons el criteri de la Comissió Esportiva de la FCE.

10.2 En Primera Divisió, el criteri per a la formació dels grups serà estrictament esportiu d’acord amb la classificació de la temporada anterior. Els criteris seran els següents:
El grup 1 està format pels equips amb els següent números: 1,4,5,8,9,12,13,16,17 i 20
El grup 2 està format pels equips amb els següents números: 2,3,6,7,10,11,14,15,18 i 19.
Els criteris per atorgar els números són els següents:

• Número 1, per a l'equip catorzè classificat de la DH de la temporada anterior.
• Número 2, per a l'equip quinzè classificat de la DH de la temporada anterior.
• Número 3, per a l'equip setzè classificat de la DH de la temporada anterior.
• Número 4, per a l'equip perdedor del Play-off d’ascens a la DH.
• Número 5, per a l'equip classificat en tercer lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior.
• Número 6, per a l'equip classificat en tercer lloc de l’altre grup de la 1era Divisió de la temporada anterior.
• Número 7, per l'equip classificat en quart lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior.
• Número 8, per a l'equip classificat en quart lloc de l’altre grup de 1era Divisió de la temporada anterior.
• Número 9, per l'equip classificat en cinquè lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior.
• Número 10, per a l'equip classificat en cinquè lloc de l’altre grup de la 1era Divisió de la temporada anterior.
• Número 11, per a  l'equip classificat en sisè lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior.
• Número 12, per a l'equip classificat en sisè lloc de l’altre grup de la 1era Divisió de la temporada anterior.
• Número 13, per a  l’equip classificat en setè lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior.
• Número 14, per a l’equip classifica en setè lloc de l’altre grup de la 1era Divisió de la temporada anterior.
• Número 15, per a l’equip classificat en vuitè lloc de la 1era Divisió amb major puntuació de la temporada anterior. Si guanya el Play-off d'ascens.
• Número 16, per a l’equip classifica en vuitè lloc de l’altre grup de la 1era Divisió de la temporada anterior. Si guanya el Play-off d'ascens.
• Número 17, per a l’equip campió de la Segona Divisió.
• Número 18 per a l’equip subcampió de la Segona Divisió.
• Número 19, per a l’equip amb millor puntuació dels equips semifinalistes de la Segona Divisió.
• Número 20, per a l’equip amb pitjor puntuació dels equips semifinalistes de la Segona Divisió.

En cas que el Play-off d'ascens sigui guanyat per un equip de Segona Divisió aquest serà el darrer número (20) i en cas que siguin dos, el número estarà en funció de la puntuació de la fase prèvia, el de més puntuació serà el 19 i l'altre serà el 20.
En cas de renúncies a disputar les Finals Catalanes de Campions de Segona Divisió, aquests equips que renuncien aniran al darrere dels equips que no hagin renunciat Si la renúncia és de diversos equips, l'ordre serà assignat per la puntuació obtinguda a la fase regular.

10.3 Aquest ordre serà modificat per evitar que:

• Hagi una diferència superior a 1 entre tots dos grups d’equips filials.
• Evitar que dos equips d’un mateix club estiguin al mateix grup.

10.4 A les tres Divisions Catalanes, el sorteig serà públic. En el cas de la Segona Divisió la distribució serà geogràfica i d’acord amb el que indica l’art. 10.1. A la Divisió d'Honor i Primera Categoria no podran coincidir dos equips del mateix club en un mateix grup.

Secció 7. Presentació d’equips i inici de l’encontre

Article 11

11.1 A l’inici de l’encontre, els delegats intercanviaran el full d’alineació dels jugadors de cada equip. El full d’alineació i l’acta tindrà com a mínim el nom dels jugadors necessaris per jugar en aquella categoria, entre els que podran haver-hi jugadors d’equips inferiors. En cas que no es pugui completar l’equip per manca de jugadors, l’alineació s’efectuarà començant pel primer tauler en sentit descendent, de tal manera que si hi ha taulers en blanc han de ser sempre els últims. Si queda algun tauler sense que s’hagi alineat un jugador, a l’acta constarà en la casella on figura habitualment el nom del jugador la paraula “vacant” i el resultat +- o -+. Els clubs amb dos equips a la competició només podran presentar taulells vacants a l’equip B. Els clubs amb 3 equips només podran presentar taulells vacants als equips B i C. Els clubs amb quatre equips només podran presentar vacants als equips C i D. Els clubs amb cinc equips només podran presentar taulells vacants als equips D I E. Els equips amb més de cinc equips podran presentar vacants a les tres darreres lletres. Qualsevol incompliment d’aquest article serà sancionat com una alineació indeguda. Un jugador no podrà estar alineat en més d'un equip a la mateixa ronda encara que es jugui en dates diferents. La infracció d'aquest article suposarà la pèrdua de l'encontre per alineació indeguda de tots els equips on estigui alineat. Un jugador no podrà estar alineat en més d'un equip a la mateixa ronda o a la mateixa jornada, (s'entén per jornada els partits que estiguin inicialment programats dintre d'una mateixa setmana), encara que es jugui en dates diferents. La infracció d'aquest article suposarà la pèrdua de l'encontre per alineació indeguda de tots els equips on estigui alineat. Tot aquest article és vàlid tant per la fase regular de la Lliga, com per a les Fases Finals i Eliminatòries.

Serà obligació del club local on es disputi un encontre de la Lliga Catalana d’Escacs numerar els taulers començant pel número 1 fins el número de titulars de cada equip.

Serà obligació dels dos delegats lliurar per escrit l’alineació dels seus respectius jugadors que disputaran l’encontre, comprovar la correcta alineació i col•locació en els seus respectius taulers dels jugadors dels dos equips. El full d’alineació haurà de ser el document oficial elaborat per la FCE i en cas de conflicte s’haurà d’adjuntar a l’acta de l’encontre perquè serveixi com a prova.

Si, malgrat això, durant la primera hora d’un encontre de la Lliga Catalana d’Escacs per equips els delegats s’adonen que un o més jugadors d’un equip s’han assegut equivocadament, les partides afectades hauran de tornar-se a començar amb els enfrontaments correctes, carregant-se el temps transcorregut als jugadors que han comès l’error. En cas d’haver transcorregut més d’un hora del començament de l’encontre les partides continuaran i el Comitè de Competició decidirà la sanció, que pot ser la pèrdua de la partida dels jugadors responsables de la irregularitat.

11.2 En totes les categories, els jugadors hauran d’alinear-s’hi per rigorós ordre de forces; És a dir, que un jugador mai no pot jugar en el mateix equip, darrera d’un altre amb número superior (teòric més fluix). Es a dir, que no es poden canviar els jugador lliurament d’un equip a l’altre, el jugadors titulars no poden jugar en un equip inferior. Tanmateix, els jugadors amb elo 1700 o inferior podran ser alineats lliurament entre ells (sense tenir que respectar la titularitat), sempre i quan al llistat d’ordre de forces tots els jugadors amb elo superior a aquests 1700 es trobin davant que tots els els jugadors amb elo 1700 o inferior.

