Dos terços de Campionat i seguim gaudint com el primer dia. Tenim la sensació que estem en un bombolla en el temps, en un lloc idíl·lic, en una tranquil·litat esbalaïdora, on veiem gaudir dia a dia els nostres nois i noies del fútbol, piscina, menjar i només la maleïda mascareta és la que ens fa recordar des de Salobreña que estem vivim un any especial.
El Torneig s'està desenvolupant sense cap incidència. Avui ja ens trobem en dijous i hem passat l'equador de la nostra estada però encara ens queda un món de sensacions d'aquí fins que finalitzi el Sub-10. Potser ens queda el pitjor, les darreres rondes, on els pares que ja repeteixen saben el que ens trobarem, però els que venen per primera vegada ni s'imaginen que patiran de valent. La pregunta que ens podem fer és si està justificat tant patiment, de jugadors, jugadores, mares i pares? Fer uns 2000 km per patir tant ... L'única que ho pot justificar és la competitivitat. I a vegades, els pares som més competitius que les criatures! És una sensació molt especial la que ens toca viure durant tota la setmana però els darrers dies -a les darreres rondes- són de veritable infart.
