Comitè d’Apel·lació
Federació Catalana d’Escacs
Expedient 02/2024
Recurrent: Jordi Diaz Comas
En nom i representació de Club Escacs Platja d’Aro
contra Resolució de Comitè de Competició 08/2024
de la FEDERACIÓ CATALANA d’ESCACS
Ponent: Roger Rodríguez Font
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- En data 17.02.2024 es va disputar la ronda 5 de la Divisió d’Honor de la Lliga Catalana 2024. En dita ronda es van enfrontar els equips Barberà i Platja d’Aro.
El club Escacs Barberà va interposar un reclamació a l’acta:
“Una vez comenzado el matx Barberà- Platja d’Aro comunicamos al delegado del equipo rival, el Sr. Vladimir Volkov, que jugamos el encuentro sub-condicione por la presencia en su alineación de tres jugadores no comunicatarios: A.P (Serbio), A.S (Serbio) y A.B (Mónaco). Entendemos que Mónaco no forma parte de la Unión Europea por lo tanto el equipo de Barberà reclamamos alineación indebida”.
El Club Platja d’Aro respon a l’acta de l’encontra que “el Sr. A.M és súbdito francès y por lo tanto Unión Europea y no estranjero. Aporta su pasaporte y DNI francès”
SEGON.-.En data 21.02.2024 el Comitè de Competició va resoldre que “ el Club d’Escacs Platja d’Aro ha infringit l’article 7.3 del Reglament General de Competicions, ja que no va demanar l’assimilació del seu jugador amb bandera FIDE internacional, (federació de Mònaco) i nacionalitat francesa dins el termini i forma escaient. Mentre un jugador amb bandera estrangera, encara que tingui nacionalitat comunitària, no demani l’assimilació, es considerat com jugador estranger no seleccionable amb independència de la seva nacionalitat.
La normativa catalana al respecte és molt clara, quan un jugador de nacionalitat comunitària té una bandera estrangera ha de demanar l’assimilació. L’assimilació no és automàtica, sinó que s’ha de demanar i ser concedida per la Comissió Esportiva.
La petició d’assimilació i la seva concessió per part de la Comissió Esportiva de la FCE, ha de ser necessàriament abans de poder alinear al jugador a la Lliga com a jugador assimilat.
La inscripció a la llista de jugadors assimilats de la FCE, no és només merament declarativa, tal com al·lega el C.E. Platja d’Aro. En cas que un jugador no figuri a la llista pública de jugadors assimilats, indica que no ha estat acordat per la Comissió Esportiva de la FCE i fa impossible que els seus adversaris coneguin la seva condició de comunitari i, per tant, suposi un avantatge esportiu per al club infractor.”
En base a la alineació indeguda presumptament comesa pel Club Platja d’Aro, va imposar decretar la corresponent alineació indeguda i va atorgar la victòria per 10 a 0 a favor del Club Escacs Barberà.
TERCER. En data 22.02.2024 el Club Escacs Platja d’Aro va presentar recurs d’apel·lació al·legant que el jugador té nacionalitat francesa i que per tant s’ha de considerar comunitari. Reclama que la declaració d’assimilat ha de considerar-se declarativa.
QUART. En data 22.02.2024 el Comitè d’Apel·lació, de conformitat amb l’article 87 del Reglament de Disciplina de la FCE va donar trasllat al Club Escacs Barberà atorgant-li el termini previst de dos dies hàbils per formular al·legacions.
CINQUÈ. En data 28.02.2024, el Club Escacs Barberà presenta les seves al·legacions. Es reafirma en la seva convicció que s’ha produït una alineació indeguda per part del Club Escacs Platja d’Aro en base al fet que no s’havia realitzat el procediment d’assimilació descrit en el punt 7.3 del Reglament General de Competicions de la FCE.
