1. DESEMPATS

1.1 Definició dels sistemes de desempat

a)  Bucholz total : per a cada jugador es considera la suma dels punts obtinguts pels seus adversaris.  

b)  Bucholz brasiler : suma de les puntuacions finals obtingudes pels seus adversaris, exceptuant la més baixa.

c) Bucholz mitjà : suma de les puntuacions finals obtingudes pels seus adversaris, exceptuant la més alta i la més baixa. Per torneigs amb deu tandes o més, es resten les dues més altes i les dues més baixes.

d1) Sonnenborn-Berger : es considera la suma de punts dels adversaris que s’han batut, i s’hi  afegeix la meitat de punts dels adversaris amb els qui s’ha empatat.

d2) Sonnenborn-Berger per un torneigs per euiqs: és la suma de les puntuacions dels equips contrincants (tant si has guanyat, com si has perdut o empatat), multiplicant cada una pels punts aconseguits en l’enfrontament contra aquest equip.

e) Kashdan : es dóna a cada jugador o equip empatat quatre punts per victòria, dos per cada empat i un per cada partit perdut. Els partits guanyats o perduts sense jugar compten com a dos punts.

f)  Acumulatiu : per a cada jugador empatat es considera la suma dels resultats acumulats després de cada tanda.

Per exemple, si un jugador aconsegueix una victòria en la 1a ronda i 3a. ronda, perd les partides 2 i 4 i fa taules en la 5, la suma dels resultats acumulats després de cada tanda serà 1+1+2+2+2,5 = 8.5.

g) Holandès (o coeficient multiplicador). Consisteix a multiplicar el resultat obtingut (1, ½, 0 punts) pel primer escaquer a l’encontre pel nombre total dels components de l’equip (n); el resultat del segon escaquer, per n-1; el del tercer per n-2, etc. i a sumar, després, els  resultats obtinguts d’aquestes operacions.

Si s’hagués d’aplicar aquest sistema a més de dos equip, el resultat final serà la suma de tots els desempats del sistema holandès dels encontres entre tots els equips implicats.

Si, després d’aplicar aquest sistema, persisteix l’empat, guanyarà l’equip que hagi guanyat al primer escaquer; si ha empatat, el del segon, etc.

Si tots els escaquers han fet taules, l’equip amb el jugador que hagi jugat en el primer tauler amb peces negres guanyarà el partit .

Per exemple, en un encontre a 4 taulers entre dos equips, els resultats obtinguts han estat els següents:

                            Equip A       Equip B

          tauler 1            0               1  
          tauler 2            1               0 
          tauler 3            1               0 
          tauler 4            0               1

L’holandès de l’equip A seria (0 x 4)+(1 x 3)+(1 x 2)+(0 x 1)=5.

L’holandès de l’equip B seria (1 x 4)+(0 x 3)+(0 x 2)+(1 x 1)=5.

En aquest cas, guanyaria l’equip  B per haver vençut en el primer tauler.     

1.2 En cas que hagi un empat entre més de dos equips o jugadors en la classificació d’un torneig, un cop aplicat un desempat, el següent sistema de desempat només s’aplicarà als equips o jugadors que continuïn empatats. Els sistemes ja utilitzats per desfer un empat  no tornaran a fer-se servir encara que siguin favorables per un dels que continuïn empatats .

Per exemple: en un torneig per sistema lliga, tres equips queden empatats a punts, havent-se produït els resultats següents: A guanya  B, B guanya  C i C guanya  A. Suposant que estiguin empatats en el Soneng Berger, es evident que en el resultat particular queden empatats. Llavors, s’aplica el següent sistema de desempat, que és es Kashdan, que dóna com a resultat que l’equip A queda desempatat i els equips B i C continuen empatats. Llavors, es continuarà aplicant el següent sistema de desempat, en aquest cas, l’holandès. No s’aplicarà un desempat ja utilitzat com per exemple el particular, on B guanyaria C. 

2. APLICACIÓ DELS SISTEMES DE DESEMPAT EN LES PROVES OFICIALS DE LA FCE

2.1 Apicació

Els desempats, l’ordre d’aplicació dels mateixos i el repartiment dels premis en metàl·lic es determinarà en la convocatòria de la competició.

2.4 Premis en metàl·lic

No seran repartits entre els empatats en la classificació final, a no ser que el reglament del torneig especifiqui el contrari.

1. SISTEMES D’EMPARELLAMENT

1.1 Suís

El sistema suís consisteix a enfrontar els jugadors de la mateixa puntuació procurant canviar el color de les peces per a cada jugador, a cada tanda.

La FCE aplicarà la normativa de la FEDA o de la FIDE per aquest tipus d’aparellament. La FCE reconeix com a vàlid els aparellaments efectuats pels programes informàtic homologats per la FEDA o per la FIDE.

Normalment, el nombre de tandes oscil·la entre sis i deu, i hi poden participar una gran quantitat de jugadors.

1.2 Round Robin (Lliga)

El sistema Round-Robin (lliga) s’aplica normalment quan el nombre de participants és reduït. En aquest sistema s’enfronten tots contra tots. Els torneigs disputats per aquest sistema poden fer-se a una sola volta, o bé, a un número parell de voltes.

1.3 Eliminatori

Amb el sistema eliminatori es tracta de trobar un campió com més aviat millor, fent que el jugador o l’equip que perdi només un partit no pugui continuar en la competició. Per exemple, els equips 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, s’enfrontarien així:

1a tanda
(1/4 final )

2a tanda
(s/final)

3a tanda
(final)

1

x1

y1

Campió

5

3

x2

7

2

x3

y2

6

4

x4

8

Els aparellaments de cada tanda seran efectuats per sorteig o d’altres sistemes prèviament establerts al reglament del torneig.

2. PUNTUACIÓ

2.1     Un jugador que guanya la seva partida suma un punt (1), un jugador que perd la partida no puntua (0) i el jugador que fa taules a la seva partida suma mig punt (½).

2.2     En torneigs d’equips, es denomina sistema de puntuació olímpica la suma del resultat de tots els jugadors d’un mateix equip.

2.3     En el Campionat d’Equips, a excepció de la Tercera Categoria, guanyarà el partit l’equip que faci més punts que el seu contrincant, una vegada finalitzades totes les partides d’aquest encontre. l’equip que guanya el seu encontre suma un punt (1), l’equip que perd el seu encontre no puntua (0) i l’equip que empata el seu encontre suma mig punt (½). A la categoria de classificació a tercera de Barcelona la puntuació es realitzarà pel sistema olímpic.

 

(Reglamentació aprovada en Assemblea General de Clubs de la Federació Catalana d'Escacs del dia 9 de maig de 2009)

 

DENOMINACIÓ

Es denomina Jornada d'Escacs Avaluable aquella competició, organitzada per un club afiliat a la FCE, que se celebri disputant una sola partida per jugador. La competició ha d’estar prèviament registrada per la FCE. Les partides es disputaran a ritme homologat perquè sigui vàlid per elo.. Una Jornada d'Escacs Avaluable serà obligatòriament dirigida per un àrbitre titulat amb llicència en vigor per la FCE.

No hi hauran premis en metàl·lic.  El preu de la inscripció es decisió del club organitzador.
Un mateix club pot organitzar 2 jornades en un sol dia (matí i tarda).

 

PARTICIPANTS

Només podran prendre part en les Jornada d'Escacs Avaluable els jugadors amb llicència en vigor.

 

HOMOLOGACIÓ

Els clubs organitzadors demanaran el registre per l’homologació a la Federació Catalana de la celebració d’una Jornada d’Escacs amb un mínim de 40 dies d’antelació adjuntant a la sol·licitud el reglament de la competició. La Federació Catalana confirmarà a l’organitzador el registre del Torneig perquè el puguin portar a terme. El club organitzador haurà d’abonar les quotes FCE i FIDE  en concepte d’homologació.

 

VALORACIÓ ELO

La Jornada d'Escacs Avaluable, sempre ha de valdre per elo català i pot valdre o no per elo fide. Dependrà de la voluntat de l'organitzador, i per tant de que vulgui pagar o no la quota de la FIDE.

 

PROCEDIMENT DE L’APARELLAMENT

Els jugadors podran inscriure’s fins l’hora marcada per l’organització per a la finalització de les inscripcions. Els jugadors hauran de signar un full d’inscripció on consti el seu nom, el DNI i la signatura.

Completada la inscripció, l’àrbitre ordenarà els jugadors per ordre d’elo i començarà a fer parelles d’enfrontaments pel procediment següent: 1 amb el 2, 3 amb el 4, 5 amb el 6..., fins completar la llista de participants.  No seran aparellats aquells jugadors que havent-hi fet una inscripció prèvia a l’organitzador, no està present a la sala de joc i no ha signat la fulla d’inscripció.

La llista de jugadors s'ordenarà per elo català.

El color de les peces se sortejarà a criteri de l’àrbitre: es pot assignar les blanques al grup de jugadors parells o senars, alternativament o per sorteig directe a cada tauler.

 

PROCEDIMENT DE L’INFORME

Per a la valoració d’elo, l’àrbitre enviarà un informe a la Federació Catalana amb l’arxiu SwisManager amb les enfrontaments i resultats de les partides, els fulls signats d’inscripció i els dos originals de les planilles.

Tot el que no estigui previst en aquest Reglament es regularà pels Reglaments de la FCE, FEDA i FIDE.

Reglament del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalanad'Escacs

* Darrera actualització el 25 de maig de 2019

El present reglament va ser aprovat per l’Assemblea General de la Federació Catalana d’Escacs de 2006 i modificat per les Assemblees de 2008, 2009, 2011 i 2019.

PREÀMBUL

Es considera àrbitre, a efectes de poder formar part de l’assemblea del Comitè d’Àrbitres, les persones físiques majors d’edat, en possessió de la llicencia federativa corresponent en vigor, que hagin participat, com a mínim, en una competició o prova del calendari oficial de la FCE, durant la temporadaanterior.

.

El col·lectiu arbitral podrà reunir-se en assemblea, amb el vistiplau de la Junta Directiva de la FCE, per tal d’escollir una persona que serà proposada al President de la Federació com a Delegat del Comitè d’àrbitres. L’elecció, que no tindrà caràcter vinculant, es farà mitjançant sufragi lliure, directe, secret i igual; amb un procediment electoral similar al determinat estatutàriament per a proveir els càrrecs electes de la Junta Directiva de la Federació. La persona que es presenti a aquesta elecció ho podrà fer a títol individual o amb un equip de persones col·laboradores.

Per al desenvolupament i execució de les funcions tècniques, la FCE disposa d’òrgans col·laboradors entre els quals hi ha el Comitè d’Àrbitres

L’estructura organitzativa d’aquests òrgans col·laboradors, com també les funcions que se’ls atorgui i les competències que, si és procedent, els puguin ser delegades, han de ser aprovades per la Junta Directiva i ratificades per acord de l'Assemblea General de la FCE.

REGLAMENT DEL COMITÈ D’ÀRBITRES

TOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS

Article 1r.- El Comitè d'Àrbitres és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la FCE, que agrupa tots els membres del col·lectiu arbitral.

Article 2n.- ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ

a).- Els òrgans de govern del Comitè d’Àrbitres són l’Assemblea General i la Comissió Delegada.

b).- La persona proposada pel President de la FCE i nomenada per la Junta Directiva de la FCE ostentarà el títol de Delegat o Delegada del Comitè d’Àrbitres, representarà el Comitè en l’Assemblea General de la FCE, formarà part de la Junta Directiva de la Federació i presidirà la Comissió Delegada del Comitè d’Àrbitres.

Article 3r.-FUNCIONS DEL COMITÈ D’ÀRBITRES.

Són funcions del comitè:

  1. Proposar a la Junta Directiva de la Federació els criteris i la normativa de qualificació, classificació i designació dels àrbitres i jutges en les competicions
  2. Arbitrar i fer un control específic del desenvolupament de les competicions federades incloses en el calendari oficial de la Federació, d’acord amb les normes que s’estableixinreglamentà
  3. Complir i fer acomplir les regles del joc i, si és procedent, les normes reglamentàries establertes per a les diferents competicions, adoptant els acords pertinents a aquestsefectes.
  4. Vetllar, sota la coordinació de l'Escola de Tècnics, per la formació i l’actualització permanent de tots els seusmembres, collaborant en els cursos de reciclatge i duent a terme les proves pertinents per al seu manteniment físic i tècnic amb la finalitat d’aconseguir el nivell òptim de coneixements ipreparació.
  5. Establir les diferents categories o nivells que siguin necessaris d’acord amb la normativa aprovada per la Federació i la legislació vigent
  1. Tanmateix, el Comitè d’Àrbitres pot proposar al President de la FCE un representant del col·lectiu arbitral d’entre els seus membres per a ser designat com a Delegat o Delegada del Comitè d'Àrbitres, en cas que hagi estat escollit/da en una assemblea convocada a tal efecte, segons indica l’article 2n d’aquest Reglament. Aquesta elecció, però, no tindrà caràcter vinculant.

Article 4t.- El Comitè d’Àrbitres es reunirà, com a mínim, un cop l’any per conèixer i decidir sobre el temes de la seva competència i sobre les propostes presentades per la ComissióDelegada.

TOLSEGON.- LA COMISSIÓ DELEGADA.

Article 5è.- La Comissió Delegada del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana d’Escacs s’encarrega directament del funcionament del Comitè d’Àrbitres i li correspon, sota el control i dependència del seu Delegat/da, la governació, la representació i l’administració de les funcions i competències exposades en el present Reglament i en els Estatuts de la FCE.

Article 6è.- COMPOSICIÓ.

a).- Estarà formada i presidida pel Delegat/da del Comitè d’Àrbitres, un vicedelegat, un secretari i almenys un vocal que actuaran de forma col·legiada.

b).- El vicedelegat, el secretari i els vocals d’aquesta Comissió seran designats per la Junta Directiva de la FCE a proposta del Delegat/da.

Actuarà com a secretari o secretària aquella persona que a proposta del secretari o secretària de la Federació, i tingui el vist i plau tant del President de la Federació com del Delegat del Comitè d’Àrbitres, (no sé si “i” és llatina o “hi”). Si el secretari/a no és un/a àrbitre federat, assistirà a les reunions amb veu, però sense vot.

c).- Els membres de la Comissió Delegada cessaran en les seves funcions per renúncia, dimissió, incapacitat per al desenvolupament del seu càrrec o per la pèrdua de confiança per part del Delegat/da o de la Junta Directiva de la FCE. El mandat expirarà en el moment que finalitzi el del Delegat/da.

Article 7è.- COMPETÈNCIES TÈCNICO-ORGANITZATIVES.

A més de les funcions que indiquen els Estatuts de la FCE i que estan recollides en l’article tercer del present Reglament, la Comissió Delegada tindrà les competències següents:

a).- Decidir sobre els afers propis de la gestió, l’administració i el funcionament d'aquest Comitè.

De forma molt especial, estarà sota la seva exclusiva competència confeccionar i tenir actualitzat el cens d’Àrbitres Catalans i Àrbitres de Suport en una llista pública que inclourà, com a mínim, la seva titulació. Podrà, si ho considera oportú, assignar un número a cada un dels col·legiats i federats adscrits a aquest col·lectiu que reuneixi tots els requisits que en el present Reglament s’hi estableixen. També portarà una relació, el més acurada possible, de les sancions i inhabilitacions que afectin els membres del col·lectiu d’àrbitres catalans, amb indicació de l’inici i la fi dels terminis de les sancions imposades.

b). - Elaborar i gestionar el Pressupost Econòmic i comunicar aquest a qui competeixi estatutàriament.

c).- Elaborar les directrius per la planificació i el desenvolupament de l’activitat arbitral.

d).- Programar les activitats que portarà a terme d’acord amb el calendari de competicions de la FCE.

e).- Elaborar propostes i presentar aquestes a la Junta Directiva de la FCE o a altres Comitès de la FCE, amb la finalitat d’obtenir un millor desenvolupament de l’activitat arbitral o la d’un correcte reconeixement i dignificació de les tasques que porta a terme el Comitè d'Àrbitres.

f).- Cooperar amb els diferents Comitès de la Federació Catalana d’Escacs i comitès arbitrals de les diferents Federacions amb les quals pugui estar-ne vinculat, independentment de l’àmbit geogràfic que tinguin i sempre sota coneixement i autorització de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs.

g).- Proposar al President de la FCE els àrbitres amb dret als títols sota la seva competència.

h).- Designar els àrbitres en les competicions oficials de l’àmbit nacional de Catalunya sota aprovació del Director del Torneig.

i).- Designar els àrbitres per les proves o campionats en els que la FCE hi tingui competències amb el vistiplau del Director del torneig.

j).- Elaborar les directrius per a la confecció de les Bases Tècniques dels campionats oficials de Catalunya i d’àmbits inferiors en el territori català.

k).- Desenvolupar les normes tècniques complementàries a aquest Reglament.

l).- Rebre les actes confeccionades per la gerència de les reunions que celebri, d’acord amb l’article 99.f dels Estatuts de la FCE.

m).- Redactar i aprovar la Memòria Anual d’Activitats que, un cop aprovada per la Junta Directiva de la Federació, s’inclourà en la Memòria d’Activitats de la FCE a presentar a l’Assemblea General.

n).- Mantenir i utilitzar els canals de comunicació amb els membres del col·lectiu arbitral. Amb aquesta finalitat podrà utilitzar tots els mitjans al seu abast, amb especial èmfasi al manteniment duna pàgina web dins l'estructura de la FCE i d’un correu electrònic propi com a principal mitjà d’intercomunicació entre tot el col·lectiu.

o).- Comprovar les bases dels tornejos oficials i homologats per la Federació Catalana d’Escacs.

p).- Tenir la potestat de revisió dels informes de torneigs per al seu posterior enviament a la FEDA. En el cas que el torneig no sigui acceptat per evidents errors i/o omissions a la seva elaboració, serà retornat a l’àrbitre principal per a la seva correcció.

Article 8è.- COMPETÈNCIES RELATIVES A LA FORMACIÓ.

a).- Programar i fer seguiment de tots el cursos de formació d’àrbitres catalans i àrbitres de suport que se celebrin, ja siguin encaminats a l’obtenció de títols, al reciclatge o a qualsevol altre tipus de formació.

b).- Elaborar i homologar, en el seu cas, el material docent pels cursos esmentats en l’apartat a) d’aquest article.

c).- Qualificar les proves, controls o exàmens per l‘obtenció del títols d’àrbitre sota la seva competència.

d).- Realitzar un mínim d’una convocatòria anual.

Article 9è.- COMPETÈNCIES RELATIVES A LIMPOSICIÓ DE SANCIONS

La competència sancionadora dels membres del col·lectiu arbitral està actualment, i de forma exclusiva, en mans del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva i del Comitè d’Apel·lació de la FCE.

No obstant això, en cas de vulneració flagrant de la reglamentació establerta, amb greus conseqüències sobre una competició o resultat, que comportin un greu perjudici pel normal desenvolupament d’una prova esportiva, imputable directament a un àrbitre català en l’exercici de la seva tasca, el Delegat del Comitè d’Àrbitres, previ informe de la Comissió Delegada, tramitarà el més aviat possible la corresponent informació a la FCE. per la incoació de l’expedient reglamentari i estarà autoritzat per inhabilitar, de forma cautelar, per l’exercici de la seva activitat com a àrbitre, fins a la resolució definitiva de l’expedient obert.

TOL TERCER.-   ÒRGANS DE GOVERN DE LA COMISSIÓ DELEGADA DEL COMITÈ D'ÀRBITRES

Article 10è.- DEL DELEGAT.

Tal i com estableix l’article segon del present Reglament, el Delegat de la Comissió Delegada serà membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs

En cas d’absència, el Vicedelegat el representarà en tot moment i davant de qualsevol tipus d’instància o autoritat. En cas d’absència del Vicedelegat, el Delegat designarà el seu substitut.

Article 11è.- COMPETÈNCIES DEL DELEGAT.

Seran competències del Delegat o Delegada les següents:

a).- Representar el Comitè d’Àrbitres de la FCE davant de totes les instàncies.

b).- Encarregar-se de dirigir i coordinar totes les activitats, d’acord amb les disposicions del presentReglament.

c).- Convocar i presidir les reunions de la Comissió Delegada i fer seguiment dels acords presos

d).- Promoure davant la Junta Directiva de la FCE i els òrgans juridisdiccionals federatius i el Tribunal Català de l’Esport les reclamacions escaients en la mesura que tingui coneixement, en l’exercici del seu càrrec, d’incompliments, infraccions i vulneracions de la reglamentació, tant si han estat comeses per algun membre del col·lectiu arbitral, com per qualsevol altra persona o entitat.

e).- Imposar la inhabilitació cautelar prevista en l’article 9è paràgraf segon d’aquest Reglament quan es produeixin les circumstàncies allí exposades.

f)- Complir i fer complir els acords de la Comissió Delegada.

Article 12è.- RÈGIM DE REUNIONS.

Es reunirà, com a mínim, tres cops a l’any, i es convocarà a instància del Delegat o a proposta de, al menys, la meitat dels seus membres.

Una de les reunions tindrà lloc abans del mes d’octubre de cada any per tal daprovar la Memòria Anual d’Activitats i elaborar el Pressupost de l’any següent. Un cop aprovats, la Memòria i el Pressupost es presentaran a la Junta Directiva de la FCE perquè en faci la tramitació escaient.

TÍTOL QUART.- ÀRBITRES FEDERATS I DIFERENTS TITULACIONS.

Article 13è.- DELS ÀRBITRES FEDERATS

a).- Són àrbitres federats tots els àrbitres amb el títol d’àrbitre de suport o superior o en pràctiques, en possessió de la corresponent llicència federativa tramitada davant de la FCE i al corrent del pagament de les quotes establertes.

b).- La manca de la renovació anual de la llicencia donarà lloc a la pèrdua de la condició d’àrbitrefederat.

c).- Per tenir dret a ser designat per arbitrar Campionats de Catalunya o altres proves del Calendari Oficial de la Federació Catalana d’Escacs, cal tenir la consideració d’àrbitre federat d’acord amb el que estableixen els paràgrafs a) i b) del present article.

Article 14è.- DRETS DELS ÀRBITRES FEDERATS.

Tots els àrbitres federats, pel sols fet de ser-ho, a menys que estiguin sancionats disciplinàriament, tenen els següents drets:

a).- A obtenir, i renovar cada any, la seva llicència d’àrbitre.

b).- A presentar-se a les convocatòries per arbitrar en les competicions que s’estableixi.

c).- A poder ser designat per la Comissió Delegada com a àrbitre principal, adjunt o auxiliar, en les competicions organitzades per la FCE, sense perjudici del que, especialment, puguin establir les normes de cada convocatòria.

d).- A poder ser nomenat pels organitzadors de competicions homologades com a àrbitre principal, adjunt o auxiliar d’aquestes competicions.

e).- A assistir als cursos, seminaris i qualsevol altra activitat organitzada pel Comitè d’Àrbitres de la FCE, sempre i quan acompleixi els requisits establerts en la convocatòria.

f).- A les percepcions de les compensacions pels seus serveis prestats.

g).- En cas de resultar designat per arbitrar qualsevol competició organitzada per la FCE, no podrà ser recusat pels interessats ni pels participants en aquesta competició sempre i quan compleixi els requisits de l’article 16è.Punt 6.

h).- A formar part del col·lectiu arbitral català, i en el seu mèrit a gaudir dels drets a ser elector i elegible en les eleccions per ser proposat al President de la FCE com a Delegat del Comitè d’Àrbitres, de la forma que estableixen els Estatuts de la FCE i el present reglament.

i).- A la tramitació, essent l’interessat Àrbitre Català, i prèvia aprovació per la Comissió Delegada de l’expedient de sol·licitud del títol d’Àrbitre Nacional a la FEDA.

j).- A ser defensat per la Comissió Delegada davant un possible litigi amb l’organitzador o el director d'un torneig.

k).- Els Àrbitres Catalans en pràctiques i els Àrbitres de Suport únicament podran actuar com a àrbitres auxiliars. Tambe podran ser electors, pero no elegibles.

Article 15è.- OBLIGACIONS DELS ÀRBITRES FEDERATS.

a).- Conèixer, complir, i en el seu cas, fer complir, la normativa legal establerta. Específicament, les lleis esportives, els Estatuts i els Reglaments de la FCE, FEDA i FIDE.

b).- Seguir les directrius tècniques i organitzatives elaborades per la Comissió Delegada.

c).- Sotmetre’s al règim disciplinari de la FCE.

d).- Si esdevé designat per arbitrar una competició, no és podrà abstenir d’arbitrar-la, llevatdels casosde força major, que seran avaluats per la Comissió Delegada.

e).- Elaborar els informes dels torneigs i de les proves que arbitri, en la forma i en els terminis establerts.

f).- El simple fet de formar part del col·lectiu d’àrbitres catalans federats implica la total acceptació i submissió alpresent Reglament en la seva integritat.

g).- Col·laborar, en la mesura de les seves possibilitats, amb la Comissió Delegada.

Article 16è.- DELS ÀRBITRES FEDERATS DESIGNATS PER ARBITRAR.

a).- Els àrbitres federats, designats per la Comissió Delegada o per la mateixa FCE, tenen l’obligació de presentar a la FCE un informe complet i correcte de les proves arbitrades en la forma i en el temps establert per la mateixa.

b) - Si han de percebre compensacions pel seu arbitratge, no els seran abonades fins haver acreditat l’estar al corrent de les seves obligacions, ni tampoc abans que la Comissió Delegada consideri com a aprovat l’informe presentat.

c).- La designació dels àrbitres per cada competició correspondrà a la Comissió Delegada, amb el vistiplau del Delegat Federatiu, que l’efectuarà mitjançant convocatòria pública, adreçada a tots els àrbitres federats, exposant-ne els requisits que es consideri oportuns i, que com a mínim i en aquest ordre, seran elssegüents

c1).- Es garantirà la igualtat d’oportunitats.

c2).- Es valoraran els mèrits per currículum.

c3).- Es tindrà en compte la rotació de tots els àrbitres federats, si més no, entre aquells que hagin acudit a la convocatòria.

c4).- Es tindrà en compte la categoria arbitral adient al torneig.

c5).- Es tindrà en compte la proximitat geogràfica.

d).- La convocatòria haurà de contenir, com a mínim, les següents dades:

d1).- S’indicaran les places convocades: nombre d’àrbitres principals, nombre d’àrbitres adjunts, i si s’escau, nombre d’àrbitres auxiliars i d’àrbitres en pràctiques.

d2).- Les dates en que tindrà lloc l’esdeveniment esportiu.

d3).- Les compensacions a percebre per cadascun dels àrbitres en les categories convocades.

d4).- Si les despeses de desplaçament i estada són, o no, a càrrec de l’àrbitre, i en cas que no ho siguin, les condicions del desplaçament i de l’estada.

d5).- Lloc de realització, si és conegut en el moment de publicació de la convocatòria.

d6).- Informes a realitzar.

e).- Els àrbitres designats, en proves oficials de la FCE, tindran la obligació de personar-se a la seu de la prova o amb el temps suficient depenent del tipus de prova a arbitrar.

L’àrbitre principal de la prova decidirà quin és el temps necessari.

Així mateix, hauran d’assistir a les reunions preparatives que convoquin el delegat federatiu, el director del torneig o l’àrbitre principal.

f).- Resultarà incompatible l’arbitratge duna prova o activitat organitzada per la FCE, d’àmbit nacional català, per a l’àrbitre federat que es trobi en alguna de les següents situacions:

f1).- Ser jugador de la competició.

f2).- Ser familiar d’algun, o alguns, dels jugadors participants. En cas de comptar amb un equip arbitral, es permetrà l’arbitratge si bé l’àrbitre haurà d’intentar no participar directament en les decisions arbitrals sempre i quan sigui possible.

f3).- Ser entrenador d’algun o alguns dels jugadors participants. En cas de comptar amb un equip arbitral, es permetrà l’arbitratge si bé l’àrbitre haurà d’intentar no participar directament en les decisions arbitrals sempre i quan sigui possible.

f4).- Tenir qualsevol altra incompatibilitat fruit dels Reglaments de la FCE i/o de la Federació Espanyola (FEDA) i/o la Federació Internacional (FIDE).

TÍTOL CINQUÈ .- OBTENCIÓ DEL TÍTOL D’ÀRBITRE

Article 17è.- TITULACIONS

Les titulacions d’àrbitre d’àmbit autonòmic català i, per tant, competència de la FCE i del Comitè d’Arbitres, són:

-   Àrbitre de Suport.

-   Àrbitre Català.

Article 18è.- ATORGAMENT DE TÍTOLS D’ÀRBITRES

a). Els títols d’Àrbitre Català i d’Àrbitre de Suport seran atorgats pel President/a de la FCE a proposta del Delegat del Comitè d’Àrbitres, en un termini màxim de quinze (15) dies des de la data de recepció de la proposta.

b).- El delegat del Comitè d’Àrbitres proposarà al President/a de la FCE tots els candidats que hagin superat el conjunt de les proves adreçades a l'obtenció dels títols, establertes reglamentàriament. Això succeirà, com a màxim, dins dels trenta (30) dies següents des de la proposta del candidat.

c).- Un cop atorgat el títol d’Àrbitre de Suport o d’Àrbitre Català, el seu posseïdor ostentarà la condició d’àrbitre amb tots els drets que li corresponen.

Article 19è.- REQUISITS PREVIS

Per poder ser candidat per l’obtenció del Títol d’Àrbitre, serà necessari que

a).- L’aspirant tingui el veïnatge civil català.

b).- Tingui els setze anys complerts, amb el benentès que no podrà actuar com a àrbitre principal ni substituir-lo sense ser major d’edat.

Article 20è.- OBTENCIÓ DEL TÍTOL D’ÀRBITRE DE SUPORT

Per obtenir el Títol d’Àrbitre de Suport seran obligatoris tots els requisits següents:

a).- Acreditar la participació i aprofitament d’un (1) curs de formació oficial segons el que preveu l’article 22è.

b).- Superar amb la qualificació d’APTE l’examen que a tal efecte realitziel Comitè d’Arbitres de la FCE.

c).- Disposar dels tres (3) informes necessaris conforme al que disposa l’article 24è.

El candidat ha de presentar la sol·licitud amb el formulari corresponent.

Article 21è.- OBTENCIÓ DEL TÍTOL D’ÀRBITRE CATALÀ.

Per obtenir el Títol d’Àrbitre Català seran requisits obligatoris tots els següents:

a).- Acreditar la participació i aprofitament d’un (1) curs de formació oficial segons el que preveu l’article 22è.

b).- Superar amb la qualificació de APTE l’examen que a tal efecte realitzila Comissió Delegada d’Àrbitres de la FCE.

c).- Disposar dels quatre (4) informes necessaris conforme al que disposa l’article 24è.

El candidat ha de presentar la sol·licitud amb el formulari corresponent.

