Aquest dissabte es va disputar la Trobada d'Escacs Transfronterera dels Països Catalans, a Banyoles. Catalunya Sud en va sortir guanyadora. Podeu trobar els resultats a: http://tiny.cc/d867cz
Crònica sencera:
Catalunya s’imposa en tots dos encontres (Adults i joves) als Pirineus Orientals, actualment Occitània, és a dir, la Catalunya Nord.
El dissabte, dia un xic rúfol climatològicament parlant, 20 de setembre, es va disputar una emocionant i, encara més emotiva, nova edició (ara era la quarta) de la trobada transfronterera d’escacs, que enfronta equips de Catalunya, d’aquest costat dels Pirineus i de l’altre costat. Es juguen en dos categories, una de sèniors, amb 2 jugadors para cada tram d’elo dels 4 que componen el torneig, (es a dir 8 taulers) i un de juniors, en quatre trams per edats, (de sub’s 16-14-12 i 10).
Banyoles va ser enguany (ens tocava a nosaltres, doncs cada any s’alterna la ubicació a un i altre costat dels Pirineus), la ciutat que va gaudir de l’honor de ser-ne la seu, al magnífic paratge de les instal·lacions de “La Carpa”, just a tocar de l’Estany de Banyoles, va ser on va tenir lloc l’encontre (i les activitats gastronòmiques, esmorzar i dinar).
L’organització, a càrrec de la Federació Catalana es va encetar amb un esmorzar de germanor, per, acte seguit i després d’unes emotives paraules a càrrec de l’Ana Bonals, van tenir lloc les partides.
Cal dir que el parlament de l’Ana va aconseguir gaudir d’una atenció molt gran doncs l’encontre era el comiat dels dos principals artífexs de l’esdeveniment: en Charles Lopez com a inspirador de la idea, i l’Albert Badosa, com a còmplice en l’aventura per la part sud. Doncs es donava el fet de que tots dos deixen els respectius càrrecs.
L’Anna ho va explicar com si fos un compte, que tractava de la historia d’una amistat que neix i creix entre dos persones, dos pobles, d’una i altre costat dels Pirineus, i dues maneres d’entendre l’experiència de la vida, però agermanades per estimar tots dos els escacs... i a Catalunya. Molt i molt emotiu i inspirat el discurs. Com podeu suposar l’emoció va presidir les paraules, algun cop entretallades de l’Ana.
Des del punt de vista esportiu, nosaltres presentaven uns equips molt distribuïts per tota la geografia catalana i amb un gran nombre de clubs diferents representats, a tall d’exemple dir que el nostre 1 era en Jordi Pagès de l’Olot; el Sant Adrià aportava amb el 2 a Josep Garcia; el Banyoles amb el tres, en Jordi Balagué; el Tossa amb el 4 en Jordi Parayre; el 5 era en Carles Vila – nou delegat territorial, hereu del càrrec que deixa en Badosa-, del Montgri; el 6 en Jaume Eduard Gayoso del Llinars, el 7 l’Estanislau Plantada del Tossa i el 8 en Manel Romera del Guixolenc. Per la part “francesa” es va centrar en una mitja dotzena de clubs d’allà, algun d’ells, con el Saint Jeannais (amb el seu president Richard Garcia al davant), l’ Ille Sur Tet o el Perpinyà, molt implicats amb l’esdeveniment van aportar un nombre notable de jugadors. La mainada també de força clubs, d’aquí o d’allà.
Pel que fa als resultats sèniors clar domini del “Sud” amb quatre victòries, quatre taules i cap derrota, fet que significa que, altre cop, serà el nostre nom el que consti en el trofeu commemoratiu de la trobada.
Pel que fa a la mainada també ample victòria de la Catalunya “Sud”, però on vàrem patir un parell de derrotes, de totes formes, altre cop també serà el nostre nom en que consti en el memorial, però on hem de dir que de les edicions anteriors n’hi ha alguna que se’ns va escapolir....
Cal destacar que la darrera partida en acabar de tota la competició va ser justament de una jugadora sub 10 nostre, amb un final espectacular de l’Ariadna Carrasco (del Llinars) que va significar un esclat d’aplaudiments de tots els que estàvem mirant l’encontre, davant de l’excel·lent joc desplegat, sobretot al final... que va ser un final de peons, magistralment jugat, amb seriosos problemes de temps.
De cloenda un dinar de germanor servit amb la habitual professionalitat de la gent de “La Carpa” i que va ser degustat per tots... no puc evitar dir que donat el molt que es va allargar la darrera partida, (la que comentava abans, dels sub-10!!) el dinar va començar sobre les 15 hores... i això pels francesos (que a les 12 ja han dinat) era gairebé un sopar d’horeta més que un dinar... però tots sabem que “menjar amb gana fa que tot te més bon gust”...
Emotiu final de comiat dels impulsors i “alma maters” de l’esdeveniment, doncs tant Carles Lopez com l’Albert Badosa deixen les respectives responsabilitats, però tots estem convençuts que donada la gran expectació i significació de la trobada, segur que els hereus faran tot el possible per mantenir el caliu i la força d’aquesta prova que ens agermana pel damunt de fronteres.
Cal dir que tant a l’Albert Badosa com al Charles Lopez se’ls va lliurar un “colage” commemoratiu, farcit de fotos de totes les edicions anteriors, que els va ser entregat entre aplaudiments.
Finalment un comiat emotiu sota el lema de “A la prochaîne” que apostava clarament per garantir la continuïtat... a la propera edició ens tocarà a nosaltres anar més enllà dels Pirineus, que, enlloc de separar-nos, com deia, ens agermana.
Elias Muratet.
Banyoles 20-9-2019.