11.3 Perquè els jugadors d’un equip puguin començar a disputar les seves partides caldrà que siguin presents, al menys, la meitat dels components de l’equip.

11.4 Si a l’hora de començament de l’encontre no es troben presents la meitat dels jugadors de cap dels dos equips l’àrbitre si hi hagués o el delegat, posaran en marxa els rellotges de les blanques.

11.5 Si hi són presents, com a mínim, la meitat dels jugadors d’un dels dos equips es posaran en marxa tots els rellotges de l’equip contrari.

11.6 Si a l’hora del començament de l’encontre, l’equip local no hi és present, no es pot obrir la sala de joc per qualsevol motiu o no disposa del material necessari per disputar les partides de l’encontre, el temps de retard d’inici de les partides es carregarà als rellotges de tots els component de l’equip local.

11.7 Seran multats els equips retirats o eliminats i els que no es presentin a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció. Si un equip, que no és el darrer equip del club, no es presenta a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs, i no és per motiu de força major, (no es considerarà força major la manca de jugadors titulars de l’equip) tots els equips inferiors podran perdre aquella ronda. Els equips que es retirin o quedin eliminats de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció. En cas d’incompareixença injustificada d’un equip, (el Comitè de Competició decidirà si la incompareixença és o no justificada per causa de força major) aquest serà sancionat a més de la multa econòmica tipificada i la pèrdua de l’encontre amb un punt de menys en la classificació del seu grup. A més de les sancions previstes a aquest article, en el cas de les tres Divisions Catalanes (Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió) una incompareixença no justificada per causa de força major suposarà l’eliminació de l’equip i el descens de categoria.

11.8 L’ equip local (o el visitant si no es presenta l’equip local) serà l’encarregat de confeccionar l’acta de l’encontre, així com de confeccionar l'acta electrònica sigui el que sigui el resultat de l'encontre. Si l’equip visitant observa que no es publica l’acta del partit a la web de la FCE en els terminis establerts, podrà fer l’acta electrònica perquè la FCE pugui tenir el resultat el més aviat possible.

L’equip local s’encarregarà de la guarda i custodia de l’acta en paper i les planilles durant un any. 

Els clubs que actuïn com a local de Divisió d’Honor estaran obligats a enviar  a la FCE les partides en format Chess-Basse o PGN. La FCE publicarà aquestes partides.
També serà d’obligat compliment per als clubs locals de Divisió d’Honor notificar de manera simultània a la finalització de cada partida els resultats mitjançant sms a l’encarregat de la retransmissió d’aquella jornada. En cas d’incompliment s’aplicaran les sancions estipulades mitjançant circular de sancions administratives.

Serà d’obligat compliment per als clubs de Divisió d’Honor garantir i facilitar la retransmissió d’aquells matxos designats, quan aquests siguin al seu local de joc, d’acord amb les instruccions de la federació i la circular corresponent. En cas d’incompliment, a més a més de les altres sancions disciplinaries que puguin derivar-se, la comissió esportiva de la Federació podrà decidir traslladar el matx a una altra seu de la seva decisió. Aquest fet haurà de comunicar-se als clubs afectats amb temps suficient.

11.9 Llistat d’ordre de forces dels jugadors per a competicions d’equips.

Els clubs afiliats a la Federació Catalana, per poder participar en aquesta competició, hauran de presentar la relació dels seus jugadors, el dijous anterior a la primera jornada de la fase prèvia de la Copa Catalana.

Tanmateix, els clubs podran ampliar les seves llistes d’ordre de forces per disputar la Lliga Catalana d’Escacs. Aquestes ampliacions es podran fer sense utilitzar números bisos, com a molt tard, 7 dies abans de l’inici del Campionat de Catalunya per Equips. Llavors els clubs hauran de demanar a la FCE, mitjançat correu electrònic, l’anul·lació de la llista anterior per tal de tramitar una nova llista, amb les ampliacions de jugadors que s’hagin fet fins aquell moment. A partir d’aquesta data les ampliacions de jugadors hauran de realitzar-se amb números bisos, tal com s’indica en aquest mateix Reglament.

Els clubs que no hagin modificat la seva llista d’ordre de forces des de la celebració de la Copa podran utilitzar la mateixa llista per a la Lliga Catalana d’Escacs.

A la relació es farà constar el nom del jugador, el codi català i l’elo català. Només podran figurar els jugadors que tinguin la llicència federativa tramitada per a la temporada en joc.
Els jugadors han d’estar relacionats per ordre d’elo català, utilitzant la llista d’avaluació catalana en vigor.
Es podran realitzar canvis a l’orde de les llistes pels següents conceptes:

Ordenar els jugadors en funció de la titulació internacional MF, MI i GM

Ordenar els 20 primers jugadors en funció del seu ELO FIDE, en cas que el club tingui un equip a Divisió d’Honor.
Efectuar canvis per motius de disminució física d’algun dels jugadors del club (mobilitat reduïda, malaltia greu).
Efectuar canvis fins a un màxim de 50 punts d’elo.
Per no poder disputar partides dissabtes tarda a Divisió d’Honor.
Les relacions de jugadors podran ser ampliades amb nous fitxatges fins al dijous abans de jugar-se la setena ronda de la Fase Prèvia de la Lliga Catalana d’Escacs, pero els jugadors mantindran la seva titularitat durant tota la temporda. Tanmateix a partir de la tercera ronda del Campionat no es podran tramitar llicències amb més de 2.200 punts d’elo FIDE per participar en aquest campionat. Els equips de Divisió d’Honor no podran fer cap incorporació nova ni tindran l’opció de modificar, afegir o eliminar cap jugador de la segona relació dels 17 indicats (amb una x) un cop iniciada la primer ronda de la Lliga Catalana. Totes aquestes ampliacions d’esportistes s’inclouran en un imprès nou de relació d’ordre de forces on només es relacionaran aquests esportistes afegits. Els esportistes afegits tindran un número «n» o «n bis» que correspongui al seu elo. Aquests esportistes afegits es col·locaran al darrera de l’últim esportista de la llista amb un elo superior o igual a ells. En cas que dos esportistes tinguin la mateixa avaluació, el club decidirà qui col•loca davant o darrere. Cal tenir en compte que els esportistes amb números bis augmentaran el nombre de titulars de l’equip corresponent, és a dir, que mai faran passar els esportistes de titulars d’un equip a un altre. Els números bis seran inclosos a les llistes d’ordre de forces per part de la Federació, que actualitzarà les llistes a la seva pàgina web, amb els nous jugadors incorporats abans de divendres per cada club.
La sanció administrativa per portar a la Federació la llista d’ordre de forces amb retard, serà el preu de la inscripció de l’equip del club de més categoria, multiplicat pels dies de retard. Aquest dies de retard es comptabilitzaran des de la finalització del termini de presentació de les llistes, fins a l’últim dia feiner abans del començament de la Lliga Catalana d’Escacs. En cas que la llista es presenti amb posterioritat al començament de la Lliga Catalana d’Escacs, a més de la multa econòmica, el club podria ser sancionat amb la eliminació de la Lliga Catalana d’Escacs de tots els seus equips.
Els clubs estan obligats a presentar la documentació requerida per la FCE en el temps i forma regulats en les seves circulars o reglaments. La manca de compliment d’aquesta norma donarà lloc a les sancions administratives que anualment publiqui la FCE.
Dues incompareixences d’un mateix jugador a la Lliga Catalana d’Escacs, en una mateixa temporada suposarà la seva eliminació del campionat i no podrà tornar a ser alineat durant la resta del campionat. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx. A més de les sancions previstes al Part II. Capítol VI.Secció 7.11.7 , del present reglament, en el cas de les tres Divisions Catalanes (Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió) una incompareixença no justificada per causa de força major suposarà l’eliminació de l’equip i el descens de categoria.

Un equip només podrà tenir incompareixences en la seva alineació en dues rondes, durant tota la competició de la Lliga, incloses les fases final i eliminatòries. L’equip que tingui una incompareixença en una tercera jornada, perdrà el matx per alineació indeguda.

11.10 A la categoria de Divisió d’Honor s’hauran d’alinear en els 9 primers escaquers, 9 jugadors delllistat de forces de Divisió d’Honor (plantell de 17). El tauler número 10 dels partits dels equips de Divisió d’Honor serà de lliure elecció del club, entre els jugadors/res que figurin a la llista d’ordre de forces completa del club.

11.11 Llistat de forces de Divisió d’Honor dels jugadors/res per a competicions d’equips.
Els clubs afiliats a la Federació Catalana amb un equip de Divisió d’Honor, per poder participar en aquesta competició, a més del llistat d’ordre de forces, dins dels terminis establerts, hauran de presentar una segona relació de jugadors on s’indicarà el nom dels 17 jugadors, com a màxim, que conformaran el plantell del primer equip. Aquesta segona relació s’ha de presentar abans del dijous anterior a la primera ronda de la Lliga Catalana sense opció a modificar, afegir o eliminar cap jugador en rondes posteriors.

Secció 8. Jugadors titulars

Article 12

12.1 El primer equip (A) serà format per tants esportistes titulars com siguin necessaris, en la categoria que tingui, d’acord amb la llista segellada per la FCE d’ordre de forces, incloent-hi els números bis corresponents, des del 0 fins el bis del darrer número de titular. Malgrat això, un esportista, per jugar les Fases Eliminatòries (Play-offs) i les Finals Catalanes per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria amb un "equip X",  caldrà que el total de partides alineat amb equips de categoria superior a "l'Equip X" (durant la fase regular) no sigui superior al total de rondes que ha estat alineat aquella temporada durant la fase regular a "l'Equip X" més les que ha jugat en categories inferiors a l'equip X. Els jugadors titulars del primer equip (A) que siguin no alineables perquè l’equip ja té el màxim de jugadors estrangers permesos per la reglamentació, tindran un número bis i ampliaran el nombre de titulars de l’equip A. També es consideraran titulars del primer equip (A) els 10 primers jugadors presentats al llistat de forces de Divisió d’Honor del plantell de 17 jugadors i no podran jugar a l’equip B.

12.2 Els equips filials seran anomenats amb les lletres B, C, D, etc. Tot i ser de la mateixa categoria, o, tot estant dintre del mateix grup, els equips anomenats amb la lletra anterior es consideraran de categoria superior a l’efecte d’alineacions.

12.3 Dels equips filials seran titulars tants números de jugadors com siguin necessaris en les categories corresponents, a continuació dels qui hauran de ser titulars en els equips de categoria superior, més els números bis que hi puguin haver.

12.4 Els jugadors titulars d’un equip mai no podran jugar en un equip considerat de categoria inferior d’acord amb la relació d’ordre de forces. No obstant això, un jugador titular d’un equip de Divisió d’Honor que demostri que no pot disputar partides en dissabte a la tarda, per motius raonats, podrà sol·licitar poder jugar a l’equip B del seu club, però llavors, no podrà ser alineat a l’Equip A aquella temporada. La Comissió Esportiva decidirà si se li concedeix aquesta sol•licitud. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx.

12.5 Si un jugador té un número N bis, serà titular del mateix equip que el jugador amb número N. Els números bis no fan canviar la titularitat dels jugadors presentats a la llista inicial segellada per la Federació.

12.6 Qualsevol infracció d’aquest apartat serà considerada Alineació Indeguda.

La sanció per alineació indeguda serà la pèrdua del punt global del matx, encara que no hi hagi intencionalitat o mala fe.

12.7 La FCE avisarà mitjançant la circular del sorteig de la Lliga Catalana d’Escacs als clubs que puguin rebre un jugador titular d’un equip amb discapacitat funcional que necessiti un local adaptat. En cas que el club local no tingui el local adaptat haurà de posar-se en contacte amb aquest equip per trobar una solució d’acord amb la reglamentació vigent.

Secció 9. Suplents

Article 13

No serà permès realitzar cap suplència a la Lliga Catalana d’Escacs.

Secció 10. Ascensos i descensos de categories

Article 14

14.1 Pujaran a Divisió d’Honor el primer de cada grup de Primera Categoria i els segons jugaran un play-off d’ascens, llevat dels equips filials que ja hi siguin.

14.2 Pujaran a Primera Divisió els campions dels grups de Segona Divisió. Els segons equips classificats disputaran un play-off on també participaran els vuitens classificats de la Primera Divisió. La primera ronda eliminatòria la jugaran per sorteig pur els quatre equips segons classificats de la Segona Divisió entre ells. Els equips locals es designaran per sorteig (ONCE). La segona ronda del play-off la disputaran els dos equips que hagin passat la primera eliminatòria contra els dos equips vuitens classificats de la Primera Divisió. El sorteig serà pur (ONCE). Els dos equips guanyadors jugaran la següent temporada a Primera Divisió. En cas de renúncies a participar en aquesta fase eliminatòria no es cobriran les places.

14.3 Pujaran a Segona Divisió el campió de cadascun dels grups de Categoria Preferent. Pujarà també de manera directa un dels segons classificats dels grups de Preferent de les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona, que anirà rodant per aquest ordre cada temporada; en cas de renúncia el delegat territorial i la comissió esportiva decidiran com es cobrirà la plaça. Els sis equips segons restants classificats disputaran un play-off amb els vuitens classificats de la Segona Divisió. La primera eliminatòria jugaran 4 equips per sorteig pur i dos descansaran. La segona ronda del play-off la disputaran els quatre equips que hagin passat la primera eliminatòria contra els quatre equips vuitens classificats de la Segona Divisió. El sorteig serà pur (ONCE). Els quatres equips guanyadors jugaran la següent temporada a Segona Divisió. En cas de renúncies a participar en aquesta fase eliminatòria, no es cobriran les places.

14.4 Baixen a Primera Divisió els tres últims classificats de Divisió d’Honor.

14.5 Baixen a Segona Divisió els dos últims classificats de cadascun dels grups de Primera Divisió.

14.6 Baixen a Categoria Preferent els dos últims classificats de cadascun dels grups de Segona Divisió.

14.7 La resta de d'ascensos i descensos seran indicats a la circular corresponent de l’emparellament de la Lliga Catalana d’Escacs de cada temporada.

