RESOLUCIÓ AL RECURS DE V.D.L.C. contra la resolució del Comitè de Competició 22/2020

ANTECEDENTS I AL.LEGACIONS DEL RECURRENT

En data 12710/2019 el recurrent va presentar una denúncia adreçada al Comitè de Competició per un incompliment de la reglamentació, prevaricació, animadversió i usurpació de funcions de J.M.B i M.N.P.

En data 1/10/2020 el Comitè de Competició va emetre resolució que el recurrent ha presentat al Comitè d’Apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

REGLAMENT DEL COMITÈ D’ÀRBITRES

TÍTOL PRIMER.- DISPOSICIONS GENERALS

Article 1r.- El Comitè d'Àrbitres és un òrgan col·laborador que depèn de la Junta Directiva de la FCE, que agrupa tots els membres del col·lectiu arbitral.

Art- 3 FUNCIONS DEL COMITÈ D’ÀRBITRES

A més de les funcions que indiquen els Estatuts de la FCE i que estan recollides en l’article tercer del present Reglament, la Comissió Delegada tindrà les competències següents:

h).- Designar els àrbitres en les competicions oficials de l’àmbit nacional de Catalunya sota aprovació del Director del Torneig.

Article 14è.- DRETS DELS ÀRBITRES FEDERATS.

f).- A les percepcions de les compensacions pels serveis prestats

ESTATUTS DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS

CAPÍTOL I - DISPOSICIONS GENERALS

SECCIÓ PRIMERA.- CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC

Article 1.- La Federació Catalana d’Escacs, constituïda el dos d’agost de 1925, és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està constituïda per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives, associacions esportives escolars, seccions esportives, societats anònimes esportives i d’altres entitats privades sense afany de lucre que incloguin, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l’esport dels escacs.

Article 174.- Les i els directius de la Federació Catalana d’Escacs estan obligats a:

f) Rebutjar tot tipus de contraprestació econòmica o d’altre tipus no prevista en aquests estatuts.

Article 170.- Són drets dels i de les àrbitres:

b) Percebre dels clubs als quals arbitri les compensacions econòmiques aprovades per a cada temporada.

CONSIDERACIONS A LES RECLAMACIONS DEL DEMANDANT

  1. El fet de només ser designat una vegada com àrbitre en una prova oficial durant l’any 2019 no és sancionable, ja que no incompleix cap normativa vigent. No queda demostrat que l’àrbitre recurrent no fos designat pels motius que al·lega el reclamant de “pugnes” ”animadversions” o “vetos”.
  2. Referent al tema de les designacions arbitrals, durant el període d’interinitat del delegat arbitral M.N. no va existir com a tal la Comissió Delegada d’àrbitres i per tant, difícilment podien realitzar les designacions arbitrals. Es tractava d’un període excepcional. El Delgat arbitral M.N. proposava candidats a la Comissió Esportiva de la Federació que era la que decidia qui arbitrava o no un torneig. I, en el cas que el propi delegat interí M.N. fos un candidat a arbitrar, era la mateixa federació, a través de la Comissió Esportiva, òrgan de la Junta Directiva, qui decidia la designació dels àrbitres. Per tant, Sr. M. N. no s’autodesignava, ni es va autodesignar en cap moment.
  3. Diu el reclamant que la Junta Directiva no és ningú per realitzar designacions arbitrals, quan el mateix Reglament d’Àrbitres i els Estatuts de la Federació indiquen que el Comitè d’Àrbitres és només un òrgan col·laborador de la Junta Directiva, que és qui té la potestat de controlar i dirigir l’arbitratge dels Escacs a Catalunya. El Comitè d’Àrbitres no té entitat jurídica pròpia, sinó que està per ajudar i col·laborar amb la Junta Directiva de la Federació, no per prendre decisions vinculants relacionades amb l’arbitratge.
  4. Els arbitratges per part dels delegats arbitrals i d’alguns membres de la Junta Directiva de la Federació Catalana ha estat un ús i costum al llarg de la seva història recent. No és aquest Comitè d’Apel·lació qui ha de decidir sobre si la Junta Directiva de la Federació vulnera o no l’art. 174 dels Estatuts de la Federació.
  5. Aquest recurs contra la resolució del Comitè de Competició, no pot incloure noves acusacions contra la Junta Directiva, ni el Comitè de Competició, que no eren part del recurs inicial del reclamant. En tot cas, es tractaria d’un altre recurs o denúncia diferent. Sembla que el vehicle adequat, en primera instància, seria l’Assemblea de Clubs, òrgan sobirà de la Federació i encarregat de controlar les accions de la Junta Directiva.
  6. D’altra banda, el reglament disciplinari no contempla, ni regula la “prevaricació”, que en tot cas haurien de jutjar els tribunals ordinaris de justícia si fos escaient.
  7. Pel que fa a les acusacions sobre el Director Tècnic de la FCE, J.M, cal dir que és un empleat federatiu que forma i formava part de la Comissió Esportiva de la Federació. La Comissió Esportiva és un altre òrgan col·laborador de la Junta Directiva de la Federació. En els torneigs on va licitar el reclamant, J.M era el director del Torneig i, per tant, decidia en última instància sobre quin àrbitre era el més adequat per dirigir un partit o una prova oficial de la Federació. Decidir sobre arbitratges era una de les seves funcions i no cap abús de poder.
  8. Les acusacions de manipulacions de les resolucions del Comitè de Competició no estan demostrades, són només apreciacions del recurrent. En tot cas es poden haver produït errors administratius en la transcripció de les dates, però no han existit manipulacions de dates, tal com el mateix Comitè de Competició ens corrobora.

RESOLUCIÓ

Per tot això, ratifiquem la resolució del Comitè de Competició en el sentit que no s’aprecia, ni queden demostrats els perjudicis que el reclamant al·lega per animadversió, usurpació de funcions, abús de poder o prevaricació.

Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de deu dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Tribunal Català de l’Esport.

Barcelona, 29 d’octubre de 2020

El Comitè d’Apel·lació

Federació Catalana d’Escacs