REUNIT, el Comitè d’Apel.lació de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona, a les 19  hores del dia 26 de juliol de 2007 per conèixer els temes de la seva competència, i 

VIST,  La resolució 19/2007 del Comitè de Competició de la FCE  de data 26 de maig, referent al tema de l’avaluació de partides perdudes per incompareixença. 

VIST, les reclamacions dels jugadors: Jordi Sabater, Manuel Navarro, Albert Agea, Jordi Cruells i Antoni Gallego que aporten documentació mèdica suficient, justificativa de les seves incompareixences o al·leguen que va ser un error arbitral. 

VIST, el recurs efectuat pel Consell Executiu de la FCE i signat per Antoni Ayza, president de la FCE.

 

ATES, el que diu el Reglament General de Competicions 

8.1     En els casos d’inclemències meteorològiques (nevades, onades de fred...), catàstrofes,  impossibilitat de d'utilitzar o accedir al local de joc  serà la Federació Catalana d'Escacs qui decidirà si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment

ATES, el que diu el Reglament de Disciplina Esportiva: 

Article 11

Són infraccions molt greus:

11.9 L’alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d’una prova, o d’una competició.

ATÈS, el que diu la Reglamentació de la FCE en el seu apartat d’Avaluació. 

1.2.2 Les partides perdudes per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana a tots els efectes. Les partides perdudes per incompareixença equivaldrà a una partida jugada amb un jugador del mateix elo que el propi jugador. 

 

Per la present resolució s’acorda:

 

Revocar i deixar sense efecte la resolució del Comitè de Competició de la FCE pels següents motius:

 

  1. L'aplicació de l’art. 1.2.2 del Reglament de la FCE no és en si mateixa, ni es pot considerar com una sanció, perquè no està així tipificat, sinó simplement l’aplicació de la mateixa norma reglamentària. En tot cas, la incompareixença no justificada podria donar peu a l’obertura d’un expedient disciplinari (Art. 11.9 del Reglament de Disciplina Esportiva de la FCE) que amb independència de l’avaluació de la partida donés peu a sancions que sí estiguessin tipificades al Reglament de Disciplina Esportiva.

  2. La casuística de justificacions per malaltia o per altres causes de tipus personals és molt extensa, i, en tot cas, podria servir perquè no fos sancionat el jugador després d’un procediment disciplinari, però no és el cas de la pèrdua de la partida i la pèrdua de punts de rànquing que s’ha d’aplicar perquè així ho diu la normativa. De la mateixa manera que quan un esportista perd per incompareixença no se li restableix el punt que ha perdut, tampoc se li ha de restablir la pèrdua de punts elo del seu rànquing, que d’altra banda se li estan atorgant al seu adversari.

  3. No es poden establir excepcions a la reglamentació si no ho contempla la pròpia llei que hauria de parlar d’en quins casos s’ha d’aplicar o en quins no, o, si més no, parlar de causes justificades, però la normativa actualment no ho diu. No entra dintre de les funcions dels Comitès Disciplinaris de la FCE legislar, ni entrar en detalls de tots els possibles casos referents als motius d’una incompareixença. Hauria de ser a través d’una modificació reglamentària aprovada en Assemblea General la que determinés, si s’escau, els casos d’exempció de la llei.

  4. La reglamentació en aquest cas no dóna peu a interpretacions i per tant no poden haver-hi excepcions a la norma sempre i quan sigui aplicable a un cas d’acció u omissió per part de l’esportista afectat. No poden ser excepcions a la norma causes de tipus individuals com malalties o problemes familiars, sinó causes de força major tipificades a l’article 8.1 del Reglament General de Competicions.

  5. Excepcionalment i només en el cas que l’esportista pugui demostrar de forma fefaent (per exemple: un document escrit avisant el seu club i la FCE que no vol ser alineat, un escrit adreçat a l’àrbitre demanant no ser aparellat, etc.) que ignorava la seva participació en aquella partida o en aquella prova i que la causa de la seva incompareixença és aliena totalment a la seva persona, la Comissió Esportiva de la FCE hauria de decidir, en base a les proves, si s’ha de registrar la partida per al còmput de l’elo del jugador reclamant.

Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs, en el termini màxim de 10 dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.



EL COMITÈ D'APEL·LACIÓ DE LA FCE 

Barcelona,  30 de juliol de 2007