Noticies escacs i dona

Preguntes freqüents

ÍNDEX

GENERAL

1.1. Quin període comprèn la temporada de la Federació Catalana d’Escacs?

El període de la FCE és d’any natural, és a dir, de gener a desembre del mateix any.

1.2. Quina és la validesa de la llicència esportiva de la Federació Catalana d’Escacs?

La validesa és des de que es tramita fins al 31 de desembre de l’any en curs.

1.3. Què compren la llicència com a esportista de la Federació Catalana d’Escacs?

La llicència permet poder participar en torneigs oficials i homologats de la Federació Catalana d’Escacs i d’altres activitats que sigui requisit tenir llicència.

1.4. Vull participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs, cal que tingui llicència federativa?

Sí, sense llicència federativa no pot participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs.

1.5. Vull participar en torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

En primer lloc, dirigir-se a un club i allà li tramitaran la llicència d’esportista. Sense llicència federativa no pot participar en torneigs vàlids per elo FCE.

1.6. Des de quan podem donar d’alta la llicència d’esportista ?

La llicència d’esportista es pot donar d’alta o renovar en qualsevol moment. Les renovacions dels esportistes per a la temporada és des de que s’inicia el període de tramitació de llicència (cap el mes d’octubre fins el mes de desembre). Es publica a la circular corresponent.

1.7. Puc tenir llicència sense estar afiliat a un club?

No. Els esportistes han de tenir llicència per un club registrat a la Federació Catalana d’Escacs.

1.8. On puc trobar el llistat de clubs?

Al web de la Federació Catalana d’Escacs, apartat de clubs, es troben tots els clubs afiliats a la pròpia Federació. Aquest llistat es pot filtrar per població o delegació provincial.

1.9. On puc trobar el codi dels clubs?

Al web de la Federació Catalana d’Escacs, apartat de clubs. Cercant el club desitjat apareix el codi de club al costat del nom.

1.10. Em puc dirigir a qualsevol club?

Sí, pot anar al club que més desitgi. Cada club té la seva forma d’organització i les seves quotes.

1.11. Quin preu té la llicència d’esportista?

Cada any es publica la circular corresponent amb els preus de les llicències de diferents trams d’edats. En aquesta circular s’inclou també els preus de les llicències d’àrbitres i monitors.

1.12. Té algun recàrrec tramitar la llicència fora d’aquest període?

En el cas de les noves llicències no tenen cap mena de recàrrec. Les renovacions, passat el període per a renovar les llicències d’esportistes, tenen un recàrrec indicat a la circular corresponent.

1.13. Ha vingut al club un esportista que fa anys tenia llicència, que he de fer per donar-lo d’alta?

Has d’entrar a la gestió del club i buscar l’esportista pel seu nom i cognom. Si havia tingut codi, aquest es mantindrà, juntament amb l’elo, tot i passar els anys. Quan es troba, es renova la llicència per l’any en curs. Si no apareix a la base d’esportistes s’ha de fer com a nova llicència, introduint les dades necessàries. Pot trobar més informació en aquest enllaç

1.14. Vull donar d’alta un esportista, com ho he de fer?

Has d’entrar a la gestió de club i tramitar com a nova llicència. En el cas que hagués tingut llicència fa anys, i estigui a la base de dades, s’ha de fer com a renovació de llicència. Pot trobar més informació en aquest enllaç

1.15. Vull donar d'alta un esportista que té Elo FIDE però no Elo català. Què he de fer?

Quan realitzes l'alta, pots indicar el seu codi FIDE. En aquest cas, l’Elo FIDE actual serà la referència per donar-li l'Elo català corresponent en el moment de donar d’alta la nova llicència.

1.16. Vull donar d'alta un esportista que només té Elo FEDA però no Elo català. Què he de fer?

En aquest cas, realitzes l'alta com una llicència nova. Per una altra banda, envies un correu a la FCE indicant el codi i elo FEDA de l’esportista. L’Elo FEDA actual serà la referència per donar-li l'Elo català corresponent en el moment de donar d’alta la nova llicència.

1.17. Al meu club tenim un esportista amb discapacitat. Té algun descompte en el pagament de la llicència federativa?

Sí. Heu de fer arribar a la FCE el certificat o carnet escanejat que indiqui el grau o percentatge de discapacitat. El percentatge mínim per demanar el descompte és del 33 %.

1.18. Per què es necessita el DNI de l’esportista?

L’escaneig del DNI és necessari per poder tramitar després l’assegurança de l’esportista i comprovar les dades de l’esportista.

1.19. Per què es necessiten totes les dades que es demanen de l’esportista?

Les dades són necessàries per poder tramitar després l’assegurança de l’esportista.

1.20. Què comprèn l'assegurança d'esportista?

Defunció o invalidesa permanent com a conseqüència accidental de l’activitat esportiva.

1.21. Encara que sigui a mitja temporada, es paga la quota de tot l’any?

Sí. La quota de federat és per any natural, sigui el moment que sigui que es federi una persona.

1.22. I si es treu la llicència en el mes de setembre, també paga la quota de tot l’any?

Depèn. En el moment que es s’activa l’opció de la llicència de 16 mesos, es pot escollir la llicència que es vol fer. Es pot fer la llicència per als 3 mesos restants de l’any, o bé federar-se per a 16 mesos, és a dir, des del setembre de l’any en curs fins el desembre de l’any següent.

1.23. Un esportista pot canviar de club a mitja temporada?

Segons el reglament de la Federació Catalana d’Escacs un esportista podrà canviar de club durant la temporada amb les següents condicions:

Que tingui per escrit l’autorització del club pel qual té llicència abans de canviar.
El canvi de club implicarà que el nou club ha de tornar a pagar a la FCE la llicència de l’esportista amb un recàrrec del 20% i el seu anterior club no recuperarà l’import de la llicència.
No podrà participar en competicions per equips durant el que resti de temporada amb el nou club.

1.24. Un esportista pot tenir llicència d’esportista per a dues federacions de dues comunitats autònomes diferents?

No. El reglament de la Federació Espanyola d’Escacs no permet tenir dues llicències per a dues comunitats autònomes simultàniament.

1.25. I llavors, si l’esportista vol canviar de comunitat autònoma, què ha de fer?

L’esportista ha de donar-se de baixa de la comunitat autònoma d’origen, i un cop té el vist-i-plau d’aquella federació, donar-se d’alta a la federació de destí.