El Club Escacs Barberà afirma que desconeixia el fet que el gran mestre del Platja d’Aro tenia la nacionalitat francesa i que només ho van conèixer en el moment. Considera que la finalitat del procediment d’assimilació és precisament el de donar publicitat al fet que el jugador és comunitari i que el Barberà no té cap altre instrument que conèixer aquest fet. El Club Escacs Barberà considera que no haver tramitat l'assimilació prèviament a l’encontre fet atorga avantatge esportiu al Club Escacs Platja d’Aro.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- Es considera fet provat que en el moment de disputar-se la partida el jugador del Platja d’Aro A.B es trobava en possessió de la nacionalitat francesa. Es considera no discutit per les parts i per tant fet provat que dos jugadors més del Club Escacs Platja d’Aro es trobaven en possessió de la nacionalitat sèrbia.
SEGON.- L’article 7.3 del Reglament General de Competicions tracta els jugadors comunitaris amb bandera no comunitària com a estrangers i n’exigeix l’assimilació. No hi ha dubte que, tal i com afirma el Comitè de Competició i al·lega el Club d’Escacs Barberà, el Club Escacs Platja d’Aro ha infringit l’article 7.3 i que aquest incompliment de la normativa li pot haver donat un avantatge esportiu. No obstant. la controvèrsia jurídica que aquí ens ocupa és determinar l'aplicabilitat de l’article en vistes de l’ordenament jurídic internacional.
TERCER.- Degut a la categoria de grans mestres que ostenten els tres jugadors, els dos amb bandera sèrbia i el jugador francès amb bandera FIDE de Mònaco, és un fet evident la consideració de professionals de tots tres.
En aquest sentit, cal considerar que l’article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea “S’estableix el concepte de ciutadania europea. Tota persona que posseeixi la ciutadania d’un Estat membre serà ciutadà de la Unió. La ciutadania europea complementarà i no substituirà la ciutadania nacional”. Una de les conseqüències de ser ciutadà de la Unió Europea és gaudir dels drets reconeguts dins la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (en endavant CDFUE). L’esmentada Carta va ser aprovada per la cimera del Consell Europeu l’any 2000 a Niça i va entrar a formar part de l’ordenament jurídic després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa l’1 de desembre de 2009.
La Carta de Drets Fonamentals de la UE estableix en el seu article 15.2 “ Todo ciudadano de la Unión tiene la libertad de buscar un empleo, de trabajar, de establecerse o de prestar servicios en cualquier Estado miembro.”
La Carta de Drets Fonamentals de la UE únicament és invocable en connexió amb una vulneració d’una norma de dret comunitari. En aquest cas la norma infringida és l’article 45 del Tractat de Funcionament de la UE, que diu
“Artículo 45.
1. Quedará asegurada la libre circulación de los trabajadores dentro de la Unión.
2. La libre circulación supondrá la abolición de toda discriminación por razón de la nacionalidad entre los trabajadores de los Estados miembros, con respecto al empleo, la retribución y las demás condiciones de Trabajo”
Ens trobem davant d’un cas de conflicte entre el dret internacional públic, els drets fonamentals i l’ordenament jurídic administratiu nacional, en aquest cas de la Federació Catalana d’Escacs.
Des de la sentència de Case 26/62, NV Algemene Transport- en Expeditie Onderneming van Gend & Loos v Nederlandse Administratie der Belastingen [1963] ECR 1 , conegut com a cas Van Gend en Loos (1963) es reconeix el principi de supremacia del dret comunitari. Una altra sentència de referència d’aquest principi fou la sentència del cas C-106/77, "Amministrazione delle Finanze dello Stato v. Simmenthal S.p.A., cas Simmenthal, la qual estableix:
“Un jutge nacional que, en un litigi sotmès a la seva decisió, es trobi vinculat, segons el Dret intern, per una disposició legal contrària a una norma del Tractat, ha de deixar inaplicada aquesta disposició, tot i que té l'obligació, si així ho permet el seu Dret intern, de fer ús de totes les facultats que li ofereix aquest fi”
Els òrgans jurisdiccionals dels Estats Membres han de deixar d’aplicar les normes contraries als Tractats.