ART. 22è. – CURS DE PREPARACIÓ DE L’EXAMEN DE CONEIXEMENT TEÒRIC

a).- Els cursos de preparació teòrica seran organitzats per la Comissió Delegada de la FCE, ja sigui per decisió pròpia o a proposta d’un dels òrgans de govern de la FCE.

b).- Seran impartits per àrbitres designats per la Comissió Delegada amb titulació mínima d’Àrbitre Català i suficient experiència pràctica. El temari, el calendari i el desenvolupament serà supervisat pel CA o un delegat nomenat per aquesta Comissió.

c).-Anualmentesconvocarà,ambunaantelaciómínimadedos(2)mesos,uncursdepreparacióde l'examende coneixementteòricd’ÀrbitredeSuportmitjançantcircular.Laconvocatòriahaurà d’indicar lessegüents dades: dates i lloc de celebració del curs, temari concret, i condicions per a l’obtenció del certificat d’aprofitament.

d).- Anualment es convocarà, amb una antelació mínima de dos (2) mesos, un curs de preparació de l’examen de coneixement teòric d’Àrbitre Català mitjançant circular. La convocatòria haurà d’indicar les següents dades: dates i lloc de celebració del curs, temari concret, i condicions per a l’obtenció del certificat d’aprofitament.

e).- Aquests cursos tenen com objectiu la formació de personal qualificat per a la pràctica de l’arbitratge. El curs preparatori per a l’obtenció del títol d’Àrbitre de Suport haurà de tenir el mínim d’hores adient per cobrir el temari especificat. El curs preparatori per a l’obtenció del títol d’Àrbitre Català haurà de tenir el mínim d’hores adient per cobrir el temari especificat. S’autoritza la celebració conjunta dels dos cursos. En aquest cas haurà d’existir un bloc comú i un segon bloc per a l’obtenció del títol d’Àrbitre Català.

f).- El temari dels cursos, així com les possibles modificacions d’aquest, seran definits per la Comissió Delegada d’Àrbitresi publicats mitjançant la circular de convocatòria. No obstant, hauran de cobrir obligatòriament els temes definits a les convocatòries d’examen descrites a l’article22è.

g).- En ambdós casos els ponents emetran un informe a la Comissió Delegada d’Àrbitres com a màxim deu (10) dies després de la realització de l’última classe amb les recomanacions d’expedició del certificat d’aprofitament per aquells alumnes que hagin complert els requisits de la convocatòria. Un requisit obligatori per a l’obtenció del certificat és la presència a, com a mínim, el 80% de les hores decurs.

ART. 23è. – EXAMEN DE CONEIXEMENT TEÒRIC

a).- Com a mínim una vegada a l’any, prèvia realització del curs de preparació adient, la FCE., a proposta del C.dA., convocarà un examen per l’obtenció del títol d’Àrbitre de suport i un altre per l’obtenció del títol d’Àrbitre Català.

b).- S’autoritza la celebració conjunta de les dues proves. En aquest cas hauran d’estar clarament definides les parts corresponents que donen accés a cadascuna de les titulacions. Un aspirant només podrà presentar-se a lexamen de coneixement teòric d’una de les titulacions de forma simultània.

c).- El temari de l’examen d’Àrbitre de suport haurà de contenir, com a mínim els següents ítems:

-    Lleis delsEscacs

-    Reglament del CTA de laFCE.

-    Utilització i configuració de rellotges analògics idigitals.

-    Coneixements bàsic del Reglament General de Competicions de laFCE.

-    Coneixements bàsic de la utilització de programes d’aparellament aprovats per laFIDE.

d).- El temari de l’examen d’Àrbitre Català haurà de contenir, com a mínim els següents ítems, a més dels descrits a l’article B.3:

-    Reglament dels tornejos més importants de Catalunya

-    Normativa de valoració (ELO i títols catalans).

-    Titulacions i normes d’àrbitre

-    Feina i competències de l’àrbitre

-    Confecció de bases de tornejos

-    Coneixement dels sistemes daparellament recomanats per la FIDE

-    Sistemes de desempat de la FIDE i la FCE.

-    Informes de les diferents federacions

f).- Preparació de l’exercici.

f1).- La FCE, a traves de la Comissió Delegada d’Àrbitres, serà la responsable de la preparació dels exercicis.

f2).- L’examen anirà en un sobre tancat, que serà obert a l’hora establerta, pel delegat supervisor de l’examen i en presència dels examinats.

f3).- Es prepararà una segona prova, que serà utilitzada en cas d’obertura indeguda de l’exercici principal, incompliment manifest de l’hora de començament o en aquelles circumstàncies en les quals el delegat supervisor consideri que es pot donar lloc a irregularitats o impugnacions de l’exercici.

g).- Garanties de l’exercici.

g1).- El delegat supervisor emetrà un informe sobre el seu desenvolupament d’aquesta.

g2).- La Comissió Delegada designarà un comitè d’almenys dos àrbitres de com a mínim titulació d’àrbitre català com a correctors i que valoraran els exercicis amb la qualificació d’apte o no apte. En cas de discrepància, la Comissió Delegada realitzarà la qualificació de la prova.

g3).- La prova es realitzarà pel sistema de pliques. Les pliques s’obriran a la seu de la FCE, en data i hora prèviament anunciades, després de la publicació de les qualificacions de cada clau numèrica. El delegat de la prova guardarà tots els exercicis en un altre sobre, que serà igualment tancat i signat.

g4).- Si algun candidat resultés NO APTE, caldrà comunicar-li de forma fefaent aquest extrem i amb motivació, per escrit, de les causes de la denegació. L’afectat tindrà dret als recursos legalment establerts per impugnar aquesta decisió. Sense perjudici dels altres recursos que pugui interposar, podrà recórrer davant del Delegat del CA de la FCE, en el termini de vint (20) dies hàbils a comptar des de la data en què hagi rebut la notificació de la denegació.

ART. 24è. – ACREDITACIÓ D’EXPERIÈNCIA PRÀCTICA.

a).- Només s’admetran informes de pràctiques si el torneig compta amb almenys 25 jugadors i 5 rondes,excepte si es tracta d’una prova oficial de la FCE.

b).- Per a la validesa d’un informe, serà imprescindible la certificació de la permanència física en el torneig, tant de l’àrbitre principal com del candidat, durant totes les rondes.

c).- El redactor de l’informe l’enviarà a la FCE., a l’atenció de la Comissió Delegada, en un document adjunt a l’informe del torneig.

d).- Per a l’obtenció del títol d’Àrbitre de Suport es requereixen 3 informes favorables de l’Àrbitre Principal (essent l’interessat àrbitre auxiliar del mateix torneig).

e).- Els informes per a un determinat títol només seran acceptats en cas que l’Àrbitre Principal estigui en possessió del mateix títol o d'una titulació arbitral superior.

f).- Només s’admetran normes per a aquells candidats que hagin superat amb la qualificació d’APTE l’examen de coneixement teòric corresponent i aquest no hagi caducat (veure article 25è.)

g).- Per a l’obtenció del títol d’Àrbitre Català es requereixen 4 informes favorables de l’Àrbitre Principal (essent l’interessat àrbitre auxiliar o adjunt del mateix torneig) amb les següents restriccions en el tipus de torneig:

g1).- Torneigs de ritme ràpid o llampec (menys de 60 minuts): dos informes favorables.

g2).- Torneigs de ritme clàssic (més de 60 minuts) i vàlids per a ELO FCE, FEDA o FIDE: dos informes favorables.

g3).- Tenir el títol d'Àrbitre de Suport avalat amb un o més informes favorables de ritme ràpid o llampec, equival a dues normes de ritme ràpid d'Àrbitre Català.

Article 25è.- VIGÈNCIA DE LES PROVES I DELS INFORMES

L’examen teòric tindrà una validesa de tres anys a partir de la finalització de la temporada en la qual s’hagi obtingut.

Els informes perdran la seva validesa una vegada passats tres anys des de la data de finalització del torneig on es van aconseguir.

Article 26è.-.- HOMOLOGACIÓ DAVANT DE LA FEDA DELS TÍTOLS AUTONÒMICS.

D’acord amb la reglamentació de la FEDA, i del seu Comitècnic d’Àrbitres, el Delegat/da del CA de la FCE remetrà a la FEDA la informació escaient sobre les matèries, exàmens i valoracions mínimes per a l’obtenció de la qualificació d’apte, a fi i efecte que la FEDA en tingui coneixement, i, en els casos que sigui procedent pugui, fins i tot, considerar com a vàlida la superació de les proves per l’obtenció dels títols arbitrals escaients de la Federació Espanyola d’Escacs(FEDA).

A tots els efectes, únicament el títol d’Àrbitre Català tindrà el reconeixement de títol d’àrbitre autonòmic davant la FEDA i el Comitè Tècnic d’Àrbitres de la FEDA.

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA.- El Reglament del CA de la FCE serà sotmès a la Junta Directiva i després a l’Assemblea de Clubsde la Federació Catalana d’Escacs, a qui li competeix aprovar-lo definitivament. El mateix òrgan caldrà que aprovi els canvis i les modificacions posteriors que es vulguin practicar a aquestReglament.

SEGONA.- El present Reglament entrarà en vigor l’endemà que s’hagi aprovat per l’Assemblea de Clubs de la Federació Catalana d’Escacs i des d’aquell moment passarà a formar part de la Reglamentació de la Federació Catalana d’Escacs.

TERCERA.- Amb l’aprovació d’aquest Reglament queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que hi estiguin en contradicció.

I N D EX

CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS

Secció Primera.- Concepte i règim Jurídic
Secció Segona.- Competències i funcions
Secció Tercera.- Estructura Orgànica
Secció Quarta.- Estructura Territorial
Secció Quinta.- Entitats Afiliades

CAPÍTOL II.- ÒRGANS DE GOVERN

Secció Primera.- L’Assemblea General
Secció Segona.- La Junta Directiva
Secció Tercera.- La Comissió Gestora

CAPÍTOL III.- ELECCIÓ, CESSAMENT I PROVISIÓ DE VANCANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA

Secció Primera.- Procediment Electoral
Secció Segona.- La Junta Electoral
Secció Tercera.- Cessament i provisió de vacants
Secció Quarta.- El vot de censura

CAPÍTOL IV.- ORGANS DE COL·LABORACIÓ

Secció Primera.- Normes generals
Secció Segona.- El Comitè d’Àrbitres
Secció Tercera.- El Comitè de Tècnics
Secció Quarta.- El Comitè Esportiu
Secció Cinquena.- El Comitè de Relacions Públiques i Afers Socials

CAPÍTOL V.- ORGANS DE GESTIÓ

Secció Primera.- La Gerència

CAPÍTOL VI.- LA JURISDICCIÓ FEDERATIVA

Secció Primera.- Àmbit territorial, personal i material
Secció Segona.- Les faltes i sancions
Secció Tercera.- Els Òrgans Jurisdiccional i Federatius
Secció Quarta.- Règim processal
Secció Cinquena.- Els Recursos

CAPÍTOL VII.- ORGANTIZACIÓ TERRITORIAL

Secció Primera.- Normes Generals
Secció Segona.- Les Delegacions Territorials

CAPÍTOL VIII.- RÈGIM ECONÒMIC I DOCUMENTAL

Secció Primera.- Règim Econòmic i patrimonial
Secció Segona.- Règim Documental

CAPÍTOL IX.- RÈGIMS PERSONALS

Secció Primera.- Les entitats afiliades
Secció Segona.- Els jugador/as i jugador/as seleccionables
Secció Tercera.- Els monitors i entrenadors
Secció Quarta.- Els àrbitres
Secció Cinquena.- Els directius

CAPÍTOL X.- LES LLICÈNCIES FEDERATIVES

Secció Primera.- Disposicions generals
Secció Segona.- Contingut i format

CAPÍTOL XI.- EXTINCIÓ I DISSOLUCIÓ

Secció Primera.- Causes
Secció Segona.- Procediment

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
DISPOSICIÓ FINAL 

PREÀMBUL EXTRET DELS ESTATUTS DE L'ANY 1982

En el moment en què el poble de Catalunya recupera les seves llibertats democràtiques, tots els seus estaments són obligats a solidaritzar-se amb l'expressió d'aquesta voluntat popular i a adequar llurs normes de conducta a les condicions que en resulten.

La Federació Catalana d'Escacs sent, en aquests moments, la necessitat de posar al dia les seves normes institucionals i els seus instruments de govern per a millor acomplir la missió que li és pròpia.
Els presents Estatuts constitueixen una nova ordenació dels escacs catalans amb l'objectiu d'engrandir la família escaquística catalana i donar-li elements que permetin un desenvolupament racional de la seva capacitat d'actuació.
L'abast d'aquests Estatuts obre la via de superació d'una etapa en els nostres escacs en un clima de convivència democràtica, a la qual es sotmet la Federació Catalana d'Escacs, alhora que es ratifica en la fita de la reconstrucció nacional de Catalunya que a tots ens afecta.
La Federació Catalana d'Escacs, com tots els organismes representatius del país, té el deure de fer-se ressò d'aquesta necessitat i contribuir amb el seu quefer a la tasca col·lectiva que ens pertoca en el moment històric que vivim.
Aquests Estatuts contenen els plantejaments dinàmics i actuals que calen per a bastir una gran Federació Catalana d'Escacs que atregui l'interès de tots els escaquistes que fiten lluny, els quals tindran l'oportunitat de trobar el lloc més adient en aquesta normativa per a participar activament en la responsabilitat que ens emmena a tots.
La base de la Federació Catalana d'Escacs ha estat, de sempre, els clubs que té afiliats, els quals la varen fundar i en són encara el principal suport. A ells es deu el seu funcionament i l'esplendor que han adquirit els escacs catalans des del primer moment.
Cal, per tant, potenciar la funció dels clubs sense, però, oblidar altres estaments dels escacs catalans que han de contribuir també amb el seu treball i la seva iniciativa a l'eixamplament que proposa la normativa que segueix.

ESTATUTS DE L'ANY 1996

A l’any 1996 els Estatuts es van renovar d’acord amb la Llei de L’esport del 1988 i Decret de regulació de Clubs i Associacions Esportius que va ser emesa per la Generalitat a l’any 1995. Aquesta llei al seu preàmbul indicava: “'l’esport s'ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d'equilibri, de relació i d'integració de l'home envers el món que l'envolta. L'esport forma o ha de formar part de l'activitat de l'home des de l'escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d'élite com per als que se'n serveixen simplement com a instrument d'equilibri psicofísic de la persona.

ESTATUTS DE L’ANY 2010

La Federació Catalana d’Escacs a l’any 2010 es troba en un important moment de la seva història. Els nous Estatuts s’obren a qualsevol nova vertebració territorial que pugui aprovar el Parlament de Catalunya. Les Representacions Territorials han estat substituïdes per Delegacions Territorials, per tal de fer més eficaç la gestió de la Federació.
D’altra banda, les noves tecnologies de comunicació permeten a la Federació una atenció als clubs més efectiva i directa, amb independència de la seva localització territorial.
El futur es preveu esperançador amb la imminent millora de la seu social de la Federació i amb l’objectiu d’anar superant cada any la quantitat de Clubs i jugadors afiliats. En aquest objectiu, menció especial mereixen els Clubs que continuen essent l’essència de la Federació, com a veritables impulsors dels escacs catalans.
Els nous Estatuts es modifiquen per tal d’ adaptar-los al Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya. 


CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS

SECCIÓ PRIMERA.- CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC

Article 1.- La Federació Catalana d’Escacs, constituïda el dos d’agost de 1925, és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està constituïda per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives, associacions esportives escolars, seccions esportives, societats anònimes esportives i d’altres entitats privades sense afany de lucre que incloguin, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l’esport dels escacs.

Article 2.- La Federació Catalana d’Escacs gaudeix de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats; i, es regeix per la normativa esportiva vigent, per aquests estatuts, per les normes reglamentàries que els desenvolupin i pels acords que adoptin vàlidament els òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències. Té una única disciplina reconeguda.

Article 3.- El domicili social de la Federació Catalana d’Escacs és a Barcelona, carrer de Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra), i pot ser modificat per l'Assemblea General a proposta de la Junta Directiva, fet que ha de ser comunicat al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 4.- El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de la Federació Catalana d’Escacs.
La Federació Catalana d’Escacs pot utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya a les competicions on participin les seves seleccions.

Article 5.- La Federació Catalana d’Escacs, als efectes de la participació dels clubs i entitats que té afiliats a l'activitat esportiva fora de Catalunya, pot estar integrada en organismes supranacionals.
No obstant això, les normes i reglaments dels organismes supranacionals només són aplicables als clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn en aquest àmbit supranacional.

Article 6.- S’entén per esport dels escacs aquella activitat social, integradora i esportiva, reglamentada per les lleis dels escacs de la federació internacional, lliure, voluntària, practicada individualment o col·lectivament, generalment en forma de competició i sota una normativa reglamentària assumida pels òrgans federatius autonòmics, estatals o internacionals. Per tant, els escacs són a tots els efectes un esport, físic, mental i amb una forta tradició cultural a Catalunya.

SECCIÓ SEGONA .- COMPETÈNCIES I FUNCIONS

Article 7.- És competència de la Federació Catalana d’Escacs promocionar, ordenar, dirigir i regular, en coordinació amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, tota l'activitat de l'esport dels escacs a Catalunya.

Article 8.- En l'àmbit territorial de les seves competències, són funcions pròpies de la Federació Catalana d’Escacs:
a) La planificació, promoció, gestió, direcció, coordinació, organització i tutela de l’esport dels escacs a Catalunya.
b) L’ordenació, organització, qualificació i autorització de les competicions esportives oficials d’escacs a Catalunya.
c) La prevenció, control i repressió del dopatge en l’esport dels escacs.
d) La prevenció, control i repressió de la violència en l’esport dels escacs.
e) La prevenció, control i repressió de la discriminació per raó de sexe en l’esport dels escacs.
f) L’exercici de la potestat disciplinària sobre totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que configuren l’ens federatiu.
g) La proposició d’incorporació d’una disciplina o especialitat esportiva dins de la federació.
h) La promoció, el foment i l’organització de competicions i altres activitats esportives amb altres federacions esportives, tant dins del marc territorial de l’estat espanyol com internacionalment.
i) L’elecció dels esportistes i els tècnics que han de formar part de les seleccions catalanes dels escacs, així com la preparació necessària.
j) L’impuls, la planificació i el control, en coordinació amb la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de l’esport d’elit i d’alt nivell, i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels esportistes.
k) La col·laboració en les activitats que es desenvolupen dins l’àmbit de l’esport escolar i universitari.
l) Crear, patrocinar o fomentar escoles per a la formació de persones tècniques, entrenadores, àrbitres, i altres, i/o els comitès tècnics que els agrupen, així com òrgans específics per als clubs que participen en competicions federades amb esportistes professionals.
m) Expedir les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials en l’àmbit de Catalunya, les quals també habiliten per a les activitats o competicions d’àmbit estatal i internacional, quan compleixin els requisits establerts legalment.
n) El control, en primera instància, dels processos electorals de la federació.
o) L’execució de les resolucions del Tribunal Català de l’Esport.
p) Vetllar pel compliment de les normes vigents que afecten les competicions federades.
q) Promoure la construcció i/o gestionar l’explotació d’equipaments i instal·lacions esportives de tota mena per al foment i desenvolupament de l’activitat física i la pràctica esportiva.
r) Establir tot tipus de relacions jurídiques de caràcter privat i el ple exercici del dret fonamental d’associació, sense més limitacions que els que es deriven dels tractats i convenis internacionals en vigor, i de la legislació aplicable que els desenvolupi.
s) Editar el Butlletí d'Escacs, que en serà un dels òrgans oficials d'expressió, on s'informarà prioritàriament de les activitats dels membres afiliats i dels estaments que componen la federació.
t) Afavorir, regular i dirigir la pràctica dels escacs entre la gent gran com un mitjà de desenvolupament de les seves capacitats físiques i mentals.
u) Difondre la informació escaquística a la premsa, revistes especialitzades i mitjans de comunicació social en general, així com promocionar i coordinar biblioteques especialitzades en escacs.
v) En general, disposar allò que convingui per a la millora de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives previstes.

Article 9.- La Federació Catalana d’Escacs ostenta la representació única i exclusiva dels organismes supranacionals als qual estigui integrada.
Per raó d'aquesta representació, a més de les funcions que li són pròpies, la Federació Catalana d’Escacs pot desenvolupar a Catalunya totes les funcions i competències que, per delegació, li puguin atorgar aquests organismes supranacionals.

SECCIÓ TERCERA.- ESTRUCTURA ORGÀNICA

Article 10.- Orgànicament la Federació Catalana d’Escacs s'estructura a través de quatre classes diferents d'òrgans funcionals: A) Els òrgans de govern i de representació; B) Els òrgans col·laboradors; C) Els òrgans de gestió i, D) els òrgans jurisdiccionals.

Article 11.- Els òrgans de govern de la Federació Catalana d’Escacs són: l'Assemblea General i la Junta Directiva, si s'escau, la Comissió Gestora.

Article 12.- Per a l'execució i desenvolupament de les funcions de govern, la Federació Catalana d’Escacs, té necessàriament com a òrgans col·laboradors, el Comitè d'Àrbitres, el Comitè de Tècnics, el Comitè Esportiu, el Comitè de Relacions Públiques i Afers Socials i Promoció, així com qualsevol altre Comitè que l'Assemblea General d'aquesta federació a proposta de la seva Junta Directiva estimi convenient crear en cada moment per al millor compliment de les finalitats federatives.

Article 13.- L’òrgan de gestió de la Federació Catalana d’Escacs és la gerència, així com qualsevol altre que l'Assemblea General d'aquesta federació a proposta de la seva Junta Directiva, estimi convenient constituir per al millor funcionament administratiu de la federació.

Article 14.- Els Òrgans Jurisdiccionals de la Federació són: el Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, i el Comitè d’Apel·lació els quals gaudiran de total i absoluta independència respecte de qualsevol altre òrgan federatiu; així com la Junta Electoral durant els processos electorals federatius.

SECCIÓ QUARTA.- ESTRUCTURA TERRITORIAL

Article 15.- La Federació Catalana d’Escacs, en l'àmbit material de les seves competències té plena jurisdicció a tot el territori de Catalunya.

Article 16.- Per a la millor organització i acompliment de les seves finalitats federatives, es constitueixen les delegacions territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb les competències específiques que se'ls assigni en aquests estatuts o que, en tot moment, se'ls pugui delegar.

Article 17.- La federació podrà modificar o crear noves delegacions territorials adaptant-se a la divisió territorial establerta a Catalunya.

SECCIÓ QUINTA.- ENTITATS AFILIADES

Article 18.- Són entitats afiliades a la Federació Catalana d’Escacs els clubs esportius, les agrupacions esportives, les associacions esportives escolars, les seccions esportives, les societats anònimes esportives, i altres entitats privades sense afany de lucre, que incloguin, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l’esport dels escacs, acceptades per la Junta Directiva de la federació, que tinguin algun equip inscrit en alguna competició organitzada per aquesta federació o organitzin alguna prova homologada per la federació.


CAPÍTOL II - ÒRGANS DE GOVERN

SECCIÓ PRIMERA.- L'ASSEMBLEA GENERAL

Article 19.- L'Assemblea General és l'òrgan superior de govern i representació de la Federació Catalana d’Escacs i els acords que adopti vàlidament són vinculants per a tots els membres afiliats.

Article 20.- Són membres de ple dret de l’Assemblea General de la Federació Catalana d’Escacs amb veu i vot a les seves reunions, el president o presidenta de la Federació i les entitats afiliades a la Federació sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de Generalitat de Catalunya, que tinguin una antiguitat mínima d’afiliació d’un any, i que han hagin participat, com a mínim, en una competició o prova del calendari oficial de la federació en la temporada en curs o en la immediatament anterior al moment de convocatòria de l’assemblea..Les entitats privades no esportives han de tenir adscrita en el Registre d’entitats esportives la seva secció esportiva i tenir una antiguitat d’afiliació mínima d’un any. La representació de les entitats esportives recau en el president o presidenta, o en el cas d’impossibilitat manifesta per exercir la representació, en la persona que ocupi la vicepresidència, sempre que consti inscrita en el Registre d’entitats esportives com a membre de la junta directiva amb el mandat en vigor, i que els estatuts vigents i inscrits li permetin actuar en representació de l’entitat. La representació de les entitats privades no esportives recau en el seu representant legal sempre que consti inscrit amb el mandat en vigor en el registre públic corresponent, o en el responsable de la secció esportiva, sempre que aquest consti degudament inscrit en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

El vot dels membres de l’assemblea general és indelegable.


Article 21.- La representació de les entitats afiliades a l’Assemblea General de la federació recau, com a norma general, en el president o presidenta de l’entitat. En el cas d’impossibilitat manifesta del president o presidenta per exercir la seva representació en la reunió d’una assemblea, la pot exercir el vicepresident o vicepresident que, segons els estatuts vigents i degudament inscrits en el Registre de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, pugui ocupar aquesta representació, sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
En el cas de les seccions esportives, la representació recau en el o la representant legal de l’entitat o en la persona responsable de la secció, sempre que consti degudament inscrita en el registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 22.- A les reunions de l’Assemblea General podran assistir-hi també, amb veu però sense vot, la resta de membres de la Junta Directiva, el o la gerent i el o la secretària de la federació, així com qualsevol altra persona que, pels assumptes a tractar, el o la presidenta estimi convenient convidar-la. Igualment, podran assistir-hi també, amb veu però sense vot, les persones legals representants de les entitats afiliades, que no gaudeixin de l’antiguitat d’afiliació o de participació en competicions que fixa l’article 20 d’aquests estatuts.

Article 23.- Són competències pròpies de l'Assemblea General les següents:
a) Aprovar la memòria de les activitats de l'exercici vençut.
b) Aprovar els comptes anuals del corresponent exercici econòmic vençut.
c) Aprovar el pressupost de l’exercici següent.
d) Aprovar les normes generals per les quals s'han de regir les competicions organitzades per la federació.
e) Aprovar el pla general d’actuació anual i el calendari esportiu oficial; si bé les modificacions puntuals del calendari esportiu no necessiten la convocatòria d’una nova reunió de l’assemblea.
f) Elegir els i les membres, respectant el principi de paritat de gènere, que han de formar part de la Junta Directiva; i ratificar els nomenaments que, per cobrir les vacants, hagués pogut fer aquella Junta Directiva.
g) Conèixer i debatre les mocions de censura presentades segons les normes estatutàries.
h) Resoldre les propostes que la Junta Directiva acordi sotmetre a l'assemblea.
i) Resoldre les propostes que les entitats afiliades vulguin presentar a l'assemblea, sempre que tinguin el suport del 10% del total d'afiliats i que tinguin entrada a la federació amb 40 dies d'anticipació a la data de la seva celebració, a fi de quedar incloses en l'ordre del dia.
j) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts.
k) Fixar les quotes extraordinàries o derrames i el preu de les llicències.
l) Aprovar els acords que impliquin dur a terme actes d'alienació, adquisició o gravamen de béns mobles i immobles i prendre diners a préstec, el valor dels quals excedeixi del 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
m) Aprovar la convocatòria d'eleccions; el reglament, el cens provisional i el calendari electoral.
n) Elegir les persones interventores que han d'aprovar l'acta de la reunió.
o) Aprovar el Reglament Jurisdiccional així com qualsevol altre que reguli l'organització o el funcionament intern de la federació.
p) Crear, a proposta de la Junta Directiva, noves delegacions territorials d'aquesta federació; i regular-ne l'organització interna i les competències.
q) Conèixer i resoldre qualsevol altre qüestió que, segons aquests estatuts, pertanyi a la seva competència.
r) Resoldre qualsevol altre assumpte que figuri en l'ordre del dia de la reunió.
s) Dissoldre la federació o fusionar-se amb una altra.
t) Proposar a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, per a la seva ratificació, la incorporació o segregació d'alguna disciplina esportiva.
u) Nomenar els liquidadors de la federació en cas de la seva dissolució.

Article 24.- L'Assemblea General s’ha de reunir necessàriament en sessió ordinària dins els sis primers mesos de l'any, per conèixer tots els assumptes de la seva competència, i, com a mínim, les qüestions assenyalades en els paràgrafs a), i b) de l'article anterior d'aquests estatuts. L’Assemblea General també s’haurà de reunir necessàriament dins els tres mesos anteriors a l’inici de la temporada esportiva i acabament de l’exercici econòmic, per conèixer tots els assumptes de la seva competència i, com a mínim, per tal d’aprovar el pressupost de la federació i el calendari esportiu de la propera temporada.
Els membres de l’Assemblea General podran proposar la inclusió de temes nous a l’ordre del dia de la convocatòria, fins a 10 dies naturals abans de la celebració de l’assemblea, i adoptar-hi acords, sempre que es compleixin les garanties següents:
a) S’aprovi el debat i votació per majoria de tots els membres de l’Assemblea General.
b) Es tracti d’assumptes amb caràcter urgent.
c) S’adoptin els acords per una majoria qualificada de 2/3 dels membres presents.
Amb caràcter extraordinari s’haurà de reunir totes les vegades que ho acordi la Junta Directiva o ho demani el 15% dels membres de l'assemblea mitjançant escrit dirigit a la presidència, amb les signatures corresponents, en el qual s'haurà de fer constar necessàriament el motiu de la convocatòria. En aquest cas, entre la data en què es rebi la sol·licitud i la convocatòria feta per la Junta Directiva, no podran passar més de 30 dies.
En el cas d'haver estat demanada la reunió de l'assemblea i que no es procedís a fer la convocatòria en el termini establert en el paràgraf anterior, qualsevol de les persones signants de la sol·licitud podrà fer avinent tal fet a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya que requerirà la Junta Directiva o, si s'escau, la Comissió Gestora, perquè faci aquella convocatòria que, si no és feta en el termini de 15 dies, podrà ser convocada directament per aquella Secretaria.

Article 25.- Les reunions de l'Assemblea General, tant ordinàries com extraordinàries, han de ser convocades per acord de la Junta Directiva i, en el seu nom, pel president o presidenta amb una anticipació mínima de 30 dies naturals a la data de la seva celebració, mitjançant escrit dirigit a cadascun dels membres que la integrin, on s'indicarà l'ordre del dia, així com el lloc, data i hora de la reunió, tant en primera com en segona convocatòria. La convocatòria s'haurà d'anunciar també en una publicació diària d'àmbit català i a la pàgina web de la federació.
Entre la primera i la segona convocatòria hi haurà necessàriament mitja hora de diferència.
A fi que les entitats afiliades puguin presentar propostes a l'assemblea tal com preveu l'apartat i) de l'article 23, la Federació Catalana d’Escacs informarà, mitjançant circular a totes les entitats afiliades i amb un mínim de 60 dies naturals d'anticipació, la data de l'assemblea. Les propostes de les entitats afiliades hauran de ser a la federació com a molt tard 40 dies naturals abans de la data de celebració de l’assemblea, perquè puguin ser publicades amb la resta de la documentació de l’assemblea.

Article 26.- La informació sobre les matèries objecte de l'assemblea ha de posar-se a disposició de totes les persones que en són membres en el domicili federatiu, i en el de les delegacions territorials, amb 30 dies naturals d'antelació a la realització de l'assemblea, les quals en podran demanar còpia, i se'ls l'haurà de lliurar abans de la celebració de la reunió.

Article 27.- En totes les reunions, el o la secretària haurà de fer en primer lloc el recompte de les persones assistents, i el o la presidenta haurà de resoldre les impugnacions o reclamacions que puguin formular les persones presents en relació a la seva inclusió o exclusió.