LLIGA CATALANA

2.1. Si vull que un esportista participi a la Lliga Catalana, què he de fer?

S’ha d’activar o donar d’alta abans del dijous de la setmana perquè pugui ser inclòs a la llista d’ordre de forces i jugar la ronda de la Lliga Catalana. Els límits per poder participar a la Lliga Catalana estan indicats en una altra pregunta.

2.2. Fins quan es poden fer llicències per què juguin la Lliga Catalana?

Les relacions d’esportistes podran ser ampliades amb nous fitxatges fins al dijous abans de jugar-se la setena ronda de la Fase Prèvia de la Lliga Catalana d’Escacs, però els esportistes mantindran la seva titularitat durant tota la temporada. Tanmateix a partir de la tercera ronda del Campionat no es podran tramitar llicències amb més de 2.200 punts d’elo FIDE.

2.3. Fins quan es poden ampliar les llistes d’ordre de forces per a la Lliga Catalana?

2.4. Què he de fer si renovo un esportista i no em surt a la llista d’ordre de forces?

T’has de posar en contacte per correu electrònic a federacio@escacs.cat, abans de l’últim dia laborable de la setmana que has fet la renovació, indicant el club que ha fet la renovació i a quin número de llista vols introduir l’esportista.

2.5. Ja ha començat la Lliga Catalana i, a l’afegir un nou esportista, apareix com a bis. Quina és la raó?

Un cop s’ha tancat la llista d’ordre de forces només es poden afegir esportistes amb números bis seguint el reglament. Aquest número és el que li correspon per ordre de llista d’elo en relació al resta d’esportistes de la llista.

2.6. Si tinc un esportista amb un número bis, aquest fa que tots els esportistes de la llista baixin un número?

No. Els números de la llista de forces es mantenen. El que fa és augmentar el número d’esportistes disponibles de l’equip. És a dir, si un equip A té 10 esportistes més 1 bis, l’equip tindrà 11 esportistes disponibles, sense que el 10 (si l’equip és de 10) pugui baixar a l’equip inferior.

2.7. A la Lliga Catalana, el meu club ha alineat dos cops a un esportista i aquest no s’ha presentat. Es pot posar una tercera vegada?

No. Dues incompareixences d’un mateix esportista a la Lliga Catalana d’Escacs, en una mateixa temporada suposarà la seva eliminació del campionat i no podrà tornar a ser alineat durant la resta del campionat. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx, a més de les possibles sancions.

2.8. Al meu club tenim un esportista amb discapacitat. Què necessitem fer/saber per què jugui la Lliga?

Heu de fer arribar a la FCE el certificat o carnet escanejat que indiqui el grau o percentatge de discapacitat. A la circular de “Temes de la Lliga Catalana” s'indiquen les mesures de temps a aplicar durant la competició i com a referència general també disposem d'un reglament específic.

CLUBS

3.1. Vull crear un nou club, què he de fer?

S’ha d’omplir la documentació d’afiliació publicada al web i enviar-la per correu electrònic. En el document d’afiliació ha d’aparèixer mínim els càrrecs importants i totes les dades. En el moment que la Federació Catalana d’Escacs ho trobi correcte, enviarà el codi de club i una contrasenya. Serà en aquell moment que haurà de crear 4 llicències mínim per poder constituir-se com a club.

3.2. Vull registrar el nou club al Registre de Clubs del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, què he d’aportar?

Tota la informació es troba en aquest enllaç.

3.3. Què he de fer per tenir la responsabilitat civil del meu club en vigor?

Contractar una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil de qualsevol asseguradora que n’ofereixi.

3.4. Un cop creat el club, com funciona la comptabilitat?

Cada club té un compte associat a la Federació Catalana d’Escacs per tal de que aquesta pugui fer càrrecs de les quotes de club, de torneigs, etc....que correspongui. Aquesta comptabilitat està sempre disponible des del web. En les dates estipulades s’han de fer els pagaments del deute que es pugui tenir.

3.5. Però aquest compte és el compte corrent del club que té a l’entitat bancària?

No, és un compte que té la Federació Catalana d’Escacs per tal de portar els càlculs del club. No té cap vincle amb el compte corrent de l’entitat bancària.

3.6. Es poden fer domiciliacions bancàries?

No, la Federació Catalana d’Escacs no té cap domiciliació amb cap club. És el club qui ha de fer el pagament als comptes de les entitats bancàries per tal de poder liquidar els deutes.

3.7. Puc carregar qualsevol càrrec al compte del club?

No. Només es poden carregar algunes inscripcions que ho indiqui la circular del torneig en qüestió, inscripcions que ho indiqui el responsable o el president del club o, fins i tot, planilles. En cap cas es pot carregar altres conceptes que no accepti la pròpia Federació Catalana d’Escacs.

3.8. Puc demanar factures de les despeses del club?

Sí, es pot demanar factures a través del correu electrònic federacio@escacs.cat amb el nom del club i les factures que es necessiten. La Federació Catalana d’Escacs les farà arribar per al mateix canal. Si es necessita alguna cosa especial a les factures, s’haurà d’especificar en el correu electrònic on es demani.

3.9. Vull que les factures tinguin introduïdes les dades del club i el NIF, és possible?

Sí, sempre que les dades en qüestió estiguin introduïdes a la gestió del club per tal de tenir totes les dades necessàries.

3.10. Vull liquidar el deute existent del meu club. Com puc fer-ho?

A la circular de la "Lliga Catalana" hi ha tres números de compte bancaris de la Federació Catalana d'Escacs. Es pot fer el pagament a qualsevol de les entitats que hi apareixen, però sobretot s’ha d'indicar a "concepte" de la transferència el nom del club que fa el pagament.

3.11. Quin són els terminis de pagament de les llicències o altres despeses del nostre club?

La circular referent a les “Quotes” de l’any explica la data màxima per fer els pagaments de totes les despeses del club al llarg de la temporada. En el cas que no es faci la liquidació del deute hi haurà recàrrecs estipulats a la circular segons la demora en el pagament.

3.12. Vull entrar a la gestió del meu club i no recordo la contrasenya. Com la puc recuperar?

Has d’introduir el codi de club a l’apartat del Login i clicar sobre “Has oblidat la contrasenya?” Et demanarà un correu electrònic que ha de ser el mateix que té la Federació a la seva base de dades del club. Un cop escrit, rebràs un correu electrònic amb un codi de validació i un enllaç. Clica l’enllaç i afegeix el codi de validació on et demana, a més de l’usuari.