Per fer la interpretació de la norma s’ha seguit el precedent establert en el cas C-415/93, Union Royale Belge des Sociétés de Football Association ASBL v Bosman, TJUE, 15 de desembre de 1995 (conegut com a cas Bosman) que estableix que les normes procedimentals que limiten l'alineació de jugadors comunitaris vulneren la lliure circulació de treballadors i per tant són il·legals.
En opinió del Comitè d’Apel·lació el cas plantejat ha mostrat que el redactat de l’article 7.3 és contrari al dret fonamental del jugador francès del Platja d’Aro, titulat gran mestre d’escacs, a la lliure circulació de treballadors recollir en l’article 45 del TFUE i a la prestació de serveis reconeguda en l’article 15 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
A tenor de l’exposat i a tenor de la ja mencionada sentència Simmenthal, en el cas que ens ocupa, cal inaplicar l’article 7.3 del Reglament General de Competicions de la FCE en la part que exigeix l’assimilació del jugador comunitari per contravenir els drets fonamentals dels ciutadans comunitaris.
Per tant, la declaració de jugador assimilat, en el cas dels jugadors comunitaris no pot considerar-se constitutiva de tal condició sinó declarativa. Cal afegir que el Reglament General de Competicions no estableix el termini en que ha de presentar-se la sol·licitud, ni que aquesta hagi de ser prèvia a la disputa de la partida.
Un cas similar al que ens ocupa és el cas del futbolista hispano-marroquí Sr. Munir El Haddadi, antic futbolista del F.C.Barcelona i actual jugador de l’equip Las Palmas. Aquest futbolista és seleccionable per la selecció de Marroc i en tant que ciutadà espanyol no ocupa plaça d’extracomunitari.
QUART.- En el negat cas que es considerés que els jugadors afectats no tindrien la consideració de “treballadors”, cal dir que la Comissió Europea s’ha manifestat reiteradament sobre l’aplicació de les normes comunitàries de lliure circulació als esportistes afeccionats, declarant que les limitacions contra altres estats membres basades només en la nacionalitat són incompatibles amb l’estatut de ciutadania europea. L’existència d’unes fonts pròpies del Dret de L’esport no poden comportar la vulneració del principi de lliure circulació, de forma que el marge d’actuació normativa de les federacions esportives no pot vulnerar disposicions de Dret Comunitari. El dret a la lliure circulació de les persones té efecte directe i no cal l’existència de normes nacionals específiques de desenvolupament.
Des del punt de vista del Dret Comunitari, totes les federacions, associacions i societats esportives poden tenir la condició d’empreses o associació d’empreses, encara que la seva activitat no comporti beneficis econòmics directes. L’Informe de Helsinki de la Comissió Europea de desembre de 1999 així ho estableix. També cal citar les respostes de la Comissió Europea que figuren en el Diari Oficial de les Comunitats Europees de 27 de març de 2004 (C78 E/891, 892 i E/335-336) en relació a les restriccions per estudiants comunitaris per jugar al futbol en competicions espanyoles per afeccionats. La Comissió Europea cita l’article 12 del TCE per argumentar que el principi de no discriminació suposa un límit a l’autoregulació federativa.
CINQUÈ.- Per tant, la present resolució es basa estrictament en la condició de ciutadà francès del jugador A.B. Inclús es podria donar el cas de la no consideració com extracomunitaris als efectes de la seva alineació dels dos jugadors amb bandera sèrbia (dels que no consta la seva nacionalitat), per l’existència d’un acord de data 29 d’abril de 2008 d’aquest país amb l’Unió Europea, atès que el Platja d’Aro no argumenta res en aquest sentit.
Per tot l’exposat, el Comitè d’Apel·lació HA RESOLT:
Revocar la resolució del Comitè de Competició 08/2024. El resultat de l’encontre és Barberà 5- Platja d’Aro 5
Aquesta resolució del Comitè d'Apel·lació és immediatament executiva i esgota la via federativa. No obstant això, aquesta resolució pot ser recorreguda, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva notificació, davant el Tribunal Català de l’Esport.
Barcelona, 1 de març de 2024
Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs