REUNIT el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs, en el seu domicili habitual, Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 7è-1a de Barcelona, el dia 29 de febrer de 2012 ha decidit sobre els següents temes de la seva competència.
VIST, L’informe de l’àrbitre principal, Gumersind Maseras, del Campionat de Catalunya per Edats a la fase prèvia de la zona “Camp de Tarragona”, a la categoria sub-12, celebrada el dia 25 de febrer de 2012, on s’indica que al primer tauler del Campionat, a la partida que enfrontava A.P. i P.M. van estar una bona estona sense jugar i especulant amb el resultat del tauler número 2 i finalment van acordar taules en una posició guanyada pel bàndol negre.
VIST, El testimoni de la Delegada de la Federació Catalana d’Escacs a Tarragona, Marta Amigó, on ratifica la versió arbitral.
VISTA, la denúncia del delegat del club Torredembarra, on denuncia el comportament dels jugadors A.P. i P.M. que van acordar taules en una posició de mat en dues jugades.
VIST, la declaració escrita dels pares dels jugadors A.P. i P.M. implicats en aquesta denúncia,
ATÈS el que diu el reglament de disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Escacs.
Article 11
Són infraccions molt greus:
8. Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’una prova o d’una competició.
Article 16
Corresponen a les infraccions molt greus:
j) La pèrdua de la partida.
Per la present resolució s’acorda:
Donar per perduda la partida als dos jugadors A.P. i P.M., atès l’informe arbitral i els testimonis de les persones que van estar presents durant els fets denunciats. La classificació final del torneig caldrà modificar-la d’acord amb aquesta resolució.
La motivació d’aquesta sentència, a més del que ja s’ha exposat en aquesta resolució, ha estat la següent:
No és creïble, atès el rànquing dels jugadors implicats, que no s’adonessin que la partida estava a només dues jugades de finalitzar pel mat inevitable del bàndol negre. Llavors, tot i sabent que la partida estava guanyada i finalitzava d’una manera imminent, els dos jugadors van acordar unes taules antiesportives, un cop va finalitzar la partida del segon tauler. Amb aquest comportament van perjudicar greument a d’altres participants.
La malaltia del jugador P.M., al·legada pels seus familiar, no es pot considerar un atenuant, ja que no li va impedir romandre a la sala de joc a l’espera del repartiment de premis i per tant podia haver acabat la partida de la que només restaven dues jugades, com a màxim.
Aquest Comitè considera que per tractar-se de nens, hem de tenir una especial cura d’ensenyar-los a comportar-se esportivament, tant des de la Federació, el seu club, la seva família i els seus delegats i entrenadors. Si un jugador té una posició irremissiblement perduda, o bé continua jugant sense especular, o bé abandona i felicita el seu adversari. O, si un jugador té la partida guanyada, no pot regalar mig punt al seu adversari, ja que això constitueix una acció no esportiva, que pot perjudicar a tercers i en el fons tampoc no beneficia al jugador que té la partida perduda que ha rebut mig punt que no li pertocava.
Per últim, també es vol fer esment en aquesta resolució al comportament arbitral que no va actuar d’acord amb l’informe que ha fet arribar a aquest Comitè. L’àrbitre no només té la capacitat per sancionar els jugadors a la sala de joc, sinó que és la seva obligació i per tant creiem que la decisió d’atorgar la partida perduda als dos jugadors implicats hauria d’haver-se produït durant la competició i no a posteriori per part d’aquest Comitè. Per aquest motiu s’avisa a l’àrbitre principal del Torneig que en properes ocasions ha d’actuar amb totes les atribucions que té com àrbitre i no inhibir-se de les seves responsabilitats.
Contra aquesta resolució pot interposar-se recurs, en el termini màxim de cinc dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs.
EL COMITÈ DE COMPETICIÓ DE LA FCE
Barcelona, 29 de febrer de 2012