3.13. I si no rebo el correu electrònic per a la recuperació?

Pot ser que no hagis introduït bé el correu electrònic o bé, el correu indicat no coincideix amb el que te la base de la Federació. Si no reps resposta, comprova quin és el correu correcte per rebre aquesta informació i, si no pots, truca a la Federació Catalana d’Escacs.

3.14. Vull entrar a la gestió del meu club i no recordo el meu usuari. Com ho puc saber?

Hi ha dues formes:

Pots consultar-ho en el llistat de clubs de la llista de la Federació Catalana d’Escacs (CLUBS) i cercant el club t’apareixerà el codi de club al costat del seu nom.

Pots clicar sobre la pregunta “Has oblidat el nom d’usuari?” i et demanarà un correu electrònic que ha de ser el mateix que té la Federació a la seva base de dades del club. Un cop escrit, rebràs un correu electrònic amb el teu usuari i un enllaç. Clica l’enllaç i afegeix l’usuari i la contrasenya.

3.15. Vull modificar algunes dades de la gestió del club, què he de fer?

Has d’entrar a la gestió del club i modificar-les. Hi ha dades que no les pot modificar el propi club, ja que només les pot modificar la Federació Catalana d’Escacs. En aquest cas, t’has de posar en contacte amb la Federació Catalana d’Escacs a través del correu electrònic o el telèfon.

3.16. Hem modificat la Junta Directiva del club, què he de fer?

Enviar a la Federació Catalana d’Escacs un correu amb els nous membres de la Junta i modificar-ho a la gestió administrativa del club.

3.17. I pel que fa al Consell Català de l’Esport, com ho comuniquem?

T’has d’adreçar directament al Consell Català de l’Esport i registrar la documentació necessària per al canvi al Registre.

3.18. Vull que la Federació Catalana d’Escacs em faci arribar algun paquet, és possible?

La Federació Catalana d’Escacs pot enviar qualsevol paquet al club que ho demani, però les despeses aniran a càrrec del club que ho sol·liciti.

TORNEIGS

4.1. Quina diferència hi ha entre torneigs homologats i oficials de la Federació Catalana d’Escacs?

Els torneigs homologats són torneigs privats organitzats per un club afiliat a la Federació Catalana d’Escacs. Els torneigs oficials són els torneigs organitzats per la pròpia Federació Catalana d’Escacs.

4.2. Com puc assabentar-me dels torneigs que s’organitzen a Catalunya?

Els torneigs homologats estan recollits en el llistat de torneigs de la pàgina web de la Federació Catalana d’Escacs, mentre que els oficials estan indicats en el calendari oficial de la Federació Catalana d’Escacs i anunciats a través de les seves circulars.

4.3. Em vull inscriure en un torneig, què he de fer?

Si és un torneig homologat, anar directament a l’organització del torneig. En el cas que sigui un campionat de la Federació Catalana d’Escacs, dirigir-se a la circular del campionat i buscar l’enllaç de les inscripcions.

4.4. Com puc tenir informació d’un torneig homologat?

Pots dirigir-te al web del club organitzador per poder tenir informació o bé, llegir les bases del torneig per poder fer la consulta al correu electrònic o al telèfon que indiquen aquestes.

4.5. Com sé que he fet correctament la inscripció a un torneig oficial de la Federació Catalana d’Escacs?

Quan s’acaba d’omplir el formulari apareix una pàgina indicant que ha fet correctament la inscripció. En el cas que no estigui correcte, el propi formulari li indica quina dada obligatòria està buida.

4.6. Estic pensant organitzar un torneig de ritme ràpid en el meu club, com he de fer per registrar-lo?

S’ha d’enviar al correu torneigs@escacs.cat el registre d’homologació de torneigs correctament complimentat que es pot trobar a l’apartat d’impresos del web de la Federació Catalana d’Escacs. Si està correcte es tramitarà, si no ho està es retornarà per rebre-ho correctament.

4.7. Estic pensant organitzar un torneig de ritme lent en el meu club, com he de fer per registrar-lo?

4.8. Quin preu té registrar un torneig?

Els preus de cada registre estan marcats a la circular corresponent. Aquesta quota depèn del tipus de torneig que s’organitzi i es carregarà al club organitzador en el moment de fer el registre. En el cas que finalment no es dugui a terme, la quota no es retirarà del càrrec.

4.9. El torneig té algun altre cost ?

Sí, a més de la quota del registre del torneig, si el torneig és vàlid per elo FIDE té un cost per esportista inscrit.

ELO

5.1. Què és l’ELO?

El sistema de puntuació Elo és un mètode per calcular la força relativa dels esportistes.

5.2. Com es calcula l’ELO?

Es pot trobar a l’enllaç següent, a la part I, capítol 3: ELO.

5.3. Quants ELO hi ha?

A la Federació Catalana d’Escacs hi ha 2 elos, l’elo estàndard i l’elo ràpid. L’Elo estàndard és per torneigs amb un mínim de 60 minuts, tenint en compte l’increment de cada jugada. L’Elo ràpid és per a torneigs amb menys de 60 minuts, tenint en compte l’increment de cada jugada. També existeix l’Elo FEDA (de la Federación Española de Ajedrez) i els 3 de l’Elo FIDE (Federació Internacional d’Echecs), l’standard, el rapid i el llampec.

5.4. Es comptabilitzen tots els torneigs disputats per ELO FCE?

No, només els que estan registrats a la Federació Catalana d’Escacs.

5.5. Quins torneigs comptabilitzen per ELO FCE, FEDA i FIDE?

Els torneigs que han sigut registrats prèviament a la Federació Catalana d’Escacs i registrats per als elos que indiquin. A les bases dels torneigs s’ha d’indicar per a quins elos és vàlid el torneig.

5.6. On puc trobar la meva variació d’elo d’un torneig ja avaluat?

Es pot trobar al web de la Federació Catalana d’Escacs a l’apartat d’esportistes, cercant el nom de l’esportista i clicant a la icona d’elo. Allà es pot consultar la variació actual i la de les diferents llistes d’avaluacions.

5.7. Què passa si una avaluació està mal calculada?

T’has de posar en contacte, mitjançant un correu electrònic a federacio@escacs.cat indicant el nom de l’esportista i en quin torneig està l’error. El responsable contestarà al correu si és favorable o no.

ÀRBITRES

6.1. Sóc àrbitre d’escacs, quina quantitat i com puc pagar la meva quota d’àrbitre?

La quota d’àrbitre dependrà del tipus de titulació que es tingui i del tipus de torneigs que s’arbitri. Tot està indicat a la circular corresponent. La quota es pot pagar als comptes bancaris que té la Federació Catalana d’Escacs.

