El Campionat d’Espanya d'Escacs Sub-12 ha entrat en la seva fase decisiva i l'expedició catalana hi arriba en una posició immillorable. La tensió és màxima a les sales de joc de Vícar, però el rendiment, el caràcter i la pinya que fa tot el grup —esportistes, entrenadors i famílies— estan marcant la diferència en aquest tram decisiu.
La gran sensació del torneig té nom i cognoms: Liam Caballero. L'esportista català lidera la classificació general en solitari amb un ple absolut de punts, demostrant una fortalesa mental i una precisió sobre el tauler que l'acosten clarament cap al títol nacional.
Però Liam no està sol en la lluita pels metalls. Tot just al darrere, en el grup perseguidor que manté totes les opcions d'assaltar el podi, hi trobem tres autèntics baluards catalans entre els vuit primers classificats: Adrià Preminger, Leo Badia i Matias Sticca. La presència d'aquest quartet a l'elit del torneig confirma que Catalunya és el rival a batre.
Si la classificació general fa somiar, la femenina és un autèntic festival català. Lola Fernández i Silvia Serradell lideren la classificació femenina, situant-se com les grans favorites per emportar-se la corona de campiones. Per si no n'hi hagués prou, el podi podria tenyir-se completament amb els colors de la senyera: a només mig punt de distància es troben les també catalanes, Carla Prieto i Laia Cid, que estrenyen de valent en aquesta recta final.
Aquest èxit global s'està guanyant a base de suor. Els esportistes catalans continuen caracteritzant-se per jugar partides maratonianes. La premissa de l'equip és clara: no es dona absolutament res per perdut. Aquesta resiliència i capacitat de resistència ha permès capgirar partides i signar remuntades èpiques que valen el seu pes en or.
Darrere dels èxits a les sales de joc hi ha un equip humà invisible però indispensable. La tasca dels entrenadors i delegats, José Sequera, Raül Arza i Ivan Marina és senzillament espectacular. Des d'hores abans de cada ronda preparant les línies d'obertura fins a l'anàlisi exhaustiva de les partides un cop acabades, el seu suport és constant. En l'aspecte mental, cal destacar especialment les xerrades de Raül Arza, clau per gestionar els nervis, l'ansietat de les rondes decisives i oferir als joves el suport psicològic necessari per afrontar la pressió.
Finalment, res d'això seria possible sense el paper de l'altre gran pilar de l'expedició: les famílies. Els acompanyants han entès des de la primera jugada que el millor favor que podien fer als joves era remar tots en la mateixa direcció, creant un ambient positiu d'equip i, sobretot, alliberant els esportistes de qualsevol pressió per guanyar. Gràcies a aquest coixí de tranquil·litat i suport incondicional, els esportistes catalans només han de preocupar-se de fer el que millor saben: gaudir i guanyar partides d'escacs.
La glòria espanyola és a només unes jugades de distància. Som-hi, Catalunya!