El passat dissabte 16 de maig l'escola Misericòrdia de Reus es va omplir de joves escaquistes per dur a terme la 1a Trobada d'Escacs Escolars emmarcada dins el projecte "Escacs a l'Escola" al Camp de Tarragona.

L'activitat, la qual va ser iniciativa d'un grup de mestres que assisteixen a la formació al CRP de Reus, va ser un èxit de participació, arribant a 160 participants procedents de 14 escoles diferents.

Degut a l'alt nombre de participants, es van fer 3 grups de jugadors per jugar partides d'escacs: un per als alumnes de 1r de primària, un altre per als de 2n i un últim grup per als alumnes de 3r a 6è. També es van habilitar taulers perquè alguns nens i nenes de P5 puguessin fer partides de peons.

Leer más...

Practicar ajedrez mejora las notas en matemáticas y lectura. El campeón español sub 18 era revoltoso y rebelde en clase hasta que se enganchó al tablero.
El profesor Antonio Jiménez, en una de las clases de ajedrez
Leer más...

Tres niños visitan la exposición paralela a las III Jornadas de Ajedrez Infantil de Sabadell.

Capacitar a docentes para impartir ajedrez en horario lectivo de Primaria con fines pedagógicos (no deportivos). Es la prioridad más urgente para satisfacer la demanda creada, a pesar de que la decisión del Congreso de los Diputados el 11 de febrero no será vinculante mientras no la ratifiquen las Comunidades Autónomas (CC. AA). Así se ha constatado en las III Jornadas de Ajedrez Infantil de Sabadell, clausuradas este domingo.

Leer más...

La reciente decisión unánime del Congreso de los Diputados en favor del ajedrez como asignatura genera una gran demanda de información y debate. La primera oportunidad de satisfacerla se producirá la próxima semana en Sabadell (Barcelona): las III Jornadas de Ajedrez Infantil   incluirán la presencia de prominentes expertos españoles. La asistencia será gratuita.

Cartel de las jornadas de ajedrez infantil en Sabadell

“Lo que ha decidido la Comisión de Educación del Parlamento español obliga al mundo del ajedrez a tomarse este asunto muy en serio, fijar criterios y hacer las cosas bien. En Cataluña ya hemos acumulado una experiencia importante sobre ajedrez pedagógico, y estas jornadas servirán para compartirla y aclarar dudas”, explica Pere Reginaldo, director de la organización y presidente del Club de Ajedrez Sociedad Coral Colón, de Sabadell.

Leer más...

Es la única cuestión en la que todos los políticos han conseguido ponerse de acuerdo. Fue una decisión unánime por parte de todos los partidos del arco parlamentario. PP, PSOE, IU, CiU, PNV, UPyD, BNG y Foro Asturias votaron a favor de instar al Gobierno a promover el ajedrez en los colegios como herramienta pedagógica para mejorar la educación.

Este poder de cohesión política del ajedrez puede venir, quizás, de su carácter democrático, ya que una vez terminada la partida tanto el rey como la reina y los peones vuelven a descansar a la misma caja. O quizás la magia del tablero emerge de una naturaleza sobrehumana, porque, como dijo el genial jugador Alekhine, "alguna vez los hombres debieron ser dioses, si no no hubieran sido capaces de inventar el ajedrez".

Leer más...

Sembla que els escacs entraran a l'educació primària més enllà de la bona voluntat dels pares i les mares que apunten els nens a les activitats extraescolars o de la bona disposició dels centres que programen defenses sicilianes en hores de lleure. Tant si són una assignatura obligatòria com de lliure configuració, o si serveixen com a reforç per estudiar matemàtiques, que els escacs entrin a l'ensenyament per la porta oficial és una gran notícia. Ja hi ha experiències en aquest sentit, com la del programa Escacs a l'Escola que es fa a través de l'Observatori d'Escacs de la UdG i de la federació catalana d'escacs. Els resultats, com informava fa uns dies EL PERIODICO, són extraordinaris. Augmenta la concentració dels alumnes i la seva capacitat reflexiva i, encara que sembli mentida, la de treball en equip. Els escacs, com afirma Josep Serra, un dels impulsors de la iniciativa, serveixen per adquirir «hàbits de vida i valors fonamentals, com el fet de ser responsable de les decisions que prens». Serra, com a bon jugador, destaca un d'aquests valors, «clarament en retrocés en el món d'avui»: la paciència. L'acostament lent i persistent, pensat i racional, a la resolució d'un problema.

En un tauler, tot depèn de tu. Sempre hi ha una sortida. O una possibilitat de tornar-hi, de no defallir. De fet, que a l'escola hi hagi classes d'escacs no és una decisió educativa, sinó un argument d'índole moral.

Josep M. Fonalleras

El Periodico de Catalunya, 18 de febrer de 2015

El col·legi Magòria de Barcelona fa quaranta anys que va introduir el joc a l'aula. L'assignatura complementa el projecte educatiu del centre i els ajuda a obtenir bons resultats en les competències bàsiques

 

Nens de l'escola Magòria jugant una partida d'escacs a la biblioteca del centre

Tot just entrar-hi ja s'intueix que l'escola Magòria, de Barcelona, té una relació especial amb els escacs. El terra del vestíbul és quadriculat, blanc i negre, i no es tracta d'una elecció estètica, sinó de tenir a mà un tauler per a les peces gegants que ells mateixos han confeccionat. “Els escacs són a l'escola des de fa quaranta anys –explica el director del centre, Jaime González–. Els primers anys es feia de manera molt amateur i, des de fa quinze o setze anys, tenen tractament d'assignatura, amb dues sessions de mitja hora a la setmana.”

 

Leer más...

Ajedrez en la escuela Les Aigües de Cardedeu.

Hay quien define el ajedrez como «la gimnasia del cerebro», porque quien lo practica no solo pasa un buen rato y se entretiene, sino que también ejercita y desarrolla sus capacidades cognitivas. "La diferencia es que, en este caso, el músculo que se estimula no es propiamente un músculo", precisa Pablo Martín Peré, el político mallorquín entusiasta de este deporte mental que la semana pasada defendió en el Congreso de los Diputados su reconocimiento como materia escolar. En su apasionada intervención parlamentaria, Martín Peré mencionó algunas experiencias ya en marcha en España, como las que se han implantado en colegios de ciudades como Bilbao y en los de comunidades como Cantabria y Catalunya y -con menor intensidad-, en Aragón, Galicia y Extremadura.

Leer más...