6.2. Vull arbitrar per primera vegada un torneig vàlid per elo FIDE, que he de fer?

Si no es té la llicència corresponent de la Federació Catalana d’Escacs pagada, s’ha de liquidar, i a més, un pagament a fons perdut de 20€ per a la FIDE per poder arbitrar torneigs vàlids per elo FIDE. Aquests 20 € només es paga un cop si es manté en actiu.

6.3. Vull licitar un torneig oficial de la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

Per poder licitar un torneig oficial s’ha de tenir liquidada la quota d’àrbitre que correspongui. Un cop això, enviar un correu a arbitres@escacs.cat i federacio@escacs.cat licitant els torneigs interessats en arbitrar.

6.4. Vull arbitrar un torneig privat i homologat per la Federació Catalana d’Escacs, què he de fer?

Per poder arbitrar un torneig s’ha de tenir liquidada la quota d’àrbitre que correspongui. Un cop això, dirigir-se al club organitzador comunicant que t’interessa arbitrar el torneig. És amb l’organització amb qui has de tractar els temes.

6.5. Si sóc un àrbitre de fora de Catalunya, i tinc la llicència arbitral pagada a una altra comunitat o país, he de pagar alguna cosa?

Sí. En el cas de tenir la llicència pagada a una altra comunitat o país, només cal liquidar la llicència arbitral de la Federació Catalana d’Escacs que s’indica a la circular corresponent.

MONITORS

7.1. Per a què serveix tenir el títol de monitor federatiu o el títol de Tècnic de Nivell I de la Federació Catalana d’Escacs?

Actualment, l’Estat demana que tots els interessats en realitzar classes d’escacs a escoles, entitats, associacions o altres ens, estiguin registrats al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC). Poden haver inspeccions de treball i si el monitor/entrenador no està registrat pot rebre una multa.

7.2. Estic impartint classes d’escacs a mode voluntari en una associació i no tinc la titulació, puc tenir problemes?

La Federació Catalana d’Escacs no pot garantir que no es multi a les persones que facin classes desinteressadament.

7.3. Per a què serveix pagar la quota de monitor de la Federació Catalana d’Escacs?

Pagar la quota que s’indica a la circular corresponent dóna avantatges per als monitors respecte a inscripcions a tallers o d’altres activitats amb la finalitat d’arribar als monitors.

7.4. Per treballar per la Federació Catalana d’Escacs com a monitor, cal que tingui aquesta quota pagada?

Sí. Tot monitor o entrenador que realitzi alguna activitat remunerada per la Federació Catalana d’Escacs ha de tenir la quota de l’any pagada.

7.5. Estic interessat en tenir la llicència de monitor federatiu de la Federació Catalana d’Escacs, què he fer?

Per tenir la llicència de monitor federatiu s’ha de fer un curs, que s’anuncia a través de circular. S’ha de complir els requisits, realitzar el mínim d’assistència presencial al curs, aprovar totes les parts de l’examen i realitzar o convalidar unes pràctiques de monitor d’escacs.

7.6. Estic interessat en aconseguir el títol de Nivell I, què he fer?

Per aconseguir el títol de Nivell I, s’ha de fer un curs, que s’anuncia a través de circular. S’ha de complir els requisits, realitzar el mínim d’assistència presencial al curs, aprovar totes les parts de l’examen i realitzar o convalidar unes pràctiques de monitor d’escacs.

7.7. Quina diferència hi ha entre el títol de monitor federatiu i el títol de Tècnic de Nivell I?

La diferència, a més de demanar més requisits per realitzar el curs de Tècnic de Nivell I i un bloc més d’estudi (el Tècnic de Nivell I té 3 blocs i el de monitor federatiu només 2), és que amb el títol de Tècnic de Nivell I tens una titulació reconeguda a tot l'Estat Espanyol per poder impartir classes com a entrenador o monitor. Si s'està interessat en fer el curs de Tècnic de Nivell II o III el podran fer, sempre que compleixin els requisits imposats en el BOE. Amb el títol de monitor federatiu és té una titulació només reconeguda a Catalunya per poder impartir classes com a entrenador o monitor. Si s'està registrat en el ROPE es pot treballar d'això, però sense tenir validesa a l'Estat Espanyol.

7.8. Tinc el títol de Gran Mestre d’escacs de la FIDE, he de fer el curs?

Sí. Ningú està exempt de fer el curs per aconseguir la titulació desitjada.

7.9. Tinc el títol de Fide Training de la FIDE, he de fer el curs?

Sí. Ningú està exempt de fer el curs per aconseguir la titulació desitjada i a més, aquesta titulació no és vàlida a Catalunya per poder registrar-se al ROPEC.

7.10. Quantes hores s’han de fer de classe de monitor federatiu o de Tècnic de Nivell I?

Depèn de la titulació que s’imparteixi. En el cas de monitor federatiu són 65 hores. En el cas de Tècnic de Nivell I són 65 hores de bloc Específic i 80 hores de Bloc Comú.

7.11. De les 65 hores, totes són presencials?

No, només són 20 hores presencials, que es divideixen en 4 hores en 4 dissabtes, més 4 hores de l’examen final en un cinquè dissabte.

7.12. Quantes hores he de fer de pràctiques?

Depèn de si es realitzen o es convaliden. En el cas de realitzar les pràctiques, aquestes són 150 hores i s’han de fer sota la tutoria d’un monitor de la Federació Catalana d’Escacs. En el cas de la convalidació, són 250 hores. En tots dos casos s’ha de presentar la documentació que es requereix.

7.13. Quan tingui l’examen aprovat i les pràctiques realitzades (o convalidades), què he de fer?

Un cop estigui tota la documentació a la Federació Catalana d’Escacs i estigui tot correcte, s’enviarà un informe favorable perquè l’interessat tramiti el registre al ROPEC.

7.14. Porto molts anys fent classe en un club, em caldria fer les pràctiques?

No, només caldrà que presentis la documentació que es demana, que un d’ells és un certificat de l’entitat amb la quantitat d’hores realitzades durant el temps realitzat.

7.15. Hi ha d’altres títols de Tècnics de Nivell II o III?

Sí. Actualment s’està intentant organitzar un curs de Tècnic de Nivell II en el mes d’octubre. De Tècnics de Nivell III no es planteja fer-lo encara.

7.16. Quina diferència hi ha entre els diferents títols de Tècnics?

L’única diferència és la possibilitat de donar classes als esportistes de diferents nivells. A més titulació més nivell poden tenir els alumnes.

Butlletins de la Federació

Aquí trobareu tots els butlletins antics en paper escanejats.

LLISTAT

BUTLLETINS EN CASTELLÀ

BUTLLETINS EN CATALÀ

BUTLLETINS DIGITALS

Butlletins digitals

En aquest apartat trobareu els Butlletins Digitals que es vagin publicant.

Butlletins any 2018

Butlletins any 2019

Nona Gaprindashvili: "Sempre deia que hi havia massa components en què els homes superen les dones"

La georgiana Nona Gaprindashvili va ser la primera dona en tota la història en assolir el títol de Gran Mestre Internacional. Va ser campiona del món femenina durant setze anys consecutius (1962 - 1978) i ha estat l'única en adjudicar-se, juntament amb el Mundial, el Campionat d'Europa sènior femení, torneig que ha guanyat els anys 2009 i 2011. Recentment, ha disputat el Campionat d'Europa de veterans, dut a terme fa poc més d'un mes a Sabadell.

L'Àrbitre Internacional Vladimir Zaiats, el GM Jordi Magem i l'Organitzador Internacional Pere Reginaldo van aprofitar la seva visita a Catalunya per conversar amb ella i conèixer-la una mica més a fons.

VZ: Ens trobem a Sabadell, al Campionat Europeu Sènior d’Escacs. Amb nosaltres tenim la gran Nona Gaprindashvili, amb qui hem tingut el plaer de compartir aquests dies tant a la sala de joc com en excursions. Avui conversem amb ella. Bona tarda!
NG: Bona tarda!

VZ: Digui’m: com eren els escacs a la Unió Soviètica? Quins records en té? Què hi havia de bo?
NG: Hi havia bon nivell en la majoria dels esports i als escacs en particular. Gairebé en totes les repúbliques hi havia jugadors de qualitat. Puc dir que la unió de la meva generació amb la de Maia Txiburdanidze a Geòrgia va donar uns resultats increïbles. El “fenomen georgià” va consistir en aquesta unió que va portar uns 40 anys de domini en tots els aspectes dels escacs. La selecció femenina de l’URSS va estar formada íntegrament per jugadores georgianes fins a tres ocasions. Es pot imaginar l’impacte d’aquest fet? Dues campiones mundials, Txiburdanidze i jo mateixa, vàrem mantenir el títol mundial durant 29 anys. 16 anys jo i 13 anys ella. A més, no han arribat a proclamar-se campions olímpics gaires països en els escacs. I el que és encara més important: les finals pel títol mundial es van disputar entre jugadors de Geòrgia fins a tres vegades. Això no va succeir ni en cap altre esport ni en cap altre país. Cal tenir en compte que, fent camí cap a les finals, en els quarts de final i en semifinals, van competir també encara més escaquistes georgianes. Va ser un domini absolut, era un miracle. Cap jugadora va desaprofitar el seu talent. Així que els meus records dels escacs soviètics són els més agradables.

Gaprindashvili l'any 1975

VZ: Bé, ara ens submergim a més records encara. El seu primer enfrontament per la corona mundial…
NG: Contra Bykova.

VZ: Efectivament. Quins records en té? Li va ser difícil?
NG: Fàcil, sense problemes. Vaig guanyar set partides i vaig fer quatre taules. El rejoveniment dels esports es va produir més tard. Jo vaig començar a treballar amb un entrenador als 14 anys. Abans d’aquesta edat, jugava a casa, no tan sols als escacs, sinó que també a altres jocs. Un entrenador em va veure i els va demanar als meus pares que em deixessin marxar a Tbilisi [capital de Geòrgia]. En el moment de
jugar contra Bykova jo tenia 21 anys, em consideraven jove. Bykova en tenia 49. L’hi diré amb franquesa, la vaig guanyar sense dificultats. Ella intentava sempre que arribéssim als finals a la partida, però aquesta tàctica no li donava els resultats desitjats.

VZ: Com jugadora professional, fins a quin període vostè seguia competint de forma activa?
NG: L’any 1992, quan l’URSS ja va deixar d’existir, encara vaig jugar amb la selecció georgiana a l’Olimpíada, així que faci vostè els comptes. A partir de llavors, em vaig dedicar a torneigs de veterans.

VZ: En aquell moment, com va afrontar la decisió de deixar els escacs de competició? Va tenir la sensació que havia de deixar pas als joves?
NG: I ara! Qui deixa pas tan fàcilment? Per cert, quan vaig perdre la final pel títol mundial, hi havia certes qüestions colaterals, les quals ara no explicaré. Per algunes raons, se’m va perdre tota la preparació per a la final. En aquell moment, em trobava en un bon estat de forma. Vaig jugar un torneig als EUA en què vaig quedar primera empatada amb tres jugadors més. Les partides d’aquell torneig m’anaven sortint cada vegada millor. Ningú em va regalar res, allà vaig fer norma de GM. Això va succeir l’any 1977. El 1978 vaig perdre el matx pel títol mundial, la qual cosa tenia la seva motivació. En primer lloc, la preparació es va veure interrompuda a causa de certes circumstàncies. Més tard, em vaig posar malalta a la primera meitat del matx. I a la segona meitat els entrenadors em van fer una mala passada. Txiburdanidze es va proclamar campiona mundial, cosa que hauria succeït tard o d’hora, però en aquell moment res feia presagiar que jo perdria la final. Tot i així, els 16 anys de títol mundial no estan pas malament, no? Posteriorment, seria de justícia dir per a la història que dues vegades vaig estar molt a prop d’accedir a la final una altra vegada. Estava jugant bé, però alguna cosa em fallava en el moment de la veritat. En aquella època, les finals es jugaven cada tres anys. Jo m’estava fent més gran, aconseguia posicions guanyadores, però no les rematava. Evidentment, tenia ganes de jugar una vegada més pel títol mundial.