Article 28.- L'Assemblea General restarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi siguin presents la majoria de membres. En segona convocatòria n'hi haurà prou amb les persones presents, qualsevol que sigui el seu nombre.

Article 29.- El president o presidenta ha de presidir l’Assemblea General i pot compara amb la companyia de la resta de components de la Junta Directiva de la federació Ha d’actuar com a secretari o secretària de l’Assemblea General qui ho sigui de la Junta Directiva de la federació o la persona que en sigui substituta, que ha d’estendre l’acta corresponent. El o la presidenta, o la persona que en sigui substituta, ha de dirigir els debats, concedir i retirar la paraula, fixar els torns màxims d’intervencions, ordenar les votacions i disposar el que convingui per al bon ordre de la reunió. Si es produeixen circumstàncies que alteren de manera greu l’ordre o que impossibiliten la realització o continuïtat de l’Assemblea General, la pot suspendre. En aquest cas, ha de preveure i comunicar a l’Assemblea General la data de reinici, que tindrà lloc en un termini no superior a 15 dies naturals.

Article 30.- Tots els membres que, segons el que determina l’article 20 d’aquests estatuts, integren l’Assemblea General tenen, a través del seu representat legal, dret a vot que exerciran de forma individual, sense possibilitat de delegació de cap mena.
Les votacions es podran fer mitjançant mà alçada o per escrit mitjançant vot secret, segons determini el o la presidenta, llevat que la majoria de les persones presents sol·licitin un sistema concret. No obstant això, haurà de ser secreta sempre la votació per a l'elecció de la Junta Directiva, per resoldre un vot de censura i per dissoldre la federació o per fusionar-se amb una altra.

Article 31.- Si en el decurs de la reunió de l'assemblea es produïssin circumstàncies que alteressin de manera greu l'ordre o fessin impossible la realització o continuïtat de l'assemblea, qui la presideixi podrà discrecionalment suspendre-la. En aquest cas, haurà de preveure i comunicar a l'assemblea la data de la seva represa que s'haurà de fer en un termini no superior a 15 dies naturals, sense necessitat de fer una nova convocatòria.

Article 32.- Els acords de l'assemblea s'adoptaran sempre per majoria dels vots presents en el moment de la votació. No obstant això, caldrà el vot favorable de les dues terceres parts de les persones assistents a la reunió per:
a) Aprovar qualsevol vot de censura presentat segons les normes d'aquests estatuts.
b) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts d'aquesta federació.
c) Aprovar qualsevol operació de crèdit en quantitat que ultrapassi el 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
d) Aprovar qualsevol acte d'alienació, adquisició o gravamen de béns mobles o immobles, la quantia dels quals ultrapassi els percentatges fixats en el paràgraf anterior.
e) Acordar la incorporació o segregació d'alguna disciplina esportiva a la federació; si bé, tal acord haurà de ser ratificat per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
f) Acordar la dissolució o fusió de la federació; si bé, en aquests casos, caldrà a més que aquell vot de les dues terceres parts dels membres assistents representi, com a mínim, més del 50% dels membres de ple dret de l'assemblea.

Article 33.- De totes les reunions de l'assemblea, el o la secretària n'aixecarà la corresponent acta, on figurarà els acords adoptats en el decurs de la sessió; qualsevol membre podrà demanar que hi consti el seu vot contrari a un determinat acord.
L'acta, l'aprovarà la mateixa assemblea o bé, en un termini de 15 dies naturals, per delegació de 2 persones interventores designades per la mateixa assemblea, les quals hauran de signar l'acta juntament amb el o la presidenta i el o la secretària.
En el termini dels tres mesos següents a la seva aprovació, l'acta haurà de ser tramesa a tots els membres afiliat de la federació, així com a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.

Article 34.- Els acords adoptats per l'Assemblea General seran immediatament executius, sense perjudici que puguin ser impugnats pels tràmits establerts en la legislació vigent davant l'autoritat judicial dins el termini dels quaranta dies naturals següents a la data de la seva adopció.

SECCIÓ SEGONA .- LA JUNTA DIRECTIVA

Article 35.- La Junta Directiva és l'òrgan col·legiat a qui correspon el govern de la federació, que té la funció de regir el seu funcionament així com de promoure i dirigir les seves activitats esportives, tot acomplint i executant els acords de l'Assemblea General.

En particular, correspon a la Junta Directiva de la Federació:
a) Estudiar i redactar les ponències que cal sotmetre a la consideració de l'Assemblea General.
b) Fixar les dates de convocatòria de les reunions de l'Assemblea General, tant ordinàries com extraordinàries, i l'ordre del dia de cadascuna.
c) Aprovar, en primera instància, les memòries d'activitats dutes a terme i la liquidació de l'exercici econòmic vençut amb el balanç i el compte de resultats, així com el pressupost que cal sotmetre a la consideració de l'Assemblea General.
d) Regir i governar la federació, així com regular-ne l'organització administrativa.
e) Designar d'entre les i els seus membres, i a proposta de la presidència, les persones que han de presidir els diferents òrgans de col·laboració de la federació.
f) Proposar els i les membres dels òrgans jurisdiccionals federatius.
g) Nomenar els i les delegades de la federació.
h) Nomenar, d'acord amb el que s'estableix en aquests estatuts, els i les substitutes de les persones membres de la Junta Directiva que hagin cessat o hagin estat suspeses del seu mandat.
i) Aprovar les operacions de crèdit que no superin el 25% del pressupost anual de la federació o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
j) Establir totes les directrius necessàries per al millor desenvolupament dels diferents programes d'actuació.
k) Acordar l'admissió de les noves entitats afiliades de la federació que ho haguessin sol·licitat per escrit.
l) Decidir sobre qualsevol altra qüestió, el coneixement de la qual no estigui atribuïda d'una manera expressa per aquests estatuts a cap altre òrgan federatiu.
m) Aprovar per majoria absoluta els contractes d’alta direcció que hagi de formalitzar la federació, tot fixant la quantia de la remuneració i la resta de condicions del contracte.
n) El nomenament, quan legalment correspongui, de les comissions gestores de les entitats afiliades a la federació, l’activitat principal de les quals sigui l’esport dels escacs.

Article 36.- La Junta Directiva es compon d'un president o presidenta que és la persona que ocupa la presidència la federació, d’un o una vicepresidenta primera i un o una vicepresidenta segona, un o una secretària, un o una tresorera i de 15 vocalies (entre les quals hi seran els o les delegades territorials i els o les delegades dels comitès), elegides o ratificades tots elles per l'Assemblea General.
Correspon a la presidència de la federació atribuir, entre els i les membres de la seva candidatura, els càrrecs de la Junta Directiva, així com elevar a la categoria de vicepresident o vicepresidenta qualsevol membre d'aquella Junta.
Tots els càrrecs de la Junta Directiva són honorífics i, per tant, no retribuïts.

Article 37.- El període de mandat de les persones membres de la Junta Directiva és de quatre anys, i s’haurà de celebrar l'elecció en la forma i segons la programació fixada en aquestes normes estatutàries.

Article 38.- Per poder ser president o presidenta de la Federació Catalana d’Escacs o membre de la seva Junta Directiva cal ser major d'edat; tenir el veïnatge administratiu català; estar en ple ús dels drets civils i no haver incorregut en cap sanció que l'inhabiliti, dictada per l'òrgan jurisdiccional competent.

Article 39.- El càrrec de president o president de la federació és incompatible amb el de directiu d'un club afiliat a la Federació Catalana d’Escacs. Ateses les característiques particulars de l’esport dels escacs, el o la presidenta pot participar com a jugador o jugadora en proves oficials i homologades, sempre i quan el seu càrrec de president o presidenta no pugi donar-li benefici amb un possible avantatge esportiu o econòmic.
Qualsevol càrrec de la Junta Directiva de la federació té les següents incompatibilitats:
a) Amb l’exercici d’un càrrec públic electe o de designació política.
b) Amb l’exercici de funcions de consell o assessorament professional a la mateixa federació.
c) Amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil de la mateixa federació o a qualsevol de les seves entitats instrumentals.

Article 40.- La presidència de la Junta Directiva correspon al president o presidenta de la federació, elegida com a tal per l'Assemblea General; i com a tal ostentarà la màxima representació de la federació, per la qual cosa podrà atorgar els poders que siguin necessaris, fins i tot els d'ordre processal. És igualment el cap superior de l'administració de la federació i li correspon, entre d'altres facultats, autoritzar amb la seva signatura, o de la persona o persones en qui delegui, els pagaments i tota mena de documents públics o privats.
El o la presidenta de la Federació Catalana d’Escacs deté les facultats que, amb caràcter enunciatiu encara que no limitador, s'indiquen a continuació per tal que les exerceixi en nom i representació de la Federació Catalana d’Escacs:
a) Representar en general la Federació Catalana d’Escacs, en judici i fora de judici, davant tota mena de persones i entitats admeses en dret.
b) Negociar, concertar i solemnitzar tota mena d'operacions i contractes. En particular, comprar, vendre, permutar i, en general, adquirir per qualsevol títol i alienar i gravar per títol onerós, tota mena d'accions, participacions, béns mobles i drets sobre aquests; i també prestar i acceptar garanties personals i reals de tota classe, modificar-les i cancel·lar-les.
c) Contractar i acomiadar tot tipus de personal, fixar-ne les condicions i representar en la forma més àmplia possible la Federació Catalana d’Escacs, en judici i fora de judici, davant tota classe de tribunals, organismes, entitats i autoritats, de qualsevol àmbit geogràfic, amb competència en qüestions laborals o de Seguretat Social, exercint les accions i els drets pertinents en defensa dels interessos de la Federació Catalana d’Escacs.
d) Representar en la forma més àmplia possible la Federació Catalana d’Escacs davant tota mena d'organismes i autoritats públiques, tant d'àmbit estatal, autonòmic, provincial, municipal o de qualsevol altre tipus com davant tota mena d'organismes paraestatals per tal de fer tota mena d'actes i contractes que guardin relació directa o indirecta amb les activitats pròpies de la Federació Catalana d’Escacs; promoure o interessar-se en expedients administratius de tota mena i seguir-los en tots els seus tràmits i instàncies, i, en particular i de forma merament enunciativa, prendre part en subhastes, concursos i altres expedients encaminats a la contractació d'obres o serveis i fer els actes necessaris per a l'adjudicació i la signatura del contracte corresponent, i aquest efecte es pot expressament constituir, modificar i cancel·lar fiances i dipòsits de tot tipus, fer pagaments i cobraments davant qualsevol organisme, autoritat o servei administratiu i acceptar o impugnar adjudicacions provisionals i definitives.
e) Concertar amb qualsevol entitat financera o de crèdit - inclòs el Banc d'Espanya- tota mena d'operacions bancàries, inclosos en forma merament enunciativa els contractes de compte corrent, de compte d'estalvi, de dipòsit, d'obertura de crèdit documentari o no, de préstec, de crèdit tant simple com en compte corrent, de descompte i qualsevol altres contractes de finançament, contractes de fiança i tots els actes i negocis o complementaris per a l'eficàcia plena dels contractes anteriors, i també mobilitzar per mitjans admesos en dret els saldos dels comptes bancaris oberts a nom de la Federació Catalana d’Escacs i ingressar-hi fons o valors de la Federació Catalana d’Escacs.
f) Fer declaracions canviàries de tot tipus de lletres de canvi, xecs, pagarés i qualssevol altres títols de valors, intervenint-hi com a lliurador, acceptant, inte[EBS1]rvenint, endossant o avalador, i també, en general, negociar, descomptar, pagar, cobrar i protestar aquests títols
g) Reclamar i cobrar qualsevol quantitat que es deguin a la Federació Catalana d’Escacs, siguin quins siguin els títols o el concepte jurídic del deute i la persona, natural o jurídica, obligada al pagament o a la devolució, inclosa l'administració pública; signar factures, donar i exigir rebuts i cartes de pagament; fer pagaments, retre i exigir la rendició de comptes i constituir i cancel·lar dipòsits de tota mena, fins i tot a la Caixa General de Dipòsits i les seves sucursals.
h) Exercir i atorgar poders amb facultats tan àmplies com sigui necessari per representar la Federació Catalana d’Escacs davant tot tipus de tribunals i jutjats, inclosos el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, i comparèixer i querellar-se davant aquests en tota mena de procediments, judicis, causes, negocis i expedients de qualsevol índole, civils, penals, administratius o laborals, com a demandant, demandat o qualsevol altre concepte, utilitzant els procediments ordinaris i especials disponibles i realitzant-hi tot tipus d'actuacions que convinguin a la Federació Catalana d’Escacs, tals com assistir a actes de conciliació, amb avinença o sense, entaular qüestions de competència, demanar la suspensió dels judicis, desistir de la demanda i avenir-se a les pretensions deduïdes per tercers, instar vendes judicials i embargaments, o el seu alçament i cancel·lació, recusar i refusar testimonis o funcionaris, sol·licitar la pràctica de tantes proves com exigeixi el procediment respectiu, absoldre posicions en judicis civils i prestar declaracions en judicis penals, impugnar i aprovar crèdits, subscriure o impugnar convenis judicials o extrajudicials, acceptar l'adjudicació de béns i drets de qualsevol mena, mobles i immobles, interposar i seguir els recursos d'apel·lació, cassació, nul·litat, queixa, responsabilitat, revisió, injustícia notòria, alçada, reposició i altres d'ordinaris o extraordinaris i desistir d'ells i dels procediments quan ho cregui oportú, constituir fiances i dipòsits i retirar-los en el seu moment, fins i tot transigir en els judicis o procediments entaulats, comprometre la Federació Catalana d’Escacs en tot tipus d'arbitratge, detenint la representació de la Federació Catalana d’Escacs, per intervenir de la forma més àmplia possible en totes les actuacions arbitrals, transigir fora de judici i atorgar poders generals o especials per a plets a advocats i procuradors, amb facultats de substitució.
i) Retirar de tota mena d'oficines de l'Estat, de les comunitats autònomes, de la província, del municipi, de les entitats i organismes autònoms i de les seves dependències o serveis totes les cartes, certificats, comunicacions, despatxos, liquidacions, paquets, girs postals o telegràfics, plecs i valors declarats o qualsevol altra cosa similar.
j) Retirar de totes les duanes, del territori nacional o no, qualsevol mena de mercaderies consignades amb destinació a la Federació Catalana d’Escacs, sol·licitar la rapidesa en la tramesa, presentar documents i justificants, incloses les declaracions de valor, exercir els actes i practicar les gestions necessàries fins a aconseguir l'entrada de les referides mercaderies i, per a tot això, subscriure i signar escrits, resguards, rebuts i, en general, tots els documents que se li exigeixin i calguin, útils o convenients a la federació
k) Retirar de les companyies de ferrocarrils, navilieres i de transport en general els gèneres o efectes tramesos a la Federació Catalana d’Escacs i formular a aquest efecte protestes i reclamacions, fer deixaments de compte i abandonament de mercaderies i estendre les actes corresponents.
l) Signar tants documents públics o privats com calgui per a l'exercici de les facultats precedents.
m) Obtenir tota mena de concessions, patents, privilegis, marques, signes distintius i drets de propietat industrial i intel·lectual.
n) Contractar i subscriure assegurances contra incendis, accidents laborals i assegurances socials, i també assegurances que cobreixin qualsevol altre risc.
o) Atorgar totes o part de les facultats i funcions esmentades anteriorment a d'altres persones amb caràcter solidari o mancomunat i revocar, si s'escau, aquests apoderaments.
En els casos d'absència, vacant o malaltia, el o la presidenta haurà de ser substituït per la persona que ocupi la vicepresidència; i, en el cas d'haver-n'hi més d’una, ocuparà la presidència el o la vicepresidenta de major grau.

Article 41.- Són responsabilitats pròpies i específiques del tresorer o tresorera:
a) Recaptar i custodiar els fons de la federació.
b) Portar els llibres de comptabilitat segons la normativa legal vigent.
c) Fer els cobraments i pagaments.
d) Reglamentar les despeses federatives.
e) Exercir la inspecció econòmica de tots els òrgans descentralitzats de la federació.
f) Fer els estudis i els informes que calguin per a la bona marxa de la tresoreria.
g) Confeccionar el balanç, comptes i pressupostos per a la seva presentació a la Junta Directiva.

Article 42.- La Junta Directiva haurà de reunir-se amb caràcter ordinari:
a) Després del procés electoral, per prendre possessió dels seus càrrecs.
b) Abans de l'Assemblea General per a l'aprovació de l'ordre del dia i de les ponències.
c) Una vegada, com a mínim, cada tres mesos en el decurs de cada temporada.

Article 43.- El president o presidenta, amb caràcter extraordinari pot convocar la Junta Directiva sempre que ho consideri necessari o quan ho sol·licitin per escrit, amb indicació dels assumptes que caldrà tractar, la tercera part de les persones que en són membres. En aquest últim cas entre la data de la sol·licitud i la convocatòria de la reunió no podran transcórrer més de cinc dies naturals; i, en tot cas, entre aquella sol·licitud i la reunió no poden passar més de quinze dies naturals.
En el cas d'haver estat demanada la reunió i que no es procedís a fer la convocatòria en el termini establert en el paràgraf anterior, podrà ser convocada per la persona membre de la Junta amb més edat de les qui ho han sol·licitat.

Article 44.- La Junta Directiva ha de ser convocada pel president o presidenta amb una anticipació mínima de 7 dies naturals, mitjançant escrit adreçat a totes les persones membres, tot acompanyant-hi l'ordre del dia sobre els assumptes que es tractaran.
Cada membre podrà proposar la inclusió d'assumptes en el corresponent temari, sempre que l'escrit que ho sol·liciti hagi estat presentat a la secretaria de la federació amb una anticipació mínima de 5 dies naturals de la data de la reunió

Article 45.- A les reunions de la Junta Directiva hi assistiran també, amb veu però sense vot, el o la gerent, així com qualsevol altra persona que, pels assumptes a tractar-hi, la presidència o la pròpia Junta estimi convenient de convidar.

Article 46.- Les reunions convocades restaran vàlidament constituïdes quan hi assisteixin almenys la meitat dels seus components.
També restarà vàlidament constituïda la Junta Directiva, tot i que no hi hagi convocatòria prèvia, si concorren totes les persones membres, i així ho acorden per unanimitat.
El o la presidenta o la persona substituta, haurà de presidir les reunions, dirigir els debats, donar o retirar la paraula de les persones assistents i limitarà el temps o el nombre de les intervencions.

Article 47.- Els acords ha de ser adoptats per majoria de vots de les persones presents, excepte en els casos que en aquests estatuts s’exigeixi una majoria qualificada; i, en cas d'empat, és diriment el vot del president o presidenta qui, a tal efecte, haurà de votar sempre en darrer terme.
El sistema de votació ha de ser determinat en cada cas pel president o presidenta; però, caldrà utilitzar la votació secreta quan així ho demani la majoria de les persones assistents.

Article 48.- El o la secretària haurà d’aixecar acta dels acords adoptats a cada reunió per la Junta Directiva i els haurà transcriure en el corresponent llibre d'actes.
Qualsevol persona membre de la Junta Directiva pot demanar que quedi reflectit a l'acta el vot en contra que pugui emetre contra una decisió o un acord i la seva explicació de forma succinta.
Cada acta haurà de ser signada pel secretari o secretària amb el vistiplau del president o presidenta i haurà de ser aprovada, si s'escau, en la següent reunió que celebri l'esmentada Junta.
Els acords adoptats per la Junta Directiva han de ser immediatament executius, sense perjudici que puguin ser impugnats davant l'Autoritat Judicial dins el termini dels quaranta dies naturals següents a la data de la seva adopció.

Article 49.- La Junta Directiva pot delegar en una Comissió Executiva i Esportiva designada en el seu si totes les seves funcions excepció feta de les assenyalades als paràgraf b), c), h), i,) i m) de l’article 35 d’aquests estatuts, les quals seran indelegables.
En el règim de funcionament de la Comissió Executiva i Esportiva i l’adopció dels seus acords serà el que determinen els articles 42 a 48 d’aquests estatuts, amb les úniques particularitats que, com a mínim, s’haurà de reunir una vegada al mes, i que el termini mínim d’anticipació per convocar la reunió es redueix a cinc dies naturals.
Per a la decisió de temes urgents, i sempre que ho acceptin expressament totes les persones membres i que quedi garantida en tot cas l’autenticitat de qui intervé en l’adopció de les decisions, la Junta Directiva pot adoptar els seus acords per correu electrònic, fax, videoconferència i mitjans tècnics anàlegs.
En aquests supòsits, la corresponent acta és redacta junt amb els justificants de fax, correus electrònics o suports corresponents.
Aquesta possibilitat és extensible a la resta d’òrgans complementaris de què disposi la Junta Directiva.

SECCIÓ TERCERA.- LA COMISSIÓ GESTORA

Article 50.- La Comissió Gestora és l'òrgan a qui correspon, en els casos previstos en aquests estatuts, el govern, l'administració i representació de la federació i que pertanyen estatutàriament a la Junta Directiva; si bé, ha de limitar les seves funcions i decisions al manteniment de les activitats normals de la federació i a la protecció dels seus interessos durant el període transitori màxim de tres mesos en el qual haurà de convocar i dur a terme noves eleccions.

Article 51.- La composició de la Comissió Gestora serà la que, per a cada cas, es determina en aquests estatuts per als diferents supòsits en què cal constituir-la.
Els i les membres que la componguin elegiran d'entre ells un o una presidenta i un o una secretària que hauran d’exercir les funcions que estatutàriament corresponen, respectivament, a la presidència i a la secretaria de la Junta Directiva.
En cas d'absència, vacant o malaltia, el o la presidenta ha de ser substituït per la persona membre de la Comissió de més edat i el o la secretària per la més jove.

Article 52.- La Comissió ha de ser convocada pel president o presidenta amb una anticipació mínima de tres dies naturals i s’haurà de reunir sempre que aquest o aquesta ho consideri necessari, o bé quan ho demani per escrit, amb indicació dels assumptes que caldrà tractar, la majoria de les persones membres. En aquest últim cas, entre la data de la sol·licitud i la de la reunió no poden transcórrer més de set dies naturals.

Article 53.- Les reunions de la Comissió Gestora han de ser presidides pel seu president o presidenta o per la persona substituta; i restaran vàlidament constituïdes qualsevol que sigui el nombre de membres que hi assisteixin.
Els acords han de ser adoptats per majoria simple de vots presents i, en cas d'empat, serà diriment el vot del president o presidenta qui, a tal efecte, haurà de votar en darrer terme.
El sistema de votació ha de ser determinat en cada cas pel o per la presidenta. Caldrà, però, utilitzar la votació secreta quan així ho demani la majoria de les persones assistents.

Article 54.- El o la secretària haurà d’aixecar acta de cada reunió de la Comissió Gestora i transcriure-la en el corresponent llibre d'actes. Cada acta serà ha de ser signada pel o per la secretària amb el vistiplau del president o presidenta i podrà ser aprovada en la mateixa reunió o en la següent que se celebri.


CAPÍTOL III - ELECCIÓ, CESSAMENT I PROVISIÓ DE VACANTS DE LA JUNTA DIRECTIVA

SECCIÓ PRIMERA.- PROCEDIMENT ELECTORAL

Article 55.- L'elecció de les persones membres de la Junta Directiva s’ha de fer mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret pels membres de ple dret de l'Assemblea General, per majoria de vots i prèvia presentació i acceptació de candidatures tancades.

L'elecció s’haurà de fer cada quatre anys, dins els sis mesos següents d'haver-se acabat la temporada oficial que acaba el dia 31 de desembre de cada any.

S’han aprovat els temes que calia per adaptar-se al nou Decret de la Generalitat, d’una banda el mandat de les Juntes Directives que passa a ser de quatres anys i el tema de què els membres de l’assemblea són els clubs i no els seus presidentes, com fins ara.

Article 56.- Amb l’esmentat acord de l’Assemblea General comença el període electoral, i per a la data assenyalada en el calendari electoral aprovat, es convocarà tots els membres de ple dret de l’Assemblea General de la federació per procedir a l’elecció dels i de les membres de la Junta Directiva, que s’haurà de desenvolupar simultàniament en cadascun dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.
Entre el dia que es prengui l'acord de convocatòria d'eleccions i el dia de la realització de l’elecció ha de transcórrer un mínim de 30 dies naturals i un màxim de 45.

Article 57.- L'acord de convocatòria de les eleccions, el calendari electoral, les seus dels col·legis electorals on simultàniament es faran les votacions, la composició del cens i el nom dels i de les membres de la Junta Electoral, han de restar publicats a partir del dia següent de l'acord adoptat per l'Assemblea General, a la pàgina web de la federació.
Igualment, aquell acord de convocatòria de les eleccions, la seu dels col·legis electorals, i el calendari electoral s’haurà de notificar a tots els membres de ple dret de la federació, tot anunciant- se també en un diari esportiu de Catalunya i s’haurà de comunicar a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Article 58.- La presentació de candidatures haurà de fer-se en un termini comprès entre vint i quinze dies naturals abans de la data assenyalada per a l’acte de l’elecció, mitjançant escrit dirigit al o a la presidenta de la Junta Electoral i adreçat al domicili de la federació, en el qual constarà la llista de totes les persones candidates, que no podrà ser inferior als 2/3 dels càrrecs elegibles, encapçalada pel qui es presenti com a president o presidenta i signada per totes elles en prova de conformitat.
Les candidatures hauran de reflectir una presència equilibrada de dones i homes. S’haurà d’aplicar un dels següents criteris en la composició de les Juntes Directives de la federació
a) Que la presència de dones o homes no sigui superior al 60% ni inferior al 40%.
b) Que la presència d’homes i dones reflecteixi la proporcionalitat de gènere en relació al nombre de les llicències. En el cas que la proporció no sigui exacte s’optarà per donar més representació al gènere amb menys presència.
Les propostes de candidatures hauran de tenir el suport d'un nombre de membres de l'assemblea que representin un mínim del 10% dels seus components. Cada membre de l'assemblea pot donar suport a més d'una candidatura.

Article 59.- Cap persona no podrà formar part de més d'una candidatura; ja que, en el cas que no fos així, s'anul·larien totes les candidatures on hi figurés la mateixa persona.
Tampoc podrà ser admesa cap candidatura en què hi figurin candidats o candidates que no reuneixin les condicions d'elegibilitat que s'exigeixen en els presents estatuts.
Igualment, no podrà admetre's cap candidatura en la qual hi hagi alguna persona membre de la Junta Directiva de la federació o, si s'escau, de la Comissió Gestora, si abans de l’inici del termini de presentació de candidatures no hagués renunciat al seu càrrec.

Article 60.- En el supòsit que totes o la majoria de les persones membres de la Junta Directiva dimiteixin per presentar-se com a candidates a les eleccions, la resta de membres que no hagin cessat, juntament, en el seu cas, amb els o les suplents de la Junta Electoral, fins a integrar un mínim de cinc persones, es constituiran en Comissió Gestora amb l'objectiu d'administrar la federació fins al dia de la proclamació de la candidatura guanyadora.

Article 61.- Un cop acabat el període per a la presentació de les candidatures, la Junta Electoral haurà de resoldre, dins dels tres dies naturals següents, sobre l'admissió de les candidatures presentades, i ho haurà de comunicar al primer signant de l'escrit de presentació de la candidatura.
En cas de no admissió d'alguna candidatura, s'haurà de donar les raons que ho determinin.
La Junta Electoral té l’obligació de facilitar una còpia del cens electoral a totes les candidatures formalment proclamades que així ho sol·licitin.

Article 62.- Si no es presenta cap candidatura o no és vàlida cap de les presentades, la Junta Electoral amb els i les membres suplents i, en el seu cas, els i les membres de la Junta Directiva que no hagin cessat, constituiran una Comissió Gestora, amb l'objectiu d'administrar la federació i convocar i realitzar noves eleccions en un termini màxim de tres mesos.

Article 63.- Si només es presentés o restés vàlida una única candidatura, no es caldrà fer l'acte de la votació i la Junta Electoral en donarà compte a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a fi que el o la secretària general, o la persona a qui delegui, faci la proclamació del president o presidenta de la nova Junta Directiva; així com al Registre d'Entitats Esportives, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i a la resta d’entitats a les quals estigui integrada la federació.

Article 64.- Si s'haguessin presentat i acceptat més d'una candidatura, a la data i hora fixada en l'acord de convocatòria, caldrà procedir a l’acte electoral, que s’haurà de desenvolupar simultàniament en cadascun dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.
En aquest acte només podran votar les persones que, segons el que determina l’article 20 d’aquests estatuts, acreditin la representació legal dels membres que constitueixin l’Assemblea General de la federació, així com el president o presidenta d’aquesta o la persona que estatutàriament el substitueixi.

Article 65.- Les entitats que integren l’Assemblea General, podran exercir el seu dret de vot en el col·legi electoral de les delegacions territorials a la qual pertanyin, si es pot habilitar aquest col·legi electoral. El president o presidenta de la federació i la resta de membres d’aquella Assemblea General, que no hagin votat en la seva seu electoral, exerciran el seu dret de vot en el col·legi electoral del territori on tingui la seu central la federació.
La Junta Electoral controla l’acte de les votacions, a qui se li ha de comunicar immediatament qualsevol incidència que es pugui produir en els col·legis electorals; i, si s’escau, també el supervisen els o les interventores designades per les candidatures pels o per les representats enviades per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya o per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Aquestes interventores o interventors i representants poden supervisar igualment l’acte de les votacions de tots i de cadascun dels col·legis electorals on se celebri l’elecció.
La votació ha de ser secreta i s’haurà de fer mitjançant una papereta que s'introduirà dins un sobre, que haurà de ser del model oficial aprovat prèviament per la Junta Electoral. En cap cas seran admesos els vots per correu ni per delegació.
Cada elector i electora haurà de votar una sola candidatura i no s'admetrà cap modificació en la composició tancada de les candidatures.
Només pot representar l’entitat i votar el seu president o presidenta, que el seu nom consti inscrit en deguda forma en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, o en el cas d’impossibilitat manifesta del president o presidenta per exercir la seva representació, la pot exercir el o la vicepresidenta, sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Tots els clubs i d’altres entitats membres de l’assemblea, per tal de poder exercir el dret a vot a l’assemblea han d’haver participat, com a mínim, en una activitat o competició esportiva oficial en les dues últimes temporades i han de tenir una antiguitat mínima d’1 any a la federació. En cap cas no s’admet que una persona exerceixi la representació de més d’una entitat a l’Assemblea General.

Article 66.- Un cop acabada la votació, cada mesa electoral haurà de fer l'escrutini dels vots emesos.
A tots els efectes serà nul:
a) El vot emès en un sobre o papereta no oficial.
b) El vot emès en una papereta sense sobre o en un sobre on hi hagi més d'una papereta amb candidatures diferents.
c) La papereta en la qual s'hagués introduït qualsevol modificació o esmena de la candidatura tancada.

