Fer de delegat en un esdeveniment com aquest és una de les tasques més boniques del món: compartir de prop les il·lusions dels menuts, l'emoció dels entrenadors i els nervis dels pares i mares és un privilegi. Però, de vegades, explicar el que passa es fa feixuc. Avui és un d'aquests dies en què costa escriure, perquè el podi absolut i el femení se'ns han escapat de les mans per un pèl.
Com deia el geni i excampió del món Mikhaïl Tal, els escacs poden ser molt cruels. Perquè el veredicte del tauler hagi estat esquiu en la darrera ronda, els pares i mares d'aquesta delegació —especialment els qui més han patit el desenllaç— tenen tota la raó del món: el paper de Daniel Uroz i de Mar Mínguez ha estat un èxit majúscul. El nostre esport els devia una alegria i, tard o d'hora, el seu moment arribarà.
Daniel Uroz ha signat un campionat senzillament superb. Al darrer assalt, sortia de l'obertura amb un avantatge clar, però la desgràcia va voler que la mateixa casella que li va donar la glòria a la ronda 8 es convertís en el seu parany. Un moviment f5, que a simple vista no semblava dolent, va acabar desmuntant la fortalesa del seu propi rei.
Molts dels qui seguíeu la retransmissió des de casa pensareu que unes taules haurien estat suficients per assegurar un històric subcampionat d'Espanya. Però Daniel, que a més celebrava el seu aniversari, volia pujar al primer calaix. No només jugava per ell; volia guanyar per intentar ajudar el seu company Pau Vizcaya a aconseguir el títol de millor Sub7 d'Espanya (en cas que en Pau guanyés la seva partida contra Lucas Teruel). Una lliçó, sobretot, de companyonia que val més que qualsevol metall.
Per la seva banda, a Mar Mínguez només li valia la victòria per assaltar el podi femení. Al davant, però, es va trobar amb un mur conegut: el seu company de delegació Màxim Arnabat, que ha arrodonit un torneig espectacular. La partida va acabar en taules, deixant la Mar a les portes de les medalles però demostrant el seu enorme talent.
Així queda el quadre d'honor i la puntuació final d'un equip que s'ho ha treballat a cada ronda:
Com diuen a les bones pel·lícules americanes, això és un "continuarà". L'any vinent repetiran en la categoria Sub8 autèntics cracs que ja han demostrat del que són capaços: Pau Vizcaya, David Mumbrú, Àdam Valero i Elena Aleksanyan. Ells, sumats a la dotzena d'infants que segur que s'hi afegiran, tornaran a posar a prova els nervis dels pares, però amb la certesa de viure una altra experiència humana inoblidable.
El camí del Sub8 acaba aquí, però la maquinària no s'atura. Molta sort a l'enorme expedició catalana del Sub10, que agafa el relleu a les sales de joc amb la barbaritat de 27 jugadors! El futur continua sent vostre.