VZ: Una pregunta més. Durant el període durant el qual vostè es dedicava a l’alta competició, com aconseguia compaginar la seva vida esportiva amb la familiar?
NG: Sap, quan em demanaven en alguns torneigs jugats a l’estranger que per què els homes i les dones juguen en campionats diferents, jo sempre deia que hi havia massa components en què els homes superen les dones. Des del naixement i al llarg de la vida. Els escacs no són com si hom es dediqués a la recerca, assegut en una cadira i dedicant-se a fer el que toca. Genèticament, els homes són més predisposats a la lluita, no cal ensenyar-los com cal lluitar. A més, per arribar al capdamunt de tot, s’ha d’avançar al rival en el total dels components. Què inclou, aquest total? Sens dubte, el talent, la capacitat de treballar, un caràcter fort i una ambició esportiva, una estabilitat psicològica, una bona condició física... Cal guanyar sumant tots aquests factors. En tots els components esmentats, els homes tenen un pèl d’avantatge. I una cosa més: l’home es pot allunyar de tots els problemes familiars amb facilitat, n’hi ha prou mentre guanyi diners, m’entén? La dona ho té més difícil: fer néixer la criatura, criar-la... Són altres sentiments i altres relacions. Per això, l’home té molt d’avantatge psicològic en tots els sentits. Ara em dirà, si tot és així, per què les millors jugadores tenen èxit en torneigs grans? Doncs, una cosa és jugar un torneig i una altra de ben diferent és passar unes eliminatòries. Judit Polgár jugava molt bé, però mai no es va classificar per jugar els matxs de candidats. Per què? Per les raons que ja he assenyalat. Perquè t’has d’esforçar al màxim. I quan es tracta d’això, els homes tenen avantatge, mentre que si jugues en un torneig i una jugadora es troba en un bon estat de forma, té totes les possibilitats de lluitar per la victòria.

Durant la seva estada a Catalunya

VZ: Si es comparés vostè mateixa amb Judit Polgár, com ho faria?
NG: Sap, jo no tenia mai ni de lluny aquelles condicions que va tenir Judit. Ella es guanyava la vida molt bé, mentre que nosaltres no guanyàvem res, només una misèria. Als patrocinadors els agraden aquells jugadors que són visibles, que es barallen amb algú. I si et portes sense fer soroll, els patrocinadors et perden tot l’interès. En el sistema soviètic, la situació anava diferent. Els premis en els torneigs de l’època eren baixos. De torneigs comercials no n’hi havia. En principi, jo podia jugar torneigs cada mes, d’invitacions no me’n faltaven. Però no m’hi deixaven. Jo no podia ser la propietària de la meva planificació i havia de seguir les indicacions que se’m donaven. Es pot imaginar com hauria progressat si hagués pogut decidir en quins torneigs participar? Havia d’obeir allò que em deia l’estat. En canvi, la Judit ho tenia tot. Tot i així, vàrem jugar una única partida amb ella i la vaig guanyar bé. Va ser en una Olimpíada. Continuant el tema, li puc dir que he guanyat pràcticament tot el que podia haver guanyat. Així que no m’he de lamentar de res.

VZ: La invasió d’ordinadors en els escacs. Com la valora.
NG: No faig servir cap ordinador. Van bé per analitzar, però no n’hi havia quan jo estava en actiu. Per això, sovint, en torneigs de veterans, simplement em presento a la partida, miro el rival i començo a jugar. Bàsicament jugo les meves línies, els meus rivals poden portar preparades les partides. Però fins ara guanyo més del que perdo. Així que fins que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant (rialles).

VZ: De les jugadores que pertanyen a les noves generacions, n’hi ha que li agraden més que altres?
NG: L’hi diré així: m’agraden aquells jugadors i aquelles jugadores que mantenen estabilitat al llarg dels anys. Hi havia èpoques, quan una campiona succeïa a l’altra, que no quedava gens clar qui era la campiona de debò. Més tard va aparèixer Hou Yifan que va començar a guanyar, així que la considero la número u. Jo mateixa vaig fer aquest camí, m’entén? Sempre cal demostrar que ets la millor. D’acord, a la
història també queden els noms d’aquells qui almenys una vegada es proclamen campions. Però jo estic fent comptes grans. L’estabilitat de Hou demostra que és una escaquista de molta classe.

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell

VZ: I l’incident amb Hou en el torneig de Gibraltrar, què li va semblar?
NG: Què va passar? No n’estic al cas.

VZ: Ella va considerar que en un torneig suís amb molts jugadors havia jugat amb massa dones. Per això, es va presentar a una ronda, va fer unes jugades estranyes i de seguida va abandonar. Com a protesta. NG: Ah, no ho sabia. No segueixo les notícies a Internet. Doncs està en el seu dret de fer-ho. Vol perdre, doncs perd. No queda molt elegant, però. Per cert, en el campionat de veterans de Sabadell hi ha poques dones, i jo fins ara no he jugat cap partida contra una dona (riu).

VZ: Sí, sí, i a més no es queixa… Bé, doncs, tornant al qüestionari: de quin país creu que serà el pròxim campió mundial? I la campiona mundial?
NG: No ho sé. Carlsen encara aguanta. Ho fa molt bé, és el primer jugador entre els homes en els darrers anys i és qui manté el títol durant molt temps, actualment. Això vol dir moltes coses. Crec que Hou Yifan, si manté el seu nivell, també retindrà. En l’últim mundial a Teheran no va jugar. Pel que fa als altres, no puc dir res. Sens dubte, hi ha moltes jugadores força interessants, però el temps ja ho posarà tot al
seu lloc.

VZ: I quina és la seva opinió respecte el fet que la FIDE organitzi torneigs d’aquesta magnitud en aquells països on se sap d’antuvi que algunes jugadores no hi aniran pas? Per motius diferents, ja siguin religiosos o polítics.
NG: La FIDE organitza aquests torneigs, i li correspon a la FIDE decidir en quin lloc s’aniran celebrant els mateixos. Així que si algú discrepa en l’elecció de la seu per la FIDE, està en el seu dret de no acceptar-la. Si no vol, no hi juga. Sap, a la FIDE tampoc li resulta fàcil trobar uns patrocinadors. Ilyunzhinov posava diners en els escacs de la seva butxaca durant molt temps. Però això no pot ser etern. Així que la FIDE busca patrocinadors i els troba allà on n’hi ha. Si jo fos jove ara, jo mateixa estaria decidint per a mi mateixa si jugaria el torneig o no.

VZ: I hagués anat allà?
NG: No m’agrada pas posar-me mocadors al cap, però pel que fa a la resta, per què no?

Camp Nou

VZ: Ahir vàrem compartir una fantàstica excursió al Camp Nou, l’estadi del FC Barcelona. La seva passió pel futbol es podia observar a simple vista, i aquesta passió no té límit. Expliqui’m la seva relació amb el futbol.
NG: És la meva vida! Igual que els escacs. Quan em posava nerviosa, ho feia més pel futbol que no pas pels escacs. Vaig quedar molt emocionada pel que vàrem veure ahir al Camp Nou. És un negoci impressionant, una autèntica gentada per allà! Resulta que l’any passat el museu va tenir dos milions de visitants! No puc imaginar la meva vida sense el futbol. Jo miro tots els partits, l’any passat vaig veure tots els partits del Barça, ho miro tot. En el meu país es pot veure tot per la tele, no hi ha cap problema.