14.8 Les Delegacions Territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran reglamentar la forma que considerin més adient el nombre d’equips de cada grup i les fases eliminatòries posteriors, sempres que només afectin al seu territori.

Secció 11. Fases finals de la Lliga Catalana d’Escacs

Article 15

15.1 A Segona Divisió i a les categories de Preferent, Primera, Segona i Tercera, els campions de cada grup jugaran un play-off per sistema eliminatori a un partit per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria o divisió. En cas que una Delegació organitzi una fase posterior a la fase prèvia, només tindran dret a participar a les Finals Catalanes els equips campions i subcampions de la segona fase. El sorteig que serà públic s’efectuarà segons el criteri de la Comissió Esportiva de la FCE, un cop disputada la primera ronda es dirigirà tenint en compte d’historial de desplaçaments de cada equip.

15.2 A la Divisió d’Honor el campió del grup principal de la segona fase (per a la classificació de l’1 al 8) serà el Campió de Catalunya. A la Primera Divisió es farà un matx únic entre els dos campions de grup per determinar el Campió de Catalunya de la Primera Divisió. El factor camp es decidirà per sorteig públic.

15.3 Els equips classificats per a les fases finals hauran de comunicar la seva participació abans d’efectuar el sorteig d’aparellament de la primera eliminatòria. Les incompareixences no justificades seran sancionades. Les renúncies a participar produïdes a les fases finals, no seran cobertes.

Secció 12. Fases eliminatòries

Article 16 Fase eliminatòria d’ascens a Divisió d’Honor

Els dos segons classificats de Primera Divisió jugaran entre ells un matx a doble volta per decidir l’equip que puja a Divisió d’Honor. Si el campió del grup es un equip filial, serà el següent classificat d’aquest grup que no sigui equip filial el que disputi el play-off. Si el segon classificat d’un grup es un filial, aquest serà substituït pel següent classificat del seu grup que no sigui filial.

Secció 13. Sistema de puntuació

Article 17

17.1 A excepció de la Tercera Categoria, guanyarà el partit l’equip que faci més punts que el seu contrincant, una vegada finalitzades totes les partides d’aquest encontre.

17.2 L’equip que guanya el seu encontre suma un punt (1), l’equip que perd el seu encontre no puntua (0) i l’equip que empata el seu encontre suma mig punt (½).

Article 18

A la Tercera Categoria la puntuació es realitzarà pel sistema olímpic.

Secció 14. Participació en el Campionat d’Espanya per Equips

Article 19

19.1 Els clubs que ho desitgin, podran inscriure un o més equips, que hagin participat a la Lliga Catalana d’Escacs, en el Campionat d’Espanya per Equips del mateix any, sempre que el reglament específic ho permeti i acompleixin la resta de requisits especificats en el reglament de la competició.

19.2 A més, caldrà que es compleixin els següents condicionants:

Que no tregui la plaça a un altre equip català.
Que s’inscrigui en modalitat “open”.
Que renunciï a l’ascens de categoria en cas d’aconseguir-ho.
Que no gaudirà de subvencions de la Federació.

Secció 15. Jugadors amb discapacitat funcional

Article 20

20.1 Amb la inscripció a la Lliga Catalana d’Escacs, es sol•licitarà als clubs la següent informació:

Nom dels jugadors/es afiliats al club que tinguin alguna discapacitat funcional que no els permeti l’accés als locals de joc no adaptats.
Si el local habitual del club és adaptat o no (Adaptat vol dir que compleix el decret 135/95 de la Generalitat de Catalunya.)
En cas negatiu, seria factible trobar un local proper adaptat i amb capacitat per acollir tot l’encontre de l’equip en què participi els jugadors/es indicats.
En cas de disposar d’aquest local alternatiu, indicar l’adreça.

20.2 Un cop un equip ha manifestat que té un o més jugadors amb discapacitat funcional, l’aparellament del campionat per equips, dins del grup que li correspongui, serà dirigit als locals de joc adaptats.

20.3 En cas de què tot i les propostes anteriors no fos possible jugar el matx en un local adaptat, la Federació determinarà el local de joc, tenint en compte la proximitat amb la seu de l’equip local.

20.4 L’accés als locals de joc no adaptats serà responsabilitat de l’equip local, el fet que no es pugui jugar una partida per manca d’accés. Això significaria la pèrdua de la partida o partides afectades.

Secció 16. Tramitació de l’informe davant la FIDE

Article 21

Si es comptabilitzen per elo FIDE les partides jugades al play-off i fases finals catalanes comptaran com un torneig diferent de la fase regular de la Lliga Catalana d’Escacs. Aquesta mesura és necessària perquè el torneig no tingui una durada superior als 3 mesos, tal com exigeix la FIDE en els seus reglaments. En canvi per elo català comptaran com un sol torneig. 

Capítol VII. Reglament de la Copa Catalana

Secció 1. Definició

Article 1

La Copa Catalana és un campionat oficial d’equips de la Federació Catalana d’Escacs. El ritme de joc i la resta d’elements tècnics que no figurin en aquest Reglament seran comunicats en la circular corresponent.

Secció 2. Fases, participació i classificacions

Article 2

2.1 Els equips participaran a la mateixa categoria que tenen a la Lliga Catalana (Campionat de Catalunya Equips) de la mateixa temporada esportiva. En cas d’haver renunciat a la seva categoria, els equips participaran a la mateixa categoria que tenien abans que aquesta renúncia es produís.

2.2 Aquesta prova es desenvoluparà en dues fases:

2.2.1 Fase territorial:

Aquesta primera fase es correspondrà amb la Copa Catalana de cada Territori (Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona) i se celebrarà, de forma coordinada, a cadascuna de les delegacions. En aquesta primera fase sortiran els respectius campions territorials de les diverses categories. Aquesta fase territorial classificarà als diferents equips per a la fases Finals. La Federació es reserva el dret d’invitar un equip de fora de Catalunya per participar en aquesta competició.

2.2.2 Fase Final: 

Fases Finals de Divisió d’Honor i Primera Divisió Catalana, Segona Divisió, Preferent, Primera, Segona i Tercera. La disputaran els següents equips:

• Els dos primers classificats de les fases territorials de Tarragona, Lleida i Girona.
• Els quatre primers classificats de la fase territorial de Barcelona.

Les vacants seran cobertes per aquest ordre:

• Següents equips classificats de la categoria de la mateixa Delegació on hagi la renúncia.
• Equips de la Delegació organitzadora.
• A criteri de la Comissió Esportiva.

Secció 3. Composició i alineació dels equips

Article 3

Els delegats hauran de presentar abans de començar la competició la llista d’ordre de forces amb l’imprès oficial de la Lliga Catalana i la llista de jugadors que prendran part en la competició.

Article 4

La composició dels equips serà de quatre jugadors. Com a mínim dos dels jugadors que formin una alineació d’un equip hauran de ser seleccionables (bandera de la FIDE no estrangera o jugadors amb bandera FIDE). Els esportistes andorrans no comptaran com estrangers a la Copa Catalana.

Article 5

Els equips de la Copa es formen amb els mateixos jugadors que participin a  La Lliga Catalana d'Escacs. La Copa Catalana la podran disputar tots els jugadors que figurin a les llistes d’ordre de forces dels equips participants a la Lliga Catalana (Campionat de Catalunya) de l’any en que es juga, inclosos els números bis. Els equips es designaran per lletres. L’equip «A» correspon a l’equip de major categoria dintre del club. La resta dels equips tindran correlativament les lletres B, C, D, E, etc.

Article 6

Els equips podran jugar amb tots els jugadors que figurin a la llista d’ordre de forces amb l’única restricció de la titularitat. Durant la competició, un jugador no podrà canviar d’Equip, haurà de jugar totes les partides en el mateix equip. Un jugador titular d’un equip no pot jugar en un equip de categoria inferior.

Article 7

Els equips de Divisió d’Honor, Primera Divisió, Segona Divisió, Preferent, i Primera, podran dividir-se segons el que a continuació s’indica.

En equips de 10 jugadors, els quatre primers jugadors,  més els bis corresponents, seran titulars de l’equip que es dirà A-1. La resta de jugadors titulars d’aquest equip ho seran de l’equip que es dirà A-2. Només en el cas de primers equips  d’un club es podrà fer també un equip A-3, llavors els titulars del A-2 serien del 5 al 8 de la llista (més els bisos corresponents) i els titulars de l’equip A-3 serien el 9 i 10 jugadors de la llista més dos jugadors dels equips inferiors.

En cas que el segon i següents equips del club sigui també d’una categoria igual o superior a primera, i el club en vulgui dividir l’equip en dos, els equips es diran successivament B-1, B-2, C-1, C-2, etc.

En equips de 8 jugadors els quatre primers seran titulars de l’equip A-1, B-1, etc. i el 4 següents titulars del A-2, B-2,etc.

Article 8

Els equips podran alinear els seus jugadors sense tenir en compte l’ordre de forces, no obstant, abans de començar la ronda els delegats dels equips contrincants fixaran l’alineació de forma simultània. Per poder començar una ronda serà necessari la presència, com a mínim, de dos jugadors.

Capítol VIII. Reglament del Campionat de Catalunya de Ràpides d’Equips

Secció 1. Normes generals

Article 1

El Campionat de Catalunya de partides ràpides d’Equips es jugarà pel sistema que determini la convocatòria en funció de la inscripció, per la modalitat de partides ràpides.

Article 2

La categoria dels equips serà la mateixa de La Lliga Catalana d'Escacs d’aquella temporada. En cas d’haver renunciat a la seva categoria, els equips participaran a la mateixa categoria que tenien abans que aquesta es produís.

Article 3

Els equips d’aquest torneig es formen amb els mateixos jugadors que participen en La Lliga Catalana d'Escacs, més els jugadors amb número bis fitxats un cop finalitzat La Lliga Catalana d'Escacs. L’últim dia per tramitar llicències de jugadors per disputar aquesta competició serà el dijous anterior a la celebració del Campionat i ampliaran la llista d’ordre de forces de La Lliga Catalana d'Escacs com a números bisos. Les alineacions es realitzaran per odre de forces tenint en compte l'elo català de partides ràpides i mantenint la mateixa titularitat que en La Lliga Catalana d'Escacs, o sigui que els titulars de l'equip vindran determinats per l'ordre de forces del club a la Lliga, però l'ordre dels taulers serà per l'ELO ràpid català.
Els equips es designaran per lletres. L’equip «A» correspon a l’equip de major categoria dintre del club. La resta dels equips tindran correlativament les lletres B, C, D, E, etc.

Article 4

La composició dels equips serà com a mínim de quatre titulars. Els equips, a més, podran inscriure els suplents que tinguin per convenient.

Article 5

Per poder començar un encontre serà necessari la presència, com a mínim de dos jugadors del mateix equip.

Article 6

Els equips de 10 o 8 jugadors al La Lliga Catalana d'Escacs, podran dividir-se en dos equips, segons l’ordre establert en la llista oficial dels seus jugadors. En equips de 10 els cinc primers jugadors, (en equips de 8 els 4 primers) més els bisos corresponents seran titulars de l’equip que es dirà A-1. La resta de jugadors d’aquest equip ho seran de l’equip que es dirà A-2. En cas que el segon i següents equips del club sigui també d’una categoria igual o superior a segona, i el club en vulgui dividir l’equip en dos, els equips es diran successivament B-1, B-2, C-1, C-2, etc. S’hauran d’alinear un mínim de dos jugadors seleccionables per equip.

Article 7

Els delegats o capitans hauran de presentar l’alineació de l’equip per ordre de forces, mitja hora abans del començament del torneig.

Article 8

Una vegada finalitzada cadascuna de les rondes, els delegats o capitans hauran de comunicar a la taula arbitral el resultat de l’encontre.

Article 9

Els equips jugaran en grup únic.

10. Durant la competició, un jugador no podrà canviar d’Equip, haurà de jugar totes les partides en el mateix equip. 

Capítol IX. Reglament del Campionat de Catalunya Individual Absolut

Secció 1. Definició

Article 1

El Campionat de Catalunya Individual és la prova oficial que decideix el Campió de Catalunya de cada temporada.

Secció 2. Normes generals

Article 2 El Campionat es disputarà per eliminatòries a 16 participants amb llicència de la Federació Catalana per a esportistes nascuts a Catalunya. Es considera esportista català els nascuts a Catalunya o els que hagin adquirit el veïnatge català i jugui sota bandera espanyola a la FIDE o que hagi representat a Catalunya en algun torneig estatal individual d’edats.

Article 3 El Campionat de Catalunya Individual Absolut serà vàlid per elo FIDE, FEDA i Català.

Article 4 Tindran dret a jugar el Campionat amb les despeses d’allotjament pagades :

• Els dos primers del Campionat Absolut de l’any anterior.
• Els quatre millors jugadors per elo FIDE del mes de gener de l’any en què es disputi el campionat.
• Un jugador promocionable a escollir pel director del torneig.
• Els campions dels territorials individuals de Girona, Tarragona i Lleida.
• Els dos primers classificats del territorial individual de Barcelona.
• Els dos millors catalans de la classificació del Circuit Català.
• La campiona femenina de Catalunya de l'any anterior
• El campió de Catalunya juvenil de l'any anterior.

Les vacants dels classificats pels campionats Territorials seran cobertes amb el següent classificat fins al tercer, o fins al quart en cas el cas de Barcelona.

La resta de vacants, es cobriran per elo: pels jugadors amb més elo FIDE després dels ja classificats.

4.1. Quadre d’eliminatòries: (quadre tancat per ordre d’elo FIDE)

Primera eliminatòria

1-16, 2-15, 3-14,, 4-13, 5-12, 6-11, 7-10, 8-9.

Segona eliminatòria

A) Guanyador del 1-16 contra el guanyador del 8 - 9

B) Guanyador del 5-12 contra el guanyador del 4-13

C) Guanyador del 3-14 contra el guanyador del 6-11

D) Guanyador del 7-10 contra el guanyador del 2-15

Semifinals

El guanyador del grup A) contra el guanyador del grup B)

El guanyador del grup C) contra el guanyador del grup D)

FINAL per a la disputa del Campió, subcampió, tercer i quart del Campionat.

Article 5: El campió del torneig serà el Campió de Catalunya Absolut.

Article 6 El campió/na representarà a Catalunya en el Campionat Individual Absolut d’Espanya. En cas que el primer/a classificat/da no pugui representar Catalunya aniria el segon/na i així successivament fins al quart/a.

Secció 3. Grups de les Delegacions territorials

Article 7

L’organització i funcionament d’aquests grups dependran de cadascuna de les Delegacions Territorials de Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona, i seran classificatòries per al Campionat de Catalunya Individual Absolut.

Secció 4. Disposició final

Article 8

Tot el que no estigui present en aquest reglament serà resolt per la Comissió Esportiva de la FCE o el Comitè de Competició del Campionat.

Capítol X. Reglament del Campionat de Catalunya Femení

Capítol X. Reglament del Campionat de Catalunya Femení

Secció 1. Normes generals

Article 1

Podran participar jugadores amb llicència per la Federació Catalana, que hagin disputat alguna partida a la Lliga Catalana del mateix any, o jugadores nascudes a Catalunya.

Article 2

Tindran dret a jugar amb les despeses d’allotjament pagades:

-          Les dues primeres noies amb llicència per la Federació Catalana, per elo FIDE de mes de gener, de l’any en què es disputi el campionat.

-          Les dues primeres noies del Femení de l’any anterior.

Article 3. Tot i que aquest torneig el poden jugar jugadores amb bandera estrangera, el títol de Campió de Catalunya serà per a la primera jugadora catalana. Article 5: El títol del Campionat de Catalunya Femení serà per a la primera jugadora catalana classificada. (7.1 Es considera jugadora CATALANA: La nascuda a Catalunya, o la que hagi adquirit el veïnatge català i jugui sota bandera catalana o espanyola en la FIDE.

Article 4.La campiona de la Fase Final representarà Catalunya en el Campionat d’Espanya Femení.

Capítol XI. Reglament del Campionat de Catalunya Individual Sub-8 a Sub-16 (Final Catalana i Fases Prèvies)

Secció 1. Fases prèvies

Article 1

Les fases prèvies es jugaran en les dates que indiqui el calendari de proves de la Federació.

Article 2

Els esportistes es dividiran en grups d’edats i per proximitat geogràfica, i aquesta distribució es publicarà per circular.

Article 3

Les fases prèvies es jugaran per sistema suís, preferentment, i el número de rondes es determinarà en funció dels esportistes inscrits a cada categoria, podent-se utilitzar altres sistemes de competició.

Secció 2. Fase final

Article 4

4.1 Es jugarà en les dates que indiqui el calendari de proves de la Federació.

4.2 Es jugarà per sistema suís preferentment, i el número de rondes serà en funció dels esportistes inscrits, podent-ne utilitzar altres sistemes de competició.

Article 5

5.1 Es determinarà cada any per circular els esportistes que tenen dret a jugar aquesta Fase Final i quines despeses van a càrrec de la FCE.

5.2 Els esportistes no classificats podran participar a la Fase Final amb les despeses a càrrec del propi esportista, determinant-se aquest criteri per circular i la FCE podrà establir un nombre màxim de esportistes participants.

Secció 3. Participació

Article 6

6.1 En aquests campionats poden participar-hi esportistes amb llicència FCE en vigor:

• Categoria SUB-8: que no hagin fet els vuit anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.
• Categoria SUB-10: que no hagin fet els deu anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.
• Categoria SUB-12: que no hagin fet els dotze anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.
• Categoria SUB-14: que no hagin fet els catorze anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.
• Categoria SUB-16: que no hagin fet els setze anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.
• Categoria SUB-18: que no hagin fet els divuit anys abans del primer de Gener de l’any en curs i que compleixen les condicions establertes en el present reglament.

6.2 Els esportistes amb dret a participar amb ajut a les despeses a la Final són els següents:

El Campió i la Campiona de Catalunya de l’any anterior de cada categoria, sempre que s’hagi classificat entre els deu primers de la classificació general. Si el Campió o la Campiona canvia de categoria, podran participar a la categoria superior, a excepció que pertanyin ja a la última categoria (SUB-18) d’aquests campionats.
Els esportistes classificats a les Fases Prèvies homologades per la FCE de l’any en curs. Cada any la FCE publicarà una circular amb els criteris de distribució de places per a la Final que atorgaran aquestes Fases Prèvies.

Article 7

Els esportistes amb dret a participar en cada categoria amb les despeses al seu càrrec són tots aquells que tinguin llicència federativa i que compleixin els criteris que es publicaran cada any per circular.

Article 8

Tots els esportistes participants a la Final hauran de tenir assignada una persona delegada que serà el seu responsable durant tota la competició.

Secció 4. Inscripcions

Article 9

9.1 Les inscripcions de les Fases Prèvies s’hauran de formalitzar a cada seu i organitzador designat, i les de la Final a la FCE.

9.2 Es considerarà formalitzada la inscripció després del seu abonament i l’acceptació de la mateixa per part de l’organitzador, sigui una seu designada o la FCE.

Article 10

La FCE podrà determinar un nombre màxim de participants.

Secció 5. Organització

Article 11

Correspon a la Federació Catalana d’Escacs.

Article 12

12.1 La Federació Catalana d’Escacs haurà de designar l’organitzador i les seus de les Fases Prèvies, signant convenis de col·laboració quan aquestes Fases les organitzi algun club, associació o agrupació de clubs o través d’altres entitats vinculades a l’esport.

12.2 La Federació Catalana d’Escacs haurà de designar per a la Final un Director del Torneig i un Delegat Federatiu; així com l’equip arbitral del campionat.

Secció 6. Bases tècniques

Article 13

13.1 Les bases tècniques es regularan a la circular corresponent de cada campionat.

Secció 7. Criteris de classificació per al Campionat Espanya d’Edats

Article 14

14.1 Els criteris de classificació per als esportistes amb dret a participar es publicarà a la circular corresponent al Campionat de Catalunya d’edats de cada categoria.

Reglament per a la igualtat en la participació de les persones amb discapacitat en els escacs.

Introducció

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD, en la sigla en anglès) és un instrument internacional de drets humans de les Nacions Unides o Dret internacional dels drets humans destinades a protegir els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

El 3 de maig de 2008 van entrar en vigor a Espanya tant la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (Instrument de ratificació publicat al BOE de 21 d'abril de 2008), com el seu Protocol Facultatiu (Instrument de ratificació publicat al BOE de 22 d'abril de 2008). Posteriorment, a Espanya l'adaptació article per article d'aquest document a la normativa es va realitzar en 2011.