Article 67.- La mesa electoral, juntament amb els i les interventores designades, en el seu cas, per cadascuna de les candidatures, i amb els i les representats que haguessin pogut designar la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, redactaran la corresponent acta, en la qual haurà de figurar el nombre d'electors i electores que haguessin exercit el seu dret de vot, els vots vàlids emesos, els vots nuls, els vots en blanc, el resultat de la votació i les incidències o reclamacions que s'hagin produït.
Tot seguit s’haurà de procedir a la destrucció de les paperetes, excepció feta de les declarades nul·les o les que haguessin estat objecte d'alguna reclamació que, després de ser signades per cada membre de la mesa electoral i, en el seu cas, per les interventores i interventors i representant, caldrà unir-les a la corresponent acta.
Les actes de les meses electorals, juntament amb les paperetes declarades nul·les o objecte de reclamació, seran trameses immediatament a la Junta Electoral que farà l’escrutini final de la votació, de la qual aixecarà la corresponent acta.

Article 68.- En cas d'igualtat en el nombre de vots assolits entre dues o més candidatures, es farà una segona votació, entre les candidatures empatades, set dies naturals després en els mateixos col·legis electorals, hora i condicions, mitjançant convocatòria de la Junta Electoral que s’haurà de publicar a la pàgina web de la federació.

Article 69.- L'acta de proclamació per la Junta Electoral de la candidatura guanyadora s'ha de comunicar, mitjançant certificació, dins els tres dies naturals següents, al primer signant de cadascuna de les candidatures presentades, a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i a la resta d’entitats a les quals estigui integrada la federació.

SECCIÓ SEGONA.- LA JUNTA ELECTORAL

Article 70.- El càrrec de membre de la Junta Electoral és incompatible amb la condició de candidat o candidata o de familiar de candidat o candidata, tant per afinitat com per consanguinitat fins al tercer grau, amb l’existència de relacions laborals o contractuals amb un o una candidata, i amb la de membre de la Junta Directiva o Comissió Gestora.
Si es produeix aquesta incompatibilitat o concorre en la persona electa alguna circumstància que la impossibiliti d'exercir el càrrec, ha de ser substituïda per les persones suplents elegides.

Article 71.- Si les persones elegides com a titulars o suplents per compondre la Junta Electoral es neguessin a prendre possessió o exercir el seu càrrec, de manera que no es pugui constituir aquest òrgan electoral, han de ser substituïdes per membres que designi a tal efecte la Junta Directiva de la federació o, en el seu cas, la Comissió Gestora.

Article 72.- Les tres persones components de la Junta Electoral han de prendre possessió del càrrec i constituir-la formalment en el termini fixat per l'Assemblea General en l'acord de convocatòria d'eleccions.
En l'acte de constitució han d'elegir el president o presidenta. Haurà d’actuar com a secretari o secretària, amb veu però sense vot, qui ho sigui de la Junta Directiva, o la persona a qui delegui, que aixecarà acta de totes les reunions i dels acords que prengui la Junta Electoral, amb el vistiplau del president o presidenta.
A totes les reunions de la Junta Electoral podran assistir, en el seu cas, amb veu però sense vot, un o un representat designada per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i una altra designada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
La Junta Electoral així constituïda ha de mantenir el seu mandat i les funcions fins a l'acabament del procés electoral.

Article 73.- La Junta Electoral té les funcions següents:
a) Conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres de l'assemblea respecte al cens o les llistes electorals.
b) Aprovar el cens electoral definitiu.
c) L'admissió o el refús de les candidatures i la seva proclamació.
d) Facilitar el cens electoral o totes les candidatures proclamades que així ho sol·licitin.
e) Decidir, a instància de qualsevol membre de l'assemblea o persona candidata, o per iniciativa pròpia, sobre qualsevol incident que sorgeixi del procés electoral i que pugui constituir una infracció o desviació de la normativa electoral o pugui afectar els principis de publicitat, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat, de no discriminació i de secret de vot, que han de ser presents en tot el procés electoral.
f) Publicar el resultat de les eleccions i dur a terme les comunicacions que legalment s'estableixin.
g) En general, conèixer i resoldre les reclamacions que presentin els membres de l'assemblea o persones candidates en qualsevol fase del procés electoral.

Article 74.- Totes les reclamacions davant la Junta Electoral han de fer-se en un termini màxim de tres dies hàbils després que s'hagi produït el fet objecte d'impugnació; i la resolució de la junta, que serà immediatament executiva, s'ha de dictar dins els tres dies hàbils següents.

Article 75.- Contra els acords de la Junta Electoral pot interposar-se recurs davant el Tribunal Català de l’Esport, en el termini dels tres dies hàbils següents a la seva notificació. Aquesta resolució exhaureix la via administrativa.

SECCIÓ TERCERA.- CESSAMENT I PROVISIÓ DE VACANTS

Article 76.- Els i les membres de la Junta Directiva cessaran en els seus càrrecs per les causes següents:
a) Per l'acabament del mandat natural per al qual van ser elegits.
b) Per dimissió o renúncia del seu càrrec.
c) Per mort o incapacitat que impedeixi l'exercici del seu càrrec.
d) Per decisió disciplinària executiva que l'inhabiliti per ocupar els càrrecs en els òrgans de govern de la federació.
e) Per incórrer en alguna causa d'inelegibilitat o d'incompatibilitat assenyalada en aquests estatuts.
f) Per acord de la resta de membres de la Junta Directiva que ha de ser comunicat a l’Assemblea General que s’encarregarà de ratificar-ho.
g) Per aprovació d'un vot de censura.

Article 77.- Un o una membre de la Junta Directiva podrà ser suspesa temporalment en el seu mandat quan se li instrueixi un expedient disciplinari i així ho acordi, a proposta de l'òrgan jurisdiccional competent, la pròpia Junta Directiva. En tot cas, aquesta suspensió només podrà ser per al temps que duri la instrucció de l'expedient.
Igualment, també aquesta persona serà suspesa del seu càrrec per inhabilitació temporal acordada per decisió disciplinària executiva.

Article 78.- En el cas d'existir alguna vacant en la Junta Directiva, sia perquè la candidatura proclamada no cobria tots els càrrecs o perquè s'ha produït el cessament o suspensió posterior d'alguna persona membre, la pròpia Junta Directiva, a proposta del president presidenta de la federació, podrà nomenar provisionalment les persones que hagin de cobrir aquelles vacants fins a la propera reunió de l'Assemblea General que haurà de ratificar el seu nomenament, procurant que amb aquests nomenaments no es desequilibri la proporció entre homes i dones.
No obstant això, durant la primera meitat del mandat, no es poden incorporar a la nova Junta Directiva, membres de l’antiga Junta que no haguessin dimitit abans del procés electoral, ni tampoc membres de la Junta Electoral o de la Comissió Gestora.
En tot cas, si per qualsevol causa cessa el o la presidenta, haurà de ser substituït de la manera que es determina en aquests estatuts.

Article 79.- No obstant el que disposa l'article anterior, en el cas que les vacants afectessin més del 50% de membres de la Junta Directiva, i una d’aquestes vacants fos la presidència, s’haurà de constituir una Comissió Gestora, amb l'objecte d'administrar la federació i convocar i dur a terme noves eleccions en el termini màxim de tres mesos.
En el cas de no romandre en els seus càrrecs els i les directives establertes en el paràgraf anterior, caldrà procedir a la convocatòria de l'Assemblea General que haurà d'elegir, d'entre els seus membres, una Comissió Gestora integrada per un mínim de 5 persones amb la finalitat fixada abans.

Article 80.- Els càrrecs vacants proveïts transitòriament i també els designats per ocupar- los, ho són només per al temps que resti de mandat en el càrrec i sense que la designació alteri el temps natural del mandat.

Article 81.- En el supòsit que la provisió transitòria es faci com a conseqüència de la substitució d'una persona membre amb el mandat suspès temporalment, el mandat de la persona designada per substituir-la s'ha de limitar exclusivament al temps de la suspensió i sense que pugui excedir del mandat natural de la substituïda.

SECCIÓ QUARTA.- EL VOT DE CENSURA

Article 82.- Perquè es pugui sol·licitar un vot de censura contra el president o presidenta de la federació, la totalitat de la seva Junta Directiva o qualsevol de les persones que en són membres, caldrà que la majoria dels i de les membres de la mateixa Junta o, com a mínim, el 15% dels membres de l'Assemblea General, ho demani per escrit motivat, amb la signatura i els requisits necessaris per a la identificació de les persones sol·licitants.
No es pot promoure cap vot de censura fins que transcorrin sis mesos des de l’elecció d’una nova Junta Directiva.

Article 83.- Un cop presentada la sol·licitud del vot de censura davant de la secretaria de la federació, s'ha de constituir, dins els deu dies hàbils següents, una mesa de cinc persones formada per dues que hagin estat designades per la Junta Directiva, per les dues primeres signants de la sol·licitud i per la delegada designada per la Unió de Federacions Esportives Catalanes, que en serà la presidenta.
En el moment de constituir-se la mesa, s’haurà d’elegir d'entre els seus integrants la persona que haurà d'actuar com a secretari o secretària.

Article 84.- Comprovada per la mesa, l'adequació de la sol·licitud als requisits assenyalats en aquests estatuts, i dins el termini màxim de cinc dies hàbils, la Junta Directiva ha de convocar l'Assemblea General, per tal que aquesta es reuneixi en un termini no superior als vint dies hàbils següents, a comptar des de l'endemà de la convocatòria, amb la finalitat de dur a terme l'acte de la votació.
En el cas que la Junta Directiva no nomeni els i les membres de la mesa o no convoqui l’Assemblea General, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a petició de les dues persones signants de la sol·licitud, pot requerir a la Junta Directiva que ho dugui a terme. Si es fa cas omís d’aquest requeriment, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya ha de nomenar discrecionalment les persones membres de la mesa que faltin o, si s’escau, convocar directament l’Assemblea General amb la finalitat de dur a terme l’acte de la votació.

Article 85.- La reunió de l’Assemblea General, ha de ser controlada per la mesa constituïda, i començar amb una exposició, amb un màxim de 20 minuts de durada, dels motius pels quals s'ha presentat el vot de censura, la qual haurà de ser feta per una de les persones signants d'aquella sol·licitud.
A continuació, i amb el mateix temps, podrà fer ús de la paraula la persona contra qui es dirigeix el vot de censura. Les dues persones intervinents poden, si ho estimen convenient, parlar en tràmit de rèplica i dúplica, per un temps no superior a cinc minuts.

Article 86.- Un cop acabat el debat, s’ha de procedir a la votació, la qual serà secreta, i es consignarà en la corresponent papereta "sí" o "no", segons recolzin o rebutgin el vot de censura presentat.
Tot seguit caldrà fer l'escrutini pel secretari o secretària de la mesa constituïda; i després, el seu president o presidenta haurà de donar el resultat final de la votació.
Per aprovar-se el vot de censura caldrà el vot favorable de les dues terceres parts de membres assistents a la reunió de l'Assemblea General.

Article 87.- Si el vot de censura no hagués estat aprovat, els qui l'haguessin presentat no podran presentar-ne un altre fins que hagi transcorregut dos anys de la data de la reunió de l'Assemblea General.

Article 88.- Si el vot de censura hagués estat aprovat per l'Assemblea General, el o la presidenta, la Junta Directiva o els i les membres a qui afecti cessaran automàticament i s'haurà d’aplicar el règim de transició previst en aquests estatuts per proveir les vacants produïdes.
En el cas de no romandre en els seus càrrecs, a causa del vot de censura aprovat, el nombre mínim de directius i directives per poder-se constituir com a Comissió Gestora, a la mateixa reunió de l'Assemblea en què s'hagués aprovat aquell vot de censura caldrà que es procedeixi a l'elecció dels i de les membres de l'esmentada Comissió.
En el cas que el vot de censura vagi contra el o la presidenta o la Junta Directiva, és obligatori que es presenti la nova Junta Directiva que haurà de substituir la censurada en el cas de guanyar-se la votació.


CAPÍTOL IV - ÒRGANS DE COL·LABORACIÓ

SECCIÓ PRIMERA.- NORMES GENERALS

Article 89.- Per a la consecució de les finalitats federatives i per al millor desenvolupament de les seves funcions de govern, la Federació Catalana d’Escacs s'organitza funcionalment a través de diferents òrgans de col·laboració, l'estructura fonamental dels quals és el "Comitè", que exerciran les funcions i competències que se'ls atorgui en aquests estatuts així com qualsevol altra funció que la Junta Directiva els pugui delegar en cada moment, les quals hauran de ser ratificades per l'Assemblea General.

Article 90.- Cadascun d'aquests comitès serà presidit i en serà responsable un o una membre de la Junta Directiva, nomenat per acord d'aquesta mateixa Junta a proposta del o de l a presidenta de la federació.

Article 91.- Els òrgans rectors dels comitès, es poden estructurar, a proposta del respectiu President o presidenta i responsable, per acord de la Junta Directiva, com a òrgans unipersonals o col·legiats.
En tot cas, els reglaments interns que es puguin aprovar per la Junta Directiva de la federació a proposta del respectiu president o presidenta de cada comitè, per regular-ne la composició i funcionament, hauran de ser ratificats per l'Assemblea General.

Article 92.- En cas d'estructurar-se el corresponent òrgan rector del comitè com un òrgan col·legiat, les persones membres hauran de ser designades per la Junta Directiva a proposta del respectiu responsable; i, actuarà com a secretari o secretària qui ostenti el mateix càrrec a la federació o la persona a qui delegui aquestes funcions.

SECCIÓ SEGONA.- EL COMITÈ D'ÀRBITRES

Article 93.- El comitè d’àrbitres és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la Federació Catalana, que agrupa tots els i les membres de l’organització arbitral i que té les funcions següents:
a) Proposar a la Junta Directiva de la Federació Catalana els criteris i la normativa de qualificació, classificació i designació dels i de les àrbitres per a les competicions federades.
b) Arbitrar i controlar específicament el desenvolupament de les competicions federades incloses en el calendari oficial de la Federació Catalana corresponent, d’acord amb les normes establertes reglamentàriament de cada federació.
c) Vetllar per la formació i l’actualització permanent de tots els seus i les seves membres, col·laborant en els cursos de reciclatge i duent a terme les proves adients per al manteniment físic i tècnic de cada membre amb la finalitat d’aconseguir un nivell òptim de coneixements i preparació.
d) Establir les diferents categories o nivells que calguin, d’acord amb la normativa aprovada per la federació corresponent i la legislació d’aplicació.
e) I totes les funcions que la Junta Directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
SECCIÓ TERCERA.- EL COMITÈ DE TÈCNICS: MONITORS/ORES I ENTRENADORS/ORES

Article 94.- El Comitè de Tècnics és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la federació que agrupa els i les monitores, els i les entrenadores i altre personal tècnic de la federació, amb les funcions següents:
a) Vetllar per a la formació i l’actualització permanent de cada membres que el componen.
b) Contribuir al foment i la millora tècnica dels escacs, per mitjà de la celebració de conferències, seminaris i jornades tècniques, com també la publicació d’estudis i treballs divulgatius.
c) Proposar a la Junta Directiva de la federació qualsevol iniciativa que es consideri adient per a la millora del nivell tècnic per a la pràctica dels escacs o el seu foment.
d) Les que la Junta Directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.
SECCIÓ QUARTA.- EL COMITÈ ESPORTIU

Article 95.- El Comitè Esportiu és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la Federació Catalana corresponent, format per tècnics i tècniques i persones expertes dels escacs, designats per la Junta Directiva i amb les funcions bàsiques següents:
a) Proposar el programa d’activitats i competicions de les seleccions catalanes en les diferents categories i designar els i les seleccionades que hagin de fer-se càrrec del pla de preparació de les seleccions.
b) Estudiar els reglaments per a l’organització de les competicions i proposar-ne la modificació, quan calgui, tenint en compte les directrius de les federacions internacionals sobre les diferents disciplines o especialitats esportives.
c) Fer informes quant a les propostes de programació de competicions i activitats de la federació
d) Assessorar la Federació Catalana i els seus òrgans en aquells aspectes que cregui oportú o li requereixin.
e) I aquelles qüestions que la Junta Directiva cregui oportú encarregar-li.
SECCIÓ QUINTA.- EL COMITÈ DE RELACIONS PÚBLIQUES, AFERS SOCIALS I PROMOCIÓ

Article 96.- El Comitè de Relacions Públiques, Afers Socials i Promoció és l'òrgan de col·laboració de la federació que té, entre d'altres, les funcions següents:
a) Impulsar les campanyes promocionals de tot tipus que organitzi la federació tot vetllant sempre per la bona imatge federativa.
b) Organitzar i portar a bon terme els actes socials i benèfics que realitzi la federació
c) Proposar a la Junta Directiva l'atorgament dels guardons i distincions federatius.
d) Promoure la presència activa de la federació en la societat civil catalana.
e) Tenir cura de les relacions exteriors de la federació amb les diferents entitats i institucions, tant públiques com privades.

Article 97.- Dins del Comitè de Relacions Públiques, Afers Socials i Promoció, s'enquadra funcionalment el Gabinet de Premsa que s'encarregarà de canalitzar i desenvolupar les relacions de la federació amb els mitjans de comunicació socials; confeccionar el Butlletí d’Escacs; redactar les informacions periodístiques de notícies i actes de la federació i distribuir-les als mitjans de comunicació; recollir i traslladar als diferents òrgans de la federació les notícies, articles o comentaris d'interès apareguts als mitjans de comunicació; i obtenir, ordenar i mantenir un arxiu amb tota la informació d'interès per a la federació publicada en diaris i revistes.


CAPÍTOL V - ÒRGANS DE GESTIÓ

SECCIÓ PRIMERA.- LA GERÈNCIA

Article 98.- La gerència és l'òrgan de gestió de la federació, que amb independència del personal que se li assigni, tindrà al davant un o una gerent designada per majoria absoluta de la Junta Directiva de la federació.

Article 99.- Correspon a la gerència de la federació, entre d'altres, les següents funcions:
a) Executar i acomplir els acords adoptats pels òrgans de govern de la federació.
b) Coordinar les funcions encomanades als diferents òrgans de col·laboració de la federació, tot proposant les mesures adients per al millor desenvolupament d'aquelles tasques.
c) Coordinar tota la gestió administrativa de les diferents dependències federatives, estructurant i racionalitzant els processos i sistemes de treball.
d) Ostentar el càrrec de cap de recursos humans i, com a tal, adscriure, segons les necessitats de cada moment, el personal administratiu de la federació als diferents departaments.
e) Dur a terme les funcions i tasques que especialment i en cada moment se li puguin encomanar pels diferents òrgans de govern i col·laboració de la federació.
f) Aixecar la corresponent acta de les reunions que celebrin els diferents òrgans de col·laboració de la federació.
g) Preparar la documentació i els informes necessaris per a les reunions, tant dels òrgans de govern com dels de col·laboració.
h) Trametre als diferents membres dels òrgans de govern i de col·laboració de la federació les corresponents actes de les reunions celebrades.
i) Portar tots els llibres de registre i l'arxiu de la federació.
j) Lliurar i signar, amb el vistiplau del o de la presidenta, totes les certificacions que s'hagin de lliurar.
k) Tramitar els expedients administratius i preparar les resolucions dels assumptes generals.
l) Fer les estadístiques i preparar la memòria anual de les activitats dels diferents òrgans federatius.
m) Facilitar als i a les directives i a cada membre dels diferents òrgans de la federació les dades i els antecedents que els calgui per a les tasques de la seva competència.
n) Actuar com a cap d'administració del personal.


CAPÍTOL VI - LA JURISDICCIÓ FEDERATIVA

SECCIÓ PRIMERA.- ÀMBIT TERRITORIAL, PERSONAL I MATERIAL

Article 100.- En l'àmbit territorial, la Federació Catalana d’Escacs té plena jurisdicció en tot el territori de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit personal, resten sotmesos a la jurisdicció d'aquesta federació tots els seus directius i directives i els de les seves delegacions territorials; els i les àrbitres amb llicència federativa en vigor; les entitats afiliades a aquesta federació, així com els seus directius i directives, entrenadors i entrenadores, delegats i delegades i jugadors i jugadores.

Pel que fa a l'àmbit material, la jurisdicció de la Federació Catalana d’Escacs s'estén a l’àmbit competitiu, a l’àmbit disciplinari i a l’àmbit electoral.

Article 101.- La potestat jurisdiccional d'àmbit competitiu confereix als òrgans federatius competents la facultat de conèixer i resoldre les reclamacions presentades sobre qüestions que, sense tenir naturalesa disciplinària, es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport dels escacs així com de les competicions organitzades per aquesta federació.
En aquest sentit, i a títol merament indicatiu, correspon a la jurisdicció d'aquest àmbit competitiu:
a) Les reclamacions presentades amb la finalitat de donar per acabades la vinculació esportiva entre jugador/a o entrenadors/ores i clubs o associacions esportives afiliades a aquesta federació.
b) Les qüestions sobre nul·litat o validesa de les llicències expedides per la federació.
c) Les discrepàncies entre jugador/a i clubs afiliats a la federació sobre la concessió o denegació de les corresponents cartes de baixa.
d) Les reclamacions presentades sobre repetició de partides celebrades o represa d'aquelles suspeses, resultats i classificacions o qualsevol altra derivada o relacionada amb elles.

Article 102.- La potestat jurisdiccional d'àmbit disciplinari, s'estén a conèixer les infraccions de les regles de joc comeses en el transcurs d'una competició; les infraccions en la conducta esportiva que vulnerin el que disposen les normes específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'una competició; i, finalment les infraccions de les normes de conducta associativa que comportin l'incompliment de les prescripcions reglamentàries fixades a l'efecte.
En aquest sentit, aquesta potestat confereix la facultat als òrgans federatius competents de conèixer, jutjar i, si s'escau, sancionar les conductes de les persones o entitats sotmeses a la jurisdicció federativa; excepte en el cas d'infraccions contra les regles de joc o la conducta esportiva comeses amb motiu d'una partida corresponent a una competició d'àmbit estatal o internacional que la competència correspondrà, respectivament, a la Federació Espanyola i a la Federació Internacional.

Article 103.- La potestat jurisdiccional d’àmbit electoral confereix als òrgans federatius competents la facultat de conèixer i resoldre les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals d’aquesta federació i de les seves entitats afiliades, l’activitat esportiva principal de les quals sigui l’esport dels escacs; així com els procediments establerts per la censura o reprovació de la gestió del president o presidenta i la Junta Directiva d’aquesta federació i d’aquelles mateixes entitats.

SECCIÓ SEGONA.- LES FALTES I SANCIONS

Article 104.- D'acord amb el que disposa l'article anterior d'aquests estatuts, constitueix falta qualsevol conducta tipificada com a tal en el reglament disciplinari d'aquesta federació.
En aquest sentit, la Federació Catalana d’Escacs desenvoluparà, amb total respecte a les disposicions contingudes en el Text únic de la Llei de l’Esport, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2000 de 31 de juliol, un reglament de règim disciplinari on s'haurà de preveure:
a) Un sistema tipificat d'infraccions amb l'especificació del seu caràcter lleu, greu o molt greu.
b) Un sistema de sancions proporcional al d'infraccions previstes.
c) La determinació dels eximents, els atenuants i els agreujants de la responsabilitat, així com els requisits perquè s'extingeixi i prescrigui.

Article 105.- Les sancions no poden tenir mai efectes retroactius, excepte en el cas o en allò que afavoreixi els inculpats.
Igualment tampoc es pot imposar cap sanció que no es trobi reglamentàriament establerta amb anterioritat a la comissió de la falta corresponent, ni imposar tampoc una doble sanció pels mateixos fets.

SECCIÓ TERCERA.- ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS FEDERATIUS

Article 106.- Sense perjudici de les facultats que corresponen als i a les àrbitres per jutjar les infraccions tant a les regles de joc com a la conducta esportiva comeses durant la competició, la potestat jurisdiccional de la Federació Catalana d’Escacs, tant en l'àmbit competitiu com en l'àmbit disciplinari, correspon en primera instància al Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva d'aquesta federació.

Article 107.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, ha d’estar estructurat com un òrgan col·legiat i constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a cinc, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El o la presidenta d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria juridicoesportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

Article 108.- La potestat jurisdiccional de la Federació Catalana d’Escacs, tant en l'àmbit competitiu com disciplinari, correspon en segona instància al Comitè d'Apel·lació, que és l'òrgan federatiu competent per conèixer i resoldre els recursos presentats en aquelles matèries contra les resolucions emeses pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva d'aquesta federació

Article 109.- Igualment, correspon al Comitè d'Apel·lació, conèixer i resoldre:
a) Els recursos presentats contra les resolucions dictades pels clubs afiliats o entitats adherides a la federació en matèria disciplinària, quan la resolució esgoti la via associativa i s'hagi imposat una sanció qualificada de greu o molt greu.
b) Els recursos presentats contra els acords dels òrgans electorals dels clubs afiliats, l'activitat esportiva principal dels quals sigui els escacs.

Article 110.- El Comitè d'Apel·lació és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a set, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació El o la presidenta d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria juridicoesportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

Article 111.- Tots els i les membres dels òrgans jurisdiccionals federatius hauran de reunir les condicions d'elegibilitat fixades en l'article 38 d'aquests estatuts i no estar subjecte tampoc a les incompatibilitats assenyalades en el paràgraf primer de l'article 39.
El seu mandat, i sense perjudici de poder ser novament designat indefinidament, no podrà excedir del mandat de la Junta Directiva.

Article 112.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva, en el cas d'estructurar-se com un òrgan col·legiat, així com el Comitè d'Apel·lació, han de ser convocats pels seus respectius presidents o presidentes sempre que sigui necessari; i restaran vàlidament constituïts quan hi siguin presents la majoria de membres.
Els acords s'adoptaran sempre per majoria de vots de les persones assistents; i, en cas d'empat, serà diriment el vot del seu president o presidenta que sempre haurà de votar en darrer terme.

Article 113.- Tant en el Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva com en el Comitè d’Apel·lació hi haurà un o una secretària que serà qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
Correspon al o a la secretària dels respectius òrgans jurisdiccionals, tenir cura de l'adequada tramitació administrativa dels expedients, donar-los el corresponent impuls processal, practicar les oportunes diligències de tramitació i notificar les resolucions a les parts interessades.

Article 114.- L’exercici de la potestat jurisdiccional dins de l’àmbit electoral correspon a la Junta Electoral d’aquesta federació, constituïda de forma estatutària, i al Comitè d’Apel·lació, dins els àmbits de les seves respectives competències.

SECCIÓ QUARTA.- RÈGIM PROCESSAL

Article 115.- El Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva haurà d’adoptar sempre les seves resolucions en virtut d'expedient instruït a l'efecte i d'acord amb el procediment que es reguli en el corresponent reglament d'aquesta federació.

Article 116.- Els expedients intruïts en l'àmbit de la jurisdicció competitiva s’hauran de tramitar amb l'observança de les fases procedimentals següents:
a) Resolució inicial i notificació fefaent de la resolució a les parts interessades i a aquelles que es considerin afectades per la decisió final.
b) Termini d'al·legacions, proposició i pràctica de prova.
c) Resolució final i notificació fefaent a les parts interessades amb especificació dels recursos escaients.

Article 117.- Pel que fa als expedients instruïts en l'àmbit de la jurisdicció disciplinària, la seva tramitació s'haurà d'ajustar als criteris i regles de la legislació general en matèria sancionadora i, com a mínim, respectant els principis informadors següents:
a) Resolució del Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva disposant la incoació del corresponent expedient, el qual haurà de contenir la relació de fets imputats així com el nomenament de la persona instructora i la que actuarà com a secretària; i assenyalar el termini establert per a la proposició i pràctica de la prova que s'estimi necessària que haurà de ser notificada a la persona interessada de forma fefaent.
b) Un cop practicada la prova admesa, el o la instructora haurà de formular la proposta de resolució la qual, amb el plec de càrrecs oportú, s'haurà de notificar a la persona interessads perquè pugui examinar l'expedient i presentar per escrit les al·legacions que consideri convenients.
c) Transcorregut el termini atorgat, l'expedient s'elevarà a l'òrgan disciplinari federatiu per a la seva resolució la qual serà notificada a les persones interessats amb indicació dels recursos escaients.

Article 118.- No obstant el que disposen els articles anteriors, quan es tracti de qüestions d'àmbit competitiu que necessitin, per al normal desenvolupament de la competició, un acord immediat de l'òrgan jurisdiccional, o bé quan es tracti d'infraccions ocorregudes amb motiu de la celebració d'una competició, susceptibles de poder ser qualificades com a faltes lleus o greus tant a les regles de joc com a la conducta esportiva, l'expedient es tramitarà per un procediment extraordinari d'urgència, regulat en el corresponent reglament federatiu, en el qual s'assegurarà sempre, com a mínim, la fase procedimental d'audiència de la persona interessada.

SECCIÓ CINQUENA.- ELS RECURSOS

Article 119.- Contra les resolucions dictades en primera instància pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva en matèria competitiva o disciplinària i, en el seu cas, pels Òrgans Jurisdiccionals de les delegacions territorials, podrà interposar-se, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents a la seva notificació, el corresponent recurs davant el Comitè d'Apel·lació de la federació.

Article 120.- En principi, les resolucions dictades pel Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva o, en el seu cas, pels Òrgans Jurisdiccionals de les delegacions territorials, són immediatament executives; no obstant això, i prèvia sol·licitud, el Comitè d'Apel·lació podrà discrecionalment suspendre de manera provisional l'executorietat de la resolució recorreguda fins que no recaigui una sentència definitiva sobre el recurs que hagués estat presentat.

Article 121.- Les resolucions acordades en matèria disciplinària pels clubs afiliats a la federació, quan la resolució esgoti la via associativa, podran ser recorregudes davant el Comitè d'Apel·lació de la federació en el termini dels deu dies hàbils de la seva notificació.

Article 122.- Els acords dels òrgans electorals d'aquesta federació i dels clubs afiliats, l'activitat esportiva principal dels quals sigui els escacs, podran ser recorreguts davant el Comitè d'Apel·lació de la federació, en el termini dels tres dies hàbils següents a l'adopció d'aquells acords.

Article 123.- Totes les resolucions del Comitè d'Apel·lació són immediatament executives i esgoten la via federativa. No obstant això, les esmentades resolucions podran ser recorregudes, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva notificació, davant el Tribunal Català de l’Esport.

 


 

CAPÍTOL VII - ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

SECCIÓ PRIMERA.- NORMES GENERALS

Article 124.- Per a l'acompliment de les finalitats de la Federació Catalana d’Escacs i per al millor desenvolupament de les seves competències arreu del territori de Catalunya, es constitueixen les delegacions territorials d'aquesta federació.

Article 125.- Les delegacions territorials actuals són les de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Article 126.- Les delegacions territorials seran òrgans de gestió descentralitzada d'aquesta federació i no gaudiran de personalitat jurídica pròpia.

Article 127.- L'Assemblea General d'aquesta federació, a proposta de la Junta Directiva, haurà d’establir els recursos econòmics de què hagin de disposar cadascuna de les delegacions territorials per portar a terme la seva actuació.

Article 128.- Les delegacions territorials hauran d’informar de totes les seves activitats i iniciatives a aquesta federació, i hauran de complir i executar totes les disposicions i normes en el seu àmbit territorial d'actuació.

SECCIÓ SEGONA.- LES DELEGACIONS TERRITORIALS

Article 129.- Per una millor organització i gestió, la Federació Catalana d’Escacs s'estructura mitjançant delegacions territorials que actualment són a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, però que poden ampliar-se o modificar-se en funció de la divisió territorial establerta a Catalunya.
Les delegacions territorials tindran, per delegació, les següents funcions:
a) La promoció, organització i control de les activitats pròpies en el seu àmbit geogràfic específic.
b) Representar, en nom de la Federació Catalana d’Escacs, dels clubs o les associacions i les agrupacions esportives del seu àmbit, davant les autoritats i els organismes oficials de la demarcació.
c) Tenir cura de les competicions dins el seu àmbit geogràfic.
d) Divulgar i fer mantenir el respecte i el compliment de les normes, els estatuts i els reglaments esportius i associatius de la federació per part dels clubs, entitats esportives, esportistes, i personal tècnic, directius i directives i altres representacions dins el seu àmbit geogràfic.
e) Formular les propostes o iniciatives que creguin escaients a la Federació Catalana d’Escacs per promoure o fomentar les activitats dels escacs.
f) Assessorar les entitats públiques o privades del seu àmbit en els afers referents a les activitats d’escacs.
g) Gestionar els recursos econòmics que s’estableixin d’acord amb la Junta Directiva de la federació.

Article 130.- Les delegacions territorials informaran de les seves activitats i iniciatives a la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, complint i executant les disposicions i normes dictades per aquesta en el seu àmbit territorial d'actuació.

Article 131.- L'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva, ha d’establir els recursos econòmics de què hagin de disposar les delegacions territorials, per dur a terme la seva actuació.

Article 132.- Les delegacions territorials estaran sotmeses al règim pressupostari de la Federació Catalana d’Escacs.

Article 133.- El delegat territorial serà nomenat per la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, serà membre de ple dret d'aquesta i caldrà la seva ratificació en la primera Assemblea General que se celebri.

Article 134.- El delegat territorial, amb el vistiplau de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, podrà nomenar membres col·laboradors pel seu àmbit territorial, amb el concurs i funcions que s'especifiquin, si s’escau, en el reglament intern d'organització i funcionament, que no pot contradir en cap cas els estatuts i les normes de la Federació Catalana d’Escacs i haurà de ser aprovat per l'Assemblea General, amb l'informe de la Junta Directiva.

Article 135.- El o la delegada territorial cessarà en el seu càrrec:
a) Per mort o incapacitat que impedeixi l'exercici del càrrec.
b) Per decisió disciplinària executiva que inhabiliti per ocupar aquest càrrec.
c) Per dimissió.
d) Per acord de la Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs, que haurà de ratificar-se a la primera Assemblea General que se celebri.
Posteriorment a la seva creació, i d'acord amb les necessitats de cada moment, la Junta Directiva de la federació podrà aprovar reglaments interns que regulin el funcionament d'aquelles delegacions territorials que hauran de ser ratificats posteriorment per l'Assemblea General de la federació.

 


 

CAPÍTOL VIII - RÈGIM ECONÒMIC I DOCUMENTAL

SECCIÓ PRIMERA.- RÈGIM ECONÒMIC I PATRIMONIAL

Article 136.- La Federació Catalana d’Escacs resta sotmesa al règim de pressupost i patrimoni propi i ha d’aplicar les normes econòmiques establertes en aquests estatuts així com les comptables del Pla general de comptabilitat o adaptació sectorial que li siguin d'aplicació i els principis comptables necessaris per reflectir una imatge fidel d'aquesta entitat.

Article 137.- L'exercici econòmic comença el dia primer de gener de cada any i acaba el 31 de desembre següent.

Article 138.- La Junta Directiva de la federació haurà de formular, dins els tres primers mesos de cada any, i per presentar a l'Assemblea General dins el termini establert en aquests estatuts, els seus comptes anuals segons la legislació vigent.
Quan dels comptes de la federació resulti en qualsevol moment la seva insolvència econòmica, el seu òrgan d’administració corresponent, o bé, si s’escau, els liquidadors han de promoure el procediment concursal oportú davant el jutjat corresponent.

Article 139.- El balanç de situació ha de comprendre els béns i els drets i també els fons propis i les obligacions contretes. No es poden compensar les partides entre l'actiu i el passiu ni entre les despeses ni els ingressos.
Els elements de l'immobilitzat i circulant, la utilització dels quals tingui un límit temporal, han d'amortitzar-se proporcionalment en el temps en què n'estigui prevista la utilització; i l'import de les amortitzacions fetes han de constar en el balanç.
Igualment, tots els compromisos d'inversió o aportació a satisfer en altres exercicis han de constar també en el balanç.

Article 140.- En els comptes de resultats s'hauran de reflectir detalladament i separadament les subvencions rebudes per a despeses corrents i les subvencions que siguin per a inversions materials concretes que quedaran en un compte de passiu que s'haurà d'amortitzar segons el pla establert.

Article 141.- La memòria anual haurà d'analitzar fidelment l'activitat econòmica de la federació, la seva adequada actuació pressupostària, el compliment dels objectius i els projectes a desenvolupar, i informarà separadament, com a mínim, sobre els següents particulars:
a) Diferenciació dels ingressos i aportacions segons siguin subvencions públiques, donatius o aportacions privades, vendes d'actius, ingressos procedents de competicions organitzades per la federació, ingressos per serveis prestats, o ingressos financers.
b) També s'haurà de fer constar el destí donat a la totalitat dels recursos, distingint els següents grups de cost o inversió: administració de la federació; direcció i serveis de la directiva, inclòs viatges; competicions; ajudes a clubs i altres entitats; ajudes per actes esportius; construccions; i altres immobilitzats; formació d'esportistes i personal tècnic; esport d'elit i professional; àrbitres, i òrgans jurisdiccionals.
c) L'import de les obligacions de pagament que cal satisfer en altres exercicis que no estiguin previstes en el balanç, així com l'import de les garanties i els avals compromesos.
d) La liquidació del pressupost que expliqui les variacions en relació amb el pressupost aprovat.

Article 142.- Els comptes anuals han de ser revisats necessàriament per auditors de comptes; aquells comptes, juntament amb l'informe dels auditors, hauran de ser tramesos a la Secretaria de l'Esport de la Generalitat de Catalunya dins els sis primers mesos de cada exercici i sempre quinze dies abans, com a mínim, de la celebració de l'assemblea en què s'hagin d'aprovar.
Igualment també s'haurà de trametre còpia a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya de l'acta de la reunió on s'hagin debatut els esmentats comptes.

Article 143.- La tresoreria disponible en cada moment haurà de ser dipositada en entitats financeres a nom de la federació; i caldrà la signatura conjunta de dues persones, d'entre el o la presidenta, el o la secretària de la Junta Directiva, el o la tresorera o persones a qui deleguin, per poder disposar de les esmentades quantitats.

Article 144.- La Junta Directiva de la federació té únicament facultats de disposició econòmica dins dels límits dels ingressos previstos en el seu pressupost o d'aquells altres que hagi obtingut en l'exercici. La junta podrà, no obstant això, acordar el traspàs de partides dins del pressupost, mitjançant acord que necessàriament haurà de constar en acta.

Article 145.- Mentre no s'aprovi el pressupost de l'exercici corrent, cal aplicar amb caràcter provisional la part proporcional de les xifres, que com a despeses va aprovar l'assemblea com a pressupost per a l'exercici anterior, actualitzades segons la variació de l'índex del cost de la vida que s'hagi produït en aquell exercici.

Article 146.- La Federació Catalana d’Escacs podrà sol·licitar, previ acord de la Junta Directiva, els crèdits que calguin per a operacions de tresoreria, sempre que l'endeutament total contret en aquell moment no ultrapassi el 25% del pressupost anual de l'exercici o bé el 25% del patrimoni que consti en balanç.
En el cas que s'hagi d'ultrapassar aquells límits, serà necessari l'acord previ de l'Assemblea General, adoptat amb el quòrum de vots que fixa aquests estatuts, i l'informe favorable de la Secretaria de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.

Article 147.- Per als actes d'alienació, adquisició o gravament de béns mobles o immobles la quantia dels quals ultrapassi els percentatges establerts en l'article anterior, caldrà necessàriament l'acord previ favorable de l'Assemblea General, adoptat amb el quòrum de vots que fixa aquests estatuts.
En el cas que els esmentats actes afectessin instal·lacions esportives on es trobin, el producte obtingut haurà d'invertir-se íntegrament en l'adquisició, construcció o millora de béns de la mateixa aplicació, llevat que es disposi d'un informe de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya que permeti un altre destí.

Article 148.- La Federació Catalana d’Escacs podrà fiscalitzar i controlar, en qualsevol moment, l'activitat econòmica de les delegacions territorials.
Igualment, podrà controlar la pertinent aplicació de les subvencions que atorgui als seus membres afiliats.

SECCIÓ SEGONA.- RÈGIM DOCUMENTAL

Article 149.- Integren el règim documental de la Federació Catalana d’Escacs:
a) Els llibres d’actes, on és necessari consignar el contingut de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva, amb indicació de la data, els assistents, els assumptes tractats i els acords presos. Les actes les han de subscriure les persones que estableixen aquests estatuts i, en tot cas, el o l presidenta i el o la secretària de la Junta Directiva.
b) El registre d’entitats afiliades on, mitjançant el fitxer adient o l’instrument idoni, s’ha de consignar com a mínim, el nom de l’entitat, el seu domicili, el nom i cognoms dels seus representats legals i el número d’inscripció o adscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
c) Els llibres de comptabilitat, els comptes anuals i les memòries econòmiques.
d) Tots els documents, instruments o llibres auxiliars que es consideren oportuns per a un millor compliment dels objectius de la federació.

Article 150.- La federació pot portar els llibres, esmentats a l’article anterior d’aquests estatuts, mitjançant els procediments informàtics, i qualssevol altres d’anàlegs, que esdevinguin adients, sempre que posteriorment es procedeixi a enquadernar-los i legalitzar- los.

Article 151.- La federació fa diligència dels seus llibres al Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa reguladora d’aquest registre. Així mateix la federació fa diligència dels llibres que duguin les seves delegacions territorials.

 


 

CAPÍTOL IX - RÈGIMS PERSONALS

SECCIÓ PRIMERA.- LES ENTITATS AFILIADES

Article 152.- Les entitats esportives que s’esmenten a l’article 1 d’aquests estatuts podran afiliar-se a la federació, sempre que ho sol·licitin per escrit, tramitin un mínim de quatre llicències i compleixin la resta de requisits que estableixin les disposicions federatives aprovades referents a això.
Els membres de la federació, per mantenir la seva afiliació, hauran d’estar al començament de cada temporada, al corrent de les seves obligacions econòmiques i hauran de complimentar la documentació i la resta de requisits que estableixin les disposicions federatives aprovades sobre això. Sense aquests requisits previs no podran inscriure cap equip en competició oficial.

Article 153.- Els membres afiliats a la federació que, dins els terminis que fixin les disposicions federatives, no tramitin cap llicència, ni organitzin cap prova oficial o homologada o no inscriguin cada temporada com a mínim un equip en alguna competició oficial, haurà de ser donat de baixa com a membre de la federació.
Igualment, qualsevol membre afiliat també serà donat de baixa de la federació, quan expressament així ho notifiqui, o bé hagi estat privat definitivament dels seus drets com a membre d’aquesta federació per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents.
Els membres de la federació també podran ser privats temporalment dels seus drets d’afiliació per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents, i, durant tot el temps que duri la sanció, estaran suspesos de tots els seus drets associatius.

Article 154.- Tots els membres afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, quedaran sotmesos a les normes d'aquests estatuts i reglaments que els desenvolupin; així com a les disposicions i acords adoptats vàlidament pels diferents òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
L’afiliació dels clubs a la federació, implica l’acceptació i lliure assumpció per part dels seus i de les seves directives i delegats i delegades del fet que les provisions i resolucions dels òrgans jurisdiccionals federatius que els afectin puguin ser objecte de la deguda publicitat i comunicació pública.

Article 155.- La participació de tots els membres d'aquesta federació mitjançant els seus diferents i respectius equips, en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Escacs és regulada pel corresponent Reglament Jurisdiccional, per les respectives Bases de Competició i per la resta de disposicions i acords adoptats vàlidament que siguin d'aplicació.

Article 156.- Són drets de tots els membres afiliats a la federació entre d'altres els següents:
a) Participar en les competicions que corresponguin a les respectives categories.
b) Participar del règim d'ajudes econòmiques que anualment estableixi la Federació Catalana d’Escacs, en la mesura i ocasió que determinin les normes corresponents i els acords adoptats sobre això per la seva Assemblea General.
c) Poder fusionar-se amb altres clubs i entitats, en benefici de la seva activitat esportiva, segons les normes reglamentàries que ho regulin.

Article 157.- A més dels drets que es determinen en l'article anterior, als membres afiliats d'aquesta federació, els corresponen tots aquells altres que es deriven de la seva condició de membre de ple dret de l'Assemblea General, a partir del moment que gaudeixen de l’antiguitat en la participació a les competicions que fixa l’article 20 d’aquests estatuts.

Article 158.- Les obligacions de tots els membres, afiliats a la federació entre d'altres, seran les següents:
a) Complir els estatuts, reglaments i altres normes de la Federació Catalana d’Escacs.
b) Contribuir al sosteniment econòmic de la federació, en la mesura que els correspongui, amb l'abonament de les taxes, quotes d'assegurances esportives i altres drets aprovats vàlidament.
c) Abonar els drets d'arbitratge que els correspongui segons les normes federatives.
d) Mantenir la disciplina esportiva i una bona harmonia amb la resta de membres o estaments dels escacs.
e) Complimentar adequadament els acords, ordres i instruccions adoptats vàlidament pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
f) Facilitar l'assistència dels i de les jugadores i entrenadors i entrenadores a les diferents seleccions catalanes, així com també a les activitats federatives de perfeccionament tècnic.
g) Tenir cura de la més perfecta formació esportiva dels jugadors i jugadores, facilitant-los els mitjans que calguin per fer-ho.
h) Disposar per als equips d'una sala de joc que compleixi els requisits reglamentaris segons les respectives Bases de Competició i respectant la legislació vigent.
i) Reconèixer les credencials lliurades per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i per la Federació Catalana d’Escacs i facilitar als titulars l'assistència als actes esportius que organitzi el club.
j) Facilitar l'entrada gratuïta al recinte esportiu a les persones components de l'equip arbitral i de l'equip contrari, proveïts de llicència federativa.
k) Cedir la seva sala de joc a la federació en les competicions que així s'estableixi en les respectives Bases de Competició, en la forma i condicions que igualment es determinin.

SECCIÓ SEGONA.- ELS JUGADORS I LES JUGADORES

Article 159.- Als efectes d'aquests estatuts, són jugadors i jugadores les persones naturals que practiquen l'esport dels escacs enquadrats en una entitat afiliada a la Federació Catalana d’Escacs i que tinguin lliurada la corresponent llicència federativa.
Amb el lliurament de l'esmentada llicència, els i les jugadores resten vinculats al seu club i subjectes a la jurisdicció federativa.
La signatura de la sol·licitud de la corresponent llicència federativa implica l’acceptació i lliure assumpció del fet que les provisions i resolucions dels òrgans jurisdiccionals federatius que els afectin puguin ser objecte de la deguda publicitat i comunicació pública.

Article 160.- Els i les jugadores són classificats en funció del seu sexe, edat i nivell esportiu, segons ho determinin les bases de les respectives competicions oficials que s'estableixin anualment.

Article 161.- Són drets bàsics dels jugadors i de les jugadores:
a) Llibertat per a subscriure cada temporada la corresponent llicència federativa a favor del club que tinguin per convenient, respectant però els compromisos adquirits en el cas que el o la jugadora fos major d'edat.
b) Assistir a totes les proves, cursos de perfeccionament i seleccions per als quals sigui convocat per la federació.
c) Consideració a la seva activitat esportiva.
d) Rebre atenció sanitària a través de l'assegurança esportiva obligatòria.
e) Percebre les compensacions econòmiques pactades amb el club.
f) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.
g) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents d’acord amb les normes federatives.

Article 162.- Són obligacions dels jugadors i de les jugadores:
a) Sotmetre's a la disciplina esportiva del club i participar en els entrenaments i competicions.
b) Mantenir una bona harmonia amb tots els i les membres i estaments dels escacs, i complimentar els acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
c) Respectar i complir els compromisos de renovació lliurement assumits amb el seu club, sempre i quan el o la jugadora fos major d'edat en el moment de contreure'ls.
d) Retornar i tenir cura del material esportiu de propietat del club i que li hagués estat lliurat per a la pràctica esportiva.
e) Sotmetre's als acords antidopatge establerts durant les competicions, o en funció d'aquestes, que pugui fixar la federació en col·laboració amb els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya.

Article 163.- La vinculació esportiva entre el jugador la jugadora i el seu club acaba:
a) Pel venciment del termini de vigència de la llicència, el qual acaba en tot cas quan acabi la temporada oficial durant la qual va ser lliurada.
b) Per a l’acabament del termini fixat contractualment entre el club i el o la jugadora, sempre i quan en el moment de subscriure'l, fos major d'edat.
c) Per mutu acord adoptat en qualsevol moment entre el club i el o la jugadora.
d) Per resolució dels òrgans jurisdiccionals competents, en els supòsits i forma que s'estableixi en el Reglament Jurisdiccional d'aquesta federació o en la normativa legal vigent.

ELS I LES JUGADORES SELECCIONABLES CATALANS

Article 164.- És competència directa de la Federació Catalana d’Escacs l'elecció d’esportistes que han d'integrar les seleccions nacionals de Catalunya, i és obligació dels clubs esportius federats facilitar l'assistència d’esportistes a les convocatòries que tinguin lloc per a la preparació i participació de les seleccions catalanes en les competicions programades.

Article 165.- L'administració esportiva de la Generalitat cooperarà amb la Federació Catalana d’Escacs, i facilitarà assessorament i suport tècnic per a la preparació i el millorament esportiu dels esportistes seleccionats.

Article 166.- Tenen la consideració d’esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la Federació Catalana, els i les esportistes nascudes a Catalunya i les que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l’acreditin en els dos últims anys d’acord amb les normes generals aplicables.
Un o una esportista seleccionable català és un esportista català que no figuri en el rànquing de la Federació Internacional amb bandera estrangera.

SECCIÓ TERCERA.- ELS I LES MONITORES I ENTRENADORES

Article 167.- Als efectes d'aquests estatuts, són monitors/ores o entrenadors/ores les persones físiques que ostentin un títol reconegut per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i per la Federació Catalana d’Escacs, i s'encarreguen de l'ensenyament, preparació i direcció tècnica de l'esport dels escacs.
Per poder exercir de monitor/a o entrenador/a hauran d’estar al corrent de les seves quotes federatives anuals establertes.

SECCIÓ QUARTA.- ELS I LES ÀRBITRES

Article 168.- Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.

Article 169.- Per poder exercir d’àrbitre/a hauran d’estar al corrent de les seves quotes federatives anuals.

Article 170.- Són drets dels i de les àrbitres:
a) Consideració a la seva activitat dins l’esport dels escacs.
b) Percebre dels clubs als quals arbitri les compensacions econòmiques aprovades per a cada temporada.
c) Assistir a totes les activitats tècniques que d'acord amb la seva categoria celebri la federació.
d) Rebre atenció sanitària a través de l'assegurança esportiva obligatòria.
e) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.
f) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents, d’acord amb les normes federatives.

Article 171.- Són obligacions dels i de les àrbitres:
a) Conèixer i aplicar correctament durant les competicions els reglaments i regles oficials de joc.
b) Sotmetre's a la disciplina de la Federació Catalana d’Escacs, tot acatant els acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans federatius en l'àmbit de les seves respectives competències.
c) Assistir a les proves i cursets que fixi com a obligatoris la federació.
d) Pagar la quota federativa que l'habilita per actuar com a àrbitre/a.

SECCIÓ QUINTA.- ELS DIRECTIUS I LES DIRECTIVES

Article 172.- Als efectes d’aquests estatuts, s’entén com a directiu o directiva la persona física que formi part dels òrgans de govern, administració i representació d’aquesta federació.
Resten exclosos d’aquesta qualificació els i les gerents, secretaris i secretàries generals, directors i directores generals, directors o directores esportives o tècnics i tècniques, i totes les persones amb responsabilitat de gestió o direcció vinculades a la federació per una relació laboral, comuna o especial, o d’un altre tipus de naturalesa contractual.

Article 173.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs tenen els drets següents:
a) Rebre el reemborsament, a través de la federació, de les despeses fetes en el compliment de les seves activitats dins dels límits prèviament establerts.
b) Disposar d’una acreditació identificativa de la seva condició de directiu o directiva.
c) Disposar d’informació i documentació precisa per a la seva participació en els òrgans directius.
d) Rebre amb caràcter permanent els mitjans materials necessaris per exercir correctament les funcions que se’ls assignin.
e) Tenir assegurança, a través de la federació, contra els riscos d’accident i de responsabilitat civil, que es derivin directament de l’exercici de la seva activitat.
f) Qualssevol altres drets previstos per les normes estatutàries o reglamentàries d’aquesta federació.

Article 174.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs estan obligats a:
a) Guardar confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en el desenvolupament de les seves funcions, quan escaigui. L’obligació de confidencialitat subsisteix malgrat haver cessat en el càrrec.
b) Actuar amb la diligència deguda en l’exercici de les seves funcions, atenint-se en tot moment a les finalitats estatutàries de l’entitat.
c) Respectar i tenir cura dels recursos materials que posin a la seva disposició.
d) Complir els compromisos adquirits.
e) Participar en les activitats formatives que s’organitzen per complir amb diligència les seves funcions.
f) Rebutjar tot tipus de contraprestació econòmica o d’altra tipus no prevista en aquests estatuts.
g) Promocionar la igualtat entre dones i homes, així com dur a terme actuacions per tal d’erradicar la discriminació per raó de sexe en l’esport.
h) Continuar en l’exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió dels successors, llevat cas de força major.
i) Acatar els acords i resolucions adoptats pels òrgans competents.
j) Proporcionar tota la documentació i informació necessària als nous directius que hagin de substituir els directius sortints.
k) Abstenir-se d’assistir i intervenir en les deliberacions que afectin a assumptes en què tinguin un interès personal. Es considera que també existeix interès personal del o de la directiva quan l’assumpte afecta a un membre de la seva família, fins al tercer grau de consanguinitat o d’afinitat, o a una societat, entitat o organisme on exerceix un càrrec de direcció o hi té una participació significativa.
l) Assistir a les reunions dels òrgans dels quals forma part i participar activament en les seves deliberacions per tal que el seu criteri contribueixi a prendre les decisions adients.
m) Utilitzar degudament l’acreditació.
n) Complir, el codi ètic o de conducta que aprovi la federació.
o) Posar en coneixement dels organismes pertinents qualsevol sospita d’actuació corrupta o fraudulenta.
p) Qualssevol altres obligacions previstes per les normes estatutàries o reglamentàries de la federació.

Article 175.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs no poden:
a) Percebre indemnitzacions de la federació després de cessar en el càrrec o dimitir-ne.
b) Percebre comissions, pagaments de viatges o beneficis anàlegs de terceres persones o entitats per la contractació de béns i serveis per part de la federació.
c) Percebre incentius per assolir objectius esportius o econòmics.
d) Contractar, per mitjà de les seves empreses o en nom de tercers, amb la pròpia federació. Aquesta prohibició d’autocontractació afecta les empreses dels seus cònjuges, persones vinculades amb una relació de convivència anàloga i dels seus i de les seves descendents o ascendents.
e) Fer ús del patrimoni la federació o valdre’s de la seva posició en l’esmentada entitat per obtenir un avantatge patrimonial.
f) Qualssevol altres prohibicions previstes per les normes estatutàries o reglamentàries la federació.

Article 176.- Els i les membres o titulars dels òrgans de govern, administració i representació la federació, i la resta de persones que actuen en nom i representació seva, responen davant de la pròpia federació i de tercers pels danys ocasionats i els deutes contrets només per actes dolosos i en casos de negligència.
Les persones a què es refereix l’apartat anterior responen de forma civil i administrativa davant de la federació i de tercers pels actes i omissions fetes en l’exercici de les seves funcions i pels acords que hagin votat.
Si la responsabilitat no es pot imputar a cap membre o titular dels òrgans de govern, administració i representació, totes les persones integrants responen solidàriament per les accions i omissions descrites anteriorment, llevat que acreditin no haver participat en la seva aprovació o execució, o bé que s’hi van oposar expressament.

 


 

CAPITOL X – LES LLICÈNCIES FEDERATIVES

SECCIÓ PRIMERA.- DISPOSICIONS GENERALS.

Article 177.- La llicència federativa té per objecte acreditar la pràctica de l’esport dels escacs i comporta l’autorització de la federació per participar a la competició per a la qual ha estat expedida i la subjecció de la persona a qui li ha estat tramitada a la jurisdicció federativa. 

La Federació Catalana d’Escacs és competent per a l’atorgament de les llicències federatives per a la pràctica de l’esport dels escacs a Catalunya.

Article 178.- La llicència federativa ha de comportar una assegurança que garanteixi, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:
a) Responsabilitat civil.
b) Indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció.
c) Assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències.
d) Les prestacions mínimes que cal cobrir, ssón les que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria.
En el cas que una entitat organitzadora d’activitats físiques o esportives no hagi complert l’obligació que té d’exigir a totes les persones que hi participin, que siguin titulars de la llicència esportiva corresponent a l’activitat, serà la responsable subsidiària de les cobertures que hagi estat necessari utilitzar per causa de les persones participants no coberts per la llicència esportiva, sense perjudici d’incórrer en les altres responsabilitats previstes legalment.
Les prestacions mínimes que cal cobrir seran les que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria, i, en el cas que les prestacions contractades en aquella assegurança no siguin suficients per fer front a les cobertures necessàries, la federació serà responsable subsidiària.

Article 179.- La durada de la llicència federativa és per una sola temporada, i la seva vigència acaba quan acabi la temporada en la qual va ser expedida.
Les llicències federatives habiliten a les persones que en són titulars a participar en competicions oficials d’altres àmbits territorials, en els casos i condicions que estableixi la normativa corresponent.

Article 180.- L’expedició de llicències federatives no és facultat discrecional de la federació, sinó que té caràcter reglat, i no es podrà denegar la seva tramitació si el que la sol·licita reuneix les condicions necessàries per obtenir-la que estableixi la normativa federativa.
Pel que fa al cas, no es pot establir cap mena de discriminació en l’expedició de les llicències, que habiliten per participar a les competicions que organitza la Federació Catalana d’Escacs, que té l’obligació de vetllar per l’especial protecció de les persones estrangeres menors d’edat per fer possible en tot moment la seva integració social a través de les competicions esportives.

SECCIÓ SEGONA.- CONTINGUT I FORMAT

Article 181.- Les llicències expedides per la Federació Catalana d’Escacs tindran, com a mínim, el següent contingut:
a) Identificació de la persona física que obté la llicència esportiva (nom i cognoms, codi de l’assistència sanitària obligatòria i data de naixement).
b) Identificació de la persona jurídica que expedeix la llicència esportiva.
c) Classe de la llicència.
d) Durada de la llicència.
e) L’assegurança obligatòria
f) Entitat esportiva o centre educatiu al qual pertany el o la titular, categoria i estament, si s’escau.
g) Habilitació per participar en competicions d’altres àmbits territorials.

Article 182.- Les llicències s’hauran d’expedir almenys en llengua catalana.
La informació que contingui la llicència federativa s’ha d’incorporar en entorns i/o suports tecnològics compatibles amb els que utilitza l’administració esportiva, de manera que resti garantida la transferència d’informació.
Les llicències federatives que comptin amb la subvenció total o parcial d’algun dels seus conceptes econòmics per part de l’administració esportiva, hauran de fer esment d’aquesta circumstància en la llicència.
Les llicències que incorporin una quota per participar en competicions d’altres àmbits territorials, hauran de fer constar aquesta habilitació en el document de la llicència.
La informació continguda en les llicències federatives amb suport electrònic resta exempta de l’obligació d’oferir totes les dades previstes a l’article anterior d’aquests estatuts.
La Federació Catalana d’Escacs, per poder expedir les llicències o per poder autoritzar la participació en competicions esportives oficials de Catalunya, exigirà com a requisit previ i imprescindible que l’esportista se sotmeti a un reconeixement mèdic d’aptitud o la signatura d’una declaració responsable sobre el seu estat de salut (qüestionari) per a la pràctica dels escacs.

CAPÍTOL XI - EXTINCIÓ I DISSOLUCIÓ

SECCIÓ PRIMERA.- CAUSES

Article 183.- La Federació Catalana d’Escacs s'extingirà per les causes següents:
a) Per la revocació del seu reconeixement, excepte en el cas que es transformi en una associació de règim general.
b) Per resolució judicial.
c) Per la paralització dels òrgans federatius de manera que el seu funcionament esdevingui impossible.
d) Per altres causes previstes en l'ordenament jurídic vigent.
Article 184.- Igualment la Federació Catalana d’Escacs, es podrà dissoldre per voluntat pròpia, o fusionar-se o integrar-se amb una altra Federació Catalana, per acord de la seva Assemblea General convocada a aquest efecte, per una majoria de dos terços dels seus membres assistents, i sempre que representin la majoria del total dels membres amb dret a vot de l'assemblea.

SECCIÓ SEGONA.- PROCEDIMENT

Article 185.- El o la presidenta de la federació ha de convocar l’Assemblea General perquè aquesta adopti el corresponent acord de dissolució en el termini de 2 mesos des que tingui coneixement de l’existència de la causa determinant de la dissolució.
Els membres de l’assemblea, amb el suport que fixen aquests estatuts, i la mateixa administració esportiva també poden requerir a la presidència de la federació perquè convoqui l’Assemblea General si, al seu parer, concorre qualsevol de les causes de dissolució.

Article 186.- En el cas que l’Assemblea General no es convoqui, o l’acord de dissolució no assoleixi la majoria qualificada que estableix el paràgraf f) de l’article 32 d’aquests estatuts, o l’acord sigui contrari a la dissolució, qualsevol membre d’aquella assemblea o la mateixa administració esportiva poden sol·licitar la dissolució judicial de la federació.
El mateix òrgan d’administració de la federació està obligat a sol·licitar la dissolució judicial quan l’acord federatiu sigui contrari a la dissolució o no es pugui aconseguir.
Han de respondre solidàriament els membres de l’òrgan d’administració que incompleixin l’obligació de convocar, en el termini de 2 mesos, l’Assemblea General per acordar la dissolució o que no sol·licitin la dissolució judicial en el termini de 2 mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de l’Assemblea General, si no s’ha constituït, o des del dia de celebració de l’Assemblea General, quan l’acord sigui contrari a la dissolució.

Article 187.- La reunió extraordinària de l’Assemblea General en què s’hagi de debatre la dissolució de la federació només restarà vàlidament constituïda si són presents la majoria de membres de ple dret d’aquella assemblea i començarà amb una exposició dels motius per part del president presidenta.
Tot seguit podran intervenir-hi aquells membres de l’assemblea que ho demanin, per un temps no superior a cinc minuts cadascun.
Un cop finalitzat el torn d’intervencions, la qüestió de la dissolució serà sotmesa a votació, la qual ha de ser secreta i s’haurà de fer mitjançant crida nominal de tots els membres assistents, que hauran de consignar en la corresponent papereta “sí” o “no”, segons recolzin o rebutgin la proposta.
Si la majoria dels dos terços d’assistents a la reunió, que representin la majoria del total de membres amb dret a vot de l’assemblea, haguessin recolzat la proposta de dissolució de la federació, la pròpia assemblea elegirà una Comissió Liquidadora formada per cinc membres.

Article 188.- El nomenament i cessament dels liquidadors i liquidadores s’ha d’inscriure en el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
En el cas d’inexistència d’òrgan d’administració de la federació o d’abandonament de les seves funcions, l’administració esportiva de la Generalitat pot procedir al nomenament de liquidadors i liquidadores.

Article 189.- Un cop dissolta la federació s’obre un període de liquidació, tret dels supòsits de fusió o qualsevol altre supòsit de cessió global de l’actiu i passiu de la federació dissolta.
Durant la fase en la qual la federació es trobi en procés de dissolució, conservarà la seva personalitat jurídica pròpia; si bé en la seva denominació s’haurà d’afegir la frase “en liquidació”.
Des del moment en què la federació es declari en liquidació cal que cessi en les seves funcions l’òrgan d’administració i que les liquidadores i els liquidadors assumeixin les seves funcions. No obstant això, les persones integrants de l’òrgan d’administració han de prestar el seu concurs per a la realització efectiva de les operacions de liquidació.
L’administració esportiva de la Generalitat pot designar persones que s’encarreguin de controlar la liquidació amb la finalitat que vetllin pel compliment de la normativa.

Article 190.- Incumbeix als i a les liquidadores de la federació:
a) Subscriure, en unió de l’òrgan d’administració, el balanç inicial de la federació en començar les seves funcions.
b) Dur i custodiar els llibres i correspondència de la federació i vetllar per la integritat del seu patrimoni.
c) Dur a terme les operacions pendents i les noves que siguin necessàries per a la liquidació de la federació.
d) Alienar els béns i drets federatius. Els béns immobles s’han de vendre necessàriament en subhasta pública. Només procedeix la venda directa si ho autoritza l’administració esportiva de la Generalitat.
e) Concertar transaccions i arbitratges quan convingui als interessos federatius.
f) Pagar els creditors.
g) Exercir la representació de la federació.

Article 191.- Un cop acabada la liquidació, els i les liquidadores han de formar el balanç final que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General i s’ha de remetre a l’administració esportiva de la Generalitat.

Article 192.- La funció dels i de les liquidadores acaba per:

a) La realització de la liquidació.
b) La revocació dels poders que atorga l’Assemblea General.
c) La revocació dels poders o inhabilitació per part de l’administració esportiva de la Generalitat.
d) Decisió judicial.

Article 193.- En cas d’insolvència de la federació, els i les liquidadores han de sol·licitar immediatament la declaració del concurs procedent.

Article 194.- En cas de dissolució d’una federació esportiva catalana, el patrimoni net resultant de la liquidació l’ha d’aplicar l’administració esportiva de la Generalitat, de forma preferent, per al foment i la pràctica de la corresponent dels escacs.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única.- A partir de la vigència d'aquests estatuts resten automàticament derogades qualsevol norma, reglament, acord o disposició d'aquesta federació que els contradigui.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única.- Els i les representants territorials existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquests estatuts restaran en els seus càrrecs fins que la Junta Directiva nomeni els nous delegats i delegades territorials substituts.

DISPOSICIÓ FINAL

PRIMERA.- Els presents estatuts entraran en vigor el mateix dia de la seva aprovació per l’Assemblea General.

SEGONA.- S'autoritza la Junta Directiva perquè modifiqui aquests estatuts, exclusivament quan sigui com a conseqüència de les indicacions de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i per a la seva aprovació.

 

                       

REGLAMENT DE COMPETICIÓ I DISCIPLINA ESPORTIVA

                                              

Aprovat per l’assemblea general de la FCE de 26/05/2018


CAPÍTOL PRIMER

 

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. La Jurisdicció Esportiva.

La jurisdicció esportiva regulada en aquest Reglament s’exerceix en l’àmbit disciplinari,  el competitiu i l’electoral.

Article 2. Del Gènere.

En el redactat d’aquest Reglament, tots els termes referents a persones físiques s’aplicaran, indistintament, al gènere masculí i femení.

Article 3. Àmbit Disciplinari.

1.- L'àmbit de la jurisdicció disciplinària esportiva de la Federació Catalana d’Escacs (FCE) s'estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la partida o  la competició, de la conducta esportiva o de les normes de conducta associativa tipificades amb caràcter general al Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Text Únic de la Llei de l’Esport i en la resta de disposicions i en els Estatuts i reglaments de la FCE.

2.- La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si s’escau, de sancionar, les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 4. Àmbit Competitiu.

1.- La jurisdicció relativa a les matèries pròpies de la competició esportiva s'estén a conèixer i resoldre aquelles qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport dels Escacs regulada per aquesta FCE.

2.- La potestat jurisdiccional competitiva confereix als seus legítims titulars la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que es plantegin en relació amb l'aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per regular les competicions federades que depenen de la FCE.

Article 5. Àrbitres i Delegats.

A)        ELS ÀRBITRES.

1.-        Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.

2.-        Àrbitres Federats:

a) Són àrbitres federats tots els àrbitres amb el títol d’àrbitre de suport o superior, en possessió de la corresponent llicència federativa tramitada davant de la FCE. i al corrent del pagament de les quotes establertes.

b) La manca de la renovació anual de la llicencia donarà lloc a la pèrdua de la condició d’àrbitre federat.

c) Per tenir dret a ser designat per arbitrar Campionats de Catalunya,  proves del Calendari Oficial de la Federació Catalana d’Escacs, cal tenir la consideració d’àrbitre federat d’acord amb lo establert en els paràgraf a) i b) del present article.

3.-        Funcions:

3.1. Els àrbitres exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari durant el desenvolupament de la competició.

3.2. Els àrbitres han de redactar les actes i informes de les competicions, fent constar les incidències, en el seu cas, les actuacions realitzades i les sancions imposades en virtut de la seva potestat disciplinària.

3.3. En el cas de que a la competició no hagi un àrbitre que s'encarregui de redactar l’acta, els delegats hauran d'omplir-la correctament. Els delegats són els responsables que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes.

3.4.L'àrbitre vetllarà per l'estricte compliment de les Lleis dels Escacs. En especial, l’àrbitre ha d’estar atent a reconèixer els comportaments que puguin vulnerar les Lleis dels Escacs, en especial, aquelles actituds tendents a l’acceptació d’informació de terceres persones (espectadors, capitans, companys d’equip o altres) o l’obtenció d’informació de qualsevol font d’informació o comunicació (com llibres, apunts o qualsevol dispositiu electrònic a tal efecte).

3.5. L'àrbitre actuarà en el millor interès de la competició. Assegurarà que es mantingui un bon ambient de joc i que els jugadors no siguin molestats. També supervisarà el desenvolupament de la competició.

3.6. L'àrbitre presenciarà les partides, especialment quan els jugadors estiguin apurats de temps, farà complir les decisions que prengui i imposarà sancions als jugadors quan correspongui.

3.7. Les sancions que l'àrbitre pot imposar inclouen:

  1. advertència.
  2. augmentar el temps de reflexió de l’adversari.
  3. reduir el temps de reflexió de l’infractor.
  4. incrementar la puntuació obtinguda en la partida a l’adversari de l’infractor fins al màxim possible per a aquella partida.
  5. reduir la puntuació obtinguda en la partida a l’infractor.
  6. declarar la partida perduda a l’infractor (l’àrbitre decidirà la puntuació de l’adversari).
  7. expulsió de la competició.



3.8. L'àrbitre pot adjudicar un temps addicional, a un o a tots dos jugadors, davant eventuals molèsties externes a la partida.


3.9. L'àrbitre no ha d'intervenir en la partida excepte en els casos descrits per la Lleis dels Escacs. No indicarà el nombre de jugades realitzades, excepte en cas d'aplicació de l'Article 8.5 de les Lleis dels Escacs, quan almenys un dels jugadors ha usat tot el seu temps. L'àrbitre s'abstindrà d'informar a un jugador que el seu rival ha completat una jugada.



3.10. Els espectadors i jugadors d'altres partides no poden parlar ni interferir de manera alguna en una partida. Si és necessari, l'àrbitre pot expulsar als infractors de la sala de joc.

4.-        Recurs a Decisions Arbitrals:

Les decisions arbitrals poden ser recorregudes al Comitè de Competició del Torneig, quan n’hi hagi. Contra les resolucions del Comitè de Competició del Torneig es poden seguir les vies de recursos segons les disposicions del present Reglament.

B)        ELS DELEGATS.

1.- Els delegats/des són els responsables del club que els hagi designat, amb el vistiplau de la Federació,  en competicions oficials. Han de conèixer els reglaments, assessorar els jugadors i tramitar tots els documents oficials a la FCE.

2.- Funcions dels Delegats:

  1. En el cas dels campionats d’edats, han de tenir cura dels menors al seu càrrec i són responsables d’atendre les seves necessitats.
  1. A la lliga Catalana:
  1. Hauran de comprovar els rellotges, el seu funcionament i col·locar-los a les taules, al costat dels escaquers junt amb les planelles d’anotació. El delegat local col·locarà tots els rellotges amb la mateixa orientació al cantó del tauler on tinguin millor visibilitat per als delegats.
  2. Els delegats s’abstindran de proporcionar qualsevol ajut als seus jugadors sobre una partida, no obstant això, quan no hi hagi assignat un àrbitre en un matx de la Lliga Catalana d’Escacs, els delegats podrà indicar la caiguda de bandera de qualsevol dels jugadors.
  3. Hauran d'omplir l'acta correctament en el cas de que no hagi un àrbitre que s'encarregui. El delegat és responsable que totes les dades que apareguin en l'acta siguin correctes. L'incompliment d'aquesta norma pot comportar sancions greus per falsificació de documentació.
  4. Hauran de disposar d'un exemplar del reglament de la FCE, de les circulars informatives de la FCE, de les Lleis dels escacs de la FIDE i dels diversos impresos necessaris, i dels sobres per guardar les possibles jugades secretes (sobres secreta). També es permet accedir als reglaments i circulars a través d’Internet, sense necessitat de tenir la documentació impresa.
  5. El delegat està autoritzat, mentre corre el temps del jugador del seu equip, a indicar que ofereixi o accepti una oferta de taules o que abandoni.. Ha de limitar-se a donar una informació breu, basada només en les circumstàncies relatives a l’encontre. El delegat pot dir a un jugador: “ofereixi taules”, “accepti las taules” o “abandoni la partida”. Per exemple, si, preguntat per un jugador si ha d’acceptar una oferta de taules, el delegat ha de contestar “sí”, “no” o delegar la decisió en el propi jugador. El delegat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció durant el joc, llevat del que s’ha indicat fins ara.. No ha de donar informació a un jugador sobre la posició del tauler, ni consultar a qualsevol altre persona sobre la situació de la partida. Els jugadors estan subjectes a les mateixes prohibicions. Encara que una competició per equips hi ha una certa lleialtat d’equip que va més enllà de la partida individual d’un jugador, una partida d’escacs es bàsicament una lluita entre dos jugadors. Per tant, el jugador ha de tenir la decisió final sobre la conducció de la seva pròpia partida. Encara que el consell del delegat pot pesar en el jugador, aquest no està absolutament obligat a acceptar-ho. Igualment, el delegat no pot actuar en nom del jugador i la seva partida sense el coneixement i consentiment d’aquest.

3.- Comunicació de resultats:

3.1. El delegat haurà de comunicar els resultats dels seus equips en la forma establerta en la convocatòria del campionat. L’acta electrònica caldrà que estigui introduïda al web de la FCE abans de les 24:00 hores del dia en que es disputa el matx. L’equip local serà l’encarregat de notificar l’acta electrònica sigui quin sigui el resultat. Només en el cas d’incompareixença de l’equip local el visitant haurà de notificar l’acta.

3.2. Quant a les proves individuals oficials, l'àrbitre o el delegat del local que n'hagi estat la seu, serà l'encarregat d'enviar-ne a la Federació l'acta, els dos originals de les planelles de jugadors avaluats, els justificants d'endarreriments, i qualsevol altra documentació que hagi generat la competició.

3.3. Quan hi hagi qualsevol conflicte que impedeixi l'acabament de l'encontre, en una prova oficial el delegat local, o l’àrbitre, si n’hi ha, enviarà al Comitè de Competició de la FCE amb CARÀCTER D'URGÈNCIA (primer dia feiner després de disputar la competició) l'acta de la sessió amb les incidències que puguin haver-hi, els sobres de les partides inacabades, totes les planelles originals i les al·legacions de les parts implicades.

Article 6. El Comitè de Competició del Torneig.

1.- És un òrgan col·legiat que resol les reclamacions formulades mitjançant el procediment immediat durant la competició amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament d’una partida en concret.

2.- El Comitè de Competició del Torneig es constituirà abans de l’inici de la competició i estarà format per:

-       El director del torneig que n’actuarà com a president.

-       Dos representants dels jugadors, sempre que no siguin part interessada, designats de la forma que l’organitzador estimi convenient. Per aquest cas s’escolliran, prèviament, dos suplents.

En cas que els jugadors designats siguin menors d’edat, seran els seus delegats qui formin part del Comitè en representació d’aquests.

3.- Les seves decisions no poden tenir efectes més enllà de la competició en la què les han dictat i es poden recórrer davant el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

Article 7. El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

1.- El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva és un òrgan col·legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a cinc, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El president d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria jurídic esportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

2.-  El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva es reunirà quan sigui requerit, d’ofici o a instància de part i resoldrà per majoria els assumptes de la seva competència en matèria competitiva i disciplinària esportiva.

Article 8 . El Comitè d’Apel·lació de la FCE.

1.- El Comitè d’Apel·lació és un òrgan col•legiat constituït per un nombre de membres no inferior a tres ni superior a set, designats per l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva de la federació. El president d'aquest òrgan col·legiat haurà de ser necessàriament una persona llicenciada en dret i amb experiència en matèria jurídic esportiva; i la resta de membres hauran de tenir com a mínim coneixements jurídics i esportius.

2.- El Comitè d’Apel·lació, serà convocat cada vegada que sigui necessari i ha de resoldre en segona instància i per majoria, els recursos interposats contra els acords del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, contra els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius afiliats i contra les decisions adoptades pels òrgans electorals de les esmentades entitats federades.

Article 9. Disposicions comunes als Comitès.

1.- Els membres dels òrgans jurisdiccionals federatius -Comitè de Competició i Disciplina Esportiva i Comitè d’Apel·lació- hauran de reunir les condicions d'elegibilitat fixades en els Estatuts i no estar subjecte tampoc a les incompatibilitats assenyalades en el text estatutari.

2.- El seu mandat, i sense perjudici de poder ser novament designat indefinidament, no podrà excedir del mandat de la Junta Directiva.

3.- Els Comitès han de ser convocats pels seus respectius presidents sempre que sigui necessari i restaran vàlidament constituïts quan hi siguin presents la majoria de membres.

4.- Els acords s'adoptaran sempre per majoria de vots de les persones assistents i, en cas d'empat, serà diriment el vot del seu president que sempre haurà de votar en darrer terme.

5.- Existirà un secretari a cada Comitè que haurà de tenir cura de l'adequada tramitació administrativa dels expedients, donar-los el corresponent impuls processal, practicar les oportunes diligències de tramitació i notificar les resolucions a les parts interessades.

Article 10. Exercici de la Potestat Jurisdiccional Esportiva en l’Àmbit Disciplinari.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon:

  1. Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada disciplina esportiva o per les específiques aprovades per la competició de què es tracti.
  2. A les juntes directives de les agrupacions i clubs esportius pel que fa als seus socis, esportistes, tècnics i directius.
  3. Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE i, en segona instància, al Comitè d’Apel·lació de la FCE, pel que fa a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges, àrbitres, delegatsi, en general, pel que fa a totes les persones i entitats federades que desenvolupen l’esport dels Escacs i de les seves disciplines.
  4. Al Tribunal Català de l’Esport pel que fa referència a les mateixes persones i entitats de les lletres b) i c) anteriors i, en general, al que fa referència al conjunt de l’organització esportiva i de les persones que la integren.

Article 11. Exercici de la Potestat Jurisdiccional en l’Àmbit de la Competició.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit de la competició correspon:

a) Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada disciplina esportiva o per les específiques aprovades per la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i clubs esportius en relació amb els jocs o les competicions de caràcter intern associatiu.

c) Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE i, en segona instància, al Comitè d’Apel·lació de la mateixa, en l’àmbit de la competició federada.

  1. Al Tribunal Català de l’Esport, en el mateix àmbit de la competició federada.

Article 12. Exercici de la Potestat Jurisdiccional en l’Àmbit Electoral.

 

L’exercici de la potestat jurisdiccional dins de l’àmbit electoral correspon a la Junta Electoral d’aquesta Federació, constituïda de la forma que preveuen els Estatuts, i al Comitè d’Apel·lació, dins els àmbits de les seves respectives competències.

Article 13. Classificació de les Infraccions.

1.- Són infraccions de les regles del joc les accions o omissions que durant el transcurs d’una partida o competició de caire federatiu, vulnerin les normes reglamentàries establertes, reguladores de la pràctica de les disciplines esportives adscrites a la FCE.

2.- Són infraccions a la conducta esportiva les accions o omissions contràries al disposat en les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'una competició de caràcter federativa.

3.- Són infraccions de les normes de conducta associativa les accions o omissions que comportin l'incompliment de les prescripcions estatuàries o reglamentàries de la FCE.

Article 14. Competències.

Als òrgans esmentats en els articles 7 i 8, els corresponen les competències, en matèries competitives, següents:

  1. Suspendre, avançar o retardar la disputa d’una partida, i determinar, quan sigui pertinent, una nova data o, si s'escau, lloc, per a disputar-la.
  2. Decidir sobre quan donar una partida per conclosa, interrompuda o no celebrada, quan qualsevol circumstància hagi impedit el seu acabament normal i, en cas d'acordar-se la continuació o la nova celebració, si ho serà o no en terreny neutral i, en qualsevol dels dos casos, a porta tancada o amb possible accés de públic.
  3. En cas que, a criteri de l'òrgan jurisdiccional competent, aquesta suspensió fos deguda a la comissió de fets antiesportius, entenent-se com a aquestes actuacions les provocades de manera voluntària per aconseguir la suspensió obligada de la partida, aquests òrgans podran declarar guanyador el que no hagi causat les actuacions antiesportives.
  4. Designar el recinte on hagi de disputar-se una competició quan per clausura del recinte o de la instal·lació o qualsevol altre motiu, no pugui disputar-se en el lloc previst.
  5. Pronunciar-se, en tots els supòsits de repetició de proves, per una nova celebració o per la seva continuació.
  6. Alterar el resultat d’una partida o competició, en cas de que en aquest resultat hagin tingut influència circumstàncies excepcionals sobrevingudes, incloent infraccions de caràcter greu i molt greu, així com casos de conflicte d’interessos de jutges, àrbitres, delegats o altres.
  7. Les relacionades amb la qualificació esportiva dels esportistes, revisions i requalificacions, llicències en general; efectes, caducitat i cancel·lació de les llicències.
  8. Designar, d'ofici o per sol·licitud de la part interessada, observadors federatius per les proves o competicions.
  9. Decidir en casos d’inclemències meteorològiques, catàstrofes, impossibilitat de d'utilitzar o accedir al local de joc, si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment. Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un d’aquests motiu, i no hi ha la possibilitat de jugar sub conditione, o esperar a que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'hauran de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides en sobre tancat a la Federació.
  10. Decidir si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.
  11. Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els jugadors i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, el Comitè de Competició de la FCE podrà:
    1. Fer jugar la partida en dia i hora que determini el propi Comitè de Competició.
    2. Adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.
  12. Tot allò que, en general, afecti les competicions subjectes a la seva jurisdicció.

 

 

 

Article 15. El Tribunal Català de l’Esport i la Secretaria General de l’Esport.

1.- El Tribunal Català de l’Esport exerceix la potestat disciplinària sobre les mateixes persones i entitats que la FCE, resolent en última instància les qüestions que li siguin sotmeses en via de recurs; incoant a instàncies de la Secretaria General de l'Esport expedients disciplinaris i imposant, si s'escau, la sanció corresponent.

2.- La Secretaria General de l'Esport podrà adreçar-se, d'ofici o a instàncies de part, als clubs i a la FCE, per formular denúncies amb ocasió o com a conseqüència d'infraccions de la disciplina esportiva.

Article 16. Principis Sancionadors.

1.- En la determinació de la responsabilitat derivada de les infraccions esportives, els òrgans disciplinaris federatius hauran d'atenir-se als principis informadors del dret sancionador.

2.- No es podrà imposar cap sanció sense frau o culpa, ni per accions o omissions no tipificades com a infracció amb anterioritat al moment de produir-se, ni tampoc no es podran imposar correctius que no siguin establerts per norma anterior a la perpetració de la falta.

3.- No es podrà imposar més d'una sanció per un mateix fet, llevat de les sancions que aquest Reglament estableix com a accessòries i només en els casos en què així es determini.

4.- En aquest sentit, uns mateixos fets no podran ser sancionats per la Federació Internacional, la FEDA i per la FCE, quan existeixi identitat de subjecte, objecte i fonament.

5.- Les disposicions disciplinàries tenen efecte retroactiu sempre que afavoreixin l'infractor tot i que hagués adquirit fermesa la sanció imposada.

 

CAPÍTOL SEGON

ACTES

 

Article 17.

1.- Els àrbitres o, en el seu defecte, els delegats, redactaran les actes i informes de les competicions, fent constar les incidències, en el seu cas, les actuacions realitzades i les sancions imposades en virtut de la seva potestat disciplinària.

2.- En les competicions per equips, el delegat haurà de comunicar els resultats dels seus equips en la forma establerta en la convocatòria del campionat.

3.- A la Lliga Catalana, l’equip local (o el visitant si no es presenta l’equip local) serà l’encarregat de confeccionar l’acta de l’encontre, així com de confeccionar l'acta electrònica sigui el que sigui el resultat de l'encontre.

Quan a la Lliga Catalana es redacti acta electrònica, caldrà que estigui comunicada a la FCE, com a màxim, a les 24:00 hores del mateix dia de l’encontre.

Si l’equip visitant observa que no es publica l’acta del partit a la web de la FCE en els terminis establerts, podrà fer l’acta electrònica perquè la FCE pugui tenir el resultat el més aviat possible.

L’equip local s’encarregarà de la guarda i custodia de l’acta en paper i les planilles durant un any. 

L’equip local serà l’encarregat d’enviar l’acta electrònica sigui quin sigui el resultat.

Només en el cas d’incompareixença de l’equip local el visitant haurà d’enviar l’acta.

4.- A les proves individuals, l'àrbitre o el delegat del local que n'hagi estat la seu, serà l'encarregat d'enviar-ne a la Federació l'acta, els dos originals de les planelles de jugadors avaluats, els justificants d'endarreriments, i qualsevol altra documentació que hagi generat la competició.

5.- Quan hi hagi qualsevol conflicte que impedeixi l'acabament de l'encontre, el delegat local enviarà al Comitè de Competició de la FCE amb CARÀCTER D'URGÈNCIA (primer dia feiner després de disputar la competició) l'acta de la sessió amb les incidències que puguin haver-hi, els sobres de les partides inacabades -quan no s’hagin pogut jugar sub conditione- totes les planelles originals i les al·legacions de les parts implicades.

6.- La pàgina web de la Federació Catalana d’Escacs és un mitjà oficial de transmissió de totes les informacions relacionades amb les competicions organitzades per la FCE.

7.- Les actes constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. La mateixa naturalesa tindran els annexos, informes i les ampliacions o aclariments de les mateixes subscrits pels jutges o àrbitres, sia d’ofici, sia per sol·licitud dels òrgans disciplinaris.

8.- Això no obstant, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova, podent els interessats proposar-ne o aportar directament tots els mitjans probatoris que tinguin interès per a la resolució correcta de l’expedient.

9.- En l’apreciació de les faltes referents a la disciplina esportiva, les declaracions dels àrbitres es presumeixen certes, llevat d’error material manifest, que podrà acreditar-se amb qualsevol mitjà admès en Dret.

10.- Així mateix, els informes dels delegats federatius s’incorporaran als procediments jurisdiccionals perquè siguin valorats com un element probatori més, segons els principis de la sana crítica, sense perjudici de l’esmentat als apartats anteriors.

11.- Sent l'acta i en el seu cas el seu informe, la base fonamental per a les decisions que adopti el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, és indispensable el rigorós i objectiu compliment de redactar les incidències hagudes a la competició.

12.- L'omissió intencionada d'incidències o la inadequada redacció de l'acta donarà lloc a les sancions establertes.

CAPÍTOL TERCER

 

INFRACCIONS I SANCIONS

 

Article 18. Classificació de les Infraccions de les Regles del Joc, de la partida i de les competicions.

Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la partida i de les competicions les accions o omissions que durant el transcurs d’un partit, partida o competició de caire federatiu, vulnerin les normes reglamentàries establertes, reguladores de la pràctica de les disciplines esportives adscrites a la FCE.

 

Article 19. Classificació de les Infraccions de la Conducta Esportiva.

Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greu, greus i lleus.

1.- Són infraccions molt greus:

  1. Les agressions als àrbitres, esportistes, públic, tècnics, directius i altres autoritats esportives, si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o la física o mental de la persona agredida.
  2. Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d’una partida o una competició o que obliguin a la seva suspensió temporal o definitiva.
  3. Les intimidacions o les coaccions realitzades contra àrbitres, tècnics, directius, i altres autoritats esportives.
  4. La desobediència manifesta de les ordres i instruccions emanades d’àrbitres, tècnics i directius i altres autoritats esportives.
  5. Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
  6. La violació de secrets en assumptes que es coneguin per raó del càrrec.
  7. Els actes de rebel·lia contra els acords de la Federació.
  8. Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’una partida o competició.
  9. L’alineació o participació indeguda, la incompareixença no avisada i no justificada, la retirada injustificada d’una partida o competició i la renúncia injustificada.
  10. La suspensió d’una competició excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major.
  11. El consum de substàncies o fàrmacs o l’ús de tecnologies, suports informàtics o software destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o una partida.
  12. La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació al seu consum o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra k.
  13. L’ús de substàncies prohibides i mètodes no permesos en les normatives dictades per les autoritats competents nacionals i internacionals en matèria esportiva, amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.
  14. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció.
  15. L’ús de qualsevol tipus de notes, fonts d’informació o consells, o analitzar qualsevol partida en un altre taulell d’escacs.
  16. La infracció de la normativa Anti-Trampes de la FIDE.
  17. La negativa a sotmetre al control antidopatge, en ser requerit per a això per qualsevol dels organismes involucrats.
  18. La incitació a l’ús, consum, venda, fabricació i distribució de substàncies prohibides i/o mètodes tecnologies, suports informàtics o software no reglamentaris.
    1. Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació i direcció de la Federació i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals de la Federació.
    2. El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.
    3. Els incompliments dels acords de les Assemblees Generals de la Federació, així com reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.
    4. La no convocatòria, en els terminis o condicions legals, de forma sistemàtica i reiterada, dels òrgans col·legiats de la Federació.
    5. L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.
    6. La utilització incorrecta dels fons de la Federació, així com de les subvencions, crèdits, avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les Comunitats Autònomes o Ajuntaments i altres corporacions de dret públic.
    7. Els actes, manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directa o indirectament, indueixin o incitin a la violència.
    8. Manipular o alterar, ja sigui personalment o a través de persona interposada, el material o equipament esportiu en contra de les regles tècniques de l’esport dels escacs quan es pugui alterar la seguretat de la partida o competició o es posi en perill la integritat de les persones.
    9. La reincidència en la comissió de faltes greus.
    10. El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.
    11. La falta d’assistència no justificada a la convocatòria de la Selecció Catalana d’Escacs. A aquests efectes la convocatòria s’entén referida tant als entrenaments com a la celebració efectiva de la prova o competició.
    12. Els actes notoris i públics que atemptin a la dignitat o el decòrum esportiu quan tinguin una especial gravetat.
    13. La manipulació o alteració, ja sigui personalment o a través d’una altra persona, del material o equipament esportiu en contra de les regles tècniques que regeixen la Federació Catalana d’Escacs, la FEDA, quan puguin alterar la seguretat de la competició o posin en perill la seguretat de la integritat de les persones.
    14. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.
    15. Les desqualificacions, el desacatament o les manifestacions irrespectuoses, verbals o escrites, dirigides als membres dels òrgans disciplinaris o a qualsevol  directiu, responsable federatiu, personal col·laborador i treballadors de la FCE quan tinguin una especial gravetat.
    16. L’incompliment del deure de confidencialitat i secret sobre el contingut dels expedients disciplinaris federatius, així com el deure d’abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu.
    17. La participació en jocs o apostes amb contingut econòmic i que tinguin una relació directa o indirecta amb el partit o competició en qüestió.
    18. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.

2.- Són infraccions greus:

  1. Les agressions a les quals es fa referència en l’apartat 1.a), si impliquen una gravetat menor, segons el mitjà utilitzat o el resultat produït.
  2. Els insults i ofenses a àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives, contra el públic assistent i altres esportistes.
  3. Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’una partida o una competició.
  4. L’incompliment d’ordres, convocatòries o instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius, i altres autoritats esportives.
  5. Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o dignitat esportiva.
  6. L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o funció esportiva desenvolupada.
  7. El trencament de la sanció per infracció lleu.
  8. La comissió per negligència de les infraccions tipificades per les lletres u), v), w) i x) de l’apartat 1.
  9. L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar contra la mateixa, així com en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.
  10. La incompareixença no avisada o avisada i no justificada -en ambdós casos-, la renúncia no justificada a una partida o competició i la retirada no justificada, quan l’òrgan competent no les consideri de major gravetat.
  11. La participació en competicions esportives sense les llicències esportives necessàries o qualsevol altra documentació exigida a cada moment per la FCE.
  12. Les accions o omissions contràries a les normes d’obtenció de llicències esportives, d’inscripció, matrícula i participació, aprovades per la FCE, quan existeixi reincidència o reiteració.
  13. La no assistència injustificada d’àrbitres, oficials, tècnics i delegats de les competicions per a les que han estat nomenats.
  14. La suspensió d’una competició,excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major i quan l’òrgan no la consideri com de major gravetat.
  15. La infracció de la normativa Anti-Trampes de la FIDE.
  16. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció i quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.
  17. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
  18. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades per escrit envers un dirigent federatiu, directiu de club o qualsevol autoritat esportiva en l'exercici de les seves funcions, a través de qualsevol mitjà, inclús mitjans electrònics i/o xarxes socials.
  19. Les desqualificacions, el desacatament o les manifestacions irrespectuoses, verbals o escrites, dirigides als membres dels òrgans disciplinaris o a qualsevol  directiu, responsable federatiu, personal col·laborador i treballadors de la FCE, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
  20. L’incompliment del deure de confidencialitat i secret sobre el contingut dels expedients disciplinaris federatius, així com el deure d’abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu, quan no revesteixi una especial gravetat.
  21. La promesa o entrega de quantitats de diners en efectiu o compensacions avaluables en diners per part d’un tercer como estímul per obtenir un resultat positiu, així com la seva acceptació o recepció.
  22. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no es formi part de la partida en qüestió.
  23. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.

3.- Són infraccions lleus:

  1. Les observacions formulades a àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives en l’exercici de les seves funcions, de manera que suposin una lleu incorrecció.
  2. La lleu incorrecció amb el públic o altres competidors.
  3. L’actitud passiva en el compliment de les ordres i instruccions rebudes d’àrbitres, tècnics i directius, i altres autoritats esportives en l’exercici de les seves funcions.
  4. L’ incompliment de les normes esportives per negligència o oblit, excepte en cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.
  5. Les accions o omissions contràries a les normes d’obtenció de llicències esportives, d’inscripció i matrícula i demés regles de participació en partits i competicions aprovades per la FCE.
  6. L’incompliment de manera negligent de les seves funcions, per part d’àrbitres, tècnics o comissaris.
  7. La incorrecció o faltes administratives a les documentacions obligatòries exigides com llicències i qualsevol altra exigida per la FCE per prendre part a les competicions.
  8. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
  9. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no es formi part de la partida en qüestió i quan no revesteixi especial gravetat.
  10. L’alineació o participació indeguda, la incompareixença avisada i no justificada, la retirada d’una partida o competició i la renúncia justificada, quan l’òrgan competent ho consideri lleu.
  11. La suspensió d’una competició excepte quan la suspensió vingui motivada per circumstàncies de força major, quan l’òrgan competent ho consideri lleu.
  12. Fumar a la sala de joc.
  13. Sortir de la sala de joc sense comunicar-ho a l'àrbitre o al delegat.
  14. La utilització de telèfons mòbils i el fet de portar un aparell electrònic o de qualsevol tipus que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció i quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.

Article 20. Infraccions Específiques dels Àrbitres.

Les infraccions comeses pels àrbitres es graduaran de la següent forma:

  1. Molt greus:
  1. Falsejament voluntari del contingut de l’acta de manera que les seves anotacions no es corresponguin amb els fets ocorreguts durant la competició.
  2. La no presentació d’informes sobre incidències de les partides, quan fos requerit per l’òrgan competent.
  3. La parcialitat a favor d'algun dels participants.
  4. La intervenció en fets dirigits a l'obtenció d'un resultat predeterminat en una partida.
  5. Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixi, fomenti o inciti a la violència.
  6. Admetre la promesa de recompensa, o acceptar-la, per alterar el resultat d’una partida.
  7. L'agressió consumada, amb motiu de la celebració d'una partida, a qualsevol altre àrbitre, esportista, tècnic, delegat o espectador quan causi lesions que representin un detriment de la integritat corporal o salut física de l'agredit.
  8. El trencament de la sanció per una infracció greu.
  9. Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
  10. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.
  1. Greus:
  1. Omissió o incorrecció de les dades sobre incidències esdevingudes que deurien figurar en l’acta.
  2. No complir o fer complir les obligacions que s’estableixen en les normes de les competicions.
  3. No comunicar a la FCE, de forma prèvia a l’inici de la competició, una situació de conflicte d’interessos.
  4. Insults, gestos insolents o provocadors cap a esportistes, tècnics, directius, públic o altres àrbitres.
  5. La suspensió d'una partida sense concórrer una causa legítima que justifiqui aquella mesura.
  6. L'agressió no consumada envers un esportista, tècnic, delegat, àrbitre, espectador, dirigent federatiu o directiu de club.
  7. Amenaçar, empentar, coaccionar o realitzar qualsevol acte vexatori a un esportista, tècnic, delegat, àrbitre, espectador, dirigent federatiu o directiu de club.
  8. El trencament de la sanció per una infracció lleu.
  9. No comparèixer, sense motius justificats, estant designat.
  10. L'incompliment dels acords, ordres i instruccions adoptades pels òrgans competents federatius. 
  11. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa  social.
  12. Causar intencionadament algun tipus de dany o desperfecte a les instal·lacions de qualsevol entitat o als béns de qualsevol persona.
  13. Els actes notoris i públics que atemptin contra la concòrdia de l'organització federativa o contra el decòrum o la dignitat esportiva.
  14. Agressió a esportistes, públic, tècnics, directius i altres àrbitres, malgrat que no causin cap detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
  15. Els que no es presentin a una competició amb l’antelació establerta reglamentàriament o a través d’instruccions o circulars.
  1. Lleus:
  1. Retard o incompliment de l’enviament d’actes.
  2. El consentiment d'actituds antiesportives dels participants en una partida o partit i dels altres components de l'equip o participants, sense sancionar-les de la manera deguda.
  3. Desconsideracions, males maneres, insults lleus cap a qualsevol persona que participi directa o indirectament en una partida, cap al públic o cap a qualsevol persona que pertany a algun òrgan federatiu.
  4. El comportament incorrecte o la manca d'esportivitat davant el públic o els participants.
  5. L'incompliment dels acords, ordres i instruccions dictades pels òrgans federatius competents, quan es produeixin per negligència o descuit.
  6. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari no revesteixin una especial gravetat.
  7. Els que no es presentin a una competició amb l’antelació establerta reglamentàriament o a través d’instruccions o circulars, quan les conseqüències del retard no siguin d’especial gravetat.

Qualsevol sanció establerta per la comissió d’alguna de les infraccions incloses en aquest article, pot comportar també la pèrdua dels corresponents drets econòmics dels àrbitres.

Aquestes infraccions específiques també ho seran dels delegats, quan exerceixin les funcions establertes als articles 5 i 17, pel que fa a tot allò relacionat amb les obligacions relatives a la tramitació de les actes de les competicions.

Article 21. Infraccions Específiques de Tècnics, Delegats i Directius.

Les infraccions comeses per tècnics, delegats o directius es graduaran de la següent manera.

  1. Molt greus:
  1. L'agressió consumada a qualsevol àrbitre, esportista, tècnic, delegat o espectador quan causi lesions que representin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
  2. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades envers un àrbitre que, per la seva gravetat, impedeixin la celebració d'una partida  o que obliguin a suspendre-la definitivament.
  3. La desobediència manifesta a les ordres dels àrbitres que, malgrat ser requerit pels propis àrbitres a complimentar adequadament les seves instruccions, impedeixi la celebració d'una partida o motivi la seva suspensió.
  4. La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de la Federació, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic.
  5. Qualsevol comportament personal antiesportiu que, per la seva gravetat, impedeixi la celebració d'una partida o en motivi la suspensió.
  6. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social, quan a criteri de l’òrgan disciplinari revesteixin una especial gravetat.
  7. Els actes dirigits a predeterminar un resultat, amb especial gravetat quan estiguin implicats menors d’edat.
  8. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa.
  1. Greus:
  1. Arremetre de manera violenta, empentar o colpejar un esportista, tècnic, delegat o espectador, sempre que l'acció comesa no constitueixi una infracció més greu.
  2. Insultar, empentar o ofendre un àrbitre.
  3. Amenaçar, coaccionar o realitzar qualsevol acte vexatori envers un àrbitre.
  4. L'agressió no consumada a qualsevol àrbitre.
  5. Incitar els esportistes a adoptar actituds violentes o antiesportives, contràries a la bona marxa de la partida.
  6. L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar-hi en contra, i també  en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.
  7. Les agressions a qualsevol esportista, àrbitre, tècnic, delegat o espectador, malgrat no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
  8. Arremetre de manera violenta o colpejar un àrbitre, sempre que l'acció comesa, no constitueixi una infracció més greu, ni per la seva gravetat ni per les seves conseqüències lesives.
  9. Ordenar als esportistes a retirar-se de la partida abans de la finalització de la mateixa.
  10. Les agressions que, malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o salut física, l'acció en si mateixa fos especialment greu o reiterativa en el mateix acte.
  11. Els actes i les manifestacions de qualsevol tipus que, directament o indirecta, indueixin o incitin a la violència.
  12. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
  13. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc.
  14. Actuar en nom d’un jugador.
  15. Els actes dirigits a predeterminar un resultat.
  16. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa, quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.
  1. Lleus:
  1. Provocar o bé incitar el públic o al propi equip contra la correcta marxa d'una partida o partit.
  2. Protestar de manera incorrecta o reiterada una decisió arbitral.
  3. Cometre un acte de desconsideració o comportar-se de manera incorrecta o antiesportiva, amb expressions o gestos, envers un altre esportista, tècnic, delegat i sempre que això no constitueixi una falta més greu.
  4. Formular observacions als àrbitres, que signifiquin una lleugera incorrecció.
  5. Qualsevol incompliment de les obligacions establertes en aquest Reglament.
  6. Faltar al respecte o bé cometre, amb expressions o gestos, una lleugera incorrecció cap a algun espectador, membre de l’equip rival o qualsevol altre persona relacionada amb aquesta Federació sempre que això no constitueixi una falta més greu.
  7. Adoptar una actitud passiva o negligent en el compliment de les ordres o instruccions dels jutges o àrbitres.
  8. Cometre un acte de desconsideració o menysprear de qualsevol manera l'autoritat d'un àrbitre o bé dirigir-s'hi amb expressions o gestos incorrectes o despectius.
  9. Qualsevol conducta incorrecta o antiesportiva que alteri el bon ordre esportiu o el normal desenvolupament de la partida o partit, sempre que això no constitueixi una infracció més greu.
  10. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs
  11. Donar informació als jugadors sobre la situació de la partida o sobre el tauler i intervenir durant el joc, quan no revesteixi especial gravetat.
  12. Actuar en nom d’un jugador, quan no revesteixi especial gravetat.
  13. Els actes dirigits a predeterminar un resultat.
  14. L’ús exterior de senyals, o ajuts de qualsevol mena durant una competició, dirigits als participants de la mateixa, quan l’òrgan competent no ho consideri de major gravetat.

Article 22. Infraccions comeses per Delegats Federatius.

Els delegats federatius que incompleixin les funcions que li han sigut encomanades, o no les exercissin amb independència, objectivitat i diligència, en seran sancionats com a falta greu.

Article 23. Infraccions comeses per Directius.

1.- Quan una persona subjecta a la competència disciplinaria de la FCE, sigui per la possessió d’una o varies llicències o pel seu càrrec federatiu, cometi algun fet actuant com a espectador que sigui considerat com a infracció del reglament, serà sancionat d’acord amb el previs per dita infracció.

2.- En cas de que, degut a la possessió de varies llicències o càrrecs federatius, es preveu per a la infracció diferents sancions, s’aplicarà la més greu prevista.

Article 24. Infraccions comeses per Clubs o Organitzadors.

1.- Quan durant una partida o competició s’alteri l’ordre, es menoscabi o posi en perill la integritat física dels àrbitres, esportistes, tècnics o persones en general, es causin danys materials o lesions, es produeixi invasió de l’espai de joc o interrupció indeguda de la partida o competició, s’exhibeixin símbols o es profereixin càntics o insults violents, racistes, xenòfobs o intolerants, o es perturbi notòriament el normal desenvolupament de la partida o la competició, incorrirà en responsabilitat el club organitzador de la competició, llevat que acrediti el compliment diligent de les seves obligacions i l’adopció de les mesures de prevenció exigides per la legislació esportiva per evitar aquests fets o mitigar la seva gravetat.

2.- L’organitzador de la partida o de la competició serà també responsable quan aquests fets es produeixin com a conseqüència d’un mal funcionament dels serveis de seguretat per causes imputables al mateix.

3.- Per a determinar la gravetat dels fets, es tindran en compte les circumstàncies concurrents, tals com la producció -o no- de lesions, l’apreciació de risc notori d’haver-se pogut originar, llevat si per evitar-ho hagués mediat diligència de l’organitzador; la influència dels incidents en el normal desenvolupament de la competició; l’existència o absència d’antecedents; el major o menor número de persones que ha intervingut als incidents i en general totes les que l’òrgan competent racionalment ponderi, qualificant-se, a més, de manera específica, com a factors determinants de la gravetat, l’actitud passiva o negligent del club organitzador o la seva falta d’efectivitat per a identificar i posar a disposició de l’autoritat competent als protagonistes dels incidents i, en suma, el grau de compliment de les obligacions legals i reglamentàries que incombeixin a l’organitzador en matèria de prevenció de la violència en les instal.lacions esportives. Tractant-se de supòsits on resulti agredit algun dels àrbitres, precisant assistència mèdica, l’ofès haurà de remetre el corresponent part facultatitu.

4.- Els clubs són subsidiàriament responsables en l’aspecte econòmic del pagament d’indemnitzacions, danys i perjudicis, despeses i sancions d’ordre econòmic, de les que resultin responsables un o més dels seus esportistes, empleats, seguidors, tècnics, directius o afiliats, o el propi Club, per decisió de la Federació, Comitè de Competició o organismes competents, a conseqüència d’actuacions antireglamentàries, ofenses o danys a persones realitzades en competició, o per incompliment de qualsevol compromís contret per el Club amb Organisme federatiu o amb un altre Club.

5.- Les infraccions comeses pels clubs es graduaran de la següent manera:

  1. Molt greus:
  1. Qualsevol acte de violència protagonitzat per esportistes, tècnics, directius, col·laboradors o seguidors d'un club quan causin lesions que representin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
  2. La negativa dels participants d'iniciar la celebració d'una partida o de continuar-la, malgrat el requeriment formal dels àrbitres per fer-ho.
  3. L'actitud antiesportiva dels components d'un equip que, malgrat haver estat advertits pels àrbitres, persisteixin en la seva conducta i motivin la suspensió de la partida.
  4. El comportament greument perillós dels components d'un equip envers la integritat física dels àrbitres, o dels components de l'equip o equips contraris, que motivi la suspensió de la partida o competició.
  5. Impedir el club organitzador l'accés al recinte esportiu dels participants en la competició o dels àrbitres, la qual cosa motivi la seva suspensió.
  6. Els actes de rebel•lia contra els acords adoptats pels òrgans de govern de la Federació.
  7. Els clubs que ofereixin o lliurin a qualsevol àrbitre obsequis o presents amb una finalitat clara o encoberta d'aconseguir la seva parcialitat i un resultat favorable.
  8. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.
  9. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida o competició, en què es produeixin actes de violència, com a conseqüència dels quals es causin lesions a alguna persona i que representin un detriment de la seva integritat corporal o de la seva salut física.
  1. Greus:
  1. El trencament de la sanció imposada per una falta lleu.
  2. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva, abans, durant o després d'una partida, pels seguidors d'un club, durant els quals es produeixin actes de coacció o violència, però sense arribar a lesionar o fer mal a ningú.
  3. Qualsevol acte de violència protagonitzat per qualsevol esportista, directiu, tècnic, col·laborador o seguidor d'un club malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física de l'agredit.
  4. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida, en què es produeixin actes de violència malgrat que no causin un detriment de la integritat corporal o la salut física dels agredits.
  5. Les actuacions que pertorbin el normal desenvolupament de la competició.
  6. El llançament d'objectes que pertorbi el normal desenvolupament de la partida o atempti contra la integritat física dels àrbitres, dels components dels equips i dels esportistes.
  7. Impedir l'assistència dels seus esportistes a les diferents seleccions catalanes o a les activitats federatives de perfeccionament tècnic.
  8. Les intimidacions, les amenaces o les coaccions realitzades per escrit envers un dirigent federatiu, directiu de club o qualsevol autoritat esportiva en l'exercici de les seves funcions, a través de qualsevol mitjà, inclús mitjans electrònics i/o xarxes socials.
  9. Les manifestacions públiques en què s'atempti contra l'ètica esportiva o contra la concòrdia entre els clubs o les persones vinculades a la Federació, incloses les fetes a través d'un mitjà de comunicació o xarxa social.
  10. El fet que, després d’haver estat requerit formalment, un club no hagués pagat qualsevol deute econòmic que tingués vençut amb la Federació.
  11. L’actuació durant la partida o durant una competició d’un esportista sense haver-li estat prèviament lliurada la llicència federativa que empari aquella inscripció o actuació.
  12. Els que, per acord comú, predeterminin un resultat en contra de l’esperit esportiu.
  1. Lleus:
  1. Incomplir el que estableixen les disposicions federatives, relatives a les condicions tècniques per disputar-se una partida, sense que aquest incompliment generi la seva suspensió.
  2. Endarreriment no justificat a la disputa d’una partida.
  3. La no adopció per part del club organitzador de totes les mesures necessàries per tal d'evitar alteracions de l'ordre, abans, durant i després d'una partida o competició, i en especial no haver demanat l'assistència de la força pública, quan no comporti conseqüències greus.
  4. El llançament d'algun objecte sense atemptar contra la integritat física de ningú.
  5. L'entrada d'alguna persona del públic, tot pertorbant el normal desenvolupament de la partida o competició.
  6. Qualsevol altre incident protagonitzat per persones del públic, que no tinguin el caràcter de greus o molt greus.
  7. L'incompliment dels acords i ordres dictades pel òrgans jurisdiccionals federatius, quan es produeixin per negligència o descuit.
  8. Els incidents protagonitzats de manera col•lectiva pels esportistes, tècnics, delegats, directius, col·laboradors i/o seguidors d'un club, abans, durant o després d'una partida, que siguin de caràcter lleu.
  9. La inscripció a una partida o competició d’un esportista sense haver-li estat prèviament lliurada la llicència federativa que empari aquella inscripció, quan es pugui esmenar aquesta circumstància abans de que s’iniciï la participació a la competició.
  10. L’incompliment de les obligacions relatives a enviar a la FCE les partides en format Chess-Base, PGN o qualsevol altre format electrònic.
  11. L’incompliment de les obligacions relatives dels clubs locals a enviar de manera simultània a la finalització de cada partida els resultats mitjançant missatge de text a l’encarregat de la retransmissió d’aquella jornada.

 

 

 

Article 25. Tipologia de Sancions.

Per raó de les infraccions tipificades en aquest Reglament, poden imposar-se les següents sancions:

  1. L’avís.
  2. L’amonestació pública.
  3. La suspensió o inhabilitació temporals.
  4. La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.
  5. La privació definitiva o temporal de la llicència federativa.
  6. La inhabilitació a perpetuïtat.
  7. La multa.
  8. La clausura del recinte esportiu.
  9. La prohibició d’accés als recintes esportius.
  10. La pèrdua de la partida o la desqualificació en la partida.
  11. La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.
  12. La pèrdua o el descens de categoria.

 1.- Corresponen a les infraccions molt greus:

  1. La inhabilitació a perpetuïtat.
  2. La privació definitiva de la llicència federativa,
  3. La privació definitiva dels drets de membre afiliat o adherit.
  4. La suspensió o inhabilitació temporal per un període d’un a quatre anys.
  5. La privació del dret de membre afiliat o adherit per un període d’un a quatre anys.
  6. La multa de fins a 1.200€.
  7. La pèrdua o descens de categoria, la pèrdua de punts o llocs en la classificació, o la clausura del recinte esportiu per un període de 4 partits o proves a una temporada, segons que s’escaigui.
  8. La pèrdua del partit o la desqualificació de la partida.
  9. La prohibició d’accedir als recintes esportius per un període d’un any o més, fins a cinc.

   2.- Corresponen a les infraccions greus:

  1. La suspensió o inhabilitació per un període d’un mes a un any.
  2. La privació dels drets de membres afiliats o adherits per un període d’un mes a un any.
  3. La multa de fins a 600€.
  4. La pèrdua del partit o la desqualificació en la partida, o la clausura del recinte esportiu per un període d’1 partit o partida o més, fins a 3, segons que s’escaigui.
  5. La prohibició d’accés als estadis o recintes esportius per un període d’un mes a un any.

   3.- Corresponen a les infraccions lleus:

  1. La suspensió per un període no superior a un mes.
  2. La multa de fins a 300€.
  3. La privació dels drets de membre afiliat o adherit per un període màxim d’un mes.
  4. La prohibició d’accés als recintes esportius per un període màxim d’un mes.
  5. L’avís.
  6. L’amonestació pública.

Article 26. Sancions Específiques.

a)         LLISTES D’ORDRE DE FORCES

La confecció i presentació per Internet de les llistes d’ordres de forces cal fer-la entre els dies que especifiqui la corresponent circular. En cas de retard la sanció serà del preu d’inscripció del primer equip del club multiplicat pels dies de retard fins a la data límit establerta a la corresponent circular.

b)         RELACIÓ DE SANCIONS:

b.1)      PER A LA NOTIFICACIÓ D'ACTES FORA DE TERMINI (a totes les categories, fins les 24:00 de la nit del dia que es jugui el partit): Sanció de 25€, si la notificació es fa fora de termini, però dintre del següent dia a la celebració del partit. A la sanció s’afegiran 20€ per cada dia que passi sense donar el resultat. El responsable serà l’equip local.

b.2)      PEL RETARD EN LA PRESENTACIÓ DE PARTIDES EN FORMAT ELECTRÒNIC (PGN o similar compatible amb el programa chess-base): El termini de presentació de partides serà de 5 dies naturals des de la finalització del partit. La sanció serà de 20€ multiplicat pels dies de retard en presentar les partides a la Federació. Les 10 partides s’hauran de presentar en un sol arxiu.

b.3)      FALTA DE COMUNICACIÓ DE RESULTATS PER MISSATGE DE TEXT, correu electrònic o whatsapp. Estan obligats els equips de Divisió d'Honor: Sanció de 50 € per no donar els resultats per missatge de text, correu electrònic o whatsapps a l’encarregat de retransmissions.

b.4)      ÀRBITRES O ORGANITZADORS QUE APARELLEN UN JUGADOR TOT I QUE EL JUGADOR HAVIA DEMANAT UN BYE O NO S'HAVIA INSCRIT AL TORNEIG: Sanció de 10 € per jugador i ronda. Perquè a un jugador se li corregeixi l’ELO per aquest motiu caldrà que l’àrbitre o organitzador hagi pagat prèviament la sanció administrativa corresponent.

b.5)      INFORME DEL TORNEIG TRAMITAT INCORRECTAMENT de manera reiterada per l'àrbitre principal que motivi el seu retorn: sanció de 35 €.

b.6)      INFORME DEL TORNEIG TRAMITAT FORA DE TERMINI per l'àrbitre principal: sanció de 35 €.

Article 27. Sancions substitutòries.

1.- En el cas de que els autors, o partícips d’una infracció siguin menors d’edat, atenent a la gravetat i transcendència dels fets, i sempre que es tracti d’infraccions a les regles del joc, l’òrgan competent podrà acordar d’ofici, o a instancia de part, la substitució de les sancions establertes en els articles precedents per alguna de les següents:

  1. Col·laboració en l’organització de proves o competicions, realitzant tasques administratives, auxiliars, o d’estància i col·laboració en l’esdeveniment esportiu.
  2. Assistència als àrbitres en les tasques prèvies a l’inici d’una partida o d’una competició, con un màxim de quatre assistències.
  3. Assistència a cursos de formació de tècnics esportius, o cursos d’àrbitres, podent consistir en l’assistència a sessions aïllades del curs, a matèries específiques, o jornades segons consideri el Comitè, i atenent a la gravetat dels fets.
  4. Elaboració de treballs sobre els valors de l’esport dels escacs i, concretament.
  5. Elaboració de treballs sobre la prevenció i lluita contra el dopatge.
  6. Col·laboració amb el Club o entitat en la que s’hagin produït les infraccions.

2.- L’òrgan competent podrà acordar el compliment de les anteriors mesures en companyia dels progenitors, sempre i quan aquests tinguin llicència, amb la finalitat d’implicar-los en la tasca formativa d’inculcar els valors de l’esport als seus fills.

3.- Als menors de catorze anys s’imposaran sempre que sigui possible, aquestes mesures i atenent a les circumstàncies que concorrin, la participació en les mateixes dels progenitors.

4.- Entre els catorze i els setze, l’òrgan competent elegirà d’entre les anteriors, sempre que les circumstàncies ho aconsellin, la mesura substitutòria de les sancions generals.

5. Entre els setze i els divuit, l’òrgan competent valorarà l’oportunitat o no de l’aplicació de les mesures substitutòries.

CAPÍTOL QUART

DOPATGE I AJUTS EXTERNS

Article 28.

1.- Els òrgans  competents de la FCE col·laboraran amb els de l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, en la prevenció, control i sanció de l’ús de substàncies o grups farmacològics prohibits i mètodes no admesos en l’esport, imposant- se, per l’òrgan disciplinari competent, la sanció que sigui pertinent, segons el disposat en el present Reglament i altres disposicions vigents, prèvia incoació d’expedient pel procediment ordinari previst en aquest Reglament.

2.- En tot el relatiu a dopatge d’esportistes, s’estarà a les disposicions vigents en matèria de substàncies prohibides del Codi Mundial Antidopatge de la WADA/AMA i les resolucions del Consejo Superior de Deportes sobre el llistat de substàncies prohibides així com la normativa especifica de la FIDE.

3.- Així mateix, en el present capítol, també es regularà el dopatge tecnològic i l’ús d’ajuts externs, entenent com a tal la utilització durant les competicions de mecanismes electrònics per a millorar  el rendiment esportiu així com l’ús de notes, fons d’informació, consells, senyals o analitzar qualsevol partida en un altre tauler d’escacs, destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa, de conformitat amb l’establert en la Normativa Anti Trampes de la FIDE, que n’és d’aplicació per la FCE en aquest apartat.

4.- Pel que fa al procediment disciplinari, les infraccions dels esportistes en matèria de dopatge, s’enjudiciaran mitjançant el procediment ordinari.

Article 29. Infraccions.

1.- Es considera infracció el consum i l’ús de substàncies o fàrmacs prohibits i mètodes no permesos, destinats a augmentar artificialment el rendiment esportiu, la capacitat física o mental de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o una partida.

2.- També es considera infracció la promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació al seu consum o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix l’apartat anterior, així com també la incitació a l’ús, consum, venda, fabricació i distribució de substàncies prohibides i / o mètodes no reglamentaris.

3.- Així mateix, també es considera infracció el fet de negar-se a sotmetre’s al control antidopatge, en ser requerit per a això per qualsevol dels organismes involucrats.

4.- També es considera infracció la possessió de substàncies dopants llevat que es pugui justificar el motiu d’aquesta possessió i la seva desvinculació total amb el dopatge.

5.- L’ús de tecnologies, suports informàtics o software, i ajuts externs, així com l’ús de notes, fons d’informació o consells, o analitzar qualsevol partida en un altre tauler d’escacs, destinats a que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajut o informació externa, també serà considerat infracció en matèria de dopatge tecnològic, així com l’ús de tecnologies, suports informàtics o software i mètodes no permesos en les normatives dictades per les autoritats competents nacionals i internacionals en matèria esportiva, amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.

Article 30. Telèfons mòbils a la Lliga Catalana.

1.- Quan a un jugador li soni el telèfon mòbil durant la Lliga Catalana, s’anotarà a l’acta del matx, i es continuarà la partida.

2.- Posteriorment al partit s’informarà al Comitè de Competició de la FCE.

3.- A la primera vegada que el Comitè de Competició de la FCE, rebi un comunicat a un acta,  farà un avís al jugador al qual ha sonat el mòbil.

4.- Si en una segona acta, d'un altre partit, s’informa que li ha tornat a sonar el mòbil al mateix jugador, el Comitè de Competició de la FCE el podrà sancionar amb inhabilitació per una o més rondes.

5.- Si a un jugador li sona el mòbil i a més contesta la trucada, s’anotarà a l’acta, continuarà la partida i el Comitè de Competició decidirà la sanció, que podria comportar la pèrdua de la partida.

CAPÍTOL CINQUÈ

RENÚNCIES, INCOMPAREIXENCES, RETIRADES I SUSPENSIONS DE COMPETICIONS

Article 31. Renúncies, incompareixences i retirades.

En cas de renúncia a participar en una partida o competició, en casos d’incompareixences i retirades, renúncies i suspensions, l’òrgan disciplinari competent valorarà totes les circumstàncies concretes del cas, la possible existència de circumstàncies de força major i prendrà una decisió al respecte, d’acord amb els barems d’infraccions i sancions previstos en el present Reglament.

Article 32. Suspensió de Competicions.

1.- Només es podran suspendre competicions per causes de força major previstes a l’article 33.c) del present Reglament. No es considerarà infracció la suspensió de competicions per causes de força major.

1.1.-     En casos de que es suspengui una competició per inclemències meteorològiques, catàstrofes, impossibilitat d'utilitzar o accedir al local de joc, els òrgans competents decidiran si es tracta d'un cas de força major i si la ronda de joc s'ha d'ajornar, adjudicar o repetir totalment o parcialment.

1.2.-     Si durant la partida s’esdevé algun incident que impedeixi la continuació de la/es partida/es per un d’aquests motiu, i no hi ha la possibilitat de jugar sub conditione, o esperar a que s'arregli el problema causant de la impossibilitat de jugar les partides, s'hauran de suspendre la/es partida/es, i enviar l'acta on s'especifiqui l'incident i les planelles de les partides a l’àrbitre o en sobre tancat a la Federació.

1.3.-     Davant d’una partida que no hagin pogut finalitzar per no posar-se d’acord els jugadors i/o els equips corresponents per un conflicte reglamentari, l’òrgan competent de la FCE podrà:

  1. Fer jugar la partida en dia i hora que determini el propi Comitè de Competició.
  1. Adjudicar el resultat de la partida, en funció de la posició, si el Comitè considera que la partida no s’ha de continuar.

2.- Fora d’aquests casos, les suspensions de les competicions seran sancionades en funció de si es produeixen per causes justificades o per causes no justificades.

Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la suspensió ha estat per causa justificada o injustificada.

2.1.-     En casos de suspensió de competicions per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

2.2.- Si l’organitzador d’una competició la suspèn injustificadament abans de la data d’inici, independentment d’altres sancions disciplinàries que l’òrgan acordi, haurà de:

-       Abonar les despeses d’inclusió en el calendari i perdrà el dret sobre les dates sol·licitades.

-       En cas de reincidència o de suspensió de dues o més competicions en un mateix any, només seran acceptades noves peticions prèvia consignació d’una fiança que establirà lajunta directiva de la FCE o la Gerència.

-       Sanció de multa prevista per les infraccions greus.

 

Article 33. Incompareixences, renúncies, retirades i eliminats.

Apartat 1er.- Incompareixences.

La incompareixença es dona quan un jugador o un equip no compareix a una competició, un cop ha estat emparellat.

Les incompareixences es poden donar en competicions individuals i en competicions per equips, poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

A) Incompareixences en competicions individuals.

1.- Les incompareixences en competicions individuals poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

2.- Es considerarà incompareixença avisada quan la impossibilitat de competir es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb 6 hores d’antelació a l’inici de la ronda, com a mínim. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida i podrà suposar l’eliminació del torneig.

3.- Es considerarà incompareixença no avisada quan la impossibilitat de competir no es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb l’antelació prevista anteriorment. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida, un punt de penalització de la classificació final i podrà comportar l’eliminació del torneig.

4.- Quan les incompareixences es produeixin justificadament, és a dir, per circumstàncies de força major, s’haurà d’enviar a l’òrgan competent un escrit amb els motius de la incompareixença i les justificacions pertinents.

5.- L’òrgan competent valorarà la documentació i decidirà el procedent.

6.- Dues incompareixences en competicions oficials o homologades, suposen l'eliminació del jugador de la competició.

B) Incompareixences en competicions per equips.

1.- Les incompareixences en competicions per equips poden ser avisades i no avisades i poden estar justificades, o no.

2.- Es considerarà incompareixença avisada quan la impossibilitat de competir es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb 48 hores d’antelació a l’inici de la ronda, com a mínim. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua del matx i podrà comportar l’eliminació del torneig i podrà comportar també una sanció de multa accessòria corresponent a les infraccions lleus.

3.- Es considerarà incompareixença no avisada quan la impossibilitat de competir no es comunica per escrit a la FCE o a l’organitzador, amb l’antelació prevista anteriorment. En aquest cas, la sanció serà de pèrdua de la partida, podrà comportar l’eliminació del torneig, podrà comportar també la pèrdua d’un punt en la classificació del seu grup i podrà comportar també una sanció de multa accessòria corresponent a les infraccions greus.

4.- En la Divisió d’Honor, Primera i Segona Divisió de la Lliga Catalana una incompareixença no avisada i injustificada de l’equip, suposarà l’eliminació de l’equip i el descens de categoria.

5.- Dues incompareixences en un equip per part del mateix jugador, en una mateixa temporada, suposarà la seva eliminació de la Lliga Catalana i no podrà tornar a ser alineat durant la resta del campionat. L’incompliment d’aquest article serà considerat com una alineació indeguda i l’equip perdrà el punt global del matx.

6.- Un equip només podrà tenir incompareixences en la seva alineació en dues rondes, durant tota la competició de la Lliga, incloses les fases final i eliminatòries. L’equip que tingui una incompareixença en una tercera jornada, perdrà el matx per alineació indeguda.

7.- Quan les incompareixences es produeixin justificadament, és a dir, per circumstàncies de força major, s’haurà d’enviar a l’òrgan competent un escrit amb els motius de la incompareixença i les justificacions pertinents.

8.- L’òrgan competent valorarà la documentació i decidirà el procedent.

C) Disposicions comunes.

1.- Es considerarà causa de força major aquelles circumstàncies, fets o successos que es trobin fora del cercle d’actuació de l’obligat, que no es poguessin preveure o que, encara previstes, resultessin impossibles d’evitar.

2.- Un jugador, pot demanar no ser aparellat en un torneig pel sistema suís. Per això, ha d’avisar a l’àrbitre abans de que aquest hagi fet l’aparellament. Les bases de cada torneig, ja sigui oficial o homologat, regularan el nombre de rondes en què es pot demanar no ser aparellat.

3.- Les partides guanyades o perdudes per incompareixença seran vàlides per l’avaluació catalana de l’ELO.

4.- Si un equip, que no és el darrer equip del club, no es presenta a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs, i no és per motiu de força major, (no es considerarà força major la manca de jugadors titulars de l’equip) tots els equips inferiors podran perdre aquella ronda.

Apartat 2on.- Renúncies.

1.- La renúncia a participar en una competició abans d’iniciar-se la participació i havent-se inscrit a la mateixa, es poden donar en competicions individuals o per equips i pot ser justificada i no justificada.

2.- Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la renúncia ha estat per causa justificada o injustificada.

3.- En casos de renúncia a participar en una competició individual per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

4.- Si en una competició individual, un participant renuncia injustificadament a participar a una competició en la qual estava inscrit, abans d’haver iniciat la seva competició, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

5.- En casos de renúncia a participar en una competició per equips per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

6.- Si en una competició per equips, un equip renuncia injustificadament a participar a una competició en la qual estava inscrit, abans d’haver iniciat la seva competició, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

7.- Renúncies a la LLIGA CATALANA D’ESCACS:

  1. En cas de renúncia d’un equip de categoria superior a Tercera s’ha de comunicar a la Federació mitjançant correu electrònic abans del termini de la inscripció dels equips.
  2. És obligatòria la inscripció de tots els equips presentats per cada club, aquesta s’haurà de fer a través de la web de la Federació (gestió administrativa) en els terminis i forma que indiqui la Federació.
  3. Els equips que renuncien estan obligats a comunicar-ho per escrit a la FCE. L’escrit de la renúncia haurà d’estar en el local social de la FCE amb un mínim d’antelació de 48 hores abans del termini per a la inscripció dels equips.
  4. En cas de renúncia d’un equip abans que s’exhaureixi el termini d’inscripció, aquest descendirà a la categoria immediatament inferior. Aquests equips podrien perdre el dret de pujar de categoria durant un període d’un any. Serà el Comitè de Competició de la FCE qui dictamini si hi ha raons que motivin la sanció.
  5. En cas de renúncia d’un equip una vegada s’ha exhaurit el termini d’inscripcions aquest descendirà també a la categoria immediata inferior. Aquests equips no podran pujar de categoria durant un període mínim d’un (1) any fins a un màxim de tres (3). Serà el Comitè de Competició de la FCE qui dictamini la duració de la sanció.
  6. Tots els equips que hagin renunciat a una categoria seguiran participant a la resta de competicions oficials d’aquella temporada a la categoria que tenien abans de la renúncia.
  7. Un Equip de segona categoria que renuncia a aquesta categoria no podrà substituir-ho per dos equips de tercera categoria.
  8. Si un club té diversos equips i vol renunciar a algun equip, aquest haurà de ser el de categoria més baixa, llevat que tingui l'autorització de la Comissió Esportiva de la Federació  per poder renunciar un equip de major categoria, per motius justificats. Un cop hagin estat publicats els grups, en cas de renúncia haurà de ser el d'inferior categoria.

Apartat 3er.- Retirades i eliminats.

1.- La retirada en una competició un cop iniciada la participació, pot ser justificada i no justificada i es pot donar en competicions individuals o per equips.

2.- Seran els òrgans competents els que, en funció de les circumstàncies concretes de cada cas, decideixin si la retirada ha estat per causa justificada o injustificada.

3.- En casos de retirada en una competició individual per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

4.- Si en una competició individual, un participant es retira injustificadament, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

5.- En casos de retirada en una competició per equips per causes justificades, l’òrgan competent pot acordar la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions lleus.

6.- Si en una competició per equips, un equip es retira injustificadament havent-se iniciat la seva participació, l’òrgan competent acordarà la imposició d’una sanció disciplinària corresponent a les infraccions greus. En casos de reincidència, la sanció disciplinària correspondrà a les infraccions molt greus.

7.- Retirades en competicions de FORMAT LLIGA:

  1. Els jugadors o equips retirats o eliminats després d'haver disputat efectivament la meitat de les partides del torneig continuaran amb la puntuació obtinguda fins aleshores, a l'efecte de la classificació.
  2. Si un jugador o equip es retira o és eliminat abans d'haver jugat efectivament la meitat de les partides del torneig, s’anul·laran tots els punts, a l'efecte de la classificació.
  3. Seran multats els jugadors o equips retirats o eliminats i els que no es presentin a una ronda de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció.
  4. Els equips o jugadors que es retirin o quedin eliminats de la Lliga Catalana d’Escacs amb una sanció des del doble del preu de la inscripció fins a deu vegades el preu de la inscripció.

Article 34. Perjudicis Econòmics.

En tots els casos en què com a conseqüència de renúncies, incompareixences no avisades, suspensions, alineacions indegudes, retirades o altres, s'ocasionin perjudicis econòmics a altres participants o a la mateixa Federació, el Comitè de Competició i Disciplina de la FCE podrà establir pels clubs infractors una sanció econòmica accessòria i independent de la sanció principal d'import equivalent a aquells perjudicis degudament acreditats que haurà de pagar el responsable en benefici del perjudicat.

CAPÍTOL SISÈ

Article 35. Executivitat de les sancions.

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada si hi concorre algun varis o tots  dels requisits següents:

  1. Si hi concorre una causa de nul·litat de ple dret de la sanció imposada.
  2. Si la no suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.
  3. Si hi ha aparença de bon dret a favor de la persona que presenta el recurs.
  4. Si la no suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

Article 36. Independència del Règim Disciplinari d’altres responsabilitats.

El règim disciplinari esportiu és independent de la responsabilitat civil o penal, així com del règim derivat de les relacions laborals, que es regirà per la legislació que correspongui en cada cas.

Article 37. Agreujants.

1.- La reiteració. Hi ha reiteració si l’autor d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

2.- La reincidència. Hi ha reincidència quan l'autor de la infracció hagués estat sancionat durant el curs de la mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga a la que s’ha de sancionar.

3.- El preu.

4.- El perjudici econòmic ocasionat.

5.- Quan les accions o omissions tipificades en aquest Reglament com a infracció disciplinària es produeixin per raó de l’origen racial o ètnic, geogràfic o social, religiós, conviccions, discapacitat, edat, sexe o orientació sexual de l’ofès, s’imposaran les sancions que els hi corresponguin en la seva meitat superior, en qualsevol cas.

Article 38. Atenuants.

Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:

1.- La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

2.- La de penediment espontani. Hi ha penediment espontani pel fet d'haver procedit l'infractor, abans de conèixer l'obertura de l'expedient, i per impuls de penediment espontani, a reparar o disminuir els efectes de la infracció, a donar satisfacció a l'ofès o a, confessar-la als òrgans competents.

 

Article 39. Graduació de les Sancions.

1.- L'apreciació de circumstàncies atenuants o agreujants en funció de la quantitat o qualitat de les matèries, comportarà la reducció o augment de la sanció fins a un màxim d'un grau.

2.- Amb independència d’allò que està disposat en l'apartat anterior, els òrgans disciplinaris, per a la determinació de la sanció que resulti aplicable, valoraran la resta de circumstàncies que concorrin en la falta:

- No haver estat sancionat per infracció greu o molt greu durant els últims tres anys.

- Els òrgans competents tindran en compte per sancionar l’edat de l’infractor, dins del marge de sanció que es permet per a cada falta.

 

 

 

Article 40. Extinció de la Responsabilitat.

Són causes de l'extinció de la responsabilitat disciplinària:

  1. El compliment de la sanció.
  2. La prescripció de les infraccions o les sancions.
  3. La mort de l'inculpat.
  4. L'aixecament de la sanció.
  5. La dissolució del club o entitat sancionada.
  6. La pèrdua de la condició d'esportista, tècnic federat o de membre del club o associació esportiva que es tracti. En aquest darrer cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquets supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins d’un termini de tres anys, la condició amb la que restava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

Article 41. Prescripció de les Infraccions.

1.- Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les infraccions greus a l'any i les infraccions lleus ho faran al mes, i començarà a comptar el termini de prescripció el dia en què hagin estat comeses.

2.- El termini de prescripció s'interromprà per la iniciació del procediment sancionador; però tornarà a córrer el termini corresponent si l'expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor durant més de dos mesos o si l'expedient acaba sense que el culpable hagués estat sancionat.

 

Article 42. Prescripció de Sancions.

1.- Les sancions molt greus prescriuran als tres anys, les greus prescriuran a l'any i les lleus ho faran al mes.

2.- El termini de prescripció començarà a comptar des de l'endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual es va imposar sanció, o des que es vulnerés el compliment si aquest ja hagués començat.

Article 43. Audiència de l’Interessat.

Les sancions disciplinàries només podran imposar-se en virtut d'expedient, en tot cas amb audiència dels interessats, als quals es garantirà l'assistència de la persona que designin, i a través de resolució motivada.

Article 44. La Sanció de Multa i les Sancions Simultànies.

1.- La sanció de multa només pot imposar-se a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca.

2.- L’impagament de les multes determina la suspensió per un període, ni inferior, ni superior, al de la suspensió que podria imposar-se per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que determinés la imposició de la sanció econòmica.

3.- Totes les multes imposades han de ser abonades a la FCE.

4.- Les sancions de multa, de pèrdua o desqualificació de la partida, de descompte de punts o llocs en la classificació, de pèrdua o descens de categoria i de prohibició d’entrar en els recintes esportius, poden imposar-se simultàniament a qualsevol altra sanció.

 

Article 45. Manca de Pagaments de Multes.

La manca de pagament dins del termini establert en la pròpia resolució de les multes imposades tindrà la consideració d'incompliment de sanció.

Article 46. Increments dels Imports de les Multes.

Es revisaran periòdicament amb l’aplicació del percentatge de variació de l’índex general de preus al consum (IPCC) els imports de les multes i conceptes que integren les indemnitzacions i en general qualsevol mena d'imposició pecuniària, arrodonint-se a la unitat superior expressada en Euros.

Article 47. Sanció de Clausura de Recinte o Instal·lació.

La sanció de clausura de recinte o instal·lació, haurà de complimentar-se en un altre que, reunint les condicions reglamentàries corresponents a la divisió o categoria de què es tracti, sigui situat en terme municipal diferent.

Article 48. Alteració Greu de l’Ordre.

Tractant-se de supòsits consistents en la predeterminació del resultat d'una partida o partit mitjançant preu, intimidació o simples acords, en alineacions indegudes i, en general, en tots aquells en què la infracció suposi una alteració greu de l'ordre de la partida o competició, els òrgans disciplinaris estaran facultats, amb independència de les sancions que en cada cas corresponguin, per modificar el resultat de la partida o competició de què es tracti, en la forma i límits que estableix el present Reglament.

Article 49. Inhabilitació i Privació de Llicència.

1.- La inhabilitació ho serà per a tota mena d'activitats en l'organització esportiva de la Escacs i la privació de llicència, per a les específiques a les quals correspongui la llicència.

2.- Tota suspensió per temps determinat, competicions o jornades/partides, comportarà la inhabilitació per a l’exercici de tota mena d’activitats i llicències dins de l’organització esportiva de la Escacs, pel mateix temps o número de proves que la suspensió.

 

Article 50. Suspensió per Temps Determinat.

1.- La suspensió per temps determinat, s'entendrà com absoluta per a tota mena de proves o partides o competicions: s'haurà de complir, llevat que hagués estat imposada per un període no inferior a un any, dins dels mesos de la temporada oficial, per a la categoria que correspongui la sanció.

2.- La suspensió per un nombre determinat de proves o partides o competicions, o període començarà a comptar-se a partir del moment de la resolució sancionadora.

Article 51. Suspensió de Competicions o Partides per Sanció.

1.- La suspensió de partides o competicions per sanció, implicarà la prohibició d’actuar en tants d’aquelles oficials com abasti la sanció per l’ordre en que tinguin lloc, encara que per alteració de calendari, ajornament, repetició, suspensió abans de llur inici o qualsevol altre circumstància, hagués canviat el preestablert al començament de la competició.

2.- Si haguessin conclòs les competicions i el culpable tingués alguna o algunes proves o partides o competicions pendents de compliment, aquest continuarà quan es reprenguin les competicions.

Article 52. Còmput i Reconeixement de Sancions.

1.- Quan un esportista pogués participar reglamentàriament en competicions o partides diferents de la mateixa categoria i hagués estat sancionat en una d'elles amb suspensió o inhabilitació per un número determinat de jornades/partides, seran computables pel seu compliment les proves o jornades/partides que disputi el seu club en una altra competició diferent d'aquella en la qual es va cometre la falta.

2.- No podrà participar en competicions de la FCE cap federat amb llicència suspesa o inhabilitada per l’òrgan competent de la Federació Internacional, de la Federació Espanyola o d’una altra Federació Autonòmica, sempre i quan aquesta suspensió o inhabilitació no hagi estar complerta o revocada.

CAPITOL SETÈ

 

ELS PROCEDIMENTS JURISDICCIONALS

 

Subsecció primera: Disposicions generals

Article 53.

1.- Per a imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta secció i d’acord amb el que estableixen els estatuts de la Federació.

2.- Tot procediment disciplinari que s’incoï en base a aquest Reglament, s’ha d’ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, de manera que ha de respectar el tràmit d’audiència dels interessats, el dret del presumpte infractor de conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi ha formulat en contra, i el dret dels interessats en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor o instructora i el secretari o secretària de l’expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

3.- La representació dels esportistes menors d’edat i dels equips, pel que fa a la presentació d’escrits, denúncies, reclamacions, recursos, informes i d’altres, correspon als delegats dels jugadors o dels equips.

Subsecció segona : El procediment immediat

Article 54.

Els participants (jugadors i delegats, quan els participants siguin menors d’edat i quan la competició sigui per equips) en competicions esportives oficials de la FCE i/o homologades per la FCE, que siguin avaluables pel sistema estàndard d’ELO català, podran formular reclamació amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament de la partida de la que formin part, davant el Comitè de Competició del Torneig.

Article 55.

Les reclamacions formulades, hauran de presentar-se trenta minuts després de l’incident.

Article 56.

1.- Les reclamacions a les quals es refereix l’article anterior, hauran de formular-se mitjançant un escrit signat i presentar-se davant el Comitè de Competició del Torneig en els terminis establerts i exclusivament per les persones especificades a l’article 54.

2.- Les reclamacions han de contenir:

  1. el nom i cognoms de la persona física o denominació social de la persona jurídica, amb expressió, en el seu cas, del nom i cognoms del seu representant.
  2. Les al·legacions que s’estimin escaients, així com les proposicions de proves en què basin els seus raonaments.
  3. Les pretensions que es dedueixin de les al·legacions, raonaments i preceptes.

3.- Tota reclamació haurà d’anar acompanyada d’un depòsit d’una fiança en metàl·lic de 50,00.- EUROS.

4.- No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

5.- Les reclamacions formulades seran resoltes de manera immediata pel Comitè per majoria simple i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

6.- Les seves resolucions seran notificades als reclamants, també de manera immediata i per escrit, on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

7.- Així mateix, les resolucions, juntament amb la resta de l’expedient, seran elevats al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

8.- Les decisions del Comitè de Competició del Torneig no poden afectar més enllà dels dies i partides que formin part de la competició per la qual ha estat constituït.

Article 57.

1.- L’òrgan competent per conèixer dels recursos contra les decisions del Comitè de Competició del Torneig és el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE, i el termini per recórrer és de tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda.

2.- El recurs ha de tenir el contingut mínim previst a l’article anterior per qualsevol reclamació. No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

3.- Els recursos formulats seran resolts pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva en els terminis i en la forma establerta en les disposicions d’aquest Reglament, relatives als procediments d’urgència i les seves resolucions seran notificades als reclamants on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

Article 58.

1.- L’òrgan competent per conèixer dels recursos contra les decisions del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE és el Comitè d’Apel·lació de la FCE i el termini per recórrer és de tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda.

2.- No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits d’acord amb el present capítol.

3.- Les reclamacions formulades seran resoltes pel Comitè d’Apel·lació de la FCE en els terminis i en la forma establerta en les disposicions d’aquest Reglament, relatives als procediments d’urgència i les seves resolucions seran notificades als reclamants on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

Article 59.

1.- Les fiances seran retornades en els següents casos:

  1. Si s’estima la reclamació inicial formulada.
  2. Si s’estimen qualsevol dels recursos.
  3. Facultativament, l’òrgan competent pot acordar retornar la fiança depositada encara que s’hagin desestimat les reclamacions, en cas que no s’apreciï temeritat o intencionalitat antiesportiva en el plantejament de la mateixa.

2.- Les fiances no retornades quedaran a disposició de la FCE.

Subsecció tercera : El procediment d’urgència

Article 60.

Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la partida o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d’ésser qualificades de constitutives d’una infracció lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal de la competició, es poden tramitar pel procediment d’urgència.

Article 61.

El procediment d’urgència s’inicia mitjançant l’acta de la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d’ésser subscrita per l’àrbitre o qui estigui oficialment encarregat d’aixecar-la.

Article 62.

Les incidències hauran de ser reflectides a l’acta o informe per part dels delegats, en cas que no hagi àrbitre. El termini per realitzar una reclamació al Comitè de Competició o realitzar al•legacions o annexes a l’acta serà de 48 hores posteriors al moment en què es generi d’incidència, o el motiu de la reclamació. El Comitè de Competició decidirà si una reclamació posterior a aquest termini de 48 hores podrà ser admesa a tràmit per la impossibilitat de poder realitzar la reclamació dintre del termini.

El procediment d’urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la federació corresponent dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc la partida i vingui acompanyada d’un mínim principi de prova sobre la presumpta comissió de la infracció o infraccions denunciades.

En aquest sentit, només podran subscriure y presentar les denúncies els esportistes, en la seva qualitat de persones físiques afectades -quan la competició on es presenti la denúncia sigui individual- o els representants legals dels Clubs o de les seccions adscrites a la Federació, en cas de competicions per equips.

Article 63.  Dels Informes dels Esportistes o dels Clubs

Els esportistes o els clubs podran formular, per escrit, les observacions o reclamacions que considerin oportunes, relatives a la partida de què es tracti, acompanyant-hi en cada cas les proves pertinents.

Així mateix, els esportistes o els clubs podran efectuar, per escrit, denúncies sobre suposades alineacions indegudes o d’altres possibles infraccions, indicant clarament el nom del participant o participants denunciats, així com els motius i sempre respectant els requisits formals establerts a l’article precedent.

Els esportistes o clubs –en competicions per equips- que no hagin intervingut en una partida, també podran elevar a la Federació informes i denúncies en relació amb incidències ocorregudes en altres proves o partits, però únicament quan puguin acreditar un interès legítim en l’assumpte, havent d’obrar en poder de l’organisme destinatari dins el termini al qual es refereix l’apartat anterior.

Els informes i les denúncies als quals es refereix l’apartat anterior es remetran directament a la Federació Catalana d’Escacs, havent d’obrar en poder d’aquesta el segon dia hàbil següent al de la data de celebració de la partida o competició de què es tracti.

En cas que les denúncies no es presentin d’acord amb les disposicions previstes en aquests articles i en falti algun dels requisits exigits, seran immediatament arxivades per l’òrgan competent.

Article 64.

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l’acta de la partida o de la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l’infractor en conegui el contingut, el procediment s’inicia en el moment en què tingui entrada a la Federació el corresponent annex de l’acta o el document en què quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

Article 65.

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta o document similar, immediatament s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l’annex o el document als interessats.

Article 66.

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l’acta de la partida o competició, en el cas especificat per l’article 62, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l’annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 64 i 65, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l’acta, la denúncia o l’annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

Seran considerats interessats en els procediments, aquelles persones i entitats en les quals una estimació en l’objecte de la pretensió produeixi una repercussió immediata en la seva esfera jurídica personal, tot produint-se un benefici o l’eliminació d’un perjudici.

Article 67.

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d’ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n’hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 68.

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l’òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s’han d’expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s’imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l’òrgan ho considera improcedent, s’han d’expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

Article 69.

La resolució a què fa referència l’article anterior s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin formular en contra i del termini per a interposar-los.

Subsecció quarta: El procediment ordinari

Article 70.

Llevat dels casos tipificats a les subseccions segona i tercera, per a enjudiciar les infraccions s’ha de procedir d’acord amb el que s’estableix en aquesta subsecció.

Article 71.

El procediment per a enjudiciar les infraccions s’inicia amb la providència de l’òrgan competent, d’ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l’Esport.

Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Només podran subscriure y presentar les denúncies els esportistes quan la competició on es presenti la denúncia sigui individual o els representants legals dels Clubs o de les seccions adscrites a la Federació, en cas de competicions per equips, sempre que l’estimació de la denúncia que es presenti pugui tenir una afectació a una competició.

En cas que la denúncia tingui com a objecte fets que no tinguin relació amb qualsevol competició oficial, podrà presentar-la qualsevol federat.

Article 72.

L’òrgan competent, abans que acordi l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

Article 73.

L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció.

En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d’iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

 

Article 74.

No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d’iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació.

Article 75.

La providència en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor, el qual s’ha d’encarregar de la tramitació de l’expedient, i el del secretari que ha d’assistir l’instructor en la tramitació, a més d’una succinta relació dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

Article 76.

A l’instructor i al secretari els són aplicables les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de l’Estat per al procediment administratiu comú.

Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de la providència d’inici de l’expedient i al mateix òrgan que l’hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 77.

En la providència que acordi l’inici del procediment s’ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l’aclariment dels fets i a l’enjudiciament adequat.

Article 78.

Un cop transcorregut el termini establert per l’article anterior, l’instructor, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució.

Per aquest motiu, en la mateixa resolució, l’instructor obre a prova l’expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d’ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

 

Article 79.

Contra la resolució de l’instructor que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l’òrgan competent per resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució.

L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l’admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 80.

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l’instructor, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s’han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució.

La proposta de sobreseïment i l’arxivament de l’expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s’han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l’expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Article 81.

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l’instructor o instructora eleva l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 82.

La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i s’ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què l’expedient és elevat a l’òrgan competent.

Subsecció cinquena: El procediment jurisdiccional en l’àmbit competitiu

Article 83.

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit competitiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La incoació i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

Subsecció sisena: Disposicions comunes

 

Article 84.

1.- Un cop iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per a incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se.

2.- En casos de dopatge, les mesures provisionals es poden adoptar un cop rebuda la primera comunicació amb el resultat analític advers, és a dir, abans d’iniciar-se el procediment disciplinari.

3.- L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o per petició raonada de l’instructor, mitjançant acord motivat, que ha d’ésser notificat als interessats.

4.- Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord en què s’adopti la mesura.

Article 85.

1.- Els òrgans competents podran, d’ofici o per sol·licitud de l’interessat, acordar l’acumulació d’expedients quan es produeixin les circumstàncies d’identitat o analogia raonable i suficient, de caràcter subjectiu o objectiu, que fessin aconsellable la tramitació i resolució úniques.

2.- L’acord d’acumulació serà comunicat als interessats en el procediment.

Article 86.

1.- Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen les subseccions segona, tercera i quarta d’aquest capítol es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre’l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

2.- Els recursos han de contenir:

  1. el nom i cognoms de la persona física o denominació social de la persona jurídica, amb expressió, en el seu cas, del nom i cognoms del seu representant.
  2. Les al·legacions que s’estimin escaients, així com les proposicions de proves en què basin els seus raonaments.
  3. Les pretensions que es dedueixin de les al·legacions, raonaments i preceptes.

Els recursos han de presentar-se físicament en el domicili de la Federació o bé enviar-se per correu electrònic al correu habilitat expressament per la Federació per a la presentació d’aquests escrits.

3.- Els recursos que no continguin aquests requisits mínims, l’òrgan competent requerirà l’interessat per què en un termini de deu dies esmeni el defecte, tenint en compte que, si no ho fes, s’entendrà la petició com desistida.

4.- Als efectes d’assegurar el correcte desenvolupament de les competicions i per tal d’evitat dilacions en les comunicacions, les notificacions es practicaran preferentment mitjançant el correu electrònic que consta a la Federació per dur a terme aquestes comunicacions, ja que aquest mitjà permet tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat.

5.- Qui sigui part en un expedient disciplinari o tinguin coneixement o accés al mateix i en general, qualsevol persona física o jurídica membre de l’organització federativa, haurà de mantenir el deure de confidencialitat i secret sobre el contingut del mateix, així com abstenir-se de realitzar difusió del mateix, o realitzar manifestacions, valoracions, o comentaris de qualsevol tipus que resultin contraris al bon ordre esportiu.

6.- Amb independència de la notificació personal, podrà acordar-se la comunicació pública de les resolucions sancionadores però, en aquest cas, haurà de respectar-se el dret a l’honor i a la intimidat de les persones, conforme a la legislació vigent. No obstant, les providències y resolucions no produiran efectes per als interessats fins la notificació personal.

Article 87.

Un cop interposat el recurs, l’òrgan competent per a resoldre’l n’ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar-lo en el termini de dos dies hàbils.

Article 88.

Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l’òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n’hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l’òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s’ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar-la, ha d’adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

No podran aportar-se en apel·lació, com a documents o instruments de prova, aquells que, essent disponibles per presentar en la primera instància, no es van utilitzar davant aquesta dins el termini preclusiu.

Serà denegada la pràctica i admissió de proves de les quals la part que les proposi havia pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada i que, a més, hauria pogut plantejar-les davant la primera instància.

 

 

Article 89.

Un cop transcorregut el termini establert, si no s’ha demanat cap prova, o, si escau, no s’ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat sense que s’hagi practicat, l’òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar-los.

Article 90.

En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l’article anterior sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa.

Subsecció setena: Els recursos

Article 91.

  1. Les decisions adoptades amb caire immediat per part dels àrbitres durant el desenvolupament d’una competició, referides a les infraccions de les regles de joc i de la conducta esportiva són inapel·lables, llevat del que es disposa a la subsecció segona del present Capítol, relatius al procediment immediat.
  2. Contra els acords dictats en primera instància pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva pot interposar-se, en el termini màxim de tres dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat, recurs davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs.
  3. Els acords definitius adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans competents dels clubs esportius afiliats a la Federació Catalana d’Escacs, quan l’acord exhaureixi la via associativa poden ser recorreguts davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs en el termini de deu dies hàbils comptats des del moment de la seva notificació a l’interessat.
  4. Contra els acords dels òrgans electorals dels clubs afiliats pot interposar-se recurs davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs en un termini de tres dies hàbils següents a l’adopció dels mateixos.
  5. Els acords del Comitè d’Apel·lació exhaureixen la via federativa i contra ells pot interposar-se recurs, davant el Tribunal Català de l’Esport de la Generalitat, en el termini de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acord impugnat.
  6. Qualsevol altre acord adoptat en via federativa el coneixement de la qual no es trobi expressament atribuït a la competència dels òrgans jurisdiccionals federatius, pot ser impugnat davant l’autoritat judicial en el termini de quaranta dies següents a la data de la seva adopció.

2.- Les decisions acordades amb caràcter immediat durant el desenvolupament d’un partit o partida referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives.

Article 92. Publicitat de les Resolucions.

1.- En cas d’imposició de sancions en matèria disciplinaria, l’adscripció a la Federació implica l’acceptació i lliure assumpció per part dels subjectes a la disciplina esportiva del fet que les sancions poden ser subjectes de la deguda publicitat.

2.- Amb independència de la notificació, els òrgans disciplinaris podran acordar la comunicació pública de les resolucions sancionadores, respectant el dret a l’honor i la intimitat de les persones, conforme a la legalitat vigent.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA: Remissió normativa

Seran d’aplicació i formaran part de la normativa interna de la FCE les següents normatives de la FEDA i FIDE, sempre que no siguin contràries a la normativa catalana vigent en l’àmbit esportiu i a la pròpia normativa interna de la FCE:

-       Estatuts.

-       Reglamento de Disciplina.

-       Reglamento General.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

Aquest Reglament solament podrà ser modificat mitjançant acord de l’Assemblea General de la FCE, d’acord amb el que disposen els Estatuts de la FCE.

DISPOSICIÓ TRANSITORIA

Les sancions imposades i els seus efectes, amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del present Reglament, seran vigents a tots els efectes, havent de regir-se pel text que els va imposar.

DISPOSICIÓ FINAL

El present reglament serà d’aplicació a partir de la data de la seva aprovació per l’Assemblea General Extraordinària, convocada a l’efecte.

President de la FCE                                                              Secretari de la FCE