VZ: Sí, però les retransmissions en Geòrgia comencen molt tard …
NG: No em preocupa pas! Si tinc molta son però comença un partit de futbol, em desperto de seguida! Li seré molt franca, no estic mirant el futbol només per mirar. Sé de futbol, ho puc discutir, de seguida veig els errors arbitrals: uns fores de joc, uns gols mal anul·lats... Així que sobre futbol puc discutir durant molta i molta estona.

PR: Pregunta-li, si us plau, el següent: l’Ana Matnadze és molt amiga meva, i sempre parla d’ella com de la seva madrina, d’una persona molt important a la seva vida. Què ha significat per a ella l’Ana Matnadze?

NG: Em sap molt greu que l’Ana no tingui medalla olímpica. Nosaltres, a Geòrgia, ara tenim un equip femení que queda primer, o es classifica segon o tercer, sent de vegades quart o cinquè. En tot cas, és un equip equilibrat i que té molts títols. Quan vaig començar a treballar amb Matnadze, ella va jugar un torneig d’homes, la Primera Divisió, i ho va fer de nassos acabant amb 9 punts de 9. Té molt talent, i no només en els escacs. És periodista, organitzadora, domina molts idiomes... Després es va traslladar a Espanya, va començar a jugar amb la selecció espanyola, però va quedar sense medalla olímpica. El seu talent mereix una medalla.

VZ: En la vida d’un esportista, en particular, d’un escaquista, quin significat tenen les medalles? Serveixen per satisfer les ambicions personals d’ell mateix, per decorar la vitrina de casa, o són alguna cosa més?
NG: Vaig jugar en un torneig de veterans en què hi havia campionat d’escacs ràpids i d’escacs llampec. Abans del lliurament de premis, ja veig que em lliuraran una medalla de plata. Per mi, una medalla de plata no és res. De l’equip rus (normalment a aquest tipus de torneigs van molts jugadors de Rússia), una dona es lamentava dient que si hagués guanyat una medalla hauria quedat molt contenta. Li dic: “I si et regalo la meva medalla, l’agafaràs?” Diu: “Sí”. Li vaig donar la meva medalla quan hi havia algú al costat amb una càmera de fotos. En fer-li una fotografia, la dona va quedar més feliç que ningú (riu). Així que "això va com va segons el barri". Sens dubte, les medalles de campions, les olímpiques, les de veritat, són un gran guany. Per això juguem, per això lluitem. Jo conec jugadores que podrien haver guanyat medalles. Per exemple, Maia Txiburdanidze, a la següent final pel títol mundial, podria haver perdut. Va empatar el matx contra Nana Alexandria, qui tenia un avantatge enorme en la preparació. Però li van fallar els nervis. Quan hem parlat dels components de l’èxit, m’he deixat el factor dels nervis. És un dels més importants. Una vegada s’estava rodant un documental sobre Txiburdanidze i una servidora, en què nosaltres mateixes explicàvem les nostres històries i en el qual també entrevistaven els nostres familiars. El meu fill va recordar l’episodi següent: marxàvem en avió a Kuala Lumpur, si no vaig errada. Maia volava amb la seva mare, mentre que jo ho feia amb el meu fill. L’avió passava per una zona de turbulències fortíssimes. Jo estava llegint, la Maia dormia. La mare de la Maia intenta despertar-la i no ho aconsegueix. S’acosta al meu fill i li demana ajuda (no estàvem juntes a l’avió). El meu fill li diu: “I per què? Si una persona està dormint, quin sentit té despertar-la perquè rebi emocions negatives?”.

Campionat d'Europa de veterans a Sabadell

VZ: Demà es juga l’última ronda del Campionat Europeu Sènior. Després, vostè torna a casa. I posteriorment, quins plans té?
NG: Després d’alguns dies a casa, començarà la Copa del Món. L’any vinent la ciutat georgiana de Batumi acollirà l’Olimpíada d’Escacs. Jo faré de delegada de la FIDE a l’Olimpíada. Al novembre d’aquest 2017 hi haurà el Mundial de Veterans. Jo puc tirar per la borda una posició guanyadora, però no he perdut pas el meu interès pel joc dels escacs. Com he dit, mentre que la closca em vagi funcionant, seguiré jugant.
Per mi, és positiu, diguem-ne. Com el futbol. Per cert, a Geòrgia hi ha bon bàsquet, així com un bon rugbi. En general, en tots els esports d’equip tenim un cert nivell. En futbol... moltes ex-repúbliques de l’URSS ens han avançat pel que fa al futbol. I és
que el Dinamo de Tbilisi va guanyar una Recopa en el seu moment. Però per mi l’equip número u és el Barça. Hi ha altres equips que també m’agraden, per exemple l’Arsenal. M’agrada Wenger com a entrenador. Però el Barça és el número u!

PR: Vladimir, si has acabat, m’agradaria dir-li una cosa personal: no m’hagués imaginat mai que ella fos com és, amb aquestes ganes de viure, gaudint tant de les coses que fa. És molt simpàtica i és un honor molt gran que hagi vingut aquí.
NG: Us diré una cosa. Quan jo anava a Rússia, a Armènia, on fos, a un sanatori o a una residència on hi hagués un pilot de l’URSS, després de la meva partida jo anava a jugar al billar o al ping-pong. Per ser una amateur, jo jugava al billar molt i molt bé. Jugava també a vòlei, jugava tots els jocs, i la gent sempre estava al meu costat. Quan jugues, et comuniques amb la gent, i això t’acosta a ells. És absolutament
normal!

VZ: Comparteixo el que acaba de dir el Pere i a més li dic de part meva, senyora Gaprindashvili, que mai hagués pogut imaginar que la comunicació amb vostè hagués estat tant fàcil. Per ser tal com és vostè, cal ser una gran persona. Li dic això amb tota la franquesa. Amb un gran respecte, amb una enorme simpatia, li agraeixo molt que vostè existeixi i que vostè sigui tal com l’ha creat el Senyor. La quantitat d’energia que vostè desprèn és increïble. I tota aquesta energia és positiva.
NG: Gràcies! Quan els pregunto als nostres joves, ells diuen que no fan res més a banda dels escacs durant els torneigs! No puc entendre-ho, això! Com pot ser? Com és que no fan cap esforç físic a més dels escacs? A mi, per exemple, no m’agradava anar a caminar, però jo podia jugar les 24 hores al dia al billar o al tenis de taula. No em sentia mai cansada! I per mi, això m’ajudava moltíssim.

VZ: Gràcies a vostè! Que tingui sort en l’última ronda! Que tingui sort al Mundial! I que l’Olimpíada a Batumi sigui un èxit. Serà un gran esdeveniment.
NG: Gràcies! Tinc un bon peu (no bona mà), així que espero que el Barça guanyi la Lliga i la Champions. Ho desitjo molt.

Joan Codina, el jugador més veterà de tot l'Estat

És difícil veure una activitat com els escacs als mitjans de comunicació. Primer de tot, ja ens adonem que és d’allò més difícil batejar aquesta activitat: què són, un esport? Només un joc, un mer passatemps? Un art, una ciència, que dirien els entesos? Cadascú titllarà els escacs com vulgui, però que l’impacte que tenen als mitjans és molt i molt menor és, sens dubte, una evidència.

Deu ser normal, per altra banda. Costa de dir a qui li interessa que un tal Rinat Jumabayev guanyi l’Obert Internacional de Sants, el torneig més nombrós d’Espanya pel que fa a la participació amb 796 jugadors en l’edició d’enguany. O encara més: que un noruec que rep el nom de Magnus Carlsen sigui el vigent campió del món i que ho fos per primer cop amb tan sols 23 anys. Potser s’aspira a això, que els escacs apareguin en alguna pàgina d’algun diari esportiu molt de tant en tant i que tinguin una aparició a l’any als informatius de la televisió. I gràcies.

Però més enllà del que és purament l’àmbit esportiu, aquest joc, el qual a molts els resulta insignificant i que es tornen incrèduls en saber que hi ha àrbitres als campionats i que tenim al voltant de 8.000 federats a Catalunya, té moltes variants que poden ser, a dia d’avui, desconegudes. Per exemple, els beneficis que aporten a la gent gran per evitar malalties neurodegeneratives: la teràpia dels escacs.

El senyor Joan Codina ho té clar. Conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, ha jugat a escacs tota la seva vida, que no és precisament curta. Ell és el jugador en actiu més veterà de l’Estat Espanyol amb quasi 97 anys a l’esquena. No té cap mena de pudor en assegurar que els beneficis del joc de les 64 caselles si fem referència a aspectes mèdics són més que evidents.

El Tiet afirma que “han estat un bàlsam per a la seva salut”. Comenta que, afortunadament, ell mai no ha patit cap malaltia greu i que sempre ha estat sa: però, per contra, ja fa temps que a la seva dona li van diagnosticar primerament Alzheimer i més tard Parkinson. Aquestes dues malalties patides de tan a prop van fer que el seu esperit solidari es manifestés com mai no ho havia fet abans, participant activament en esdeveniments col·lectius per combatre, especialment, aquesta mena de patologies.

“Els escacs et poden aportar molt. Se sol dir que els escacs són com el gimnàs del cervell. Estic totalment d’acord: et manté viu, en forma. I no tinc cap dubte que ajuden a prevenir aquestes malalties tan terribles. No només són cavalls i torres, et fan estar molt més actiu i àgil mentalment. Són totalment terapèutics, en aquest aspecte”, diu Codina.

Qui ho diria, que té 96 anys, el bo d’en Joan. S’expressa com algú amb les idees fresques i clares, amb una mentalitat oberta com si fos una persona jove i una sinceritat clarament palpable a través dels seus mots. Potser els escacs hi tenen alguna cosa a veure, perquè, malgrat la seva avançada edat, ens diu que cada dia juga un parell de partides al Cafè del poble, a excepció dels dijous. Engresca els joves del poble perquè s’acostin a jugar amb ell. En cas que aquests no en sàpiguen, ell els hi ensenya. Necessita la seva dosi diària de joc tant sí com no.

Recentment, el Tiet de Moià ha estat convidat a participar al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, torneig solidari organitzat a Pamplona que recapta diners per combatre la malaltia en qüestió. I no només l’han convidat a participar al campionat, no: abans de la disputa d’aquest, tres dels jugadors més veterans de tot el país, amb 94, 95 i el senyor Codina de 96 anys, jugarien tres partides d’exhibició amb tres joveníssims jugadors de cinc, nou i dotze anys. Una imatge tant curiosa com maca en l’únic esport que permet enfrontar, en igualtat de condicions, dues persones de cinc i 96 anys.

El senyor Joan Codina, conegut a Moià amb el bon nom de Tiet Joan, és el jugador d’escacs en actiu que té més anys de tot l’Estat (96). La seva sala de joc preferida és el Cafè del poble, on hi va pràcticament cada dia després de dinar per jugar unes quantes partides i fer tertúlia dels temes d’actualitat, tant amb gent gran com amb gent jove. Se’l coneix per la passió que sent pel joc de les 64 caselles, joc que sempre ha lloat i que ha recomanat a tots els curiosos que s’han acostat a veure com hi jugava.

Recentment, ha participat al Torneo Jaque Mate al Alzheimer, campionat solidari organitzat a Pamplona per tal de recaptar diners per combatre la malaltia. El senyor Codina hi va assistir convidat per l’organització, ja que aquests sabien de la solidaritat del jugador de Moià, més implicat que mai en combatre les malalties neurodegeneratives després del Parkinson i de l’Alzheimer que li van diagnosticar a la seva dona. Abans de començar amb el torneig, es van dur a terme tres partides d’exhibició: els tres jugadors més veterans, els quals tenien 94, 95 i 96 anys; i els tres jugadors més joves, nens de cinc, nou i dotze anys.

“A mi em va tocar una noia d’onze anys, subcampiona d’Europa, i em va clavar una pallissa en una partida ràpida”

Tot i perdre, en Joan subratlla que la importància del noble joc rau en, valgui el tòpic, participar, però sobretot en passar-s’ho bé i gaudir mentre es juga: “El fet de guanyar sempre m’ha estat indiferent. M’agrada molt participar als torneigs, fer amics i, si puc guanyar, guanyo. Però si perdo també me n’alegro, perquè l’altre ha jugat més bé”, diu.

Enllaços d'interès:

Notícia al Centro de Investigación Médica Aplicada de la Universitat de Navarra

Notícia a la Federació Navarresa d'Escacs

Notícia a "El Español" de Navarra

Àlbum fotogràfic del torneig Jaque Mate al Alzheimer a Flickr