El que es pretén amb aquest reglament és garantir la igualtat de condicions dels jugadors i jugadores amb discapacitat davant del tauler d'escacs. No es plantegen problemes d'accés al local de joc, presència de WC adaptat ni similars ja que hi ha normativa suficient sobre això que només cal complir.

Els problemes amb què es podria trobar un jugador amb discapacitat que el col·loquen en inferioritat davant el seu adversari són de diversa índole:

Problemes d'accés, són els que no permeten al jugador situar-se davant el tauler amb naturalitat, com taula baixa o alta, espai insuficient, etc.

Problemes de comoditat, són els que no permeten jugar amb la comoditat adequada, per exemple rellotge en mà contrària, pes de les peces excessiu, fons del tauler molt allunyat, etc.

Problemes de suport, són quan el jugador necessita de l'ajuda d'una altra persona per moure les peces i / o anotar les jugades

Per impedir aquests problemes i que les partides d'aquests jugadors es desenvolupin amb total normalitat es posa a consideració de l'Assemblea General el següent reglament.

Articulat

Article 1.- La Federació Catalana d'Escacs (FCE) gestionarà i controlarà les necessitats dels jugadors i jugadores amb discapacitat que necessitin de mesures complementàries d'ajuda en la pràctica d'aquest esport.

Article 2.- La FCE crearà una base de dades, complementària a les fitxes federatives, on es recollirà per a cada jugador o jugadora amb discapacitat que necessiti de suports complementaris, les dades concretes d'aquests ajuts.

Article 3.- Els jugadors i jugadores amb discapacitat que necessiten d'algun tipus de mesura complementària d'ajuda (JCD) ho faran constar a l'hora d'inscriure la seva fitxa federativa mitjançant un document complementari de la fitxa on constaran:

- Nombre Federatiu

- Tipus de Discapacitat

- Tipus d'ajuda: Accés, Comodidas o Suport.

- Ajudes complementàries necessàries, exemple: Rellotge a la dreta.

Article 4.- Cada vegada que un JCD s'inscrigui a un torneig de fer constar que necessita d'ajuda complementària. Els organitzadors del torneig consultessin quines són aquestes mesures a la FCE. Si es tracta d'un jugador federat en un altre àmbit serà l'àrbitre del torneig qui decidirà la idoneïtat de les mesures, negociant-les amb el jugador afectat.

Article 5.- Les principals mesures complementàries de suport són:

- Materials de suport (taulers i rellotges especials).

- Espai de joc, (entrada i sortida del lloc de joc, alçada taula, etc.)

- Ajuda tercera persona i espai per a aquesta.

- Complement de temps extra justificat

 Article 6.- Correspon als organitzadors del torneig adoptar les decisions adequades que permetin complir aquest reglament. No obstant això, els jugadors que necessitin ajudes complementàries hauran de proveir-les a l'organització qui en cap cas estarà obligada a facilitar material especial o suport personal per moure les peces o anotar jugades.

Article 7.- A les bases dels tornejos es farà constar expressament si el local de joc reuneix les condicions d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

La Federació Catalana d'Escacs ha elaborat un Manual de consulta destinat als clubs i usuaris de la web de la Federació. Estan explicats en detall els serveis federatius bàsics per als nostres afiliats. Esperem que aquesta nova eina us sigui útil. Estem oberts als vostres suggeriments per millorar aquest document.

Si voleu, podeu descarregar-vos el manual en format PDF

Federacions

• • • Web oficial de la FIDE
    • Federación Española de Ajedrez
    • Federación Andaluza de Ajedrez
    • Federación Andorrana d'Escacs
    • Federación Aragonesa de Ajedrez
    • Federación de Ajedrez del Principado de Asturias 
    • Federació Balear d'Escacs
    • Federación Cántabra de Ajedrez 
    • Federación de Ajedrez de Castilla y León
    • Federación de Ajedrez de Castilla-La Mancha de Ajedrez
    • Federación Extremeña de Ajedrez
    • Federación Gallega de Xadrez
    • Federació Madrileña de Ajedrez
    • Federación Melillense de Ajedrez
    • Federación de Ajedrez de la Región de Murcia
    • Federación Navarra de Ajedrez
    • Federación Riojana de Ajedrez
    • Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana 
    • Federación Vasca de Ajedrez
    • Federación Alavesa de Ajedrez
    • Federación Guipuzkoana de Ajedrez
    • Federación Vizcaína de Ajedrez
    • Asociación de Ajedrez por Correspondencia
    • ICCF (Internacional Correspondence Chess Federation)

Clubs d'escacs

• • • Ateneu Arenyenc
    • Club Arenys de Munt
    • Club Escacs Badalona
    • Club Escacs Balaguer
    • Club Escacs Banyoles
    • Club Escacs Bellpuig
    • Bellvitge Entitat d'Escacs
    • Club Escacs Canet
    • Club Escacs Cassà
    • Club Escacs Castellar
    • Club Escacs Castellbisbal
    • Club Escacs Castelldefels
    • CECOB Club Escacs
    • Penya Escacs Cerdanyola del Vallès
    • Club Escacs Cervelló
    • Club Escacs Cirera
    • Secció d'Escacs La Colmena
    • Ateneu Colón
    • Coral Colón Sabadell
    • Escacs Colònia Güell
    • Club Escacs Comtal
    • Club Escacs Congrès
    • Club Escacs Cornellà
    • Club Escacs Diagonal Mar
    • Club Escacs Dotze Castells
    • Club Elefant de Solsona
    • Club Escola Escacs de Barcelona
    • Club Espiga de Les Corts
    • Club Escacs Esplugues L'Avenç
    • Club Escacs L'Estany
    • Club Escacs Figueres
    • Club Les Franqueses
    • Club Escacs Gavà
    • Club Escacs Gerunda
    • Club Escacs Guixolenc
    • Club Escacs Hospitalet de L'Infant
    • Club Escacs Ideal Clavé
    • Club Escacs Igualada
    • Club Escacs Incresa
    • Club Escacs Juneda
    • Club Escacs La Lira
    • Club Laetania-Alella
    • Club Escacs Lillet
    • Club Escacs Llinars
    • Club Escacs Martorell
    • Club Escacs Masnou
    • Club Escacs Mataró
    • Club Escacs Mollet
    • Club Escacs Montbui 
    • Unió Escaquista Montcada
    • Club Escacs Montgrí
    • Club Escacs Flanc de Rei
    • Club Escacs Mora d'Ebre
    • Club Escacs Olot
    • Club Escacs Els Palaus d'Agullana
    • Club Escacs Padró
    • Club Escacs Palafrugell
    • Club Palau Solità i Plegamans
    • Associació Paretana d'Escacs
    • Club Escacs Peo Vuit
    • Club Escacs Peón Doblado
    • Club Peona i Peó
    • Penya Escacs Casino Prado Suburense de Sitges
    • Catalunya Escacs Club
    • Club Escacs Puigcerdà
    • Club Escacs La Rapita 
    • Club Escacs Reus
    • Club Natació Reus Ploms
    • Associació d'Escacs Rubinenca
    • Club Salt i Girona
    • Club Escacs Sant Andreu
    • Club Escacs Sant Boi
    • Club Escacs Sant Gregori
    • Club Sant Joan Despí
    • Club Escacs Sant Josep Badalona
    • Unió Sant Pere i Sant Pau
    • Club Escacs Santa Coloma de Queralt
    • Club Escacs Santa Eugenia
    • Club de la Unió Santcugatenca
    • Club Escacs Santpedor
    • Club Escacs Sant Martí
    • Escacs Gran Penya Vilanovina
    • Club Escacs Tarragona
    • Club Escacs Tordera
    • Club Escacs Torredembarra
    • Club Escacs Torrenegra
    • Club Escacs Tres Peons
    • Unió Gracienca d'Escacs (UGA)
    • Club Escacs Vall del Tenes
    • Club Escacs Vallfogona
    • Club Escacs Vic
    • Club Escacs Vilafranca
    • Club Escacs Vilobí
    • Club Aranjuez (Madrid)
    • Club Ajedrez Castellón
    • Club Escacs "El Drac Negre" (Valencia)
    • Club de Ajedrez El Entrego (Astúries)
    • Club de Ajedrez El Egido
    • Club de Ajedrez La Aurora Binefar y Estadilla (Huesca)
    • Club Ajedrez Loyola UD (Bilbao)
    • Club de Ajedrez Marcote (Pontevedra)
    • Club de Ajedrez Reverté Albox (Almeria)
    • Club S.A.L. de Logroño (La Rioja)

