Ens ha deixat l’amic i company Jaume Anguera.
El dia 28 d'abril, a partir de les 9:30 hores s'exposarà a la sala de vetlles del Tanatori de Sancho d'Àvila i a les 16:00 hores es farà la cerimonia (amb un màxim de 50 persones).
En Jaume va ser un jugador que, de ben jovenet ja destacava. Va quedar Campió Infantil de Barcelona. A la dècada dels seixanta va assolir els seus millors èxits com a jugador sènior amb el Club d’Escacs Barcelona al quedar en quatre ocasions 3r al Campionat d’Espanya Absolut. Va ser en aquests anys, quan va assolir el títol de Mestre Nacional.
Jo el vaig conèixer als inicis dels anys vuitanta, doncs l’any 1981 va fitxar pel Casal Catòlic de Sant Andreu. En aquella època s’organitzava l’Obert de Sant Andreu i ell era un dels fidels. Eren anys on encara no existia l’elo i la força dels jugadors anava per categories. Tenir un MN al nostre club era un luxe tenint en compte que només teníem tres Preferents i, per tant, els joves i no tant joves seguíem de ben aprop les seves partides.
Seguia mantenint un nivell molt alt i era un dels jugador més forts de Catalunya. Amb ell liderant l’equip vam assolir l’ascens a la màxima categoria dels escacs catalans l’any 1984 al guanyar per la mínima, en un matx d’infart, a La Gran Penya de Vilanova, després d’ajornar les partides de Josep Miralles i Jaume Anguera en posicions inferiors i poder arrancar dues taules.
Com us podeu imaginar, aquell va ser un dia gloriós per a tot el club i, en especial, per als joves que potser ho vivíem amb més intensitat.
Després, ja en una edat més veterana, va ser un jugador habitual de la selecció catalana en els Europeus de Dresden. N’estava molt orgullós de formar-hi part.
El Sant Andreu també es va consolidar a la Divisió d’Honor i, ell, va ser una peça clau d’aquest projecte esportiu.
El 2018 va quedar subcampió d’Espanya de veterans +65 anys. El juny de 2019 se li va fer un petit homenatge en el tradicional sopar de Fi de temporada.
En Jaume era un enamorat dels escacs. Hi gaudia, mai se’l veia patir davant d’un tauler. Quan li preguntaves per la posició, sempre alçava les mans cap amunt simulant joc de malabars i esperant que no se li caigués cap pilota a terra.
En una època on encara no existien els programes informàtics d’escacs, li agradava molt comentar les partides i, en especial, els finals. Difícilment, arribaven un diumenge a dinar abans de les 15h a casa. Era un jugador de club, d’aquells que no marxen fins que s’acabava la darrera partida.
La seva darrera partida, va ser el 7 de març de 2020 davant el Tres Peons a Gràcia. Teníem un matx molt important on ens jugàvem mantenir la categoria a Divisió d’Honor. El seu rival va ser el MC Jordi Comelles i va assolir unes molt bones taules amb negres. Tot i l’edat, mantenia viu el seu esperit competitiu i la il·lusió per jugar.
Les seves passions van ser viatjar i els escacs i quan podia aglutinar-ho tot en un, era l’home més feliç del Món.
Jaume, gràcies per tots aquest anys!
Descansa en pau.
Daniel Travesset Ribera
President C.C. Sant Andreu
També ens ha fet arribar part de la biografia del Jaume Anguera el Joaquim Travesset.