Informació

• • • Ajedrez 21
    • Ajedrez Astur
    • Ajedrez de Estilol
    • Ajedrez en Madrid
    • Ajedrez Noticias Diarias
    • Arbitros de Ajedrez
    • Chess Café
    • Enroque
    • Club Escola d'Escacs de Barcelona
    • Escola d'Escacs Miquel Illescas EDAMI
    • Hechiceros del tablero
    • Interajedrez
    • Página Vasca de Ajedrez
    • Revista Ajelibre/InforchessRevista Ajelibre/Inforchess
    • Tabla de Flandes
    • The Week in Chess

Publicacions d'escacs 

• • • Revista Peón de Rey
    • Europe Echecs
    • Chess Informant
    • Revista Jaque
    • New in Chess

 Altres

• • • Ajedrez Digital
    • Ajedrez Espectacular
    • All year chess
    • Chess Assistant
    • ChessBase
    • ChessDinamic
    • Curs d'Escacs a l'Universitat Autònoma de Barcelona
    • David Kaufmann
    • Escaquejant.com
    • Internet Chess Club
    • Kaissiber (Web en alemany, dedicada a obertures heterodoxes)
    • La Mecca (Enciclopèdia d'escacs)
    • Librería Catalán
    • Página de Judit Polgar
    • Pagina de Suza Polgar
    • Club Ajedrez Posta Español en Alemania
    • Bidmonfa.com
    • Universitat de Pittsburg

• Video de classe d'Oscar de la Riva

(12/06/08) Sorpreses a l'obertura 

• Video de classe de Jordi Fluvià

(27/05/08) Finals bàsics de torres

• Videos del Campionat de Catalunya Absolut

(20/05/08) Publicació dels videos de comentaris de les partides del Capionat de Catalunya Absolut

• Video Classe de Michael Rahal

(20/05/08) Tàctica al mig joc

• Video Classe de Viktor Moskalenko

(20/05/08) Defensa Holandessa. Mur de pedra

• Video Classe de Jacobo Caselas

(29/04/08) Jacobo Casellas explicarà els sacrifici de qualitat des d’una perspectiva històrica fins als nostres dies, seguint l’estela dels campions mundials. Entre ells distingirem els sacrificis de qualitat defensius de Petrosian i els sacrificis dinàmics de Topalov.

• Video Classe de Oscar de la Riva

(23/04/08) Sacrifici per la iniciativa. Veurem diferents partides en què es realitzaran sacrificis diversos sense haver-hi guanys concrets o immediat

• Video Classe de Josep Oms

(23/04/08) El Gran Mestre Josep Oms ens parla de la Defensa India de Rei - iugoslava.

• Video Classe de Jordi Fluvià

(14/04/08) En aquesta sessió veurem diferents finals típics que es produeixen amb poques peces al tauler, on n’és popularment conegut el resultat si els dos bàndols juguen correctament, però no obstant, resulta difícil trobar les millors jugades. Per exemple: Torre+Alfil vs Torre, 2 cavalls vs Peó, Dama vs  Torre+peons

• Video Classe de Viktor Moskalenko

(03/04/08) Viktor Moskalenko comenta el gambit de dama variant del canvi. Explicació d’aquesta obertura, plans, jugades característiques, etc

• Ronda 1 del Campionat de Catalunya de Menors

2016

• Darrera ronda del Campionat de Catalunya per equips d'edats

• Ciutat de Barcelona 2016

  • La partida definitiva del torneig
  • La 6a ronda
  • La 5a ronda
  • La 4a ronda
  • La 3a ronda
  • La 2a ronda
  • La 1a ronda

• Campionat de Catalunya d'edats individual

2015

• Magistral Ciutat de Barcelona

• Campionat de Catalunya d'edats individual

2014

• Campionat de Catalunya d'edats individual

• Zona UFECXics

2013

• Campionat de Catalunya d'edats individual

2012

• Ciutat de Barcelona - Casino de Barcelona

2009

• Campionat de veterans d'escacs a l'Hotel Xons d'Empuriabrava

• Bona participació al torneig ràpid d'escacs

2008

• Festa Territorial de Tarragona

2007

• Finals Educared 2007

Benvingut/da a la videoteca de la Federació Catalana d'Escacs.

Aquí trobaràs dues seccions: vídeos de campionats variats, allotjats a Internet pels propis usuaris i vídeo-classes i conferències a ICC.

Si t'interessa conèixer què és el ICC Dasher i treballar amb ell, tenim alguns materials que et poden ajudar:

• Manual activació ICC i instal·lació Dasher
  
• Portal d'activació a ICC
• Pàgina de descàrrega del Dasher

Vídeo explicatiu del Dasher:

• Català
• Castellà

Amic escaquista: 

Des de la FCE volem presentar-te un dels serveis, que a partir d'aquest moment, posem a la teva disposició a través d'aquesta secció de Base de dades de Partides.

El Butlletí d'Escacs en paper, a partir del 2013, es publica anualment amb el resum de la temporada esportiva. El número 151, de desembre 2013, ja està a la venda.

El Butlletí d'Escacs digital va néixer el juny del 2011 amb l'objectiu de ser un nou mitjà de comunicació més àgil entre la Federació Catalana d'Escacs i els seus afiliats. El Butlletí informa de les pròpies activitats de la Federació i de les organitzades pels clubs d'escacs catalans.

A la part de la dreta podràs accedir als diferents butlletins digitals publicats anteriorment.

A continuació, pots veure l'últim Butlletí: